dissabte, 22 de desembre del 2012

Rentada de cara

Fa unes setmanes vaig fer una rentada de cara al blog, que tot i no ser gaire trencadora, ha servit per posar-lo una mica al dia, a nivell sobre tot de formats del disseny, ajustant l'amplada a les resolucions més actuals, i renovant la imatge de capçalera.

Espero que tots aquells que passeu per aquí sovint us sigui més còmode i us agradi!

dijous, 20 de desembre del 2012

Visites de La Marató, a bon port!

Com alguns sabeu, per aquestes dates fa un any que vaig començar a col·laborar amb La Marató de TV3, comprant el domini www.lamarato.cat i redirigint-lo a la web del projecte més important de Televisió de Catalunya.

 Doncs bé, ara que ha passat l'edició del 2012 és hora de fer els primers números. I puc dir que son prou bons. Durant els dies de La Marató es van registrar 327 visites al domini. Equivalents, segurament, a 327 donatius que van arribar a bon port, i no a una pàgina d'error com la que vaig trobar jo ara farà un any.

Aquestes visites sumades a les residuals que hi ha durant tot l'any, fan que el domini www.lamarato.cat hagi tingut un total de 877 visites durant el 2012. Uns números gents menyspreables si comptem amb què ningú en fa difusió, ni es fomenta aquesta adreça. Segurament, una petita contribució a que, enguany, s'arribés a aquesta gegantina xifra de recaptació. Un plaer, i que per molts anys!



dijous, 6 de desembre del 2012

Seguint el fil, o estirant la corda

No es tracta de seguir, no es tracta de refer el camí. Es tracta d'avançar cap als nostres objectius. De treballar per allò que volem. Perquè de somnis no podem viure. Ens han de servir per agafar forces, per llevar-nos cada dia.

I en tot cas, els únics responsables de la nostra situació, serem, en gran part, nosaltres mateixos.  Perquè qui no arrisca, no pisca. I sovint no es tracta de seguir el fil, si no d'estirar la corda.

Burro.

dijous, 29 de novembre del 2012

Qüestions post-25N: Desbrossarem cap a la independència


Vull començar amb dues coses. D'una banda, que els resultats de les eleccions del passat diumenge deixen clar que ningú es pot apropiar de la voluntat dels catalans i catalanes. El poble és plural i el sentiment independentista és més transversal que mai.

L'altre és que, d'alguna manera, s'ha complert el que proposava jo uns dies abans de la votació, i que no era res més que si els partits independentistes no havien sigut capaços de posar-se d'acord, ho féssim en certa mesura els votants, unificant forces i vots cap a una única força.

Si sóc sincer, tenia força por de que es perdessin molts vots, per la divisió que significava tenir 3 candidatures independentistes al Parlament. Finalment només 46.000 vots queden sense representació (i que en cap cas "es tiren", no m'agrada gens aquest concepte). Felicitar doncs, en primer lloc, a la CUP, per els resultats obtinguts i per aconseguir portar una candidatura molt necessària al Parlament.

La segona força a felicitar és a Convergència i Unió. Amb més de 1.100.000 vots, només 90.000 menys que a les passades eleccions, guanya una vegada més, i surt prou sencera de 2 anys de retallades i de polítiques de dreta que sembla que passen poca factura.

I arribem al punt clau de les eleccions. La candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya. Amb 270.000 vots més que a les passades eleccions, aconseguim 21 diputats. Ni els més optimistes, els que hem defensat Esquerra en cada àmbit de la nostra vida laboral i personal, i els que hem fet campanya durant els 15 dies intensos previs al 25N, pensàvem que podíem obtenir aquests resultats.

I ara toca fer el que hem dit que faríem! Que és ser soci més fidel al poble de Catalunya, i defensar que hem de fer un referèndum per la independència el més aviat millor, però també que hem de canviar la política econòmica de la Generalitat de Catalunya.

Els que han de governar el país són la gent que ha guanyat les eleccions i que té més del doble de vots que nosaltres. Evidentment, nosaltres serem al costat del govern perquè el país pugui viure el dia a dia, i no posarem pals a les rodes. Tot el contrari; fent servir un concepte de'n Junqueras que m'agrada molt, ens dedicarem a desbrossar els camins cap a un referèndum sobre la independència de Catalunya, i cap a la viabilitat econòmica en la gestió del dia a dia.

Els nostres objectius son aquests, i son prou clars. I els podem aconseguir sense entrar a cap conselleria ni asseure'ns a cap poltrona. No ens van votar per anar a un mercat i subhastar llocs en l'organigrama de la Generalitat, sense exigir res a canvi.

Entenc que per això és pel que ens van votar quasi 500.000 persones el passat diumenge. Per avançar a pas ferm cap a la independència, i per batallar amb totes les energies per sortir de la crisi, i perquè la paguin aquells qui estan tancant els balanços amb beneficis en els seus estats de comptes.

dimecres, 28 de novembre del 2012

40 minuts de llum

Avui us porto 40 minut de llum. 40 minuts de xerrada del Doctor Professor titular del Departament de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, Doctor en economia financera i comptabilitat, Doctor en Administració d'Empreses i Doctor en Dret.

