Recordant a Plutó

Dorm...

noreply@blogger.com (Pau) — Thu, 03 Dec 2009 00:23:00 +0000

dorm.

ara dorm.

dorm en l’etern ressò.

dorm en el somni nostre.

reposa en el no-res que en tu ens fa viure.

reposa el teu repòs en tots nosaltres.

dorm.

ara dorm.

dorm en el nom que et bressa.

dorm en el ser més nostre.

reposa el plàcid camí que ara ets.

reposa endins d’aquest antic enyor.

dorm.

ara dorm.

dorm en el teu record.

dorm, que et vetllem el son.

reposa en el nostre conhort que t’és.

reposa aquest teu son que no s’adorm.

dorm.

ara dorm.

dorm.

I pensant en ells, fem que estiguin una mica més entre nosaltres... Anim.

Acagar!

noreply@blogger.com (Pau) — Wed, 02 Dec 2009 14:10:00 +0000

La dignitat de Catalunya

noreply@blogger.com (Pau) — Fri, 27 Nov 2009 00:19:00 +0000

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text El Periodico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Implementant el Zara Radio a Ona Codinenca

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 23 Nov 2009 17:37:00 +0000

Ja fa un temps que volia escriure sobre això. I és que a Ona Codinenca aquesta temporada ens hem atrevit a tocar una de les coses més importants, el cor de l'emisora. Hem canviat el programa des gestió musical i de programes. Fins ara funcionavem amb una versió bastant antiga del Jazzler Radio, i que tenia certes limitacions en quan a la programar la graella d'Ona Codinenca.

Durant l'estiu vam estar testejant el Zara Radio sobretot pel que fa a la gestió de la música, i un cop après això ens vam atrevir amb els programes i les seves reposicions. Una de les millores que ens ofereix és que ens permet decidir l'estona que volem conectar amb el "satèlit", i per tant aquesta temporada hem pogut incloure els informatius de Com Radio durant la fórmula músical. Alhora, s'han "maquillat" temes com per exemple que a cada hora en punt els senyals horaris sonin sempre nets (sense música), seguits d'un indicatiu de la radio.

Així mateix, per exemple, ens permet programar infinitat d'esdeveniments. No només disparar un arxiu concret sino per exemple connectar a una hora determinada a una radio per internet. Aquest fet ens va permetre emetre el partit de Radio Voltregà la setmana passada automàticament, sense tenir ningu a l'emisora en aquell moment.

Tot sigui dit, ens ha costat una mica adaptar-nos al nou programa i aprendre'n les seves característiques (segur que encara ens en falten), però ara la graella ja comença a funcionar molt bé! Per acabar d'arrodonir el tema, la versió que fem servir és gratuita!

Posada al dia - Nova temporada d'Ona!

noreply@blogger.com (Pau) — Fri, 30 Oct 2009 16:40:00 +0000

Una altra moguda que he tingut aquest setembre ha sigut l'inici de la nova temporada d'Ona Codinenca. Vam començar les emissions de la nova graella el dia 21 de Setembre (sí, amb la ressaca de Festa Major).

Com a novetats d'aquest curs, tenim la incorporació a l'equip d'Ona Codinenca de l'Albert Elias, la Clara Valls i la Cristina Gómez, que fan l'"On hem anat a parar", un programa on quinzenalment visiten un país i aprenem la seva cultura, la seva música, la llengua... i intenten parlar amb algú que hi hagi estat. També tenim la Mercè Anento, la Maria Colom i en Wolf que s'han animat a fer el "Va un cargol i derrapa" un programa que combina imitacions amb informació d'actualitat, explicada amb una genial conya marinera que exporta el trio de locutors. A més en Pau Corderas i en Pep Barberà s'han animat a fer un programa sencer de cuines, i cada dissabte i diumenge al matí ens proposen diferents plats.

Tot això ampliat amb col·laboracions amb altres radios, que ens permet per exemple disfrutar de "Les 7 llunes màgiques" i "Punt Musical", de Radio Silenci (La Garriga), de Peluts (Mataro Radio) i de Catsons, JazzFM i Informatius de ComRadio!

A banda de totes les novetats de programes, una cosa de la que estem tots molt satisfets és la rentada de cara que s'ha fet a la web d'Ona. S'ha renovat completament per ampliar continguts, millorar-ne l'estètica i facilitar-ne l'ús. El dia 16 d'octubre, en companyia d'en Quim Morales, presentàvem la nova graella i la nova web, que ja és totalment accessible. Mica en mica anirem millorant i acabant els continguts de cada programa.

L'altre tema pendent que tenim aquesta temporada és l'estrena dels nous estudis de Can Buixó, que esperem que estiguin enllestits a principis del 2010. La veritat és que tots en tenim moltes ganes! Us emplaço a obrir la graella i a escoltar els programes d'Ona, segur que en tenim un que us agrada!

Salut!

Posada al dia - Nou curs!

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 26 Oct 2009 20:34:00 +0000

Com veieu la Baixada de Llits i la Festa Major de Sant Feliu posaven punt i final a un molt bon estiu. Després, però, tocava posar una mica de seny i encarar el nou curs de la Pompeu. Acabats de manera prou acceptable els examens de setembre, encaravem el segon curs.

Aquest segon curs arriba molt carregat: Estructura de Dades II, Estadística, Processament del Senyal I i II, Teoria d'Autòmats i llenguatges formals I i II, Art i Tecnologia, Infografia I, Xarxes I, Tecnologies de la informació, Intruducció a l'enginyeria de software; i ja les inseparables matemàtiques (Anàlisi, Ampliació d'Analisi) i Computadors III.

Una altra novetat és que hem estrenat el restaurant del Campus de Comunicació, així que per fi tenim menús consistents a preus raonables!! La veritat és que està prou bé!

L'únic punt en contra de fer segon és l'horari, i és que anar de tardes i pujar a segons quina hora de la nit amb el Sagales fent el que anomeno jo com la "ruta turistica per la nostra bonica provincia de Barcelona", emprenya una mica.

De totes maneres les assignatures pinten prou bé, i de ganes de fer-les n'hi ha moltíssimes! Així que endavant!!!

Salut!

PD. I amb aqust arribo als 260 posts!

Posada al dia - Festa Major!

noreply@blogger.com (Pau) — Wed, 21 Oct 2009 19:30:00 +0000

I després de la Baixada de llits arriben aquells dies que tots esperem: els de la Festa Major. Un any més el poble es va vestir de gala per celebrar la nostra festa!

Tot i que el temps va fer de les seves, vam estar prou afortunats. Vam suspendre només el Correfoc infantil i el CorreBars. Ja des de dilluns de la mateixa setmana de Festa Major vam anar tots atrafegats entre pirotècnica, reunions i acabats.

I dijous engegàvem amb un bon pregó de Festa Major i un canvi que personalment m'alegra haver aconseguit com a correfoc: que els coets d'inici de festa els engegui el pregoner, donant una mica més de solemnitat a l'acte.

Després del tret de sortida a la Festa Major toca anar (per primera però en cap cas última vegada!) al sopar basc del Pool! La veritat és que mai hi havia anat i em va encantar! Entre tots vam acabar omplint el Bar per donar l'entrada d'un bon dijous entre tapes i txacoli! I després l'aigua ens va fume una mica enlaire la nit, però amb la xaranga dins el Pool i després al Casal encara ho vam salvar prou!

I divendres, havent destil·lat l'excés d'alcohol de dijous ens vam llevar "amb aquella alegria" per anar a fer el corretraca. Una mica lenta, sí, ja ho vam notar tots. Indiscutiblement és una cosa a millorar de cara a l'any vinent (i que d'altra banda no havia passat mai...). Passant una millor nit divendres, arribem al dia fort de la FM!

