Recordant a Plutó

Enviant correus "en segon pla" a GMail

2012-01-27T17:30:00.000+01:00

Avui us parlo d'una extensió de Gmail, el que s'anomena també un Labs, que vaig descobrir fa uns dies i que trobo que és molt interessant!

Es tracta d'un Labs que permet enviar un correu en segon pla, mentre seguim processant el nostre correu. Sovint passa, sobretot si envieu correus grans, amb arxius adjunts, que Gmail no torna a la safata d'entrada fins que ha acabat d'enviar el correu.

Amb aquesta extensió podem "posar a enviar" el correu i seguir treballant. Només hem de tenir la precaució de no tancar la sessió ni sortir de Gmail mentre el correu s'està enviant.

Per activar-ho hem d'anar a la la configuració del correu, buscar lapestanya Labs i habilitar-lo. Un Labs que ens farà la vida més fàcil i sobretot ens estalviarà temps!

Sant Feliu a la Trailwalker 2012

2012-01-26T19:57:00.002+01:00

El temps passa ràpid i ja tornem a ser dates de preparatius de la Trailwalker! Aquest any en menys intensitat, perquè no passa pel nostre poble, però sembla que l'edició passada va deixar bon ambient i regust de boca al la gent de Sant Feliu.

En l'edició 2012 de la cursa ja són dos els equips que hi participaran: D'una banda, els "100 Feliu de Codines", amb el Xavier Vallcorba, el Lluís Garriga, el Luís Vilalta i la Marta Verdaguer. D'altra banda, els "That's the way", amb la Imma Torralba, el Roger Vilà, el Pep Reyes i la Mònica Roca al capdavant.

Ànims a tots els membres i molta sort en el primer repte, el de recollir 1500€ per a Intermón Oxfam!

Tot això sense saber encara si Jordi Roura o Lluís Paré particpen en aquesta edició. D'entrada surten al vídeo de promoció de la web. Deu ser premonitòri?

Claymoore de nou, i a concurs!

2012-01-20T17:15:00.000+01:00

Aquesta setmana ha sigut molt especial per Claymoore. I és que a banda de tornar a fer una doble representació de l'obra demà a la nit (21:30h) i diumenge a la tarda (19:00h), ha saltat la notícia de que l'obra serà present a la Mostra de Teatre Jove de Sant Vicenç dels Horts, una de les més importants de Catalunya.

El sol fet de ser-hi ja és un premi al grup i a l'esforç col·lectiu de tots, i evidentment esperem fer-hi un molt bon paper.

Us convido a tots aquells que encara no l'hageu vist a venir aquest cap de setmana. És una gran obra, amb una posada en escena especial i espectacular, que segur que us sorprendrà. I pel que fa als actors, ho fan de meravella vaja!

Ambivalència

2012-01-18T19:32:00.001+01:00

Ambivalència, suggereix, forts sentiments contraposats. El prefix, significa dos; i la resta, en llatí, significa vigor. La paraula, suggereix que pensis en dues linies contraposades. Estic boja o no estic boja? La paraula és perfecte. Quin món és aquest? Quin regne? Quines platges? De quins mons? T'enfrontes a una pregunta molt important. L'elecció de la teva vida. Fins on consentiràs els teus defectes? Quins son els teus defectes? Son defectes? Si no els assumeixes, et condemnaràs de per vida...

Grans preguntes. Grans decisions.

Resumint l'any

2012-01-07T20:53:00.001+01:00

Cada cap d'any aconstumo a fer un post amb una mica de resum de l'any anterior, i parlant de com s'encara el que s'acosta. Enguany ja vaig una mica tard, però no volia deixar de parlar d'aquest 2011, que ha sigut prou mogut.

L'any començava amb una nova aventura professional. Just la primera setmana laboral de gener vaig entrar a treballar a www.initec.cat, com a Community Manager, de la mà de'n Dani Casanovas i amb la fantàstica companyia de'n Bernat, l'Anna i la Mònica. Uns mesos d'entrar en un món totalment 2.0, i del que en guardo bons records, i sobretot bons amics.

Durant aquelles setmanes, una bonica celebració dels meus 24, una bona escapada a Espot per no perdre la costum de l'esquí amb excursió sorpresa a Sant Maurici amb l'Esther, i per desconnectar de tot el que venia a sobre els propers mesos!