És una presentació que no té preu, i que ens deixa clar en quin context econòmic ens trobem.

dijous, 15 de novembre del 2012

No n'hi ha prou amb "gairebé"

Avui us deixo un vídeo que m'ha encantat. Resumeix de manera molt intel·ligent la manera de ser de la gent que innova, empren, que es dedica a la creació tecnològica i industrial. Els enginyers que treballen per trobar solucions. Un mon en que trobar gairebé la solució de les coses, simplement vol dir no trobar-les.


dimarts, 13 de novembre del 2012

Enganxats al mòvil

Doncs així és com comencem a estar força tots plegats. Aquest vídeo mostra el que segurament hauríem de fer tots plegats, més sovint; i és tancar el mòbil i dedicar-nos als que tenim al costat.


dilluns, 12 de novembre del 2012

Adéu a Messenger

Si fa uns dies us comentava que torna Megauload, ara anomenat Mega, avui el que ens diu adéu és un dels serveis de comunicació més històrics: Microsoft Messenger.

I és que no fa gaire temps (tot i que a nivell tecnològic ja seria una mica l'edat mitjana) que tots teníem un compte a Hotmail o a Msn, i ens passavem el dia en chats Messenger amb "nicks" d'allò més estrafolaris i enriquits amb tota mena d'icones.


Crec que fa ja un parell d'anys del meu últim login a Messenger, i ja era com a curiositat de saber qui hi trobaria, doncs feia força mesos que anava caient en desús.

Per aquells que esteu més desconnectats dels monopolis i economies de les empreses de tecnologia, heu de saber que la desaparició de Messenger s'ha de veure com una repercussió de la compra de Skype per part de Microsoft. És normal doncs, que vulguin unificar serveis i potenciar més Skype, que s'utilitza molt més, que no pas l'antiga plataforma.

 

dimecres, 7 de novembre del 2012

Torna Megaupload, welcome Mega

Ja fa uns dies que el creador del que va ser Megaupload va anunciar que tornava de nou a l'escena internauta amb una nova versió del seu servei de compartició d'arxius a la xarxa, tancat per la FBI en un cas que ja va causar molt de rebombori.

Aquesta vegada, l'estratègia de Kim Dotcom recau en un nou sistema d'encriptació d'arxius que fa que ells no puguin saber de cap manera quin tipus d'arxiu està emmagatzemat en els seus servidors, doncs les claus d'encriptació les tindrà i difondrà l'usuari mateix.

Així, aconsegueixen traspassar d'alguna manera la culpa de la difusió del contingut amb drets d'autor als usuaris, i creen una pantalla que aparentment els hauria de protegir de problemes com els que van tenir a Megaupload.


És realment brillant que hagin trobat aquest camí que ofereix en aquest cas la tecnologia mateix per aconseguir tirar endavant de nou el servei. Veurem si realment els serveix, i quin impacte acaba tenint aquest nou Mega, que surt a la llum el proper 19 de gener.

De totes maneres, que no ho tindrà fàcil ha quedat clar avui quan el govern de Ghana, el país que té assignat el domini amb aquesta extensió. Segons diuen, no els fa gaire gràcia ser partícips de cap mena de vulneració de copyright. Així que abans de començar ja se li gira feina. Buscar un nou domini. Veurem com acaba la història!

dimarts, 6 de novembre del 2012

Ara és l'hora, segadors!

El debat és recurrent. I encara més a gent com nosaltres, a qui ens agrada, quasi diria que ens apassiona, parlar de política. Perquè entenc que parlar de política és parlar de societat, de com funcionen les coses, i de les solucions que hem d'aportar tots, a través de vies democràtiques, als problemes que tenim com a ciutadans.

Però se'ns dubte el debat comença a expandir-se a marxes forçades. El fet de que gent com Salvados (La Sexta), o El gran debate (Telecinco) dediquin episodis dels seus programes. Com diu la frase "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment, guanyes". Fa temps ningú s'ho creia. Després se'n reien, amb arguments de majories contra 3 o 4 diputats catalans. Ara, se'ns dubte, ens ataquen. L'Estat espanyol ha activat ja tota l'artilleria i instruments de que disposa com a tal per desacreditar, afeblir i menysprear el sentiment independentista català.


El més genial de tot, és que tant la part catalana com la espanyola sembla haver acceptat que el procés ja no té retorn. Només així s'entén que ells mateixos hagin preguntat directament a la UE quina posició té sobre el conflicte. 

Així doncs, acceptada la hipòtesi sobre la independència, només queda saber dues coses: el quan i el com. I estic segur de pensar que la segona pregunta només té una resposta: una sortida pactada de l'Estat Espanyol, esdevenint així un nou estat dins d'Europa, i de la UE. Per aquests simples punts:
  1. D'una banda, qualsevol predicció (tant si és a favor com en contra) d'ara de la UE té el mateix pes que el del Pulpo Paul sobre la Champions. No hi ha legislació vigent que parli sobre la secessió d'una part d'Europa (recordem, una vegada més, que ja ho sóm, d'Europeus).  
  2. D'altra banda, com bé explica en aquest  breu escrit en Xavier Sala i Martín, simplement a Espanya NO LI INTERESSA que el procés d'independència de Catalunya no es pacti. Bàsicament perquè si ens independitzem, ens hem d'endur la part bona i la dolenta. La bona és el final de l'espoli fiscal que tenim i la restitució de la nostra plena sobirania. La dolenta, és la part proporcional del deute espanyol (que no és petit, precisament).
  3. La tercera cosa que ho demostra és el passat 11S. Una manifestació d'aquesta magnitud no s'havia vist mai. Queda clar que la gent comença a veure les coses clares. I crec que queda clar que, o els polítics mouen fitxa i avancen junts i de cara cap a l'objectiu, o la societat els passarà la mà per la cara.

