dilluns, 5 de març de 2007

Al cap dels anys...

En fi, he de reconeixer que el sentit de l'anterior post queda bastant disolt en aigua...

Companys... ultimament he estat pensant massa vegades de tancar el blog... basicament per falta de temps per dedicar-m'hi. Però ni que sigui per trobar un petit racó on molt d'en tant en tant, poder escriure les meves histories, el mantindré...

I com que si no contesto a la meva amiga i companya en l'esgotadora (pot arribar a ser-ho, creieu-me) feina d'alliberar aquest bonic país, creurà que sóc un pocavegonya... ens hi posarem:

- Sóc molt perfeccionista / detallista. En gaire bé tots els àmbits. Fins hi tot un pel massa.

- Disfruto quantitat llegint. A les prestatgeries de la meva habitació trobariem... Dan Brown, Harry Potter (si... tb ma enganxat...), però també Plats Bruts, Buenafuente... En fi, una mica de fantasia, i una mica d'humor, per alegrar-nos.

- M'encanta la nit. Infinites vegades més que el dia. La trobo màgica. Sobretot quan tens temps de disfrutar-la tranquilament.

- En linia amb el segon punt, disfruto (massa?) perdent-me per l'FNAC. Sigui quina sigui la secció: llibres, musica, tecnologia... es el meu passatemps preferit.

- Per acabar... miro massa la pantalla al dia (algo semblant a 6h de classe i 4 de feina... + "oci??"). I estic massa enganxat al cafè. En conseqüència d'això... tanco ara mateix el PC ja... abans que els meus ulls es tornin quadrats.


Frase cèlebre...
"Malgrat tot... segueixo treballant per alliberar aquest país"



Una abraçada a DAMBES, la Vanessa, en Carles, en Ricard, el crak d'en Bella (els dos... ;), i tota la gent que passeu per aqui. No està de més postejar... encara k sigui dient "oio? oua!!".



ja no carburo....








salut i llibertat!!!

















p@blin

2 comentaris:

Vanessa Casado ha dit...

Crack!

Com vols que pensi que ets un pocavergonya? (bé una mica sí, perquè recordo un mail on per fer gràcia fèies referència a que del meu bloc arribaven visites a Connecta.cat hahahah! Que els meus amics els tinc ben ensenyats, eh?)

Tots anem molt embolicats, és normal que abandonem el bloc! Però no el tanquis, està molt bé!

I sí, ser perfeccionista és molt pesat! De fet, amb el temps ho deixes de ser un xic quan diversifiques molt les activitats... Ja saps que en això de fer forces (mai són moltes) coses ens assemblem.

Un petó,

Vanessa

Vanessa Casado ha dit...

I de qui és la frase?