Però tot just quan començava a estar-hi adaptat a Initec, al cap de 4 mesos, sortia una nova possibilitat. Entrar al procés de selecció d'una plaça per donar suport informàtic a la recerca del Departament de Matemàtiques de la UAB. Després de passar per cada fase de la selecció em van acceptar i us podeu imaginar que l'alegria va ser màxima. Deixava doncs el carrer Padilla per anar al Campus de Bellaterra.

I com qui no vol la cosa ens plantàvem ja a inicis de Maig. Un mes majoritàriament electoral, i és que tant com a secretari d'organització d'ERC a Sant Feliu, com com a tècnic d'Ona Codinenca, van ser unes setmanes molt especials. Segurament els resultats no avalen gens l'esforç que vam haver de fer aquests dies la gent de la secció local. D'altra banda, un genial programa de radio amb una audiència increïble durant la nit electoral ens va fer vibrar a tots com poques vegades. Vam fer, sens dubte, un pas endavant com a radio i com a equip.

Amb això passem ja al mes de Juny, un mes molt especial. Primerament pel casament de dos amics, que a sobre ara ja estan completament instal·lats també a Sant Feliu! La Marta i en Gerard, que el dia 11 de juny es van casar i ens van fer gaudir d'un dia molt especial! I tot just la setmana següent, de la mà de la Montserrat Cot i en companyia de l'Alba Lloveras, la Marta i en Pau Vilardell, i l'Alba Baulenas recuperava el violí. Començant per una horeta a la setmana amb un peça de Telemman, i acabant per fer un concert de Nadal, que va anar prou bé.

Una bona prèvia de l'arribada de l'estiu va ser la meva primera Patum, on vam passar-ho molt bé i que se'ns dubte repetirem. Amb això va arribar la calor, i les vacances. Enguany pocs dies perquè feia poc que treballava a la UAB. Per tant, un estiu de treball tranquil i amb temps per fer canvis i actualitzacions importants al Departament, combinat amb 7 dies de vacances que van anar perfectes!

Un bon viatge amb el Marc i el Jordi a Sardenya, voltant per tota la part nord de l'illa, que va servir per desconnectar i per recarregar piles de nou, conèixer el caos circulatori italià, passar bones estones i també, somiar-truites sobre les mil coses en què estem involucrats.

I tot i que alguns anys ja faci força fred, els que som de Sant Feliu sabem que l'estiu no s'acaba fins que arriba el nostre ja especial Setembre. Una bona XIX Baixada de Llits, tot i que massa accidentada pel que tothom hauria volgut, però de la qual n'aprendrem moltes coses, que faran, se'ns dubte que tinguem un molt bon 20è aniversari de la Baixada enguany.

La setmana següent la Festa Major ens arribava amb molta força i amb molta transcendència des del Grup del Correfoc. L'estrena del nou Follet, la recuperació de la llegenda amb la seva música i les ganes d'un molt bon correfoc i un gran piromusical eren majúscules. Uns dies de Festa, gresca i cultura que marcaven el final de l'estiu de debò.

L'octubre quedava marcat per l'inici d'Ona Codinenca amb la seva nova graella, presentada per en Manel Fuentes al Centre Cívic, i que incorporava frescor i joventut, alhora que mantenia l'experiència i consolidava els programes existents.

El penúltim mes de l'any va ser un mes molt escènic. I és que amb els Deixalles '81 vam estrenar una obra que ha causat (i causarà) sensació. Les ganes, l'empenta, la implicació i el resultat obtingut amb Claymore no l'havia viscut mai amb els de teatre, i ha sigut fantàstic. Dos dies del Casal a rebentar, amb emocions i un teatre realment sorprenent. Un plaer treballar-hi i posar-hi el meu gra de sorra. I en l'any del seu 30è aniversari, el Deixalles '81 estrenava només un parell de setmanes després una altra obra: 8 dones, que feia també un ple de la sala.

I com sempre ja, l'any acaba amb el recital d'actes de les festes. El Quinto de Nadal, aquest any amb poques dates disponibles, però amb un bon èxit el dia 25; els Pastorets, ja tradicionals aquestes dates, a més del Concert de Cambra que vam fer amb el grup de violí i que va quedar prou bé, van tancar el 2011. Evidentment, no falta temps pels nostres, per la família, els amics, els sopars, les trobades, i el comiat del 2011 al pavelló, amb una molt bona festa!