I és per tot això, que tant la política com els ciutadans independentistes ens hem de posar a treballar. Ara més que mai. Per convèncer a tots els indecisos i tants com es pugui, de l'altre banda.

Ara és l'hora, segadors. 

diumenge, 4 de novembre del 2012

Ona Codinenca obra un projecte de micro-mecenatge a Verkami

Ona Codinenca ha engegat fa uns dies un projecte amb la plataforma Verkami per finançar els desplaçaments de la OK Lliga i poder cobrir així els partits del C.H. Sant Feliu.

Verkami és una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. El seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions als diferents projectes, i aquí és on entreu tots vosaltres.

La proposta que us fem és que aporteu la quantitat de diners que volgueu (des de 10€ fins a 400€), que serviran per cobrir les despeses de desplaçament i material que ens costa la OK Lliga, i a canvi rebeu unes contrapartides que estan exposades en cada cas.

Des d'Ona Codinenca ens hem proposat recollir 1800€, que només ens seran traspassats si aconseguim el 100% del finançament. Tenim només 40 dies per aconseguir-ho! Si quedéssim a mitges, els mecenes recuperarien la inversió, però no podrem fer les transmissions d'OK Lliga.

Us animem a tot aquells que encara no ho heu fet, a col·laborar amb la quantitat que pogueu, i participar així en què pogueu sentir des de casa els partits del Fergo Aisa Sant Feliu a la màxima categoria de l'hoquei estatal!

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Lliga Tu Jugues, un any més

Un any més la Lliga Tu Jugues fa unes setmanes que ha engegat motors i de moment fins a 20 persones fan les seves apostes cada setmana per als partits dels principals equips de hoquei, futbol, bàsquet i frontó codinencs.


Cada dilluns, dins del Tu Jugues repassem com ha anat la jornada de la Lliga entre tots els que han apostat a la Lliga. Entre els premis primers classificats a final de temporada hi ha 100€ a gastar a Decathlon i un sopar per a dues persones al TotKfe, entre d'altres!


Us animo a fer les vostres prediccions dels resultats dels partits (demaneu usuari a tujugues@onacodinenca.cat si no el teniu) i que tingueu tots molta sort!

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El somni fet realitat

Amb tota la bogeria de final del curs passat, i la manera com vam quedar absorbits a nivell de temps i de mentalitat per tot el seguiment que vam fer de l'ascens des d'Ona Codinenca, encara no m'havia permès escriure quatre línies sobre l'increhible ascens del C.H. Sant Feliu a la màxima categoria de l'hoquei estatal, per primera vegada en els 39 anys d'història del Club.
Fa dues temporades ens van quedar amb l'espina clavada que el juny passat es van poder treure de sobre. Des de llavors, s'ha seguit apostant per el mateix equip, i per la mateixa idea de club de base, que disposa dels recursos que pot disposar un equip d'un poble de 6000 habitants. 

Amb una temporada molt ben gestionada, arribant amb plenes opcions a les últimes jornades, i amb el premi que significava el fet de guanyar la Copa del Príncep sent-ne els amfitrions, es va arribar al partit definitiu. 
En el fons, es va pujar a la Ok Lliga de rebot, amb una victòria del Mataró contra l'Alcobendas, que classificava matemàticament el Fergo Aisa Sant Feliu. El gran partit però va ser la setmana següent al pavelló Francesc Cassart de Sant Feliu de Codines, on el públic que l'omplia fins a la bandera van gaudir del partit i de la posterior festa de cel·lebració. 
Unes setmanes més tard ens vam adonar de que tindríem un inici de OK lliga prou divertit, amb la visita del Coinasa Liceo en la primera jornada, i un primer desplaçament al Palau Blaugrana, la pista del FCBarcelona. 
I ara que ja han passat aquests dos partits, el que toca és centrar-se en jugar la nostra lliga i defensar la permanència que tant els ha costat d'aconseguir. Serà una temporada molt més complicada que l'anterior, i segurament tocarà lluitar de valent fins l'últim partit!

divendres, 26 d’octubre del 2012

Guifi.net arriba a Sant Feliu

Ha arribat l'hora! Sou molts els que m'heu preguntat durant aquests últims mesos sobre "això del guifinet". Doncs després de totes aquests petites intrduccions de cafè que us hem anat fent, i de petites trobades que hem muntat, el projecte ja està prou madur com perquè us el presentem amb tots els ets i uts.

Així que si voleu saber de què va i començar a fer xarxa lliure, oberta i neutral, podeu venir a la presentació que farem el proper 9 de Novembre, a les 7 de la tarda, al Casal Cultural. Xerrarem sobre Guifi.net, la seva implantació actual a Sant Feliu, i resoldrem tots els dubtes que tingueu. Ens ajudarà en aquesta tasca en Ramon Roca, creador de Guifi.net i president de la Fundació Guifi.net.

No hi falteu!


dimecres, 24 d’octubre del 2012

Seguim endimoniats

Ha sigut un 2012 molt incendiari. També molt burocràtic. El Grup del Correfoc ens hem hagut d'adaptar a la nova Directiva Europea de Regulació d'Articles Pirotècnics, igual que la resta de colles dels Països Catalans. Una directiva que en cap cas té en compte la particularitat cultural de la nostra terra, i que gràcies una transposició que en va fer el govern central i la generalitat, amb converses amb la Federació de Diables i la Federació de Bestiari, ha quedat prou ben maquillada.

