Avui penjo aquest vídeo que he estat buscant. Em porta bons record, i ara mateix els necessitava. Després d'estar clausurat a casa tot el dia (i practicament el que queda de setmana) pels maleits exàmens, em venia de gust recordar tornar-lo a veure. Recordo que vaig conèixer el grup perquè venia amb una de les revistes del Club Super 3 (en VHS... "que tiempos aquellos...") i me'n vaig aficionar bastant. Em recorden aquells temps en què no teníem preocupacions, en que vivíem de somnis, sense cap altre problema de ser el que la pararía a l'hora del pati o qualsevol cosa semblant. L'altre dia amb el Sergi recordàvem un correu que voltava i que buscant una mica al Gmail he rescatat.
En fí, aquí us els deixo. I demà serà un altre dia. Que estic fart d'estudiar, fart de pensar, fart de tot.
Pau.
En fí, aquí us els deixo. I demà serà un altre dia. Que estic fart d'estudiar, fart de pensar, fart de tot.
Pau.
"Te'n recordes d'aquell temps...
quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?
Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"
Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".
Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...
Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda...
Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...
Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...
Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas així?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc...
"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...
El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...
Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de futbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...
Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...
GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.
Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...
El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...
Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...
Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia."
quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?
Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"
Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".
El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".
Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...
Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda...
Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...
Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...
Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas així?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc...
"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...
El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...
Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de futbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...
Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...
GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.
Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...
El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...
Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...
Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada