diumenge, 3 de novembre de 2013

La vida segueix igual?

Està clar que la resposta és no, la vida no segueix igual. Amb una taxa de pobresa del 21%, amb 210.000 empreses que han tancat des de 2007, o un 56% d'atur juvenil, la vida no pot seguir igual. Però n'aprenem? Com a societat, aprenem dels errors, i de la crisi? O simplement esperem que passi per tornar a caure al mateix parany?

Avui us escric per recomanar-vos, si no l'heu vist, el primer Salvados de la temporada (recentment guardonat amb un Ondas per un altre episodi de l'accident de metro de València). Comencen parlant amb la gent que troben a un centre comercial, sobre la seva situació econòmica i personal. També es parla d'una associació de veïns que defensa el dret a l'habitatge i s'enfronta als desnonaments, i que té un banc d'aliments; entrevisten també a una professora d'una escola de primària que parla de com els problemes econòmics de les famílies afecten a l'alimentació dels menors entre altres coses...

I acaben parlant amb Arturo Perez-Reverte, sobre la societat, la falta d'una revolució, i de com estem esperant que les coses millorin per tornar-nos a endeutar, i tornar a canviar el cotxe, i anar de vacances al Carib.

El que està clar és que per sortir d'aquesta crisi només val l'esforç col·lectiu. I és una cultura que tenim molt poc arrelada al conjunt de l'Estat (una mica més a Catalunya, certament). La majoria de persones de l'Associació de Veïns afectats per desnonaments només hi són perquè els ha tocat a ells el problema. Poques són les que hi han anat a col·laborar. I per tirar endavant, o ens arremanguem entre tots i comencem a posar solucions, o els 4 cabrons que decideixen des dels despatxos aconseguiran carregar-s'ho tot. Hem de començar a entendre que la unió fa la força!