Un quart de segle

Avui em permetreu ser totalment egocentrista i fer un d'aquells posts més especials. Aquells posts d'altes hores de la matinada, després d'estar pensant sobre mi mateix i sobre aquest primer quart de segle.

Començo donant-vos les gràcies a vosaltres, perquè un any més, les felicitacions de dilluns van ser un munt, i totes molt especials! Reconec que els 25, el "quart de segle", no espanta, ni fa respecte encara, però sí que serveix per recapitular una mica; per parar 5 minuts, mirar a l'horitzó i pensar d'on vinc, on sóc, i on vaig.

I si penso en això, haig de donar les gràcies primerament als de casa. Perquè en 25 anys crec que sóc la persona que he volgut ser. He tingut una bona educació, he pogut formar-me en allò que he volgut, en un ambient fantàstic, amb una escola i uns institut genials, i més tard fent a carrera que vaig triar. Només pel fet que hi ha gent que no pot estudiar, o estudiar el que vol, me'n sento molt afortunat.

A banda d'això, les mil coses que des de que tinc memòria he fet, m'han omplert sempre:

D'una banda el perfil més cultural, amb la música i el violí de ben petit; aparcat més endavant i semi-recuperat des de fa ara un any. Són moltes les hores a l'escola de Música del Centre Cívic, i algunes també a l'escola Joan Valls de Caldes, amb la coral i les classes d'informàtica musical.

D'altra banda la vessant esportiva: el bàsquet ha omplert gran part d'aquests ben estrenats 25 anys. Molts entrenaments, partits amb pallisses, i alhora alegres victòries tant de jugador com més endavant d'entrenador.

Entre aquesta etapa i l'actual hi ha una temporada marcada pel cicle formatiu. Uns anys que em van fer descobrir la passió que em genera el món audiovisual. Ja venia engrescat per la part tècnica del teatre des del Deixalles, i entrar a EMAV va ser se'ns dubte una molt bona experiència. 

Paral·lelament, vaig començar a militar a les JERC. Una fantàstica decisió, indiscutiblement. Tot i que ara porto una temporada una mica més desconnectat, tinc molt bon record de les encartellades, de les trobades, de tota la gent fantàstica que hi ha. De l'època d'alliberat regional, que em va permetre conèixer a moltíssima gent i fer grans amics! També de 3 anys consecutius amb l'equip de comunicació de l'Acampada Jove!

I després d'això ja enllacem una mica amb l'etapa dels últims anys; marcada pel fet d'estudiar una carrera que tot i semblar inacabable és la que m'agrada; treballar en una feina que és del meu sector i que té unes condicions molt bones, i alhora fer mil coses que m'apassionen, com son tirar endavant molts projectes: Ona Codinenca, el Grup del Correfoc, i des de fa unes setmanes Guifi.net.

I del que estic més content és de que totes aquestes activitats m'han fet créixer com a persona, m'han fet passar moments difícils però també els millors que fins ara he viscut. A més, m'han fet fer a la majoria d'amics que tinc avui en dia, a més de conèixer grups de gent fantàstica, tot i que potser ara ja no hi tingui tant contacte.

I no volia acabar sense fer esment a la part més personal, més sentimental. Els que veniu sovint per Plutó sabeu que ho sóc molt. I recapitulant, aquests 25 anys han estat brutals en aquest sentit. Hi ha coses que canviaries o milloraries, segurament; però quan fas això, quan seus i mires cap a l'horitzó, els records que queden són totalment positius i alegres. Si tornés a passar, tornaria a fer el mateix; i que nos quiten lo bailao.

Així doncs, amb tot això, i amb tots vosaltres; cap als propers 25!!!