Dissabte d'entrada va començar amb massa son xD. De bon matí a la Plaça a la carpa d'Ona Codinenca a la ja tradicional xocolatada que fem per Festa Major! En acabar directes a muntar la meta i el cronometratge de la cursa Memorial Francesc Cassart. Aquest any s'ha estrenat un sistema digital, amb lectors de codis de barres, que va permetre obtenir els temps exactes de cada corredor! I si parlem de córrer, parlem de corretraca: el més llarg que hem fet mai! 1000m de traca (sí, un pel massa lenta també), que van tronar per tot el poble!

I havent vist la guerra d'espuma de la plaça, i acabats de dinar, toca agafar la bossa i pujar cap a la plaça, comencem a muntar el correfoc! Com sempre va ser prou entretingut, tot i que aquest any vam aconseguir resoldre totes les feines prou d'hora! Tothom es va ocupar de la seva part i a les vuit i mitja érem tots apunt de vestir-nos! Mentre fora ja s'escalfava l'ambient amb el Follet i la Fantasma, tots els diables ens anàvem preparant. Aquest any tenia moltes ganes de cremar. L'any passat portar la fantasma va ser un honor i un privilegi, una manera de viure el correfoc des d'una altra vessant, però quan fa 2 anys que no cremes a Sant Feliu ja et surt el mono!

Si bé el correfoc va tenir els seus punts forts i febles, que entre tots ens heu ajudat a trobar i que esperem esmenar l'any vinent, crec que el balanç general va ser força positiu. Personalment vaig cremar molt content. Hi ha una cosa que m'encanta quan ets diable: que tothom et coneix, però tu no coneixes a ningú!!! jajajajajaja És molt curiós quan us planteu davant nostre i ens saludeu o ens agafeu per cremar junts. Penseu que aneu tant tapats que costa molt distingir a la gent!!

Acabat el correfoc vam fer l'espectacle que aquest any va ser molt musical, amb els bidons, i els discos elèctrics que van causar molt bona impressió! I com sempre, la cirereta del pastís la vam posar amb el PiroMusical. Aquest any amb la música de Mickael Jackson. Un remix de vàries músiques molt ben aconseguit pel Sergi! I una gran posada en escena pels companys de Pirotècnia Catalana van fer vibrar la plaça!! Molta gent ens vau felicitar, i la veritat és que tots els del Correfoc n'estem molt contents.

I després, com que feina feta no té destorb, ens vam posar a recollir-ho tot, a rentar-nos una mica, i havent sopat amb tota la colla ens vam disposar a tancar la última nit de FM a la carpa de bona manera! Si bé al teatre hi havia Els Manel (que no em van agradar especialment...), va ser a la carpa on, com sempre, ens vam trobar, vam saludar, parlar, ballar, i fer el boig com sempre mana la nostra Festa Major.

I diumenge va tenir una de les poques parts negatives de la festa major. I és que vam haver d'aplaçar el Correfoc Infantil per la setmana següent per les pluges. Ara, ho vam tancar de la millor manera possible: en Pep Plaza, el seu monòleg i les seves imitacions que ens van fer riure increïblement per acabar fantàsticament una Festa Major que serà de les que recordarem tots.

I dic "tots" perquè posar noms en aquest cas no queda bé. És una Festa Major que la fem possible multitud de persones i entitats, amb esforços titànics i sacrifici de moltes hores de son, i ho fem alhora per tothom. A la Festa Major de Sant Feliu mai hi falta ningú!!

Per par meva ha sigut molt especial, gràcies a TOTS per fer-ho possible!

Salut!

Pau.

Posada al dia - Baixada de llits

noreply@blogger.com (Pau) — Wed, 21 Oct 2009 17:32:00 +0000

Ja cal, ja, una posada al dia del blog. I és que des dels últims escrits "consistents" han passat una mà de coses... Pràcticament no he escrit res gaire treballat posterior a l'Acampada Jove. I com el més lògic és parlar de les coses en l'ordre en què succeeixen, doncs així ho farem; a post per tema.