El cas és que ens hem hagut de formar i inscriure en un registre de Consumidors Reconeguts com a Experts, per a poder seguir fent correfocs. Així, al maig començàvem els cursos per a tots els membres de la colla.

El juny va ser prou entretingut, preparant la Trobada de Bèsties. Després de molt d'esforç, La Bèstia de Parets, el Ramat d'Ovelles de Canovelles, El Drac de Granollers, el Ca Cerber de Canovelles, i La Godra de Caldes de Montbui; juntament amb el Follet i la Fantasma del Grup del Correfoc van passejar-se per Sant Feliu, per acabar a la plaça fent una cremada que va generar molta expectació.


La següent parada va ser a Sant Vicenç de Montalt, el 12 d'Agost, amb els Diables de Caldes d'Estrac. Un correfoc de Festa Major molt ben aconseguit i amb molta gent gaudint del foc.


Sense gaire temps per vacances ja s'acostava la XXa Baixada de Llits i andròmines, enguany amb un canvi d'ubicació i un sol recorregut, buscant així donar-li una altra volada, centralitzar esforços per part del grup, i no haver de moure tots els que veniu a veure-la d'un lloc cap a l'altre. Sens dubte, caldrà seguir treballant per fer-la encara més atractiva pel poble.


I com sempre després de la Baixada de Llits, la Festa Major, amb el seu ja tradicional Mega-Corretraca d'1KM, el Correfoc de Festa Major, el Piromusical, i el Correfoc Infantil; aquest any també reformat i millorat. Segons ens han dit, els nens i nenes van gaudir molt més a sota el foc que amb el bateig que fèiem fins ara. 

No vam tenir gaire temps de repòs, perquè tot just el divendres següent de Festa Major marxàvem a Sant Mori, a l'Alt Empordà, a fer el Correfoc de les festes d'aquella petita però molt bonica vila empordanesa. Un correfoc molt familiar però amb un toc molt particular, sobretot per l'entorn i per la gent, que ens van acompanyar en tot moment!


I la temporada 2012 l'hem tancada tot just el dissabte passat, amb el Correfoc dels 30 anys de la Diabòlica de Gràcia, amb la companyia també dels Diables de Torrelles! Sempre és una experiència cremar a Barcelona, i la veritat és que el Follet va causar furor entre els assistents!

I no vull acabar sense posar de nou el magnífic vídeo que ens va fer el Ruben, i que ens va animar a tots a encarar Festa Major amb moltes energies!!



Amb la il·lusió de fer 30 anys encarem ja la temporada vinent, carregada d'actes i de noves propostes! Que seguim més endimoniats que mai!

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Engeguem motors

El passat dilluns 17 de setembre va engegar motors la novena temporada d'Ona Codinenca, i després de les primeres setmanes podem dir que el vaixell de la radio ja va a tota vela!

Aquest any comencem amb novetats importants, com son la de l'Associació Vincles, que estrena el "Petits grans trapelles", un programa per petits i grans, fet des de la òptica dels pares, i que aconsella i apropa els problemes i situacions quotidianes de fer créixer els més petitons de casa!

Un program amb aire molt juvenil és el Xerrameca, que sense cap mena de complexe desgrana l'actualitat del poble i global, amb l'alegria que contagien l'Anna Castellet i la Marina Palau.

Una novetat força especial és la de The 3E show (Eclectic Evening Edition), programa que presenta en anglès en Rod Cantlay i que com diu el nom, ens apropa la música més eclèctica. Amb en Lluís Agustí viurem una hora de música irreverent també cada quinze dies, al "Vitamina M".

A més, tornem a tenir de nou un programa de cuina a la radio, presentat per Anna Jané i en Pep Barberà, amb les col·laboracions de la Cristina Asencio i en Pau Corderas. Una hora que ens permetrà inventar i jugar amb un ingredient diferent a cada programa.

I evidentment seguim els de sempre: el Tu Jugues, l'Anem a la muntanya, el VaKaXuTa, el Va un cargol i derrapa, el Va de Sardanes, el Veus, el Tal com raja, el Vivències, el De tots colors, el Fase Alternativa, les sessions de DJ MArkiii; amb el Boulevard, el Catsons, el 7 llunes màgiques, JazzFM i el Peluts. 

Aquesta serà com no una temporada molt esportiva. La idea és fer tots els partits de fora de casa, tot i que estem pendents de com acaben les converses amb els possibles patrocinadors, necessaris se'ns dubte per poder complir amb aquest objectiu que ens hem proposat.

Per parlar de tot això, us convidem dissabte a les 10h a la presentació-esmorzar al Centre Civic, que comptarà amb la presència de la Sílvia Tarragona, locutora de Catalunya Radio i RNE, entre d'altres. Aprofitarem per presentar totes les novetats de la graella i parlar una estona de radio! No hi falteu!

Actualització 26/10 - 16h: Per motius personals de la ponent Sílvia Tarragona, la presentació de la radio queda ajoranda fins el proper 10 de novembre.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

De nou, en curs

Doncs un mes després de l'últim escrit, tornem a reactivar el blog. Aquest setembre ha donat molt de sí (11S, Baixada de Llits, Festa Major, Ona Codinenca, Guifi.net) , i encara tinc un escrit pendent de vacances. A partir d'aquesta setmana ho aniré posant tot la dia. De moment us deixo amb dos enllaços interessants que he trobat els últims dies.

El primer és www.vota.cat, un portal on s'explica el procés a seguir per votar el dia 25N tant si ets a Catalunya com a l'estranger, i amb tots els casos que es poden trobar.

