dimecres, 3 de febrer de 2010

Fent història de nou

Una vegada més estic molt i molt content de poder escriure aquestes línies; doncs de nou a Ona Codinenca hem assolit un gran objectiu. En aquest cas, un objectiu històric.

Perquè és molt còmode portar una unitat mòbil dins una furgoneta, entrevistar a una persona, i enviar el tall per satèl·lit. Nosaltres no tenim això, però de fet renunciem a això. Nosaltres apostem per dur l'estudi allà. En aquest cas, a 2000m, a tocar (mai millor dit) de la neu. Al village de Pirena 2010.


Arribàvem a la 1.30 de la matinada a la Ca l'Anton, a Puigalt (Sort). Era la casa de turisme rural que la gent de producció havia trobat per a l'equip d'Ona Codinenca que ens desplaçàvem allà. En arribar a la casa em trobo en Ton i en Ramon ultimant encara el programa de demà i definint l'estructura de les 3 hores de durada. I és que aquesta és l'altra particularitat que tenim: us asseguro que si els programes surten bé, és per restar hores de son, i no pas per poder-hi dedicar temps durant el dia.

Una mica més tard, a les 2, arribaven en Marc Querol i la Raquel Iniesta. Amb ells tancàvem "l'alineació" d'Ona per l'endemà i permetíem a la gent de la casa, finalment, anar a dormir.

I tot just entre 4 i 5 hores després ens llevàvem per encarar el dia. Moltes cares de son, però també moltes ganes de començar. A les 7 i mitja fèiem un fort (i molt bo) esmorzar per agafar energies, i el primer grup marxava cap a Portainé, a començar a marcar el terreny. Amb 45 minuts de viatge ens plantàvem a les pistes de Gran Pallars Port Ainé. Havent saludat els contactes de l'organització de Pirena, i el mateix Pep Parés, començàvem a dividir esforços: mentre uns muntaven la carpa, els altres tiraven extensors de corrent per sobre la neu, i un servidor començava a engegar ordinadors per connectar amb Ona Codinenca.


Amb un fred bastant acusat, muntàvem la carpa del Centre Excursionista de Sant Feliu que faria de punt neuràlgic de la radio. Quan començàvem a estar apunt, Josep Vidal marxava amb una moto de la organització fins a un control de la cursa, des d'on ens narraria tot el que hi passava. Una pujada al·lucinant, com ens relatava després, fins a la cota 2500, fora ja dels límits de l'estació.

I una mica més tard de les 11h, amb alguns problemes d'internet i una qualitat més baixa que la desitjable, donàvem el tret de sortida al programa des de la Pirena. Durant la primera hora vam parlar amb el responsable dels veterinaris i el responsable del Village de Pirena. Amb la pregunta estrella per a tots durant aquell dia: què significava per a tots ells la Pirena.


A les 12h connectàvem amb Com Radio per sentir els informatius, i respirar una mica a Port Ainé. Uns pocs minuts per passar a emetre via 3G i fer un salt de qualitat immens, avisar al director de Pirena, el santfeliuenc Pep Pares de que comencés a venir cap al nostre estudi, i començar la feina de producció amb Com Radio.



I a les 12.06 minuts, Ona Codinenca presentava a Pep Parés, director de Pirena, conjuntament al nostre programa i per a Eureka, de Com Radio, des de 2000m d'altura. Van ser uns els minuts més àlgids del programa, amb molta gent davant la carpa, tant de públic com de la mateixa organització. 


I després vam començar a parlar amb els mushers que finalitzaven l'etapa i ens centravem una mica més en la part més competitiva de l'acte. Vam informar també des de la zona de pòdium de la classificació de la jornada i vam parlar amb els guanyadors. I tot això per acabar parlant amb la Laia Guiujoan, responsable dels mushers i en Cesc (la veu, de Pirena, del Circuit de Catalunya), i la Montse Claverol, sobre les interioritats de Pirena, amb un molt bon regust de boca.




A les 14h i poc acabàvem el programa després de tres hores increhibles, i amb un inici de nevada prou forta que ens va fer recollir a marxes forçades per no fer malbé el material.  I entre una cosa i una altra, a les 16h arribàvem a la casa rural on estàvem per dinar, tot comentant la jugada al sobretaula.



A banda de que fóssim el primer programa i la primera radio de la història que ens atrevíem a fer alguna cosa per l'estil, va ser una experiència genial per a tots!! En vam quedar molt contents. I personalment em va encantar que sentir que treballo per a una gent que té una trempera i unes ganes d'organitzar mogudes que arriben, senzillament, fins als límits que nosaltres mateixos posem.


Una abraçada per tots!!!!


Pau.

4 comentaris:

Ton ha dit...

Nano,

Genial el resum!!!
T'has deixat un detall important! La temperatura a l'arribada (-8ºC) i la ventada que ens va desmuntar la primera carpa!

Josep Maria Soler ha dit...

ENHORABONA per la feina! M'ha semblat senzillament GENIAL.
Endavant!

Ivet Farriols ha dit...

Tu si que no pares ee..! Espero que sempre tingueu aquestes ganes!

anna ha dit...

Ostres em vaig quedar amb ganes d'anar-hi i ara legint-ho: vull plaça per l'any que ve.!!!!