dimecres, 13 de novembre de 2013

Sandàlies parlamentàries

El problema és una sandàlia. La causa de tots els casos de corrupció, és una sandàlia. La de que Rato i tants com ell cobressin (o cobrin) milions d'euros anuals per fer una gestió pèssima de les seves entitats també. La causa de que en aquest país s'hagi patit una des-regularització indecent, permetent límits d'apalancament desorbitats al sector bancari és una sandàlia.

Aquesta és la conclusió que podeu treure aquests dies si llegiu la premsa catalana i espanyola, que s'acarnissa sobre David Fernández, per ensenyar una sandàlia a Rodrigo Rato, i preguntar-li si sabia el que significava. Si tenia por. "A quien, a usted?" preguntava el banquer. I el diputat responia de forma brillant: "No, [por] a un dia perdre-ho tot, com ho han perdut milers de famílies. A la gent, a que un dia la gent se n'afarti."

Però la premsa no escolta la seva intervenció. No es fa ressò de que transmet preguntes del col·lectiu 15M i de la PAH. Només que ensenya una sandàlia i que clar, això embruta la democràcia i fa mal a la institució del Parlament de Catalunya.

Doncs l'únic que fa és parlar, parlar al Parlament, que és on s'ha de fer. I dir el que moltes persones li diríen al senyor Rato, al senyor Serra, o al senyor Pagès. Perquè si el prestigi del Parlament l'han de donar amics del senyor Millet, del senyor Fainé, o del senyor Alemany d'Abertis, anem arreglats. 

Un aplaudiment més a la intervenció de David Fernández i a la feina que fan aquesta legislatura les CUP al Parlament. I una menció al valor que va tenir d'aguantar-se, perquè moltes persones li haurien tirat la famosa sandàlia pel cap.