El segon és un vídeo d'una intervenció de la setmana passada de Mònica Oltra al Parlament del País Valencià. No té pèrdua.



I tot i que encara els tinc pendents, de segur que no tenen pèrdua els primers programes de la nova temporada de Salvados. Podeu veure'ls en diferit a www.lasexta.com/salvados.

diumenge, 2 de setembre del 2012

Els padrins

Pensar i parlar dels padrins, de Llardecans, fa venir olor de terra, amb les seves oliveres i els seus ametllers pels quals es van esforçar tant tota la vida. Fa venir també olor a bona cuina. La padrina sempre anava a la seva, i tot i dir-li que no calia, sempre feia menjar per un regiment quan anàvem al poble. 

També fa venir, doncs, olor a panellets, a canelons, a torró i a codonyat. Per la oïda no arriben gaires inputs. Llardecans, amb poc més de 500 habitants és un poble on es viu amb molta tranquil·litat, només trencada per les Festa Major, als volts del 15 d'Agost, amb el ball d'orquestra com a activitat principal, alhora que ineludible! Encara em recorden, però, com des d'aquells temps, de ben petit, jo ja em quedava embadalit darrera aquelles gegants taules de so que diuen aquella gent. Segurament d'allà va sortir aquest ramalassu tècnic que tinc!

Llardecans recorda també a fred, a estufa de llenya. A "fer cagar lo tronc", i als "xiquets" que jugàvem al carrer sense cap mena de perill.

El padrí era un pou de ciència. Com tots els que portem els gens Ibars, mai sabia dir que no, i eren molts els que recorrien a la seva ajuda per allò més quotidià, i per allò que requeria una mica més d'enginy o de coneixements. Vivia al camp, i pel camp. De casa al Maset, i d'allà als Plans. Cuidant de les oliveres i dels ametllers com si fossin uns fills més. Interessat sempre per allò que feiem; amb ganes d'explicar i transmetre el seu coneixement, només igualables a les que tenia per escoltar-te i aprendre també de "aquestos bitxos raros que porteu a la orella", per exemple.

La padrina, sempre la més matinera, sempre anava a la seva, tot i que sempre per a servir als altres, treballant perquè mai faltés el millor plat a taula; pensant-hi doncs en el dia a dia, i en el més enllà, fent conserves de tot el que podia, i pensant ja en panellets tot just entrar al setembre!

Com la majoria de la gent de la terra, els padrins eren gent senzilla, amable, treballadora i oberta als veïns i familiars. Estimada pels més propers i coneguda per pràcticament tot el poble.

Des de dimecres passat, els dos padrins de Can Panxó reposen junts al cementiri de Llardecans. Els dos van marxar, com si fos un acte voluntari, sense donar gens de feina; sense poder superar aquell mal que els havia dut a l'hospital tot just pocs dies abans. 

Del padrí ja fa 8 anys, però ara la mort de la padrina, i la sensació de que ja no tenim entre nosaltres ni els avis ni els padrins, fa que perdis una capa de maduresa personal, i que tinguis un moment de reflexió per recordar tot el que els avis et donen, sempre sense reclamar res a canvi. Només estima.

I com si fos ella la que manava a la radio, generava un moment màgic quan feia sonar aquesta cançó just quan marxava de la UAB cap a Sant Feliu després de rebre la notícia. Us la deixo, que com diu, 

Només sé, que si no estàs bé, busca un nou camí
De vida només n'hi ha una




Us durem sempre al cor!

dissabte, 11 d’agost del 2012

Pujada al Pedraforca 2012

Va ser un d'aquells rampells que t'agafen d'un dia per l'altre. "I si divendres fem el Pedraforca?" La proposta no es podia rebutjar, així que amb la idea de marxar prou d'hora, però amb la tranquil·litat de fer vacances per davant, a les 9 del matí ens plantàvem als 1550m del Mirador de Gresolet.

Una ullada fugaç al mapa per confirmar un recorregut que tenim sabut, i enfilem cap al refugi, fent un troç de pista al començar. Arribem al refugi ja amb l'escalfament fet, i després d'acabar de posar-nos les coses bé a les motxilles i saludar als guardes enfilem cap amunt.

La pujada fins al Coll del Verdet es fa, una vegada més, intensa. No tant com em van fer suar en Raul i en Pep el 2010, doncs avancem sense perdonar, però sense presses. El temps ens dóna una ajuda en aquesta pujada, doncs hi ha un cel amb clarianes i una temperatura força agradable. Arribem als 2250 Coll del Verdet en 1h40min. 


Descansem una estona i gaudim de l'entorn. Ens enfilem uns metres més, fins just a sota de l'inici de la grimpada, i parem a esmorzar. Preparem braços i cames i comencem a grimpar pedra amunt. Fem el cim al cap de 45 minuts, amb un total de 2h40min de pujada, des del Mirador.

Mentre hem fet l'últim tram de pujada el cel ha anat millorant, i ara tot i tenir alguna boira podem gaudir de l'entorn i de les fantàstiques vistes del Cim del Pedraforca i comentem la jugada amb els altres grups de joves que hi ha a dalt. Uns companys de "La Vella" ens obsequien amb un bastant sofert pilar de 2, amb estelada inclosa!

Amb les piles carregades encarem la baixada. El primer tram força ràpid fins al coll de la muntanya, per encara la tartera des de dalt de tot. L'inici està força perjudicat pel pas dels anys i de la molta gent que fa aquesta muntanya tant emblemàtica de Catalunya, però amb compte i precaució arribem a la meitat de la pendent on sí que es pot baixar amb agilitat per sobre les pedres, clavant els talons.

