dijous, 23 d’agost del 2007

Nova cara

Bones a tots!! Com suposo que haureu comprovat, porto un parell de dies liat (tot i que els de blogger ho fan bastant senzill) entre codi html i webs de petites aplicacions web per a blogs, i de moment he rentat la cara al blog, l'hi he afegit una capçalera de collita pròpia, hi hem posat música (bé, de moment no sona perquè no he pogut penjar els mp3 al servidor, però demà ho farà :p), he afegit videos de youtube.com i he afegit una enquesta!! Espero fer així el blog una mica més atractiu i modern, que amb totes les novetats que van sortint, ja quedava una mica endarrerit... i com que sabeu que sóc una mica freak en aquests aspectes...

He fet neteja també dels links que tenia, he renovat la llista de blogs amics (encara en falta algun...) i n'he variat la distribució.

En fi, esperant que sigui del vostre gust (mira, ja tinc una nova enquesta) ; Benvinguts de nou al blog!


PD: Tenim també nova denominació: Recordant a Plutó. Algun dia explicarem el perquè.

dimarts, 21 d’agost del 2007




Dime si hoy
podras besarme sin que pase el tiempo
sabes quién soy
y quiero amarte sin pedir perdón
sabes que ayer
volando juntos nos llevaba el viento
dame el sabor
del suave ronroneo de tu piel.

Parece que fue ayer
crei que nunca iba a amanecer
soñaba con merecer
la brisa fresca bajo el sol
no, no, no puede ser
hoy tengo un angel libre tan solo para mi
y ya no sé que hacer
con tanta vida en mi interior

Dime si hoy
podras besarme sin que pase el tiempo
sabes quién soy
y quiero amarte sin pedir perdón
sabes que ayer
volando juntos nos llevaba el viento
dame el sabor
del suave ronroneo de tu piel

Enseñame a sentir
sin preocuparnos de nada mas
tu vos me guiara
por un paisaje para dos

Ayudamé a intentar
dibujar un mundo perfecto sin adiós
y asi poder seguir con este sueño
entre tu y yo

Dime si hoy
podras besarme sin que pase el tiempo
sabes quien soy
y quiero amarte sin pedir perdón
sabes que ayer
volando juntos nos llevaba el viento
dame el sabor
del suave ronroneo de tu piel

Somos como el agua desbordandonos
recorriendo juntos mares de ilusión
descubriendo nuevas formas del amor

Dime si hoy
podras besarme sin que pase el tiempo
sabes quién soy
y quiero amarte sin pedir perdón
sabes que ayer
volando juntos nos llevaba el viento
dame el sabor
del suave ronroneo de tu piel

diumenge, 12 d’agost del 2007

Adéu, Xirinacs.

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!"

Lluís M. Xirinacs i Damians


--
Perquè mai deixarem de caminar cap a la llibertat!