dilluns, 18 de juliol de 2011

I ha arribat el final de Harry Potter

[Atenció: Aquest text conté spoilers]


Evidentment no arriba pas ara. Fa molt que va arribar, i que ens va deixar molt i molt sorpresos amb l'últim llibre. La solució de tot, el final de tot, que encara que és el final, et fa tornar al principi i et fa veure que, segurament, necessites re-llegir algun capítol dels milers de pàgines que té la història.

Harry Potter ens ha marcat molt als que hem tingut la sort de llegir-lo. Asseguraria que qualsevol persona que hagi acabat el primer llibre, ha acabat la saga, perquè la veritat és que cada llibre supera l'anterior. Ens ha fet emocionar molt. Jo acostumo a llegir de nit, al llit, tinc imatges guardades de mi mateix rient o plorant, a altes hores de la matinada, i fins hi tot quan el cel començava a clarejar en alguna ocasió. Recordo especialment el final del capítol del llibre on mor Albus Dumbledore. Vaig acabar el capítol, i tot i que no faltava massa per acabar el llibre vaig deixar-lo un parell de dies. Em notava estafat, enganyat per J.K. Rowling, que ens havia fet agafar tanta estima al millor director de Hogwarts, i ara ens el prenia amb una facilitat al·lucinant.

Recordo també el genial moment on ens fa entendre qui és realment Snape, i ens capgira tota la mentalitat que  teníem sobre aquest professor. També em ve al cap la fantàstica manera que té l'autora de transmetre'ns els sentiments d'amor. Aquelles primers sensacions, els primers petons dels personatges... En fi, els comentaris i records son infinits.


I divendres s'estrenava l'última entrega al cinemes de la saga. I només els que heu llegit el llibre entendreu perquè  mig cinema es va posar a aplaudir quan la mare de Ron mata a la Bellatrix. Va ser un sentiment de victòria col·lectiu, que ens retornava al moment en què ho llegíem. Una segona victòria aplaudida a la sala va ser la de'n Neville matant a la Nagini, la serp de'n Voldemort.

Haig de dir que és de les millor pel·lícules, sobretot perquè aconsegueix lligar prou bé la trama argumental, i alhora saltar-se força coses (han de fer-ho per força). Val a dir que fins ara no m'havien agradat massa, perquè el fet de saltar-se argument estava força mal resolt en algun cas, i això m'indignava. Ara, no es pot negar que és genial alhora de posar cares, situacions i paisatges, a les històries que tots hem viscut a través dels llibres.


Fa uns dies llegia aquest enllaç sobre la importància de llegir. Avui us recomano a aquells a qui us agradi llegir i en gaudiu, que (si encara no ho heu fet) us llanceu a la piscina amb aquesta genial saga i història.


Harry Potter ens ha marcat molt, a molta gent. Son més de 10 anys d'històries, de moments i de pensaments que en part ens han fet créixer i ens han transportat a un món realment màgic. I no puc fer més que donar les gràcies per tot això.