dijous, 1 de gener de 2009

Tot encarant el 2009

Bé, després d'haver destilat una mica l'alcohol d'ahir, toca fer un post que ja va tard. Un post sobre el canvi d'any.

Sortim d'un any força complicadoooot (a lo "Molina xD). No, fora conyes, ha estat un any difícil. Però com que ens hem de quedar amb la vessant positiva dels entrebancs en què ens trobem, hem de dir que haurà servit per entendre que no es pot jugar amb certes coses, sobretot les més importants: els estudis (el nostre futur), i la vida personal (el nostre... present?).

Vam començar l'any en mig d'un primer curs d'Enginyeria Informàtica complicat, que ha acabat repercuint en què ara n'estigui fent el que em falta. Va seguir amb un estiu estrany per segon any consecutiu. I és que sempre m'he entregat al 100% en les relacions, i això comporta moltes coses positives, com quasibé tantes de negatives. I només l'anàlisi amb temps i distància et permet entendre, valorar, i concluïr els fets que han succeït i que t'han marcat tant.

I amb la inseparable companyia i ànim de tots vosaltres, vaig encarar un nou curs estrambòtic, amb poques assignatures, però amb totes les ganes del món de fer-les. Deixant aparcat (excepte per Pastorets) el Deixalles '81, i participant d'una Festa Major que començava a obrir les idees.

I finalment hem acabat l'any de la millor manera possible. Marcant un bon nivell at Pompeu (i abandonant l'estació de França per estrenar Campus el dia 7!!!), cursant el curs de Monitor de Lleure (que estic trobant una experiència genial i molt enriquidora), organitzant el Quinto amb el Correfoc (al quan m'he volcat més, entrant a la Junta), participant dels Pastorets a Can Deixalles'81, reanimant el fotolog després d'un any d'inacció, i despedint el 2008 amb un sopar i una festa de cap d'any de putíssima mare, marcant nivell i obrint moltes esperances de cara a l'any vinent!

I el 2009 l'agafem amb moltes ganes. Mirant endavant, sense oblidar, per rès, el 2008. Perquè el que ens fa persones son els nostres somnis, les nostres esperances, però també la nostra maleta. Aquesta maleta que portem arreu, i anem guardant els moments viscuts, per poder-los revisar i recordar quan volguem, amb un somriure, i com una ajuda que ens doni força i energia cada dia.

Per tots vosaltres us desitjo una bona pila de moments bons; ànim i valor per suportar els que siguin dolents; i una pila d'hores per poder somiar, imaginar, viure i construïr tot allò que volgueu.

Una abraçada a tota la gent de la colla, als endimoniats del Correfoc, als companys d'Ona, a tots els del millor grup de teatre del Vallès!, a tota la gent de la Pompeu, als incansables i inseparables amics de les Jerc, i a tota la gent amb qui he perdut una mica el contacte, o estan més llunyans.

Us deixo amb un poema de Rudyard Kipling que em va fer descobrir en Lluís al seu fotolog.

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home."


I també unes quantes fotos, com vaig fer l'any passat.








































5 comentaris:

Judiit ha dit...

pauu!! estic trencant la meva promesssa de ser uan eprsona estudiosa pero ho faig de la manera mé sbona del món jeje!!
gran ggrann textt!! joderrr!!
allò de la maleta m'ha arrbat a les entranyes mes profundessss!! =D geniaaaal!!!

bff aquest 2008 per mi ha sigut molt bo... espero k el 2009 si assembli encara que sigui una miqeta com a mñinimm!!

granss fotossss pauu!!!
sobrett la de l'aiguabellaaaa!!!!
de quan és? de fm???
ja me passaras les altress!jejeje

weno de moment tu i j hem comnçat el 2009 de la millor manera... fent les paus!! jajajaja n t queixeràs...ee?? xDD

vaa nenn!! ara si trno a la monja estudiosa de clausuraaa!! m


muaaaksss!! =D

Judiit ha dit...

aaajajjajaja la primera es mlbonaaa no m'hi havia aturaatt xDD jajajaj pputu pauu!!

Pau ha dit...

em sembla que sí, però no se de quina carpeta la vaig treure XDD

a mi una que m'agrada molt és la del coet. Jo el tiro, però el que estira el braç és el Ton i no pas per encendre'l, sino perquè aguantar el mòbil amb el que havíem trucat al Jofre perquè sentis els coets des de Vic! :)

Núria Vila ha dit...

ànims Pau, a encarar el any 9 de la millor manera que puguis (tot i que em sembla q les primeres hores ja van ser prou bones, no?jeje).

poden passar tantes coses en un any... espero que per tu totes siguin bones ;)

una abraçada

Pau ha dit...

@nuria: igualment Nuriaa! aquest any ha sigut estrany, però en tot cas ja t'asseguro que vosaltres l'heu fet una mica més positiu!! :)

molts ànims també per tuu!!!

@serra: això de la maleta... primer havia pensat en un carro, però la idea "d'arrossegar-lo" no m'acabava d'agradar. una maleta es porta millor; fins hi tot amb un bon somriure! :)