Ara, doncs, només queda encarar el 2012, que ja arriba carregat de noves mogudes i històries. Com sabeu Sant Feliu organitzarà la Copa del Príncep d'hoquei, acte que ens portarà força feina, alhora que ganes i il·lusió de fer-ho. A més, el projecte guifi.net a Sant Feliu agafa també forma, i segurament aquest any serà el de l'arribada de guifi.net al poble; si més no, pencarem perquè així sigui! Per acabar d'arrodonir-ho tot, el Correfoc fa els 30 anys, per tant de feina tampoc ens en faltarà.

I perquè no, lamarato.cat

2011-12-20T20:07:00.000+01:00

La Marató de TV3 és un gran projecte, conegut per segurament tots els lectors d'aquest blog, i del qual poques definicions més es poden fer. La moguda, iniciativa, col·laboració i impacte que genera aquest programa és extraordinari, i deixa clar que els pitjors tòpics sobre els catalans no són pas certs.

La meva intuïció, però em va traïr el passat diumenge, quan a l'intentar fer el meu donatiu via internet, vaig comprovar estranyat que el domini www.lamarato.cat no donava cap web com a resposta, i deixava una bonica pàgina de "no s'ha pogut trobar". Al comprovar el titular del domini, sorpresa doble, ja que estava lliure.

Tots sabem perfectament que La Marató és de TV3, però el fet que calgui entrar per www.tv3.cat/lamarato és més difícil de recordar.

Per tant, la meva petita col·laboració passa a ser, es d'avui, a haver comprat el domini www.lamarato.cat i redirigir-lo a la web del programa, perquè totes les visites que vinguin per aquesta via no acabin en una plana web sense sortida com em va passar a mi, i aconsegueixin col·laborar de forma encara més ràpida i senzilla.

I vosaltres, a què espereu!? Si no vau poder trucar diumenge, encara podeu fer donatius pel Servicaixa!

Un altre any, Els Pastorets!

2011-12-18T22:06:00.000+01:00

Doncs sí, ja hi tornem a ser! Un any més, el Grup de teatre Deixalles '81 tornem a fer "Els Pastorets", de Josep Maria Folch i Torres.

Les entrades es poden comprar de forma anticipada cada mateix dia de representació, a les 12 del migdia (i es poden reservar d'un dia per l'altre). Com ja ve sent habitual, fem 4 representacions, dues amb repartiment infantil i dues més amb repartiment d'adults.

Us deixo amb el cartell, que aquest any a fet l'Oriol Puig i li ha donat un toc diferent i divertit al que venia sent els últims anys.

Us esperem pel casal!

Optimisme

2011-12-16T09:44:00.001+01:00

Ja se que les coses per molta gent estan malament, i que, precisament ara, no sóc la millor persona per escriure el post, però em surt de forma molt sincera.

Avui tot dinant, he copsat una sensació que no m'ha agradat. Una sensació de pessimisme generalitzat, que he pensat fredament que no tenia massa raó de ser.

Clar està, que a ningú li agrada que li retallin el seu sou, o la seva paga doble. I que és probable que aquest fet li generi problemes econòmics més o menys greus. El que no m'acabava de fer el pes, és que la sensació d'un col·lectiu de gent que en aquest moment té feina i a qui les coses van prou bé, fos una sensació de tenir problemes greus, de passar dificultats i de estar en un camí de no retorn.

És veritat que a nivell general les coses estan costant, però crec que una bona part de la solució està en encarar-ho i en agafar-ho tant positivament com es pugui. Pot sonar a conte de fades, però crec de debò que afrontar un problema o una situació en un determinat estat d'ànim influeix totalment en la solució.

Potser toca començar a valorar més aquelles coses més bàsiques de debò, i que sí que son un problema quan no les tens.

El que segur que no podem fer és seure i esperar que tot es resolgui de forma externa, o per gràcia divina. Toca començar a treballar, poc a poc, i sovint en passos petits, per afrontar cada dia amb una mentalitat general un xic més optimista.

Traient les teranyines al violí

2011-12-08T21:15:00.001+01:00

Em fa certa alegria tornar a escriure sobre la música, i més particularment sobre el violí. I és que després d'uns 11 anys aprenent a fer anar un instrument musical realment complicat, per deixar-lo abandonat cap als 16 anys, la Montserrat Cot ha aconseguit que, com diu el títol, li tregui les teranyines.