La primera cosa remarcable posterior a l'acampada i de l'estiu particular que he passat és la 17a Baixada de llits i andròmines. Un any més els del Grup del Correfoc hem plasmat que som capaços d'omplir el poble de gent, i de coordinar un bon acte festiu i popular com es la Baixada de Llits.

Com sempre, llits per tots els gustos: que si en Michael Jackson, que si Can Buixó, que si el Kulactiu amb la seva trempera festera!, que si els del Circ, que si els faraons egipcis (mireu les fotos!)...

I com sempre, després d'un gran dia per Sant Feliu, que menys que acabar amb una bona botifarrada a la plaça del poble. La veritat és que estic molt content de com va anar (tot i petits ensurts que vam tenir) i de que féssim un any més un gran dia i una gran Baixada a Sant Feliu.

Prepareu-vos, perquè l'any vinent encara més!

Proper post, Festa Major!

Salut!

Pau Ibars

Complicant

noreply@blogger.com (Pau) — Tue, 22 Sep 2009 22:40:00 +0000

Sí, ens agrada. Ens agrada (massa) complicar-nos la vida. La veritat és que alguna cosa tenim al cap que ens fa rumiar massa, i veure les coses excessivament complicades. Deu ser un dels (pocs) inconvenients de tenir consciència.

En el poc que porto de carrera una de les coses que he aprés és a simplificar, dividir, i reduir les qüestions per trobar-ne la solució per part, i després obtenir-ne la global.

És veritat que hi ha certes coses complicades a la vida, però, si us plau, no compliquem el que és simple i més clar que l'aigua.

Bona nit! ^^

He après...

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 21 Sep 2009 21:59:00 +0000

He après que ningú no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...
perquè demà potser me les hauré d'empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer alguna cosa.

He après que quan el teu nadó el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge...
i no pensar només en la meta.

M'ha arribat avui per mail i us ho volia compartir. I així no cal "reenviar-ho a 15 persones" ;)

Salut!

PD. Sí, tinc pendents posts de la Baixada i del Festa Major!

Andreu i Rubianes

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 07 Sep 2009 18:52:00 +0000

El vídeo és antic, però no l'havia vist i revisant monòlegs de'n Rubianes l'he trobat i us el deixo aquí. És molt gran!

Escurçant direccions

noreply@blogger.com (Pau) — Tue, 11 Aug 2009 14:24:00 +0000

Fa uns dies l'amic Josep Gallart deixava anar a Facebook un link que us vull compartir. Es tracta del primer "escurçador d'adreces" d'internet, en català. Segurament més d'un de vosaltres ha fet servir serveis com aquest o aquest altre, on es permet col·locar una adreça d'internet molt llarga i convertir-la en un link molt més senzill.

Doncs bé, a partir d'ara podeu fer servir el servei www.ves.cat, que fa exactament el mateix, i a més, és en català! El nom, a més, està bastant ben trobat.

Salut!!

Paraules

noreply@blogger.com (Pau) — Sat, 08 Aug 2009 23:28:00 +0000

Paraules que venen. Que van. Paraules grans i petites. Paraules cridades. Paraules que xiuxiuegen. Paraules importants. Paraules passatgeres. Paraules per un mateix. Paraules transcendentals. Paraules ignorades. Paraules esbojarrades. Paraules amb calma. Paraules a les fosques.

Les últimes paraules.

Hi ha moltes coses a dir, i mai sabem si més tard no podrem fer-ho; per tant, digueu-ho.

El poder de l'escala pentatònica

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 03 Aug 2009 23:25:00 +0000

Poso el mateix títol que han posat a Microsiervos perquè és realment el que més s'hi escau. Com diuen ells, no he pogut evitar somriure al veure'l i pensar-hi una estona.

Així doncs, acabem el dilluns amb aquest video i encarem una molt bona setmana!

