dimarts, 20 de desembre del 2011

I perquè no, lamarato.cat

La Marató de TV3 és un gran projecte, conegut per segurament tots els lectors d'aquest blog, i del qual poques definicions més es poden fer. La moguda, iniciativa, col·laboració i impacte que genera aquest programa és extraordinari, i deixa clar que els pitjors tòpics sobre els catalans no són pas certs.

La meva intuïció, però em va traïr el passat diumenge, quan a l'intentar fer el meu donatiu via internet, vaig comprovar estranyat que el domini www.lamarato.cat no donava cap web com a resposta, i deixava una bonica pàgina de "no s'ha pogut trobar". Al comprovar el titular del domini, sorpresa doble, ja que estava lliure.

Tots sabem perfectament que La Marató és de TV3, però el fet que calgui entrar per www.tv3.cat/lamarato és més difícil de recordar.

Per tant, la meva petita col·laboració passa a ser, es d'avui, a haver comprat el domini www.lamarato.cat i redirigir-lo a la web del programa, perquè totes les visites que vinguin per aquesta via no acabin en una plana web sense sortida com em va passar a mi, i aconsegueixin col·laborar de forma encara més ràpida i senzilla.

I vosaltres, a què espereu!? Si no vau poder trucar diumenge, encara podeu fer donatius pel Servicaixa!




diumenge, 18 de desembre del 2011

Un altre any, Els Pastorets!

Doncs sí, ja hi tornem a ser! Un any més, el Grup de teatre Deixalles '81 tornem a fer "Els Pastorets", de Josep Maria Folch i Torres. 

Les entrades es poden comprar de forma anticipada cada mateix dia de representació, a les 12 del migdia (i es poden reservar d'un dia per l'altre). Com ja ve sent habitual, fem 4 representacions, dues amb repartiment infantil i dues més amb repartiment d'adults.

Us deixo amb el cartell, que aquest any a fet l'Oriol Puig i li ha donat un toc diferent i divertit al que venia sent els últims anys.



Us esperem pel casal!

divendres, 16 de desembre del 2011

Optimisme

Ja se que les coses per molta gent estan malament, i que, precisament ara, no sóc la millor persona per escriure el post, però em surt de forma molt sincera.

Avui tot dinant, he copsat una sensació que no m'ha agradat. Una sensació de pessimisme generalitzat, que he pensat fredament que no tenia massa raó de ser.

Clar està, que a ningú li agrada que li retallin el seu sou, o la seva paga doble. I que és probable que aquest fet li generi problemes econòmics més o menys greus. El que no m'acabava de fer el pes, és que la sensació d'un col·lectiu de gent que en aquest moment té feina i a qui les coses van prou bé, fos una sensació de tenir problemes greus, de passar dificultats i de estar en un camí de no retorn.

És veritat que a nivell general les coses estan costant, però crec que una bona part de la solució està en encarar-ho i en agafar-ho tant positivament com es pugui. Pot sonar a conte de fades, però crec de debò que afrontar un problema o una situació en un determinat estat d'ànim influeix totalment en la solució.

Potser toca començar a valorar més aquelles coses més bàsiques de debò, i que sí que son un problema quan no les tens.

El que segur que no podem fer és seure i esperar que tot es resolgui de forma externa, o per gràcia divina. Toca començar a treballar, poc a poc, i sovint en passos petits, per afrontar cada dia amb una mentalitat general un xic més optimista.

dijous, 8 de desembre del 2011

Traient les teranyines al violí

Em fa certa alegria tornar a escriure sobre la música, i més particularment sobre el violí. I és que després d'uns 11 anys aprenent a fer anar un instrument musical realment complicat, per deixar-lo abandonat cap als 16 anys, la Montserrat Cot ha aconseguit que, com diu el títol, li tregui les teranyines.

I així, com qui no vol al cosa; amb l'excusa d'una peça que tenia per a 4 violins, amb la Marta Vilardell, l'Alba Lloveras i l'Alba Baulenas, ens anem trobant els dissabtes al matí, una horeta cada setmana, per tocar una mica. Però tocar sempre el mateix, és massa avorrit, i la Montserrat ha sabut enganxar-nos amb tot d'altres peces que anem alternant per canviar d'estil i de dificultat. 

El violí és un instrument complicat. Sobretot quan comences, perquè mai sona afinat. Mai sona bé, i costa molt que una partitura tingui un sentit musical una mica decent. Per això és important, encara més quan comences, fer els exercicis que toquen sol, però tocar també en grup. Ajuda a escoltar, a afinar i a saber coordinar ritmes, mirades i harmonia durant l'actuació. I, perquè no dir-ho, les pífies no s'escolten tant!

Van passant les setmanes, i un dia, amb aquella senzillesa, el Pau Vilardell se'ns ajunta donant uns greus magnífics amb el seu violoncel. I com que una partitura que m'agradava molt a mi quan tocava és un Vivaldi i ens faltava l'acompanyament a piano, vam buscar un parell de peces més i vam enganyar al Bernat Mur i la Carme Trobalon perquè ens acompanyessin.

Doncs finalment només em queda convidar-vos a un petit concert que farem durant les Festes de Nadal, per allò de tocar per nosaltres però també per a algú! Si voleu venir, sereu benvinguts!