dimecres, 12 de novembre de 2008

Com grans de sorra colant-se entre els dits

Doncs si, tinc la sensació de que el temps és com la sorra, que s'escola entre els dits amb una facilitat i rapidesa sorprenents. Realment no tinc ni temps d'escriure. Per una vegada deixeu-me recuperar, repetir, un post antic. Suposo que defineix bastant bé com "vaig anant", i a més no és ni final de curs...

Salut!


Suposo que qualsevol final de temporada comporta aquest conjunt de sensacions. Suposo que el cansament es va acumulant, i deu ser típic d'aquests dies estar així. La veritat és que últimament em trobo desganat, apagat d'una manera inherent. Em costa definir el que em passa. Segurament aquesta és la millor paraula.

És el ser a tot arreu, i no ser enlloc. És el saber trobar el teu lloc, el saber trobar el que vols, i com ho vols. I de cop sentir-te una mica perdut. Sentir que tot allò que fas és el que has volgut fer, i no obstant això sentir que vas de cul, que no disfrutes res, i que el temps s'escola entre els dits sense que puguis parar-te a pensar el com. Però que la solució no és parar. Però tampoc és seguir... així que no trobes per on tirar.

Avui heu de disculpar aquestes divagacions inoportunes. Suposo que demà serà un altre dia. Espero que millor. Necessito pensar, "tot esperant veure sortir el sol".

Pau.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pau, q no possem el Narinan???

Montse