dijous, 30 d’octubre del 2014

Experiències de la GigaEnquesta

Quan l'Assemblea va treure la campanya de la GigaEnquesta vaig pensar, en un primer moment, que estaven ben sonats. El segon pensament va ser que m'havia de fer voluntari. Com ens n'hem fet el 9N. Aquest procés (alies hàmster, croquetes, canelons...) tirarà endavant perquè la gent tirarem del carro i farem actuar en conseqüència als polítics.

Així que dissabte passat i durant aquesta setmana hem estat voltant pel poble, fent enquestes amb el Jofre, la Gemma i la Queralt. De reaccions n'hi ha de tot tipus. La majoria responen bé i estan contents de que els preguntis. A més, acabes parlant una mica sobre el procés en general, sobre com i on es votarà el 9N, i també sobre les pors i temors de la gent vers la indpendència (sobretot la gent gran).

Aproximadament al 50% de les cases no hi són, o no hi viu ningú (és sorprenent la de cases on no sona el timbre perquè ni tant sols hi ha llum). També hi ha qui no et vol contestar, i algú que et diu alguna cosa fora de to, però per cada un d'aquests, n'hi ha 5 que et fan passar fins al menjador i t'ofereixen alguna cosa de beure!

Una altra cosa que sobta és veure de prop la situació del poble i de la gent. Ens han respost famílies que sopaven amb una llanterna perquè no tenien llum. I ho van fer amb il·lusió de saber que volem fer un país nou per fer-lo més just, i per evitar situacions com aquesta.

De la GigaEnquesta em quedo amb dues conclusions. La primera és que mirant-ho en global, penso que la gent vol i necessita que Catalunya millori en tots els aspectes que preguntàvem. La segona (i fins ara no la tenia del tot clara) és que realment el procés és transversal. A Sant Feliu ens ha respost gent de totes les ideologies possibles (siguem sincers, ens coneixem tots!), tant en castellà com en català, i de multitud de països.

I és que quan et poses a parlar del que realment els importa i els afecta (infraestructures, sanitat, educació, corrupció, llengua) la gent deixa estar una mica els tòpics i diu la seva.

Seguim, seguirem!




dijous, 23 d’octubre del 2014

Participem al 9N

Fa temps que hi anem al darrera. I per això, fa temps que hem fet de tot: botifarrades cada 12 d'Octubre, manifestacions cada 11 de Setembre, actes cada 6 de Desembre, conferències cada 1 de Maig, xerrades a cada poble de Catalunya, arrossàs independentistes, marxes per la independència, aplecs a cada plaça de cada poble...


Però també partits amistosos de les Seleccions Catalanes, hem participat al mundial de les nacions sense estat, hem fet partits de periodistes amb directius, hem fet consultes independentistes a molts pobles del país. Hem respost infinitat de preguntes independentistes a diaris digitals, quantitat d'enquestes i de votacions electròniques, hem firmat manta vegades el dret a petició al Parlament...

Fa anys que ens movem, i hem fet una quantitat ingent d'actes no vinculants sobre la independència. I algú s'atrevirà a dir que no ha servit de res? Tot el contrari! Gràcies a tot això, gràcies a la feina de tant de temps de "botifarrendums, amistosos i consultes de pandereta" hem arribat on som.

I ara ens quedarem a casa? Ara que el Govern de la Generalitat de Catalunya ens permet opinar i dir la nostra sobre el tema? Jo crec que seria molt lleig. És més, crec que és absolutament necessari. 

Ha quedat clar que una consulta-referèndum, vinculant, i sota la nostra llei catalana (que és la que podem fer i articular, diguin el que diguin sobre una impossible reforma constitucional...) no ens la deixaran fer, i que per tant, la única via possible son unes eleccions Catalanes que els partits converteixin en plebiscitàries.


Però això treu algun mèrit, alguna importància, alguna rellevància a participar al 9N? Rotundament, no.  Ens mereixem que el 9N sigui la posada apunt. Que el 9N sigui l'avantsala del pas definitiu. Que el món vegi que volem votar, i que estem apunt per fer-ho. Que hem madurat la nostra resposta (tant els del SÍ com els del NO), i que participem, un cop més, d'una votació! I encara amb més il·lusió i ganes que normalment, perquè aquesta vegada és el Govern qui ens convoca, i estem a un pas del gran salt final.

Si aquesta consulta només serveix per "comptar manifestants", que sigui així. Esvaïm d'una vegada per totes el ball de xifres dels últims 11S. I fem-ho bé! Anem-hi tots, que no hi falti ningú. Que ens trobin a tots a primera fila, apunt per votar, el 9N la pregunta, i la llista unitària a les eleccions.

Ho tenim a tocar, no defallim ara! No ens ho podem permetre, ho devem als qui van lluitar pels drets democràtics i independentistes. I, encara més, els ho devem als que vindran, que no ens perdonaran que desaprofitem una oportunitat com aquesta.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Renéixer

Tots tenim dret a renéixer, a una segona oportunitat. Sobretot si, a la pràctica, esdevé una "primera oportunitat". Avui us acosto una petit animal que de tant bon cor que tenia, és estrany inclús definir-lo així. 

En Nap era un beagle que havia estat molt temps en una empresa que feia proves mèdiques en animals. No toca ara ni aquí entrar en aquest debat, però segur que les condicions que tenia allà no eren les millors. Un bon dia, va anar a parar a les mans de la Marta i en Gerard, que a més, s'havien fet càrrec de la Masia de Can Bosch de Gallifa, recuperant els camps, i portant allà el seu petit-gran projecte de La Catxaruda. 



Aviat es va convertir en el "rei del mambo" i en una de les ànimes de la casa, tot i que allà amb tant d'animal no s'és mai protagonista de res, ell es va fer el seu espai. I se'l va fer també dins nostre amb una facilitat sorprenent. Sempre dòcil (mentre les oques no li toquessin gaire la moral), sempre afectuós, era el primer de rebre't i l'últim de despedir-te.

El més important, però no és el que ens va donar, sinó la segona oportunitat que va tenir a Gallifa. Va poder viure amb total llibertat i amb persones que el van cuidar com a ningú. Veure com de debò estava en un entorn envejable, amb els altres animals de la Masia ha sigut molt bonic. La setmana passada es va posar malalt, i la malaltia ha anat tant ràpid que ha set impossible fer-hi res.

Estem tristos, però alhora estem contents. Tristos perquè no el veurem més, però contents el record que tenim d'ell és immensament positiu. Hi ha gent que té un cor immens. I la segona vida que van donar a aquest animal la Marta i el Gerard té un valor incalculable. 

divendres, 10 d’octubre del 2014

Seguim i seguirem cremant!

La setmana passada ho vam fer amb la colla "gran" (que bonic és haver de diferenciar!) amb una reunió i un sopar, i avui ho fem amb la colla infantil, pares i mares. Toca valorar la Festa Major 2014, els punts a millorar, i tot allò que hem fet bé i que ha sortit com pensàvem. 

Aquest any, per sort, la Festa Major ha anat molt bé i la gran majoria de valoracions són plenament positives. Sempre hi ha coses a millorar, però cal reconèixer que gràcies a la implicació de tota la colla les coses han anat molt bé!

Els actes van anar un any amb puntualitat suïssa (i ja us hi podeu acostumar!), totes amb els tempo's previstos, i amb una energia, motivació i resultat espectaculars. Tota la gent va fer la seva feina de forma impecable, i això ha fet que el resultat sigui molt i molt bo.

Ho vam fer a la plaça però no està de més tornar-hi, i és que cal recordar sempre la feina que fan els tabals, portadors, encenedors, carregadors, ajudants i col·laboradors varis, perquè els dimonis puguin cremar de valent i de la millor manera. 

Aquest any hem de sumar a les felicitacions als pares i mares, i com no als petits i petites de la colla infantil que s'han estrenat molt i molt bé, i que van emocionar a tot el poble amb el ball del final del correfoc "gran".

I no vull acabar sense fer una menció especial al Marc Capa, el Jofre Delgado i el Jordi Castellà, amb qui compartim junta. I amb qui hem fet també molts esforços per arribar fins aquí, quadrant coses, organitzant reunions, coordinant grups i calendari, i gestionant un pressupost que aquest 2014 serà de pràcticament 30.000€. 

Gràcies a ells, a tota la colla, i a la resta de gent que ha col·laborat a fer aquesta FM possible. És un honor formar part d'aquest gran grup!

Amb les imatges i vídeos que heu penjat a la xarxa i les fotos que hem recopilat al correu de la colla, hem fet aquest vídeo de resum de la Festa Major.

 

dimecres, 30 de juliol del 2014

Comença l'aventura

Diumenge vam donar el tret de sortida. No és ben ben l'inici perquè precisament per poder presentar el grup ja fa mesos que estem parlant amb gent, trobant-nos amb codinencs i codinenques, i promocionant totes la marques de cafès conegudes amb hores de conversa positiva i imaginativa...

Però val la pena, i valdrà la pena, segur. Tenim moltes ganes de treballar fort per millorar el nostre poble, i no escatimarem esforços ni temps per aconseguir-ho. Des de la humilitat i agraint a la gent que sempre ens ha fet confiança. Mirarem de sumar el màxim per posar Sant Feliu allà on volem.


Us convidem, faltaria més, a formar part d'aquest projecte. Els propers 10 mesos s'esperen moguts a nivell nacional i emocionants a nivell municipal. Ens caldrà molta força, i molta gent per aconseguir-ho. Només hi arribarem si tots plegats en formem part. Us convido a sumar-vos a Esquerra Republicana de Catalunya.

Pels qui hi foren, els que hi són, i els que vindran.



dilluns, 30 de juny del 2014

Escalant posicions amb la IIIª Trobada de Bèsties

Un any més la (IIIª) Trobada de Bèsties de Sant Feliu de Codines es presenta com un dels actes importants del Grup del Correfoc. Són molts mesos de feina, de preparatius, de buscar colles i bèsties, perquè tot surti rodó.

Aquest any hem comptat amb la presència de l'Asmodeu, de Xàldiga de Manresa; del Borinot del Vendrell; del Ferafoc de Sant Quintí de Mediona; del Gaudiamus de la Malèfica del Coll de Barcelona; de les Bruixes del Nord de Sabadell, de la Pàjara de Terrassa; i de la Polseguera dels Diables d'Argentona.


Des del Grup del Correfoc hem fet un gran esforç per fer més gran la Trobada de Bèsties, augmentant el nombre de colles convidades, buscant més foc un cop cremades les bèsties, i tancant l'acte amb un concert, i oferir també així un plus musical que combinat amb el sopar, esdevé un magnífic final de festa.

La participació del poble cada vegada és major, la qual cosa també ens empeny a buscar noves idees i altres colles que ajudin a consolidar aquesta festa com una de les imprescindibles al calendari codinenc.


Personalment vull donar les gràcies a tots els dimonis del correfoc, que hem currat com mai després d'una dura setmana, amb revetlla de Sant Joan inclosa, just després de Patum. Poques hores de son, i moltes de feina, recompensades amb l'èxit dels dos actes que hem organitzat.

Durant l'estiu no pararem pas, doncs ens queda molta feina per fer, alguna sortideta que altra, tot encarant la Festa Major, i la inauguració oficial de la colla infantil! I com no, gràcies a tots els que heu col·laborat a fer gran aquesta festa, i que mai teniu un "no" pel Grup del Correfoc.

divendres, 27 de juny del 2014

Petits canvis, amb @SomEnergia

Ara ja fa un any, i podem començar a valorar les coses amb més solidesa. La veritat és que el pas a Som Energia ha sigut un gran encert. A nivell de preus, han estat si fa no fa els mateix que amb Endesa. L'avantatge és que en comptes de pagar el sou a l'Aznar i la Salgado, els beneficis de la Cooperativa fomenten projectes d'energia renovable.


A més, tens la certesa de que l'energia que consumeixes s'està produint amb fonts renovables, i això, tot i que després es "barregi" a la xarxa, sempre és un punt a favor.

Durant aquest any jo m'he fet també soci de la cooperativa i he mogut un altre contracte a Som Energia. A més, cada soci pot fer-se responsable de fins a 5 contractes del qual no ets titular ni pagador, i de moment ja sóc d'un, tot esperant que a mig termini es facin socis.

El projecte no para de créixer i estem apunt d'arribar als 15.000 socis. Per a l'any 2014 s'ha aprovat un pressupost de 9.000.000€, i en només 4 anys, ja s'han invertit més de 3.500.000€ en projectes d'energia renovable.

Us animo a fer el pas, que és molt senzill i pràcticament automàtic quan la vostra distribuïdora faci la propera lectura. Esperem que aquesta tardor puguem fer una presentació de la cooperativa a Sant Feliu, i apropar així el projecte al poble. Perquè com deia el "nostre" capità enciam: els petits canvis, són poderosos.

dimecres, 25 de juny del 2014

La Flama del Canigó - Sant Joan 2014

Aquest Sant Joan ha sigut molt especial. Des del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma tornàvem a ocupar-nos de la revetlla del poble, que ja vam recuperar i consolidar fa uns anys, per deixar pas després a altres entitats. 


A més, enguany teníem un afegit molt especial. A la tarda, i per segon any consecutiu, la gent d'Omnium Cingles de Bertí feia arribar a Sant Feliu la Flama del Canigó, i aquest fet, combinat amb la idea del correfoc de que la nova colla infantil del grup engegués la foguera de la plaça del poble, va culminar en un acte prou ben acabat.


Així, cap a les 8 del vespre bona part dels dimoniets i dimonietes infantils estàven esperant a la rotonda del poble la Flama, per acompanyar-la fins a la plaça amb torxes. A l'arribada, part del grup infantil es va posar els tabals per fer l'entrada de la flama una mica més solemne, i un cop al centre, vam encendre el peveter que va mantenir flama durant el sopar.


Ja pel que fa a la nit, DJ Markiii als plats va animar de valent la nit més màgica de l'any, i molts codinencs i codinenques vau venir al Xifreda per celebrar el solstici d'estiu amb bon ambient, bona música i una mica de pirotècnia com no podia faltar.


Va ser realment una alegria poder trobar-nos-hi tots, que la festa anés fantàsticament bé, sense cap mena de problema, i que Sant Feliu respongués així a un esdeveniment com Sant Joan. L'únic punt negatiu de la nit és el ja massa recurrent in-civisme que demostren alguns energúmens amb el mobiliari urbà del poble, doncs quan vam recollir les coses cap al local, no quedava ni un test sencer a la Quintana.

dijous, 19 de juny del 2014

SAX 2014 de Guifi.net

Fa un parell de setmanes vam tenir la oportunitat de des-virtualitzar algunes cares, aprendre coses i intercanviar opinions amb altres administradors i col·laboradors de Guifi.net al SAX 2014, la trobada anual de la comunitat de guifi.net. 

Aquest any se celebrava a Morella, Castelló; província on en els darrers anys el projecte de guifi.net ha agafat empenta i el llistat de nodes no para de créixer. Agraïr als companys de Morella i de la Universitat Jaume I per l'esforç i ganes de muntar el SAX; us va quedar rodó!

Vam tenir xerrades més tècniques, com la de la del funcionament de la "famosa" connexió d'1Gbps de la Fundació, de la mà de'n Miquel Martos; d'altres de més filosòfiques sobre el futur del projecte com al de'n Ramon Roca, la comunitat i els comuns, i d'altres que van donar llum en aspectes més legals i sobre mediacions, amb en Josep Jover. A més, els companys d'Eticom-Som Connexió també van presentar la cooperativa.

Tot això passant per xerrada sobre voluntariat/professionalitat a Guifi de la Laura, aplicacions per millorar la funcionalitat de la web de Guifi i els companys de la FNF, amb el qui vam debatre per cloure la jornada de dissabte amb una interessant xerrada sobre la seva xarxa lliure a Kansas City.

A banda d'això forces des-virtualitzacions, xerrades amunt i avall, un bon tast de la gastronomia de Morella (això de menjar bé sempre ens agrada als guifaires) i noves coneixences amb qui se'ns dubte farem tirar endavant Guifi.net al Vallès, i allà on calgui.

Salut, amor i xarxa!


dimecres, 18 de juny del 2014

Inteligència electoral

Després de la inicial eufòria electoral, i veient que tinc això una mica massa abandonat, volia fer un parell de reflexions sobre els darrers resultats de les eleccions europees. Ahir ho valoràvem a l'executiva d'Esquerra Vallès-Oriental, on el partit és la primera força a la gran majoria dels 43 municipis de la comarca.

L'objectiu clar d'Esquerra Republicana de Catalunya és la de no perdre ni un sol dels votants que ens han fet confiança en aquests Europees. De fet es comentava que segurament no tenim ni temps de perdre'ls. Permeteu-me que discrepi del punt de partida: no hem guanyat aquest electorat, o almenys, no l'hem guanyat de cara a les properes municipals.

En el cas de Sant Feliu, les últimes municipals van ser guanyades pel PSC, amb majoria de 10 sobre 13 regidors. No obstant, a les eleccions Catalanes va guanyar CiU amb un 40% dels vots (un 18% més que ERC en segon lloc) i a les Europees va guanyar ERC i el PSC va obtenir només un 8% dels vots. 

I d'aquest panorama, més que fer-ne la lectura que els codinencs i codinenques són bi-polars (tri-polars en aquest cas) crec que n'hem de treure una visió molt més positiva, i és que la gent està agafant intel·ligència electoral. El país ha madurat i ha entès els partits com el que són, eines per aconseguir els objectius que la societat reclama als nostres municipis, al nostre país, o a Europa. 

Això és realment esperançador, doncs sembla que la gent comença a entendre el poder i la força que té cada vot, si se sap encarrilar cap a la direcció correcta. I alhora, ens ha de fer estar alerta, perquè, tornat a l'inici del text, deixa palès que no tenim guanyat en cap cas aquest electorat per propers comicis.

És evident que la renovació que ha fet Esquerra ha sigut clau en aquesta victòria, i que la nova imatge i direcció del partit que s'ha dut a terme des de la nova executiva ha esdevingut la base del canvi. Caldrà doncs saber mantenir i importar aquesta idea i estratègia a nivell local i comarcal perquè els resultats siguin, com a mínim semblants a les últimes eleccions.


divendres, 14 de març del 2014

Muntatge d'streaming de la mitja marató

El diumenge passat es va celebrar a Sant Feliu la Mitja Marató de Muntanya, i tant des d'Ona Codinenca com des de Guifi.net vam col·laborar en què la festa fos una mica més gran.

Després de pujar una tarda a la muntanya i comprovar que la cobertura 3G era força escassa, vam decidir fer allò que tantes vegades hem fet ja a Guifi.net: muntar un enllaç (temporal en aquest cas) d'uns 4Km de distància des de la plaça fins Sant Sadurni, per estendre la xarxa i fer arribar internet a cim.

Us deixo aquí el perfil de l'enllaç que donava la web de Guifi.net.


Així que divendres passat vam montar l'antena a l'Ajuntament i vam anar a Sant Sadurni a provar la de dalt. Dues Ubiquiti NanoBridge de 25dB que sobre el paper havien de cobrir amb escreix les necessitats que teníem. Un cop a dalt, tot i el precàri suport de l'antena, veiem que enllaça perfectament amb el poble. Un test de velocitat va servir per comprovar que teníem els 8Mb que dóna l'ADSL allà dalt.






Això ens permetia tenir connexió per Skype amb en Marc, que estaria diumenge al cim seguint la cursa, i baixar imatges via IP cap a la plaça per veure els corredors com passaven per Sant Sadurni.

Tot plegat ho recolliem a la plaça amb una TV en una carpa una mica fosca, on teníem també la webcam de l'Ajuntament, i l'streaming que ens feia la Gemma des del movil per 3G. El resultat va agradar a molts, que s'acostaven a la plaça per veure els seus familiars i amics passar pel punt més alt de la cursa (que té un desnivell positiu de 1300m!!)




A banda de l'enllaç, fèiem arribar la xarxa a la carpa de la plaça per cable. A més vam re-convertir un router en switch-AP perquè a Sant Sadurni hi hagués també connexió amb wifi sense crear sub-xarxes i haver-nos de preocupar per ports i rutes estranyes. 

Per la simplicitat i temporalitat de tot plegat es va fer tot el muntatge "a banda" de la xarxa Guifi.net; tot en una mateixa LAN a part, però que de cara a una propera edició es pot mirar d'integrar. Amb l'experiència d'aquesta vegada, un pas també a fer és tenir una millor càmera, que permeti veure la imatge projectada o visualitzar-la en una pantalla gegant.

I no vull acabar sense donar les gràcies a Sant Feliu Corre, pel muntatge, al Centre Escursionista de Sant Feliu pel suport logístic a Ona Codinenca i la mitja, i als voluntaris (4x4, TV, enterpans) que van fer que tot fos molt fàcil i ens haguéssim de preocupar només de la nostra feina! Enhorabona a tots!


dijous, 20 de febrer del 2014

27 hiverns

Ja se que normalment es compten primaveres, però com que jo soc de fred i neu, doncs compto hiverns. I ja en fa 27 que volto per aquests mons! Gràcies a tots els que m'heu felicitat durant el dia d'avui. Se'ns dubte els 26 han servit per fer grans coses, i per no parar ni un segon. De moment seguim amb energia per fer moltes més coses aquest any, veurem si les podem fer totes!

Com sempre, gràcies a la familia, amics, gent de la radio, del correfoc, de Sant Feliu, de la UPF, de la UAB, de les JERC, de Guifi.net, coneguts i saludats.














dimecres, 19 de febrer del 2014

Tornar a començar

Cal tornar a començar. A vegades ho fem per obligació, a vegades per convenciment. El que és necessari és que tots tornem a començar, una mica en tots els sentits. Que tornem a parlar de valors, de com cal fer els coses. 

No pot ser que tinguem un entorn que no cuidem. No pot ser que si busques "camps" a Google, la primera imatge verda sigui després d'un centenar de fotos d'un polític. Hem de començar a confiar en el nostre potencial: físic i econòmic.

En les últimes setmanes he vist unes quantes situacions que tenen un rerefons comú. Hem de confiar més en nosaltres. Hem de creure que realment el que cohesiona i mou una societat són els seus ciutadans, ben organitzats.

Hem d'entendre que la potència de 7 milions de persones en el cas de Catalunya, o de 47 milions, en el cas espanyol, és realment molt gran. I que realment tenim possibilitats de canviar allò que ens envolta i ens afecta directament

D'altra banda també hauríem de ser més conscients del poder que tenim a nivell individual, dels nostres actes personals. I de que és totalment imprescindible que ens aixequem de la cadira i actuem, i fem pròxim allò llunyà, convertim en realitat els nostres somnis i anhels, tant a nivell particular com col·lectiu, perquè si no ho fem nosaltres ningú de fora ho farà.

Només d'aquesta manera, aconseguirem canviar les coses, avançar com a societat i construir el futur que volem per a nosaltres i pels nostres.



---------------------------------

El text d'avui sorgeix aixi tal qual, escrivint una paraula darrera l'altre sense pensar gaire, però fruit de molts pensaments dels últims dies. També influenciat per l'últim Salvados, les experiències de "Joves amb IVA" (en especial la de Trini Molist, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya), del vídeo de l'Oriol Junqueras al 26è Congrés d'Esquerra; i de converses amb els amics de La Catxaruda.

dijous, 13 de febrer del 2014

8 anys de .cat

Avui el domini de la comunitat catalana fa 8 anys, per tant no podia passar sense publicar algun escrit a Recordant a Plutó, que un any més està sota el domini pauibars.cat.

El 2006, el suport explícit de 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 persones al domini .cat va fer possible que la ICANN, la institució que regula els dominis d’Internet, aprovés la nostra candidatura el 16 de setembre de 2005, requisit previ al llançament.

A més del pauibars.cat, també col·laboro cada any pagant lamarato.cat per La Marató de TV3, el debian.cat, i el cobertura.cat, que actualment allotja la web de Guifi.net a Sant Feliu de Codines.

És brutal com s'ha assumit per part de la comunitat catalana a internet, i pels internautes en general la implantació del .cat. Cal dir que la Fundació .cat fa molta feina en pro del domini, i mica en mica està baixant els preus mínims de registre i renovació, que al principi eren força cars degut al nombre reduït de web que optaven pel .cat

I si vosaltres encara no hi sou, penseu que convé ser els primers a registrar una marca o un domini. Encara que no sapigueu què fer-ne, o només per protegir-ne la propietat. El vostre nom, per exemple.

Animeu-vos a fer la comunitat catalana a internet encara més gran i activa!


Àngels i dimonis

Tot i que ho puguis semblar, no em refereixo a la novel·la de Dan Brown. Avui vull parlar-vos d'aquells àngels i dimonis que portem cadascú a dins; i és que ahir al vespre van passar dues situacions en les què apareixen aquests "angelets" i "dimoniets" personals.

Pujant de Caldes cap a Sant Feliu, just abans de l'entrada del Remei, veig que el cotxe de davant fa una maniobra estranya. Després veig que era per esquivar un altre vehicle que estava arrambat contra la tanca de protecció, a una zona on no hi ha pràcticament voral, i no se'l veia perquè estava a les fosques, en una situació força perillosa. Al passar-lo, veig pel restrovisor que intenta arrancar, però els llums se li apaguen.

Llavors aparèixen els angelets a sobre el cap, com en els dibuixos de quan erem petits. L'angelet diu que facis un canvi de sentit i vagis a ajudar-los. El dimoniet diu que passis de llarg que ja s'ho faran. Però com hauria de passar més sovint, guanya l'angelet bo. Giro a la Font del Enamorats i vaig cap avall. El cotxe encara és allà i no ha sortit ningú del vehicle. Torno a girar a l'entrada del cementiri i encaro cap amunt.

Em situo darrera del vehicle amb els 4 intermitents, per senyalitzar als cotxes que passen. Del vehicle baixa un home gran, d'uns 80 anys, que m'explica que el cotxe no li funciona. Li pregunto si vol que fem un pont a la bateira mb les meves pinces, però diu que no, que no és només això el que li falla. M'ofereixo per dur-lo a casa, però m'explica que va amb una senyora de 97 anys, que venen de la residència i que no pot baixar perquè el cotxe està totalment encastat contra la tanca de la carretera. Li pregunto si té telèfon i em diu que no. Li deixo el meu perquè truqui a dos telèfons fixes que malauradament no responen.

Finalment aviso al 112, i m'espero a que arribin els mossos per ajudar-lo. Mentre esperem, entre els dos cotxes, l'home em diu que no li havia passat mai això. I jo li dic, que els cotxes sempre poden fallar. I em diu, no, em refereia al fet que algú parés a ajudar-me!

I jo li contesto que per sort, encara quedem gent que fem el que voldriem que ens féssin a nosaltres en una situació semblant. En uns 5 minuts arriben 3 cotxes de mossos que tallen la C-59 en un primer moment per precaució, ens pregunten que passa, i es disposen a organitzar la zona. Em despedeixo de l'home, que em dóna les gràcies i em pregunta el nom.

Més tard, quan arribo a casa, la mare em diu que quan ha pujat ella encara hi havia la grua amb policies a la zona. Era ja una hora més tard. Un bon percal. Espero que tot i que tard, tot acabés bé.

Però la nit no acaba aquí, perquè més enllà de les 12 de la nit, en Ton m'envia un missatge, que "per enveja" ;) de mi, ha parat a ajudar una dona que s'ha menjat un senglar i té el morro del cotxe totalment xafat, i els nervis pels núvols, doncs tot i que en aquest cas tenia telèfon, no ha sigut capaç de trucar als equips d'emergència. Després de trucar ell a la policia local i abans que arribin els atestats marxa quan ja tot està més controlat.

Avui faig una reflexió i una aposta per aquests petits angelets que tots portem dins. El deure de prestar auxili (el deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.)

Hauriem de deixar que els angelets "guanyessin" la nostra batalla mental; en aquest maleït món, les coses aniríen molt millor.