Arribem al final de la tartera després de 50min d'haver sortit del cim, amb energies encara per gastar, decidim fer l'últim quilòmetre i mig fins al refugi corrent, pel camí que voreja la muntanya i que és fantàstic de fer, amb un perfil de baixada i pujada constant entre les arrels i els arbres de la part baixa del Pedraforca.

Finalment arribem de nou a la màgica gespa del refugi amb un temps de ruta de 3h40min, i unes 5h20min totals, i decidim dinar allà mateix. Una mica de repòs, estiraments, i cap avall!


Un dia genial, en una muntanya fantàstica, amb la millor companyia! :)

divendres, 10 d’agost del 2012

Tocant el cel

Diumenge passat vam pujar amb la Esther i el Marc a fer realitat un regal pendent que teníem dels 25 anys de l'Esther: un bateig de vol amb parapent! A mi feia temps que em venia molt de gust provar-ho, després d'haver-me afartat de fer inflades als aterratges quan el pare volava amb els Falcons de Bertí des del Paré a la Pineda.

Així, vam arribar a camp del costat de la Casa Sobrestrada d'Avià a la hora prevista, mirant a les muntanyes que ens envoltaven i a l'horitzó, doncs l'Oriol Duixans, el director de Parapent Espais, un dels primers pilots de parapent de Catalunya i Espanya, ens havia dit que vindrien volant. No sabem si saltarem des d'alguna de les tres maries, des de la rampa... qui sap!

Un cop presentats, pugem a en Xavi Madrid i en Pep Casals al cotxe i cap a l'enlairament. Per les condicions de vent i de temps ens porten a la Figuerassa, a la muntanya que queda darrera el monestir, just al costat de les antenes.

Com que el vent entrava de cara i amb la força perfecte, fem les quatre fotos de rigor, però ens afanyem a equipar-nos per poder sortir. Fem una primera inflada però no és bona. Vela a baix, un pas a l'esquerra i ara si, cap a endavant!

Comentar que en cap moment tens la sensació de "tirar-te" o de "caure" cap avall, doncs a la que fas 6 passes endavant surts volant endavant i al cap de res tens estas volant com un ocell més! A partir d'aquí, només aire, comentaris amb en Pep i la companyia de l'altímetre, que ens acompanya cada vegada que ascendim. 
Encarem cap al Monestir de Queralt i ens quedem una estona fent unes voltes per sobre, prop també de la rampa. Una tèrmica ens permet pujar de sota el Monestir fins passat el cim, abans de trobar-nos uns segons amb l'Esther i en Xavi, que venen a la nostra zona. Ens fem 4 comentaris mentre volem força junts, i ja toca anar cap a l'aterratge.

Travessem la vall cap a la primera Maria i cap a l'aterratge. Uns metres per sobre en Pep em proposa fer una mica de "Dragon Khan", i jo accepto una mica sense saber què vindrà. Fem un parell de "vuits" a l'aire amb el parapent més horitzontal que vertical, que fan posar la panxa ben del revés, però molt millors que a l'atracció de Port Aventura, us ho asseguro!

Finalment aterratge de principiants (de cul a terra!) i quatre últimes fotos de rigor mentre esperem a en Xavi i la Esther.

Una experiència molt i molt recomanable, totalment suau i relaxada, amb el punt d'adrenalina que causa el fet de tenir el terra molt avall, però amb la seguretat i l'autonomia de poder baixar i pujar, anant una mica "al teu aire".


Per acabar d'arrodonir el matí, dinar dels bons a "Els Roures", i visita al Santuari de Queralt i al centre de Berga. Un dia absolutament fantàstic!

dilluns, 30 de juliol del 2012

Després del "double-check", WhatsApp revisa el "last seen"

Des dels primers dies en què WhatsApp es va començar a popularitzar, hi ha hagut polèmica i mite sobre el significat del "double-check", i fins hi tot van haver d'aclarir el significat del mateix.


Una de les altres coses que ha fet mal en més d'una relació 2.0 és el "last seen": aquell missatge a sota del nom de l'usuari que ens diu quin va ser l'últim moment en què l'altre persona va obrir l'aplicació. En el cas d'alguns mòvils, això no significa que no hagi llegit els nostres missatges, doncs algunes notificacions permeten fer-ho sense obrir el programa.


En tot cas allò de "vist per última vegada el 22/07/2012 a les 22:10", o "last seen at 20:40" es podrà desactivar en les properes versions de WhatsApp. Es pot desactivar navegant al menú Configuració->Configuració del xat->Avançat. De moment només es pot activar en la versió per els dispositius Apple, i no hi ha noticies sobre quan arribarà per als Android, Blackberry i demés.

dijous, 26 de juliol del 2012

Rainbow Warrior III

Ja fa mesos que el van acabar de construir i que navega per tot el món, però no n'havia publicat mai res. És un dels altres alter-egos que tinc, tot i que només en forma de soci de l'entitat, i en aquest cas concret, en forma de donatiu especial per a la construcció del vaixell.

Comentar a més que la campanya que van fer per aconseguir finançament per al projecte va estar molt treballada, amb una web que et permetia veure cada part i component del vaixell i el preu que tenia, permetent-te així poder "comprar" una part de la vela, un màstil, una corda, una part del timó, o una impressora (deduireu que jo vaig col·laborar amb uns 100€ però sense deixar d'invertir en el meu sector! hahahaha) de les que anirien després col·locades allà.

