dimarts, 4 de març de 2008

Diari d'un viatge: Alcoi (Tujugues)

Son les 4.30 de la matinada. El despertador sona. Primer pensament: "La mare que ens va parir..., estem ben sonats". Segon pensament: "Amunt!". Baixo a esmorzar tot trucant al Ton que em respon amb una "melodiosa" veu de sobadissim. A les 5 davant de casa.

Tot i que l'hora pica una mica..., també té els seus punts positius. Les carreteres estan buides. Amb un moment ens plantem a Vilafranca on hem quedat amb el Quim.

Traspassem material i cap a Alcoi falta gent! Un viatge molt tranquil. Cap a l'alçada de Tarragona-Ebre veiem sortir el sol. Molt bonic. Es ben bé que aprofitarem el diumenge.


Parem una estona a menjar alguna cosa. Els entrepans congelats del Ton encara estan durs com una pedra i decidim entrar tots a l"Autogrill", on ens foten una punyalada que ens fa una mica de mal.

Cap a l'alçada de València ens truquen els de l'equip que ja son al bus també. Just arribar a l'entrada d'Alcoi veiem un Sagales fent la rotonda i ens comencem a creure que tot això ja esta apunt de començar! Els avancem mentre uns dormen, els altres ens saluden, i els de davant intenten guiar el conductor! Ens posem davant nosaltres i tirem cap al pavelló.

Al arribar fem una roda de reconeixement. Sembla que no tindrem ADSL però tenim telèfon directe a la cabina de premsa de sobre les grades. No haurem de tirar cable. Comencem a muntar els equips mentre en Quim comença a treballar tema alineacions i reaccions prèvies al partit des de la pista.

Quan ho tenim tot muntat, connectem amb l'Alex per fer les primeres proves. Tenim just 10 minuts i sembla que no acaba de funcionar. L'Alex ens avisa de que hem d'engegar. Decidim fer-ho via telèfon i després ja provarem per internet.

Comença l'emissió mentre nosaltres acabem de fer ajustos. L'Alex ja ha parlat amb el camp de futbol i ens dóna pas. Comença la retransmissio. Costa arrencar als primers moments, però llavors anem agafant ritme. L'Alex ens va demanant pas cada vegada que hi ha gols al municipal, i son uns quants... (6 a 2!). Malauradament a Alcoi no tenim tanta sort i ens quedem amb les ganes de cantar un gol del Cipsa Sant Feliu.

Al acabar respirem tots, els jugadors ens aplaudeixen camí del tunel de vestidors. Posteriorment parlem amb els dos entrenadors, amb algun jugador, amb Ernest Colom, president del Cipsa. Han perdut, però han lluitat prou a la segona part i l'únic que falta és trobar el gol.

Recollim veles i comencem a tirar. Parem a un restaurant i ens fotem un trio de bistecs que dona gust. Hi ha gana... Seguim el viatge, encara ens queden quasi 5 hores de cotxe, que per culpa del bon temps, i la caravana que implica, es converteixen en 6 i mitja.

Però estem satisfets. Arribem a quarts d'onze a Ona, descarreguem, i volem cap a la peixera a escoltar la grabació. Ha quedat prou bé.

Senzillament una pregunta: Quan fem la propera? :D

Salut!

Pau.

Proximament, més fotos del viatge. :P
Més info a l'escrit del blog del Tujugues.

1 comentari:

Ton ha dit...

diumenge tornem-hi!!!