I així, com qui no vol al cosa; amb l'excusa d'una peça que tenia per a 4 violins, amb la Marta Vilardell, l'Alba Lloveras i l'Alba Baulenas, ens anem trobant els dissabtes al matí, una horeta cada setmana, per tocar una mica.Però tocar sempre el mateix, és massa avorrit, i la Montserrat ha sabut enganxar-nos amb tot d'altres peces que anem alternant per canviar d'estil i de dificultat.

El violí és un instrument complicat. Sobretot quan comences, perquè mai sona afinat. Mai sona bé, i costa molt que una partitura tingui un sentit musical una mica decent. Per això és important, encara més quan comences, fer els exercicis que toquen sol, però tocar també en grup. Ajuda a escoltar, a afinar i a saber coordinar ritmes, mirades i harmonia durant l'actuació. I, perquè no dir-ho, les pífies no s'escolten tant!

Van passant les setmanes, i un dia, amb aquella senzillesa, el Pau Vilardell se'ns ajunta donant uns greus magnífics amb el seu violoncel. I com que una partitura que m'agradava molt a mi quan tocava és un Vivaldi i ens faltava l'acompanyament a piano, vam buscar un parell de peces més i vam enganyar al Bernat Mur i la Carme Trobalon perquè ens acompanyessin.

Doncs finalment només em queda convidar-vos a un petit concert que farem durant les Festes de Nadal, per allò de tocar per nosaltres però també per a algú! Si voleu venir, sereu benvinguts!

Una gran victòria

2011-11-18T14:57:00.001+01:00

Tots sabeu com ens agrada fer ràdio a la gent d'Ona Codinenca. Les ganes amb què ens prenem els programes. Des de la gent que cada setmana contribueix a fer 1h de ràdio, passant pels especials electorals, les transmissions esportives, la cavalcada de reis o animalades com programes des de la cursa de Pirena.

Aquestes ganes i energies, però, fins ara s'han vist negativament compensades amb un "és que no m'arriba el senyal", "es que avui no se sentia gaire bé", o "és que no sento una altra emissora".

Per sort, avui les coses han començat a canviar. El Ministeri d'Indústria ha resolt una denúncia dels companys de Ràdio Silenci i tanca Grama Radio, que emetia il·legalment des de la Torre de Collserola amb una potència desmesurada i interferia a moltes ràdios de tot el Vallès.

Amb aquest tancament comença un procés de reordenació i racionalització de les potències amb què les ràdios locals han d'emetre, amb l'únic objectiu de que arribin a cobrir per FM el seu terme municipal, i prou. No us negaré, a més que el tema també té una mica de sentit de victòria de gals contra els romans; o de David contra Goliat.

Esperem doncs que les altres emissores que es troben en situació irregular, fomentada en la interferència de Grama Radio es posin a lloc, i per fi Ona Codinenca arribi a tot el poble.

Perquè de ganes de fer ràdio en tenim moltes, però il·lusió i ganes de que ens escolteu, encara més.

Salut i ràdio!

Entre bambolines, de nou: Claymoore

2011-11-04T14:10:00.000+01:00

Avui us escric per parlar-vos d'una de les últimes propostes del "Deixalles'81": Claymoore; i és que una obra de teatre, el procés de la qual comença amb una càmera de video, un guió de pel·lícula i un cartell com aquest és, si més no, peculiar.

La secció juvenil del grup s'ha esforçat molt per poder representar amb la màxima força aquest text dur i punyent. Alhora, un muntatge simple però amb espais ben diferenciats, una banda sonora molt ben triada, i una il·luminació cuidada fan preveure una estrena de les que faran història.

No puc escriure gaire més sense desvetllar qüestions del guió, i per tant em reservo les últimes línies per posar-vos el video del making-off de l'obra, i per convidar-vos a venir aquest cap de setmana (dissabte a les 21:30h i diumenge a les 19:00h) al Casal per veure aquesta representació. Un consell, veniu abans, que sembla que hi haurà cua!

El nou Facebook i les queixies de la privacitat

2011-10-03T14:30:00.000+02:00

Aquests últims dies Facebook ha decidit tornar a fer-nos parar una mica bojos a tots, i ha aplicat un sèrie de canvis al format i a les opcions de la seva xarxa social. Una de les novetats que ha generat més rebuig, segurament, és la de la part superior dreta, on es mostra l'activitat que els nostres amics fan a perfils de terceres persones.

Això ha fet iniciar una d'aquestes odioses cadenes d'actualitzacions d'estat on es demana "amablement" als usuaris que ho resolguin de cara al perfil de qui ho demana. No es tracta d'això; només cal que un mateix busqui una mica i revisi les seves pròpies opcions de privacitat, perquè aconseguim mostrar només la informació que volem mostrar, als qui la volem mostrar.