Via Microsiervos

Sobre "el núvol"

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 03 Aug 2009 11:05:00 +0000

Ahir tot dinant intentava explicar a una amiga el tema del "Cloud Computing", el famós núvol. Tot va venir a partir d'una simple pregunta de correu electrònic que va derivar a un fet desconegut per ella (i potser també per molts de vosaltres): Gmail "llegeix" tots els vostres correus electrònics.

Després de superar el fet que no eren persones humanes les que es dedicaven a fer això, vam estar parlant una estona sobre Gmail, Facebook, Google Docs i demés. I avui llegia a El País una enquesta en què un 90% dels enquestats responia que li preocupava molt que es fes servir la seva informació de la xarxa per llançar marqueting i publicitat cap a ells de forma "personalitzada" (cosa que Facebook fa d'entrada si tu no ho canvies expressament).

Evidentment, no cal llegir els 20 fulls de condicions d'accés i privacitat que et demanen acceptar quan et registres a cada servei a internet, però si que hauríem de ser una mica més conscients del que fem quan pengem una foto a Facebook, i sobretot de que fem quan la eliminem. Perquè una cosa és que la foto desaparegui del nostre perfil, i l'altre és que realment s'esborri dels servidors de Facebook.

I amb aquest exemple qualsevol informació que col·loquem. Un cop està "al núvol" jo crec que ningú ens pot assegurar al 100% que acabi desapareixent si l'esborrem.

Us convido a llegir sobre el tema i a reflexionar una mica. Fa un temps treballàvem amb els ordinadors, i ocasionalment connectavem a internet. Ara penseu un segon què feu amb l'ordinador quan no es pot connectar. De fet podríeu fer la prova d'engegar-lo sense tenir-ne accés i cronometrar quan trigueu a "no saber que fer".

I això mica en mica va a més, amb noves iniciatives (que ni molt menys vull dir que no m'agradin) com EyeOs (informació en català) (d'uns catalans, per cert!), que és un sistema operatiu en xarxa, és a dir, en què tots les nostres arxius "pengen" d'internet.

Però.... i si la xarxa falla?

Diumenge a les cinc

noreply@blogger.com (Pau) — Fri, 31 Jul 2009 21:53:00 +0000

Avui he tornat a veure aquest documental que ja vaig veure, però a troços, quan me'l van deixar. Després dels ultims atemptats el tema de la lluita armada s'ha posat de nou sobre la taula de més d'un dinar o sopar, i m'ha fet venir ganes de revisar el documental. Si teniu la oportunitat de veure'l no us el perdeu!

Amb un tractament audiovisual prou cuidat, plasma l'experiència i vivències de dos presos que viuen a la seva manera el conflicte irlandès.

Gadgets moderns?

noreply@blogger.com (Pau) — Thu, 30 Jul 2009 09:33:00 +0000

Us deixo amb aquesta interessant comparativa. I qui no es conforma és perquè no vol... ;)

Via Solària

Que boig el món

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 27 Jul 2009 12:35:00 +0000

Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Ànims Judit! Estem tots amb en Jordi!

Acamadajovejant de nou!

noreply@blogger.com (Pau) — Wed, 22 Jul 2009 17:27:00 +0000

Ja estem per aquí!!!! Bé, ja fa uns dies, però ha calgut un temps de repòs post-acampada per tornar a ser persones i poder escriure una mica sobre el tema.

Com sempre la colla de Sant Feliu vam baixar un dia abans. Prèvia parada barcelonina per recollir el material audiovisual i a un company de Viladecans, posàvem rumb a Montblanc amb un cotxe ple fins dalt i una mica massa anxovats pel gust de molts...

I un cop allà descobrim la nova ubicació de l'Acampada Jove. A primera vista sembla més petit que a Sant Celoni, però el lloc té molt bona pinta. Està realment a tocar del poble (només el separen les vies del tren, que també queden a segons de l'entrada), i això ha fet que quasi tothom passes els matins a la Vila Ducal. I prèvia reunió de militància per tancar quatre temes abans d'anar a dormir, quedem totalment instal·lats al sector vallès de l'Acampada.

