dimarts, 28 de febrer del 2012

Mestres, a TV3

Cada setmana m'atrapa! Cada dimarts al vespre segueixo aquest bon programa de TV3. Té coses millors i pitjors, i segurament no acaba de reflectir la realitat del món educatiu, però no deixa de mostrar algunes realitats de la formació que es dóna avui en dia als centres catalans.

El format del programa està molt ben aconseguit. La idea d'agafar algú conegut que torna a l'antiga escola està molt bé. D'altra banda es dona una frescor audiovisual interessant jugant amb amb les entrevistes realitzades, imatges dels centres mateixos i animacions.

La única cara de la moneda que trobo a faltar, és, potser, la de les institucions. Més que res perquè decideixen les guies mares de tota la resta.

El programa es limita a constatar les opinions i experiències de professors, pares i alumnes, i això fa que tinguis una mica de nostàlgia i que et recordi moments i experiències pròpies.

Sense tenir la solució absoluta de tot, que ningú la té, és genial que es facin programes d'aquesta mena, i us el recomano totalment!


2 comentaris:

anna fanye ha dit...

Molt bo...però amb matissos, molts matissos! com a mestra, agraeixo que hi hagi programes com aquests i que realment revaloritzin la nostra feina que tant politics com la societat en general la desprestigien.... fins que TOTHOM no es posi el cap que es de les feines més importants que hi ha i fins que no posin fil a l'agulla des de les institucions....la cosa no avançarâ!
Trobo a faltar perque es tan facil accedir a la carrera, perquè és tan cutre la carrera i amb això, que no tot són grans mestres, perquè n 'hi ha molts i de molt dolents....i d'aquests no en parlen? ni dels problemes de les ratios? ni de com afecten tants canvis en l'educacio?
m'agradaria que no ho pintessin tant "utopia"
en fi...xo si mes no, dóna a parlar!

Pau ha dit...

Per això comentava el tema de que falta la visió de les institucions, del model educatiu general, dels canvis que ha sofert la llei en aquest sector... és una mica massa flower-power, però segurament és la manera de que tingui èxit, doncs entrar en lleis i normes el faria més avorrit. Diguem-ne que a nivell de guió, entenc el sacrifici, tot i que no m'acabi de convèncer.

Gràcies pel comentari, Anna!!