diumenge, 2 de novembre del 2008

Diumenge poètic

Avui toca un diumenge poètic:


T’escric per dir-te que et recorde,

que a la cambra te’m fas present

encara que no hi sigues.

Que l’obscur moviment dels dies em venç

i et cerque en els llocs on vàrem ser u.

T’escric per dir-te que ets part del que sóc,

que la teua absència se’m creix dins

i totes les hores són hores fosques.

T’escric perquè sàpies que pense en tu,

que vull que òmpligues de tu la meua vida,

però no sé les paraules perquè vingues.

T’escric per dir-te que tinc en el cos el teu senyal,

que ets l’àngel del desig que em viu

i ser amb tu és acréixer l’esperança.

T’escric ara i et proclame i t’evoque

i et dic que t’estime.


VICENT ALMELA ARTÍGUEZ (Vespre d’esperança)



i ja que plou tant...:


Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s´hort sa terra és eixuta,
s´ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s´han ´secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.
Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s´amor s´ha assecat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Aigo, vos demanam...



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei! No sé com has fet cap a eixe poema, però m'ha fet molta il.lusió trobar-me'l ací penjat. Gràcies, company!

Pau ha dit...

Doncs feia un temps que el tenia guardat pel PC, no sabria dir-te d'on.

Gràcies per comentar!

Salut!

Pau.

Unknown ha dit...

La poesia no és lo meu... però per un dia gris com avui... la cançó m'ha estovat.
Hauré de començar a creure amb els Strombers...
Dilluns Strombers al TuJugues?

Ànims nen!

Pau ha dit...

Firmo! I que soni també aquesta! :)

Anims també per tu noiet! Que tot dia gris vé seguit, tard o d'hora, d'un diumenge d'aquells que dona gust sortir només per veure i respirar la llum!

Una abraçadaaaa!