dijous, 11 de desembre de 2008

Tot discutint

Avui mentre berenava he aprofitat per fer zapping a la tele, i he acabat a TV3, on feien El Club. Parlaven sobre el valor de les discussions. Però sobretot en el valor positiu que han de tenir.

En David posava un exemple dient que si anava a un restaurant, i a una banda tenia una parella que no deia res, i a l'altra una que no parava de discutir durant tot el sopar, donava molt més futur a la que discutia.

Sobretot perquè la discussió implica diàleg. Implica parlar amb l'altra persona allò que no t'agrada o que no trobes bé. Discutir ha de ser sempre una eina, no pot ser mai, mai, un fi. Ha de ser una cosa normal, que ajudi a estar millor un cop acabada la discussió. Perquè aquesta és l'altra: les discussions han d'acabar; no val allò de: "Perquè allò que fa 3 setmanes...". Fer això vol dir que ens hem empassat abans aquell fet, i que l'hem anat madurant (o més aviat podrint) a dintre sense discutir-lo en el moment adequat.

Una altra actitud era la de qui no vol discutir. El típic "Ai mira, és igual, deixe-m'ho. No vull discutir". I tallar la discussió d'aquesta manera dona a entendre que no acceptem aquest diàleg com a via per arribar a un punt comú, o de trobada entre les dues o més persones que discuteixen.

Hi havia també el missatge d'una persona que deia que sempre discutia per tonteries. La Montserrat Carulla ha contestat que potser això era positiu, ja que volia dir que en el fons coincidien bastant en tot, i que només eren petites coses les que no anaven bé, i per tant s'havien de discutir, per poder-les arreglar.

Crec que una bona discussió és positiva, ja que com a mínim ens apropa la opinió de l'altra persona, i això és el primer i indispensable pas per a entendre i coneixe-la més.

En fí, què en penseu. Ho discutim? ;)

Pauet.

1 comentari:

David Hidalgo ha dit...

No tens raó! I no tinc ganes de discutir! xD