dimecres, 26 de setembre de 2007

Un mateix

Malgrat avisar que tinc posts pendents de l'Alçat i del meu pare, avui pren rellevància aquest. Penjo un text extret de la revista Mente Sana que al rellegir-lo, m'he adonat de que diu més d'una veritat. En el fons unes quantes.

T'estimo moltissim sexy!!

Des d'avui queda prohibit
no ser un mateix davant la gent,
fingir davant les persones
que no ens importen,
tenir por als records;
abandonar la lluita
abans de fer realitat
tots els nostres somnis.

Queda prohibit no somriure als problemes,
no posar el cos; fer-se el tonto i
no fer les coses per un mateix,
pretendre que els altres
es fagin càrreg dels deutes,o deixar que ells
paguin pels nostres errors.

Queda prohibit no desmostrar l'amor,
abandonar els amics,
no intentar comprendre
el que altres senten i no veure
que cadascú té la seva pròpia manera,
i el seu propi cami.

Queda prohibit plorar sense aprendre,
o aixecar-se un dia sense saber què fer.
Pensar que, amb la falta d'algu,
el món s'acaba, o desesperar-se
al haver de seguir sol, algun moment.

Queda prohibit deixar de donar les gràcies
a la vida, per la vida, lamentant el que no fem,
i alhora, no fer-ho. Queixar-se d'allò ja fet,
sense cambiar-ho... ignorant que
"així com està" no és mai la única manera.

Queda per suposat absolutament prohibit,
sense postergacions ni falsos arguments
deixar de ser el principal protagonsita
de la pel·lícula que va narrant,
poc a poc, la nostra vida.

Finalment, i sobre tot, queda estrictament
i terminalment prohibit, des d'ara,
sense excuses, i per sempre;
queda prohibit, repeteixo: prohibit,
que algu es permeti prohibir a algu altre
allò que a ell mateix no es prohibeix
de forma permanent.

Pauet.