És una meravella. I la feina que fan aquesta gent també és molt, molt important!


dimecres, 11 de juliol del 2012

No ens ho mereixem

Ja tenim la patacada rutinària d'aquesta setmana: ara resulta que hem de pagar més IVA. Del 8% al 10% i del 18% al 21%. Resulta també que els funcionaris no rebran la paga extra de Nadal, i que els subsidis d'atur se segueixen retallant. Total, tampoc n'hi ha gaires, d'aturats. Ara, als alts càrrecs de l'Administració només els demanem que "s'ho apliquin, també".

Què no retallem? Doncs no retallem el pressupost de l'Exèrcit, ni els partides a Ministeris que per no tenir no tenen ni competències, ni les subvencions multi-milionàries a l'Església, bytheface. Això demostra que aquestes retallades són purament ideològiques. Que tota la gent que es va quedar a casa les passades eleccions ha fet que tinguem un govern de dretes que en comptes de les propostes electorals, està aplicant la part més rància del decàleg del Partido Popular.

Ara resultarà que la culpa de tot la tenen els regidors locals! Aquesta gent a qui els sortiria més a compte anar a plantar tomàquets que invertir hores a l'Ajuntament, resulta que són el problema. Per tant, un 30% menys d'ells!

I evidentment les grans fortunes no cal que paguin, que portin els seus diners que només els gravarem amb un 1% d'impostos.

Hi ha qui creu que Rajoy i la seva tropa no governen. Que tot està planejat per un gran grup obscur i que ens fan anar d'una banda com volen. Jo, sincerament, m'inclino més a pensar que els que ens governen son una colla d'ineptes.

Ah, però Espanya va guanyar la Eurocopa!! Visca, no?


dilluns, 9 de juliol del 2012

Questió de diàmetres

Us heu preguntat mai què passaria si la Lluna, en comptes de tenir el diàmetre que té, fos força més gran? Aquí teniu un vídeo que ho demostra de manera força gràfica.


Com diuen a XatacaCiència, és només un tema visual, doncs físicament no és pas possible! Ara, només de veure-ho ja fa impressió!

dimecres, 4 de juliol del 2012

Despertar

Avui porto una història genial. De les que fan emocionar. És una noia que al sentir una cançó "Estic esperant" d'Els Convidats, va despertar d'un estat de coma, amb un tema que no havia sentit mai abans, d'un grup que estava ja dissolt. La història atrapa des del primer moment, i per sort té aquest final tant feliç.


Una entrevista, del Món a Rac1, que not té pèrdua. Us animo a escoltar-la! A l'entrevista la toquen en directe i la posen de fons, però no he trobat la cançó per enlloc, així que acabo amb una altra del mateix grup.

Quan es faci fosc

Avui tornàvem a tenir aquella eterna conversa. Perquè aquestes situacions, aquests dubtes, es repeteixen, es reprodueixen, més ben dit, cíclicament, i generació darrera generació.

Converses de pors, d'amors, d'intencions, de sinceritat i de gaudir. La veu jove reclama consell, i una veu una mica més experimentada, o almenys viscuda, intenta aportar una visió amb una mica més de temps a les espatlles.

La conclusió acaba sent, un cop més, que sí. Que endavant. Que aquelles nits de bogeria i de rialles no s'oblidaran mai. Les llàgrimes se les endurà el vent. Els crits de ràbia els expandiran les muntanyes i l'horitzó. Ara, aquell petó, aquella mirada, o aquella abraçada, no les perdrem mai.

Sóc molt sincer si dic que hi ha 3 o 4 nits que sempre recordaré. Les noies amb qui ho he compartit també, evidentment. La veu jove rebat aquestes frases amb més inseguretat. La resposta, clara altra vegada. Res serà forçat. Res serà sobre-entès a priori. Les coses passaran per si soles. I la màgia ens visitarà igualment, passi el que passi. 

Perquè és una màgia que no va lligada a un acte en concret. Va lligada a les paraules, a la situació. A unes vistes màgiques del poble amb sorolls de follets sota les fulles. A una llitera d'una petita habitació amb uns ulls que atrapen. A les muntanyes del Vallès d'una nit de sorpresa. O a un altell d'una cabana de fusta, sota les estrelles del Pirineu.

I d'aquesta manera. Amb la sinceritat que ens caracteritza i la comoditat d'estar amb algú que ens genera confiança infinita, la nit no serà fosca. Omplirem les pors de petons, i espantarem els monstres de sota el llit.




divendres, 29 de juny del 2012

Una versió d'Spotify vintage

Us heu preguntat mai perquè Spotify no existia als anys vuitanta? Aquí una humorística i genial resposta! :)


Via @berto_romero

dimecres, 27 de juny del 2012

Dilluns de "post"

Avui és un dilluns una mica especial. Només n'hi ha un a l'any, i és el dilluns "post". El primer dia de la setmana post-tujugues, post-temporada, post-onacodinenca. El primer dilluns en el qual no caldrà programar tota la graella setmanal, ni trobar-nos a la tarda per fer la producció del programa. I evidentment, primer dilluns de l'any en què no direm "Bona nit, a partir d'ara, Tu Jugues!", després dels senyals horaris.

El que si que farem avui és fer resum, mirar una mica enrere en aquesta temporada, i fer balanç dels objectius assolits, i d'allò que ens queda per fer. Divendres tancàvem oficialment el que és la meva cinquena temporada a Ona Codinenca.



