Qüestions post-25N: Desbrossarem cap a la independència

Vull començar amb dues coses. D'una banda, que els resultats de les eleccions del passat diumenge deixen clar que ningú es pot apropiar de la voluntat dels catalans i catalanes. El poble és plural i el sentiment independentista és més transversal que mai.

L'altre és que, d'alguna manera, s'ha complert el que proposava jo uns dies abans de la votació, i que no era res més que si els partits independentistes no havien sigut capaços de posar-se d'acord, ho féssim en certa mesura els votants, unificant forces i vots cap a una única força.

Si sóc sincer, tenia força por de que es perdessin molts vots, per la divisió que significava tenir 3 candidatures independentistes al Parlament. Finalment només 46.000 vots queden sense representació (i que en cap cas "es tiren", no m'agrada gens aquest concepte). Felicitar doncs, en primer lloc, a la CUP, per els resultats obtinguts i per aconseguir portar una candidatura molt necessària al Parlament.

La segona força a felicitar és a Convergència i Unió. Amb més de 1.100.000 vots, només 90.000 menys que a les passades eleccions, guanya una vegada més, i surt prou sencera de 2 anys de retallades i de polítiques de dreta que sembla que passen poca factura.

I arribem al punt clau de les eleccions. La candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya. Amb 270.000 vots més que a les passades eleccions, aconseguim 21 diputats. Ni els més optimistes, els que hem defensat Esquerra en cada àmbit de la nostra vida laboral i personal, i els que hem fet campanya durant els 15 dies intensos previs al 25N, pensàvem que podíem obtenir aquests resultats.

I ara toca fer el que hem dit que faríem! Que és ser soci més fidel al poble de Catalunya, i defensar que hem de fer un referèndum per la independència el més aviat millor, però també que hem de canviar la política econòmica de la Generalitat de Catalunya.

Els que han de governar el país són la gent que ha guanyat les eleccions i que té més del doble de vots que nosaltres. Evidentment, nosaltres serem al costat del govern perquè el país pugui viure el dia a dia, i no posarem pals a les rodes. Tot el contrari; fent servir un concepte de'n Junqueras que m'agrada molt, ens dedicarem a desbrossar els camins cap a un referèndum sobre la independència de Catalunya, i cap a la viabilitat econòmica en la gestió del dia a dia.

Els nostres objectius son aquests, i son prou clars. I els podem aconseguir sense entrar a cap conselleria ni asseure'ns a cap poltrona. No ens van votar per anar a un mercat i subhastar llocs en l'organigrama de la Generalitat, sense exigir res a canvi.

Entenc que per això és pel que ens van votar quasi 500.000 persones el passat diumenge. Per avançar a pas ferm cap a la independència, i per batallar amb totes les energies per sortir de la crisi, i perquè la paguin aquells qui estan tancant els balanços amb beneficis en els seus estats de comptes.