Per solventar això, la gent de Bitscatalans han publicat un escrit molt curt i alhora molt útil que explica com arreglar el problema. Podeu llegir-lo aquí.

No cal dir que, a banda d'aquest punt, és més que recomanable que us deixeu perdre per les opcions de privacitat de Facebook per aconseguir acotar bé els límits del vostre perfil. Una novetat, per exemple, interessant a activar és la "confirmació" prèvia de les etiquetes a les imatges, perquè les vostres amistats no us puguin etiquetar "a grosso modo" sense el vostre permís.

XIX Baixada de llits

2011-09-08T17:30:00.000+02:00

Aquest diumenge dia 11 de Setembre es celebra un any més a Sant Feliu de Codines la XIX Baixada de llits i andròmines, organitzada pel Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma! Com sempre el dia començarà a les 12h amb la tradicional concentració de llits a la plaça. Ja a la tarda, cap a quarts de 5 els cotxes començaran a remolcar les andròmines recorregut amunt, cap a la Creu del Terme, per iniciar cap als volts de les 5h la Primera Baixada, amb aquest recorregut.

Després es remolcaran cap a l'inici del carrer Bassella, per iniciar la segona baixada, prevista per les 19h, i que passa aquest any pel Pla de l'Os.

I per acabar, botifarrada popular a la plaça, per finalitzar el dia amb un bon regust de boca i anar preparant la Festa Major de la setmana vinent.

I tu, ja et fas el llit?

Sincronitzant certes carpetes de Dropbox

2011-07-28T13:23:00.000+02:00

Pels que no ho conegueu, Dropbox és una eina que ens permet tenir arxius sincronitzats en diferents ordinadors, pràcticament sense adonar-nos-en. El que passa, però és que potser no ens interessa tenir totes les carpetes i arxiu que posem a Dropbox a tots els ordinadors on ho instal·lem.

Una cosa que no coneixía fisn ahir és que es poden personalitzar les carpetes que volem i les que no volem sincronitzar a un ordinador. Tenint en compte que sempre podrem accedir als arxius via web, això és una bona solució per si ho instal·lem a ordinadors on només volem certs arxius.

Tot plegat es fa des de "Preferències - Avançades" i modificant la opció "Sincronització selectiva". Seleccionem el que volem tenir en aquella màquina en qüestió i ja està!

Via Think Wasabi

I ha arribat el final de Harry Potter

2011-07-18T00:20:00.000+02:00

[Atenció: Aquest text conté spoilers]

Evidentment no arriba pas ara. Fa molt que va arribar, i que ens va deixar molt i molt sorpresos amb l'últim llibre. La solució de tot, el final de tot, que encara que és el final, et fa tornar al principi i et fa veure que, segurament, necessites re-llegir algun capítol dels milers de pàgines que té la història.

Harry Potter ens ha marcat molt als que hem tingut la sort de llegir-lo. Asseguraria que qualsevol persona que hagi acabat el primer llibre, ha acabat la saga, perquè la veritat és que cada llibre supera l'anterior. Ens ha fet emocionar molt. Jo acostumo a llegir de nit, al llit, tinc imatges guardades de mi mateix rient o plorant, a altes hores de la matinada, i fins hi tot quan el cel començava a clarejar en alguna ocasió. Recordo especialment el final del capítol del llibre on mor Albus Dumbledore. Vaig acabar el capítol, i tot i que no faltava massa per acabar el llibre vaig deixar-lo un parell de dies. Em notava estafat, enganyat per J.K. Rowling, que ens havia fet agafar tanta estima al millor director de Hogwarts, i ara ens el prenia amb una facilitat al·lucinant.

Recordo també el genial moment on ens fa entendre qui és realment Snape, i ens capgira tota la mentalitat que teníem sobre aquest professor. També em ve al cap la fantàstica manera que té l'autora de transmetre'ns els sentiments d'amor. Aquelles primers sensacions, els primers petons dels personatges... En fi, els comentaris i records son infinits.

I divendres s'estrenava l'última entrega al cinemes de la saga. I només els que heu llegit el llibre entendreu perquè mig cinema es va posar a aplaudir quan la mare de Ron mata a la Bellatrix. Va ser un sentiment de victòria col·lectiu, que ens retornava al moment en què ho llegíem. Una segona victòria aplaudida a la sala va ser la de'n Neville matant a la Nagini, la serp de'n Voldemort.

