dimecres, 31 d’octubre del 2007

Primer aniversari!

Avui toca auto-felicitar-me una mica perquè aquest blog fa 5 dies va fer un any. I potser el més rellevant és que ni m'en vaig adonar!!! jajajaja

Perquè sobretot des de un parell o tres de mesos ençà m'hi he posat bastant, i m'ha agradat molt. M'ha agradat perquè la gent me'n comenta coses, perquè reflexa allò que penso (tot i que no sempre... haurieu de veure els textos que he escrit però he desat com a "esborranys" i no he publicat...).

Però en el fons el blog és la meva finestra al món, i, tot i que sempre hi sóc darrera, sovint convé "tancar" la finestra i no publicar els textos, i guardar-los per un futur. Crec que és un fet que ens ha passat a tots els blocaires.

I res més, donar les gràcies a tots aquells que han passat per aquí, animar als que ho fan però encara no hi deixen la seva petjada (alguns ja sabeu qui sou). Però en general a tots els que un dia o altre heu passat per "Recordant a Plutó". El blog ha arribat a les 518 visites l'ultim més!

Textos personals, filosòfics, sobre fotolog, textos sobre jerc, el connecta, el correfoc, els estudis, festes, política, la ràdio, vacandes, teatre; tot allò que faig, i que m'encanta! Un total de 47 escrits publicats que de segur aniràn a més.

Fins aviat!

Pau.

PD: Penjo aquesta foto en "honor" a una persona molt estimada, que fins hi tot estant a Colòmbia durant uns mesos (que li van resultar meravellosos, tot i no haver parlat directament encara...), va visitar el meu blog. La Vanessa! Assídua sobretot als inicis i gran comentarista (tot i desaparèixer temporalment, repeteixo, temporalment (perquè tard o d'hora tornarà! :D) de la xarxa), tant com amiga!


dilluns, 29 d’octubre del 2007

Una imatge val més que mil paraules

Avui poca lletra i recull de fotos que ja fa temps que volia penjar, i que poc a poc em van arribant. Per cert, avui manifestació a les 19:00 a la Plaça Sant Jaume, perquè ja va sent hora que deixin de tractar-nos com titelles!! Som persones i no ens podem moure en transport public dignament ni a la de tres! Joder!

















Obra de diumenge: La filla del mar, d'Àngel Guimerà; per Deixalles '81. Retoc fotogràfic de mà de la Serreta (la de la foto).

















Fantàstic grup que vem anar a la festa de l'Albert el dissabte. Una festa per recordar!!
Nota: A la part inferior dreta de la imatge, el futur DJ de Sant Feliu. El noi promet!!

















Una persona per qui no calen paraules! ;)

















Un indret preciós del màgic país on tenim el priviliegi de viure.

PD.: Esperant una reacció esporàdica del Josué i la Serreta sobre un post anterior... el fred comença a glaçar-nos les idees?? Espero que no! ;D

Salut!

Pauet.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Ona Codinenca

Avui penjo escrit i un parell de fotos sobre una altre de les moltes activitats que faig. Els que em coneixieu ja sabeu que en alguns moments tinc complexe d'hiperactiu, i no en tinc prou amb una Enginyeria informàtica que també hi afegeixo ser tècnic a Ona Codinenca (107.2 FM a Sant Feliu de Codines o per internet; ser coordinador del Club de Bàsquet, estar al Correfoc, de tecnic de llums a un grup de teatre, militar a les JERC, i tot i que sembli increhible encara tinc temps per mi. Jajajajaja

Doncs el que dèiem, que avui toca escrit de la radio perquè ahir vam tenir programa amb les "mares" que poc a poc ja va sent "mares, i nens i nenes, i pares, i professors...". I així el programa va augmentant!! Les "mares" són les que fan el programa "Hi havia una vegada" i son tanta colla que ahir em vaig endur la càmera a l'estudi per fer fotos, perquè realment fa patxoca l'estudi quan el veus tant ple de gent i de vida. I m'ho passo molt bé perquè son molt divertides!!

I en aquesta vida sense els petits moments de diversió i felicitat no fariem res!

Records també a tots els altres programes, que us recomano escoltar sempre que pugueu!!! (Tu jugues, Veus, Faristol, QCA, Va de sardanes, Banquet amb les llagostes, Anem a la muntanya, Parlem del Barça...).

En fi, us deixo amb un parell de fotos. I recordeu, 107.2FM, segur que hi ha un programa per vosaltres!

Salut!

Pau.

divendres, 26 d’octubre del 2007

Reflexió

Avui toca una dir una reflexió que ens van fer fa un parell de setmanes a física, i que és la següent:

"Si tot quedés aturat, el temps seguiria passant?"

Josue anima't a comentar-ho! jajajaja I la serreta també que és assidua per aquí...

Salut i llibertat!!

Pauet.


PD: Fuck renfe
PD2:Fuck adif
PD3:Fuck el govern central xD

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Carod-Rovira en territori comanche!

