dilluns, 1 d’octubre del 2007

Ser i fer o fer i ser












I avui una reflexio oberta a tothom:

"Ser d'una manera determina les accions que fem,
o a partir del que fem som d'una determinada manera?"


..s'accepten opinions

Salut!

pauet.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

la nostra forma de ser determina les nostres accions, però canviant-les poc a poc canviem.

Gri del 2n3a ha dit...

si som perquè fem, o fem perquè som?
ui això és com preguntar: què ve primer l'ou o la gallina??
xD
en fi, jo crec que primer som i després fem. O sigui que actuem d'una manera perquè som d'aquella manera...

:D

què tal tot? espero que tot et vagi d'allò més bé!
weno ja t'aniré visitant. ;)
a reveure!!!


Grisel·la.

Anònim ha dit...

paueett!!
k soc la serrins!!

merci pl comentari i pls sms... tens rao... els amics serviexen per ajudar i ... jo ultimament he estat una mica inutil, ja k n he fet la meva funció d'amiga...
k et sembla si dema al vespra, o quan tu vulguis quedem una estoneta i parlem de tot?
;)

un ptonass i san boi xDDD

Anònim ha dit...

El primer que vull dir-te... FELICITATS PEL BLOG, trobo que està força ben plantejat. M'agrada.

Pel que fa a commentar la frase... sempre un pot dir què és el que pensa, però crec que t'enganyaria
si no et digués que el que a continuació diré és el que "ara mateix" penso... ja que una frase com aquesta
permet que demà es vegin les coses diferent. Intentaré ser breu (jejeje):

"Ser d'una manera"... què vol dir sino triar "hom" com vol actuar; per tant concordo a priori en que "determina" les accions si bé és cert que a l'emprar la forma impersonal "se" és com si fos quelcom extern el què ho determina, pero no, jo matitzaria que és un mateix qui ho determina.
Clar... llavors vist des de l'exterior, algú que ens observi, un ÉS (repeteixo segons pugui observar el proïsme) allò que l'altre s'ha fet a la idea que aquella persona (hom) és;
i sense dubte les nostres accions determinen aquesta valoració que els altres fan de nosaltres. En altres paraules... el que fem crea als altres el concepte del què som nosaltres.

Per tant, i resumint, crec que ambdues frases son compatibles... tan sols cal aplicar la primera a l'àmbit subjectiu intern i la segona a l'extern.

""Muraleja"" (jeje mai sé com es diu en català i em fa "pal" mirar-ho a l'IDESCAT ): No tot el que aparentment semblen ser "dilemes" tenen perquè acabar essent-ho. Les antinòmies es poden ressoldre de manera que deixin de ser-ho tan sols amb una mica d'atenció i "visualització d'una tercera dimensió" (en el plà grafico-lògic).

Weno... SALUTACIONS!! i que et vagi molt bé aquesta nova etapa "uni"versal. ;-) Fins aviat Pau. Josué Aguilera.