Haig de dir que és de les millor pel·lícules, sobretot perquè aconsegueix lligar prou bé la trama argumental, i alhora saltar-se força coses (han de fer-ho per força). Val a dir que fins ara no m'havien agradat massa, perquè el fet de saltar-se argument estava força mal resolt en algun cas, i això m'indignava. Ara, no es pot negar que és genial alhora de posar cares, situacions i paisatges, a les històries que tots hem viscut a través dels llibres.

Fa uns dies llegia aquest enllaç sobre la importància de llegir. Avui us recomano a aquells a qui us agradi llegir i en gaudiu, que (si encara no ho heu fet) us llanceu a la piscina amb aquesta genial saga i història.

Harry Potter ens ha marcat molt, a molta gent. Son més de 10 anys d'històries, de moments i de pensaments que en part ens han fet créixer i ens han transportat a un món realment màgic. I no puc fer més que donar les gràcies per tot això.

El comiat de Buenafuente

2011-07-04T14:49:00.004+02:00

Bé amics, doncs això ja està. I abans de marxar, voldria dir-los.., jo crec que hi ha molta confiança amb vostès, tota vaja, les tres coses més importants que he après durant tot aquest temps.

La primera és que vostès, el públic, són el que dona sentit a la nostra feina. Tota la resta és secundari. Hem intentat fer un programa de televisió digne i honest, sobretot per respecte a... a nosaltres mateixos, no cal enganyar-nos, però també a vostès. Algú va definir la mala televisió, com aquella tele amb la que et sents incòmode i maltractat, no? Doncs es tractava de fer tot el contrari. I perquè? Per vostès. Perquè vostès son molt més llestos del que creuen els programadors de televisió. Quan posin aquelles coses dolentes, a vostès els agrada? (Nooo) Doncs diguin-ho! Son bona gent, son gent amb ganes de divertir-se, de veure, escoltar, coses interessants... Aquest any hem portat persones molt llestes, que ens ajudaran a sortir de tot això: economistes, sociòlegs, psicòlegs... ha sigut increhible, i a vostès els ha agradat. Això és una herència que ens emportem.

La segona cosa, el nostre equip, el meu equip. Vull dir avui que el meu equip m'ha fet millor persona, i millor professional. Un aplaudiment per a ells, si us plau. Aquest programa el fa un col·lectiu, alguns els veuen per aquí, altres no els poden veure, però jo crec que és el millor equip de televisió d'Espanya. Dius... home és que hi ha altres programes. No son tan bons! Son bons, sí molt bons, però tant no! És un grup de gent compromesa, eficaç, afectuosa, soferta, cada vegada han cobrat menys, i ho han fet millor. Tontos? No, bons! Sí, sí, de debò. Jo els deia, "nois, el programa segueix, però hi ha menys pressupost", i deien "mhh d'acord". Bé, clar, també, on aniríen, no? hehe No això és broma, no els faltarà feina, els ho he dit a tots! No els faltarà feina, i si jo faig alguna altra cosa, comptaré amb ells. He après més jo d'ells, que ells de mi. I no ho dic per quedar bé perquè no en tinc cap necessitat. Ho dic de debò.

I una tercera cosa. Potser la última, no?, com a final, que és que també hem comprovat aquest any, que la comèdia, el món de la comèdia, és la millor feina del món, el millor. En comèdia ho pots dir tot, a sobre rius, i et sents millor! Un dia cabrejat, te l'arregla una bona rialla. Això d'anar a dormir "rigut" és molt bo. Lo altre també eh...!, i separa-ho no ho ajuntis! perquè hi ha gent que diu "jo mentre tal i jejeje" no; primer una cosa i després rius; que a vegades això porta confusions... En aquest temps injustos que vivim, cabrons, molts difícils, de canvi, no sé on anirem a parar, però a algun lloc arribarem, ens hem adonat de la importància de la ironia i de la paròdia. Perquè, o te'n rius, d'aquest món, a la seva cara, i als que el porten, o aquest món acaba amb la teva paciència. I això no, "eso no, eso no puede ser, Maria Teresa!".