No vaig poder seguir l'entrevista en directe, però la Marta l'ha penjada i crec que és una bona manera de difondre aquesta bona actuació de l'actual president d'Esquerra, com diria algú, en "territorio comanche".

Us convido a tornar pel blog un moment que tingueu temps per veure-la tota.




Salut!

Pauet.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Contra el racisme, cultura!



Crec que no calen gaire paraules, només un parell: antifeixisme, i cultura, perquè al tio de la foto li falta molta, molta cultura. Per si no heu sentit/llegit la notícia, aquest tio va pujar al tren i va començar a apalliçar a la noia (16 anys) i a cridar-li insults racistes. Acaba amb una patada a la cara mentre ho va comentant per mòbil del pal "Le estoy metiendo a una sudaca de mierda" o algo per l'estil. Us deixo l'enllaç de la notícia. I va el tio i contesta avui que anava borratxo.

Llibertat!!

Pauet.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

De nou, màgia.



La idea sorgeix. Llavors: paper, cola, olor a pintura. També fustes, visos, tela, vestits. Com ho quadrem tot? Hem de pensar. Les setmanes passen. Tot va avançant, poc a poc. El dia s’acosta i ja hi ha més pressa. S’ha de tenir acabat! Els assaigs fa dies que han començat: buits, sense decorat, pobres dins d’una sala il·luminada amb fluorescents. Allà treballen, fan una escena. La repeteixen. Un altre cop, encara. Fins que surti bé. Una altra setmana. Els assaigs segueixen, ara a l’escenari, amb llum blanca, neta. “Afegeix-hi vermell, apuja el blau!”. Triem la música. “La BSO de...”. Tot apunt? Sí, som-hi. Assaig general. Quatre retocs i ja està. Arriba el dia. Nervis, nervis i nervis; però ganes de començar. La gent arriba. “És gaire ple?” “Home, Déu n’hi do”. Quinze minuts. Tothom corre. “Qui falta maquillar?!” “On són les meves sabates?!” Retocs de maquillatge, vestuari, repassem el guió. “Música d’ambient!” Ja hi som. Cinc minuts. Xerrada tècnica. Actors, tramoies, tècnics. Tot apunt. “Molta merda!” Ja està. Musica i... “Teló!”. Surt bé, surt bé!! Rialles, aplaudiments. Mitja part: quatre galetes, i tornem-hi. “Ui, ara s’ha quedat en blanc... ara!! Uff...” Quina mala estona. Vinga, vinga... I... “Fosc!!”. Aplaudiments. Tot ha anat bé. Hi ha esforç, ganes, treball, però és alegria, satisfacció, felicitat. És, teatre.

Pau Ibars


Ahir estrena d'una obra molt i molt esperada. La filla del mar. Ens vam superar, tot i sovint no es valori l'esforç de tots; alguns ja sabreu perquè ho dic ;). Ho veu fer prefecte gent!! Cada vegada millor!! Anims!!

A falta de fotos d'ahir, una de "En pólvora", també d'Angel Guimerà.

Salut!

Pauet.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

No omplis la teva vida d'anys, omple els teus anys de vida!

Felicitats Albert!!

Espero que aquest any estigui ple dels bons i millors moments que has passat, i que et serveixi per créixer i trobar tot allò que et faci feliç! I ja saps, "no omplis la teva vida d'anys, omple els teus anys de vida!!". :D

Doncs això Albert!!! Crec que el meu missatge ha sigut el primer (però potser se t'ha colapsat el mòbil a les 00:00 d'avui xDD). Espero que hagis passat un molt bon dia, i que disfrutis de tots els que et queden per endavant. En el fons crec que cada dia ho fas, així que segueix així, no canviïs mai! I com que se que t'agrada aquest grup, et dedico la cançó (el video crec que no te res a veure... xD).



Una abraçada!!


Pauet.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Solet i rumbeta.


Quin bon cap de setmana!
Ahir dia de solet a la terrassa,
que bé que s'estava!

A la nit de concertillu de Festa Major a Caldes
amb Rauxa i uns rumberus prou divertits.

Amb bona companyia: Serra, Freixenet, Eva,
Jofre, Masnou, Albert, Eddy, Mireia, Anna..

I anar veient gent per allà.. bé, bé!

I tornant amb un cotxe tot rarot xD:
Berta Grau, Jofre, Eddy i Albert Diez.

I xerrant fins tard amb el pollastrot del Jofre.


..i amb la rumbeta encara al cos!!


Per variar no tinc fotos, tot i que crec que tampoc surto..., o sigui que penjo aquesta d'ahir a la tarda mentre prenia el solet a la terrassa. Potser avui repeteixo, que és un gust i s'hi està de perles.

Perles!!! xD (Fioneria que t'has fugat!!! Un pto!!).




I a viure la vida,
i a ballar rumbeta,
que amb el seu ritme,
ens porta l'alegria!




Un petonet del putu a la personeta més bunica del món. Evi!


Pauet.

divendres, 12 d’octubre del 2007

Instants del temps, la vida.

