divendres, 16 de desembre del 2011

Optimisme

Ja se que les coses per molta gent estan malament, i que, precisament ara, no sóc la millor persona per escriure el post, però em surt de forma molt sincera.

Avui tot dinant, he copsat una sensació que no m'ha agradat. Una sensació de pessimisme generalitzat, que he pensat fredament que no tenia massa raó de ser.

Clar està, que a ningú li agrada que li retallin el seu sou, o la seva paga doble. I que és probable que aquest fet li generi problemes econòmics més o menys greus. El que no m'acabava de fer el pes, és que la sensació d'un col·lectiu de gent que en aquest moment té feina i a qui les coses van prou bé, fos una sensació de tenir problemes greus, de passar dificultats i de estar en un camí de no retorn.

És veritat que a nivell general les coses estan costant, però crec que una bona part de la solució està en encarar-ho i en agafar-ho tant positivament com es pugui. Pot sonar a conte de fades, però crec de debò que afrontar un problema o una situació en un determinat estat d'ànim influeix totalment en la solució.

Potser toca començar a valorar més aquelles coses més bàsiques de debò, i que sí que son un problema quan no les tens.

El que segur que no podem fer és seure i esperar que tot es resolgui de forma externa, o per gràcia divina. Toca començar a treballar, poc a poc, i sovint en passos petits, per afrontar cada dia amb una mentalitat general un xic més optimista.

2 comentaris:

Lluís Barberà i Guillem ha dit...

No conec la persona que porta el bloc. No obstant això escriuré què crec que mou l'optimisme i que, al meu coneixement, és prioritari (i ací podem pensar de manera distinta, la qual cosa és senyal de llibertat):
1. Creativitat
2. Alegria
3. Generositat.

Que passeu tots un bon dia.

Lluís Barberà
Mestre i historiador

Pau ha dit...

Primer de tot, Lluís, gràcies per llegir i comentar al blog, tot i no conèixe'ns personalment. Un plaer.

Estic d'acord amb el que dius, però segurament jo ordenaria les coses que mouen l'optimisme de diferent manera, col·locant en primer lloc a l'alegria.

Una alegria, i una generositat, que per força s'han de poder "contagiar", de la mateixa manera que es "contagia" la por i la idea de viure en un camí de no retorn, que ens transmeten els mitjans, i ens auto-transmetem nosaltres mateixos.