Una altra cosa, jo no sé el que passarà al futur, potser tornem de vacances i Espanya ja no existeix, ens veiem tots a Andorra, no ho sé! Però una cosa està clara, segur que tornarem aquí per plantar cara a la vida i explicar-la sempre, sempre amb el nostre nas de pallasso, amb la seva impagable complicitat, i aquest equip que dic, que sabrà que això... aquest equip ja sap que això és més que un programa de televisió, això és una manera de viure. Ah, i una altra cosa, no oblidin que un còmic ha de fer sempre el contrari del que s'espera d'ell, perquè en la sorpresa està la gràcia. Potser tot el que he dit no és cert..! Nooo, sí, sí que és veritat.

Me'n vaig per on he vingut. Cada dia surto per aquí, i dic "ostres, cada dia entro, però mai he sortit". Vaig a veure com és això de sortida. I això sí, com a bon català i còmic, apagaré la llum que això gasta molt. Una cosa, demà es despertaran i no recordaran rès! Feliços somnis des de Barcelona.

Us deixo també amb el vídeo. Molt gran Andreu! Gràcies per tots els somriures!

En Miquel Turigues

2011-06-16T10:37:00.000+02:00

Avui sí, avui toca parlar d'aquest gran amic, en Miquel Turigues. Ahir vam fer a Ona Codinenca l'última edició del Va de Sardanes, i al final del programa li vam dedicar a ell la cançó de l'Empordà, versionada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i l'Orfeó Català. Ja vam comentar-ho en directe, i tot i que el programa segueixi, o no, la temporada vinent, crec que és moment de dir quatre paraules sobre en Miquel.

Com vaig dir ahir al programa, el principal pensament que surt en pensar en Miquel Turigues és el de gratitud; el de donar les gràcies per a tots aquests anys dedicats a Ona Codinenca, a fer radio, i a fer cultura catalana a través del Va de Sardanes.

Son més de 6 anys ininterromputs en què cada dimecres, a les 21h, les millors sardanes, amb les millor cobles, sonen a Ona Codinenca. I en Miquel és l'ànima d'aquest programa. Un programa format en un inici per ell mateix a la locució i l'Àlex Mir al control tècnic, al quan vaig substituir jo farà 4 temporades, i al qual es va afegir la Mercè Anento amb "la seva veu angelical" fa dos anys.

El Miquel no ha deixat mai de venir amb molta il·lusió i ganes de treballar una setmana més per la cultura sardanística, i la cultura catalana. Informant dels actes que hi havia prop de Sant Feliu, o difonent i recollint els vots del concurs de "La Sardana de l'any", organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya.

I és que el Va de Sardanes amb els anys ha anat guanyant; augmentant en grup i passant de fer els programes en diferit al rigorós (i als seus inicis, nerviós) directe.

En Miquel deixa el vaixell del Va de Sardanes i tenim tots la sensació de que ens abandona el capità. Aquell qui fa amb la seva perseverança i energia, que no es perdi mai el rumb.

Només acabar dient que, evidentment, ha sigut un plaer compartir tantes i tantes hores de radio amb tu, i que en nom de tots els que hem format part, i de tot l'equip d'Ona Codinenca, moltes gràcies per a la dedicació que hi has posat. Sabem que tot i deixar el programa no deixaràs d'aparèixer algun dia qeu altre per Ona Codinenca, i ens encanta.

Ha sigut un honor.

Pixie, Dixie, Tom, Jerry, Antz

2011-06-01T21:28:00.001+02:00

Avui torno a un d'aquells escrits més personals, i en aquest cas molt professional també. I és que ja fa dues setmanes que estic a la nova feina!

Primer de tot, val a dir que tota la gent del Departament de Matemàtiques de l'Autònoma és genial! L'arribada ha sigut tranquil·la alhora que amb molta informació de cop, però en tot cas, positiva.

I coneguts els servidors, la intranet, les impressores, i tot el muntatge d'ip's, rangs de la xarxa del Departament, doncs queda només anar coneixent mica en mica a tots les professors i investigadors de Mates. Això animat amb l'estrena de la nou sector del departament al bloc C3 ens ha dut un pic important de feina.

Però en fi, 15 dies d'aterratge amb molta il·lusió i ganes de treballar de valent en aquest nou projecte.

I no puc acabar sense donar les gràcies a tots els del PAS i en especial al Dani i al Cristian per l'arribada! :)

El 23M, reflexions de les municipals

2011-05-25T16:52:00.002+02:00

Doncs sí, som 23M (de fet més enllà i tot) i el sol ha sortit, hem anat a treballar, a estudiar, i no s'ha acabat el món. No obstant, avui el sol surt més rialler per a uns que per a d'altres.