(Clic per ampliar)


Avui toca parlar sobre aquestes dues personetes que tinc al costat. Perquè després de mirar fotos sobre els dies de Josa i recordar els bons moments que vam passar, m'han vingut ganes de fer aquest petit muntatge i de dedicar una mica d'espai a aquells dies.

A la banda esquerra "de la pista", la esbojarrada, divertida, entranyable, i amiga inseparable: Judit Serra!!! jajajaja Serreta!! em va agradra que et recordessis de la xerrada de l'església de Josa!!! Va ser bona, eh!!! Me la vas recordar l'altre dia i em va fer venir bones sensacions. És un d'aquells moments que ens uneixen una mica més amb cadascú de nosaltres.

Està be el que comentes Però no tinguis por al futur!! I disfruta del present, doncs només així podràs seguir anhelant (tot i que jo no ho diria del tot així) el passat. I pensa que no has de tenir por a que les coses canviïn, ja que tu pots ser l'amo (quasi sempre..) dels teus canvis, i si aconsegueixes que sempre siguin en positiu; si més no mirar-te'ls positivament, les coses són molt més alegres. En resum, penso que ens toca actuar, perquè en comptes de preguntar-nos què em fet perquè les coses canviïn tant, hem de poder dir que, després de fer el que volíem, tenim un present que supera el passat, i que serà superat per un futur millor. I si finalment no és així, estarem convençuts de que hem fet tot el possible, i haurem d'estar orgullosos de nosaltres mateixos pel sol fet d'haver-hi posat totes les nostres ganes.


"Porque la vida es una pista deslizante como el hielo,
i deberàs abrir los ojos para estar siempre despierto
ante lo que te pueda passar."

"Porque la vida son instantes, que se cruzan en el tiempo,
la locura más brillante puede estar ocurriendo,
porque dandole la vuelta al peor de los momentos
abriremos nuevas puertas que nos lleven hasta el cielo."

I a l'altra banda de la pista una princesa, una persona màgica, guapissima, bonica, preciosa: l'Eva!! Sexy ja saps que tinc molt bon record d'aquests dies que vem passar a Josa. Tenim pendent anar-hi l'any vinent a pujar el Pedraforca! :D Com guardo bon record de tots aquests "instants de la vida" que hem passat, que seguim passant, i que espero que passem. Saps que t'estimo més que a ningú, i que estar amb tu és fa perfectes aquests "instants", i alhora, sembla que aturi el temps.


A les dues un petonàs i una abraçada molt forta!

Pauet.




I acabo amb una cançó:

Deixa't portar - Gossos

Mira’t, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era, tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t’has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t’imaginava.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t’havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.

Plou...
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.

L’aire t’ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d’allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà,
només tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.

Trobarem un lloc on anar.
Vine, que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.

Plou...
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l’endemà.

Deixa’t portar,
anem endavant,
no pararem, no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa’m venir,
vull fer aquest camí
amb tu. No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran, dels murs que cauran...

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Dimonis?..... Foc!!!!!!

(Click per ampliar)

Avui toca dedicar una part d'aquest espai del blog a la colla de diables més incendiària i vella (tant amb v com amb b) del Vallès Oriental i part del Principat!! I per això penjo la foto del final del Correfoc de Festa Major de Sant Feliu, l'acte en que posem més ganes i que ens estimem més!!

Perquè des de que estic amb ells he viscut molts bons moments, perquè tots són genials i perquè cremar és el millor que hi ha!!! Aquesta festa major no hauria sigut el mateix sense el correfoc, ànima de tot Santfeliuenc i santfeliuenca!!!

Us convido a entrar a la nostra bonica (i en constant renovació) web www.correfoc.org i a veure com sóm de bojos, animats, engrescats i, com no, cremats!!

Salut i foc!


PD.: Dimonis?!

Pauet.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Particularment encertat!


Una T-10 d'1 Zona: 7€
Un cafè amb llet i dos donuts: 3.25€
Menú davant de la Uni: 8.90€

Que et diguin que plegues una hora abans,
i que just sortir i escoltar la radio posin la canço que t'agrada:
no té preu!

:D Ha sigut un moment feliç del dia!!!

dimecres, 3 d’octubre del 2007

3.10.07..


..3.10.07..
"No ploris perquè s'ha acabat, somriu perquè ha succeït"
"Si plores perquè no pots veure el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles"


dues frases prou bones per el dia d'avui.


I una bona lletra:






Caus a terra molt avall,
creus que no te'n sortiràs
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.

I a força de molt caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.

Doncs he estat ja cinc o sis,
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar
en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà.

I per què els meus pensaments,
que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps
que el "ja faré el que no vaig fer".

Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà.
Seré un tros de l'univers,
que no nota el pas del temps.

El que faig a cada instant
és la força que em fa gran.
No vull pensar
en el que arribarà demà.

Llenca't, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que el cor
ja no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà.

T'estimo preciosa!

Pauet.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Ser i fer o fer i ser












I avui una reflexio oberta a tothom:

"Ser d'una manera determina les accions que fem,
o a partir del que fem som d'una determinada manera?"


..s'accepten opinions

Salut!

pauet.