L'endemà em llevo a les 9 per anar cap a la sala de premsa i ja hi ha acampats que volten per Montblanc. I obrim a les 12!!!! A partir de ben d'hora l'activitat ja és frenètica. El poble i l'entrada de l'Acampada ja es comencen a omplir de gent. Les tendes van ocupant l'espai com bolets que surten de terra (no precisament per la humitat que hi ha, però en fi...).

I després doncs tres dies per endavant de concerts, xerrades, debats, actes culturals, política, piscina, calor i alegria! Personalment, em va agradar molt La Gossa Sorda, Betagarri, Banda Bassotti, i em van sorpendre molt gratament Oprimits. que no coneixia! Però d'altra banda em va decebre bastant el directe de Los Delinquentes. Amb bona companyia santfeliuenca també: l'Eddy, el Paré, l'Albert, la Fiona, la Serra, l'Eva i la tropa del Marc Valls, l'Alex Balaguer, en Xavi Vallcorba i en Josue Pujol, que em consta que s'ho van passar molt bé també!

Us animo a tots a venir l'any vinent, i a tots els que heu vingut, a repetir!

Visca les JERC, i visca la terra!

Les fotos son d'en Bernat Picornell i la Sandra Arolas, les podeu veure totes a http://www.flickr.com/acampadajove

I una abraçada a tot l'equip de comunicació!!! ;D

Proxima parada, Acampada Jove 2009!!!

noreply@blogger.com (Pau) — Wed, 15 Jul 2009 12:03:00 +0000

I ja la tenim un any més aquí. El festival juvenil més important dels Països Catalans! Aquesta vegada anem fins a Montblanc, després d'uns quants anys a Sant Celoni. Tot i que queda una mica més lluny no hi podem pas faltar! Així que ens veiem de tornada a partir de diumenge!

No deixeu de passar-vos pel flickr! Hi ha fotos molt wapes!

http://www.flickr.com/photos/acampadajove/show

I un petonet cap a Plymouth! :D

Navegant per finestres!

noreply@blogger.com (Pau) — Mon, 13 Jul 2009 09:39:00 +0000

Avui us porto una curiositat que té bastant bona pinta. Es tracta del gestor de finestres de GNOME 3, per Ubuntu. Si realment funcionarà així, pot ser prou divertit! Us deixo amb el vídeo, jutgeu vosaltres mateixos!

El piano

noreply@blogger.com (Pau) — Sat, 11 Jul 2009 22:15:00 +0000

Aquests dies he estat una mica més "out" del blog. Potser perquè he tornat a agafar el violí... potser també per la foto de sota... potser perquè estic una mica als núvols... Us deixo amb aquesta cançó que m'encanta! :)

Closed for exams

noreply@blogger.com (Pau) — Sun, 21 Jun 2009 15:46:00 +0000

Doncs després d'una setmana una mica boja, toca el que veieu a la foto. Activo el mode "hibernació" fins el dia 2...!

Tonight, tonight..! :p

Final de temporada a Ona

noreply@blogger.com (Pau) — Wed, 10 Jun 2009 22:06:00 +0000

Avui us deixo amb el cartell de la setmana Especial d'Ona Codinenca, que a la biblioteca amb tots els programes en directe i oberts al públic! Us hi esperem!

Tornant a l'escola!

noreply@blogger.com (Pau) — Fri, 05 Jun 2009 23:37:00 +0000

Avui us deixo amb aquesta trepa de l'escola Jaume Balmes, on hem estat fent durant mig curs una extraescolar de mecanografia als ordinadors. I que tot i la mandra que fa posar tots els dits a les tecles i escriure bé, ho han anat aprenent mica en mica. I en part em fa pena no poder-hi ser l'any vinent, perquè son un sol!