Ha sigut una temporada on ens hem col·locat del tot i hem anat fent acabats a les instal·lacions (de fet, això ho fem perpètuament); però el no haver de fer trasllat ens ha permès, per exemple, planejar, comprar i configurar un bon equip d'exteriors, que hem gaudit en moltes de les coses que hem fet fora de Can Buixó.

No us amagaré que segueix sent un any complicat pel que fa a la nostra estimada cobertura del poble, que si bé començava amb bones notícies per part dels tribunals (fent fora a Grama Radio de Collserola), sembla que ara haurem de mantenir una segona guerra...

Però parlem de coses bones. Aquest any ha sigut l'any de la Copa del Príncep, de les Eleccions del 20N, del programa especial del Monestir de Montserrat, de l'ascens a la OK Lliga, dels 40 anys del CESF (i, per extensió, dels "Anem a la Muntanya"), de l'entrada a escena dels "Arran i Arreu" revolucionant les nits d'Ona, de les sessions de DJ Marki els caps de setmana; d'una altra Cavalcada de Reis!, del petit gran inici de les Vakaxuta, dels genials i treballats plats de l'Ambaixada de l'esqueixada, de la boníssima renovació del Va un cargol i derrapa, i de la sembrada de llavors de "Sessió de tarda", que probablement germinin del tot la temporada vinent.


Evidentment, amb la consagració de tots els programes més veterans, de la casa o externs: Fase Alternativa, Veus, La Xarranca, Va de Sardanes, Parlem del Barça, Tal com raja, Vivències, De tots colors, Tu Jugues, Ralet-ralet, La Moixiganga, Peluts, Catsons, Mossegalapoma, Boulevard o JazzFM.

Tot això ens ha desgastat, ens ha consumit, i com en Guardiola, ens toca carregar piles durant l'estiu per tornar amb molta força! De fet durant aquests mesos seguirem treballant, amb menys velocitat, perquè el setembre es puguin oferir més qualitat de so i més comoditat als estudis, per tots els que fem Ona Codinenca.


Ens retrobem, doncs, passat Festa Major amb la nova temporada! Bon estiu!


dilluns, 25 de juny del 2012

S'acosta la Trobada de Bèsties!

Ja s'acosta, ja falta menys per la Trobada de Bèsties aquest proper 30 de juny, a Sant Feliu de Codines. Després de renovar les dues bèsties del Correfoc, la Fantasma farà un parell d'anys, i el Follet l'any passat, des del Grup del Correfoc organitzem a Sant Feliu una Trobada de Bèsties amb varies colles del Vallès Oriental, perquè tots poguem gaudir i conèixer quines bèsties hi ha i les seves respectives històries.

Així que ja ho sabeu, aquest dissabte a la tarda podeu venir a veure La Bèstia, de Parets, el Drac de Granollers, el Ca Cerber i el Ramat d'Ovelles de Canovelles, La Godra, de Caldes de Montbui, i, evidentment, el Follet i la Fantasma! Farem una plantada a les 5 de la tarda, i a les 7 començarem la cercavila, amb vàries cremades de les bèsties i una cremada final a la plaça del poble!

Us hi esperem a tots!


dimarts, 19 de juny del 2012

Uns altres 25

Aquests moments són els que valen la pena. Un diumenge esplèndid, una fantàstica companyia, una piscineta, i una barbacoa amb bons xefs. Es tractava de cel·lebrar uns altres 25. Els de l'Esther RoMa, i els 28 del Jordi. Vam editar un llibret amb cançons i fotos de cadascú, per poder dedicar-li quatre línies en aquest dia tant especial. Ho vam amanir bé amb ensaladilla russa i carn a la brasa. Tot ben regat amb vinet, licor, o el que fes falta.

A més, vam afegir un regal molt especial. Un regal en forma de sensació: la sensació de volar! Un bateig de vol en parapent!


Estones d'aquelles que fan complir la frase que diu un famós anunci que fan cada estiu: 

"Quan estimes el que tens, tens tot el que vols".






dimarts, 22 de maig del 2012

Bogeries d'altura

Avui us porto un vídeo dels que fan impressió. Es tracta de dos nois russos que sembla que es dediquen a pujar a llocs força alts i gravar-ho en vídeo. Aquesta mostra, realment, fa posar una mica els pèls de punta...


Via Gizmodo

dilluns, 14 de maig del 2012

Descarregar les nostres dades de Facebook

Avui us escric un mini manual per fer una cosa que us pot ser força util. Es tracta de descarregar totes les nostres dades que tenim a la xarxa social Facebook. Descarregar-ne una còpia, evidentment, no pas de treure-les, acció per la qual hauríem de desactivar el compte (i tot i així... ves a saber).

El volum d'ús que està agafant aquesta xarxa social en els darrers temps fa que moltes de les nostres fotos, vídeos, converses i escrits es vegin només a través de Facebook, fet pel qual convé tenir una mica de cura amb la seguretat i la còpia de les dades.

El procediment que han implementat per facilitar la descàrrega de les nostres dades és molt simple, i es pot iniciar des de la configuració general del nostre compte. 

Primer pas: Anar a la "Configuració del compte"

Segon pas: Sol·licitar la còpia de la nostra informació.

 
Tercer pas: Escriure la nostra contrassenya.


Quart pas: Sol·licitar que es generi l'arxiu amb les dades. Un cop estigui apunt, rebrem un correu.


Cinquè pas: Un cop l'arxiu és apunt, descarregar-lo.