Avui em ve de gust compartir amb vosaltres dues situacions curioses que m'han passat. Entres al caixer a treure diners, i hi ha cua. Al cap d'una estona entren una mare i el seu fill petit. Em mira i diu alguna cosa, però no l'entenc perquè tampoc estava per ell. I la mare m'ho repeteix: "Mira que diu, 'el senyor que porta la fantasma!'". Em quedo gelat de la memòria que té el nano, i de com m'ha reconegut, des del setembre passat, segurament, quan vam fer la Festa Major.
Ahir, just abans d'anar a veure el Barça, ens creuem amb una nena i la seva mare, i la nena ens saluda. Ni jo ni el Ton sabem qui és. Unes passes més endavant sentim que li diu alguna cosa del correfoc.
A vegades no som conscients de la rellevància que tenen els nostres actes, dels senyals que transmetem a la resta amb tot allò que fem. I és que un simple ball amb la Fantasma del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma, que per nosaltres és molt simbòlic, però alhora ja molt normal, pot marcar més del que creiem als que ens envolten.
I fets com aquests, indiscutiblement, et fan treure un somriure i certifiquen que allò que estas fent realment val la pena. I seguim, seguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada