dilluns, 23 de febrer de 2015

Parlament a la catalana

Fa uns dies que per tota la moguda política, el Parlament està a la primera plana de la política. Dia sí dia també tenim imatges de les comissions, o del Ple, amb les intervencions dels nostres representants.

A partir del mandat d'Ernest Benach, amb el projecte Parlament 2.0, s'ha fet un salt a nivell tecnològic, audiovisual i de xarxes socials, que permet amb una facilitat insultant seguir el dia a dia de la institució i de l'activitat dels polítics. Sense anar més lluny, és força corrent veure aquesta imatge: els tres canals de televisió amb diferents imatges de comissions.


Això, lligat a una bona gestió de les xarxes socials (fa unes setmanes el compte @Parlament_cat arribava als 50.000 seguidors) és un fantàstic exemple de com treballar la comunicació i la transparència i l'apropament d'una institució cap al públic. 

I el millor és que això no acaba en aquest sentit (informació o accessibilitat del Parlament cap al ciutadà); eines com escó136 o les e-peticions permeten als catalans participar i millorar en part els textos i lleis que s'aproven a la cambra.


Un exemple més de com treballa la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gent valenta que aposta per posar les eines principals perquè aquells qui ho vulguin puguin seguir i participar de l'activitat legislativa. No és casualitat creieu-me. Accions i projectes com aquests no vindran mai dels qui ni tant sols compareixen a una comissió del Parlament quan se'ls hi demana.

No obstant, posar aquestes facilitats i obrir les òrgans polítics democràtics hauria de ser una de les primeres normes bàsiques de qualsevol institució, a nivell estatal, autonòmic i local.