Després de la moguda d'ahir, que va anar molt bé, i per la qual ens hem de felicitar tots, vull explicar, per la part que em toca :), com anava la cosa.
El gran repte que teníem era traslladar l'estudi d'Ona Codinenca al Centre Civic, i poder emetre en directe el programa des d'allà. Això inclou micros, un d'inalàmbricpel public, retorn als cascos dels presentadors, linia de telèfon allà mateix per fer trucades en directe (inclús internacionals!); mesclar-ho tot per enviar-ho a Can Buixó, però també treure-ho correctament perquè se sentís a la sala del teatre. Tot una fita a nivell tècnic per una radio local com és Ona Codinenca, ja que aquí ni unitats mòbils, ni històries de l'estil. Tot el que s'havia de muntar s'havia de fer des de zero.
Tot i això la trempra del Ton és inacabable i des de trobar el programa adient, fins a comprar un hibrid pel telèfon, va aconseguir gran part de la realització del programa.
I com vem connectar tota aquesta maquinària perquè funcionés? Doncs molt "senzill": els micros (que els companys del CESF van baixar a corre cuita un cop acabat el programa, una mica abans perquè nosaltres poguessim establir la connexió) estaven enxufats a la taula dels companys de La Caldera, una Yamaha 03D que centralitzava tots els equips.
A la taula entraven els micros de taula, el receptor del micro inalàmbric, l'hibrid del telèfon, i l'ordinador portàtil des don tiravem la música i les falques (operat amb Ubuntu, per cert!).
Pel que fa les sortides, d'una banda treiem a un segon portàtil que, via internet, emetia a l'ordinador1 de l'estudi de la radio a Can Buixó. Des d'allà, amb el procediment habitual, s'emetia per radio i també a l'ordinador que llança l'emissió a internet per poder-la escoltar arround the world!
Però evidentment també necessitavem so a la sala, per tant teniem una segona sortida a la taula dels altaveus que amplificava cap a la sala. I per assegurar-nos la tirada, ens vam encarregar també de grabar el programa al Civic mateix (a la radio l'ordinador2 també el grabava); en una pastilla de Minidisc, que ens ocupava la última sortida.
Per acabar-ho d'arrodonir, una línia interna amb un micro al control per parlar als cascos del Quim i el Ton, sense que sortís per antena.
Com he dit, crec que ens hem de felicitar per tot, i jo felicito especialment al Quim, al Ton, i al Francesc (Moreno) de la Caldera per seu suport interminable, el seu calaix també segons com sense fons, d'ajuda i solucions!
A grans trets seria això. Hem aconseguit una gran fita dins de la nostra (i ja no tant petita) radio. Gràcies a tots els que van donar un cop de mà: les "mares", els "muntanyes", l'Àlex, el Subi, tots els que em deixo que seran més d'un, i obviament els del Tu Jugues.
Sobretot perquè tot i les presses, dels nervis, dels errors, vaig disfrutar com poques vegades ho he fet.
Salut i radio!
Pau.
El gran repte que teníem era traslladar l'estudi d'Ona Codinenca al Centre Civic, i poder emetre en directe el programa des d'allà. Això inclou micros, un d'inalàmbricpel public, retorn als cascos dels presentadors, linia de telèfon allà mateix per fer trucades en directe (inclús internacionals!); mesclar-ho tot per enviar-ho a Can Buixó, però també treure-ho correctament perquè se sentís a la sala del teatre. Tot una fita a nivell tècnic per una radio local com és Ona Codinenca, ja que aquí ni unitats mòbils, ni històries de l'estil. Tot el que s'havia de muntar s'havia de fer des de zero.
Tot i això la trempra del Ton és inacabable i des de trobar el programa adient, fins a comprar un hibrid pel telèfon, va aconseguir gran part de la realització del programa.
I com vem connectar tota aquesta maquinària perquè funcionés? Doncs molt "senzill": els micros (que els companys del CESF van baixar a corre cuita un cop acabat el programa, una mica abans perquè nosaltres poguessim establir la connexió) estaven enxufats a la taula dels companys de La Caldera, una Yamaha 03D que centralitzava tots els equips.
A la taula entraven els micros de taula, el receptor del micro inalàmbric, l'hibrid del telèfon, i l'ordinador portàtil des don tiravem la música i les falques (operat amb Ubuntu, per cert!).
Pel que fa les sortides, d'una banda treiem a un segon portàtil que, via internet, emetia a l'ordinador1 de l'estudi de la radio a Can Buixó. Des d'allà, amb el procediment habitual, s'emetia per radio i també a l'ordinador que llança l'emissió a internet per poder-la escoltar arround the world!
Però evidentment també necessitavem so a la sala, per tant teniem una segona sortida a la taula dels altaveus que amplificava cap a la sala. I per assegurar-nos la tirada, ens vam encarregar també de grabar el programa al Civic mateix (a la radio l'ordinador2 també el grabava); en una pastilla de Minidisc, que ens ocupava la última sortida.
Per acabar-ho d'arrodonir, una línia interna amb un micro al control per parlar als cascos del Quim i el Ton, sense que sortís per antena.
Com he dit, crec que ens hem de felicitar per tot, i jo felicito especialment al Quim, al Ton, i al Francesc (Moreno) de la Caldera per seu suport interminable, el seu calaix també segons com sense fons, d'ajuda i solucions!
A grans trets seria això. Hem aconseguit una gran fita dins de la nostra (i ja no tant petita) radio. Gràcies a tots els que van donar un cop de mà: les "mares", els "muntanyes", l'Àlex, el Subi, tots els que em deixo que seran més d'un, i obviament els del Tu Jugues.
Sobretot perquè tot i les presses, dels nervis, dels errors, vaig disfrutar com poques vegades ho he fet.
Salut i radio!
Pau.
2 comentaris:
Gran Pau! Moltes Gràcies per l'energia!
Pau us va sortit molt bé. FELICITATS!
Publica un comentari a l'entrada