Així, deixeu-me fer quatre reflexions sobre les eleccions municipals 2011. La primera és la de felicitar al Partit Socialista per la seva aclaparant victòria a Sant Feliu. Una victòria que, com fa quatre anys, ningú, ni ells mateixos, esperaven. També felicitar evidentment a en Lluís Planas, que esdevé regidor, entrant amb Solidaritat Catalana per primera vegada, ara a les Municipals.

Vull aprofitar també per agrair a totes les persones que han col·laborat en la campanya, la seva ajuda, el seu cop de mà, o la seva picada d'ull que et donava moral per seguir pencant.

Una cosa que també toca fer, independentment dels resultats, és felicitar-nos per la prou bona campanya que hem fet, tots els partits, sempre en positiu i sense caure en el menyspreu o en les qualificacions personals. Hem parlat molt de propostes, i ho hem fet tots amb gran part de l'equip. I això, independentment dels resultats, és una cosa positiva i que ajuda a fer pròxima aquesta "política" que la gent veu tant distant.

Tot i això, crec que el poble no ha rebut tota aquesta feina. I ho dic en el sentit que ens comentava la noia que va fer el sondeig per a Ona Codinenca. La gent sortia del Centre Cívic dient que havia votat al Pere Pladevall; no al partit socialista, havien votat al Pere.

I pel que fa a Esquerra Republicana i l'equip que hem format amb Reagrupament, en trec dues conclusions: la primera és que, malgrat els resultats, estic prou satisfet d'haver portat la campanya. La meva primera campanya. A les anteriors altra gent havia dut el pes els actes, de buscar la gent de la llista, de coordinar material, converses amb la Junta Electoral, etcètera. Aquesta vegada un servidor ha hagut de fer totes aquestes coses, i crec que, tot i anar tard, ens n'hem sortit prou bé. La conclusió dolenta és aquesta, la del temps. Ens ha faltat experiència i temps en certes coses de la campanya. Ens ha faltat tenir temps per fer més coses que volíem fer, i implicació i disponibilitat de tots plegats.

Evidentment, pel que fa als resultats, no és que ens agradi, ni molt menys, ser fora de l'Ajuntament, però en aquest punt m'agrada fer dues reflexions. La primera és que, en força temes, sabem els errors que hem comès, i que no cometrem d'aquí a 4 anys. La segona és que, com a independentista convençut, a nivell general, no em molesta tant si els regidors que ha perdut Esquerra els ha guanyat la CUP o Solidaritat. Evidentment hi ha pobles on sí que és traumàtic (a Castellar, ERC amb 480 vots es queda a 30 d'entrar, i SI en té 130, per tant queden ambdós fora, quan junts tindrien presencia al consistori).

Clar està que a Esquerra hem pagat qüestions a nivell nacional; doncs als pobles on teníem alcaldia la reeditem o tornem a guanyar, fet que comprova que quan podem treballar, ho fem bé i fem avançar els municipis. Cal doncs una renovació de baix a dalt del partit, començant parlant de projectes, d'ideari, i acabant parlant de qui és la millor persona per posar-se davant per dur-ho a bon port.

A Sant Feliu també ens cal reflexionar, i sobretot ens cal seguir treballant. Explicant cada dia les nostres idees. I amb això aprofito per dir-vos que més aviat que tard volem treure una revista local. I que si durant aquests 4 anys s'han fet 1 o 2 conferències, a partir d'ara se'n buscaran moltes més. I seguirem treballant, cada dia, per tornar a guanyar la confiança de Sant Feliu.

Perquè m'encanta el lema a nivell nacional d'aquestes municipals. Sempre hi som. I a Sant Feliu també. Som i serem.

Sempre hi som!

2011-05-11T14:23:00.002+02:00

Genial vídeo de campanya d'Esquerra per a les municipals 2011. I és que sí, sempre hi som!

El preu de la democràcia

2011-04-15T09:24:00.000+02:00

Ara que tenim ja les eleccions municipals a tocar us enllaço un escrit que he trobat interessant, o si més no curiós, sobre "el preu" de la democràcia, on es relacionen els costos de campanya de cada partit amb els vots que aquest obté el dia dels comicis.

Podeu llegir el text aquí. (via A l'aguait)

25 anys de Pixar

2011-04-10T22:31:00.000+02:00

Avui us deixo un vídeo en motiu dels 25 anys de Pixar. Sí, ja tenen 25 anys, el temps passa volant! Gaudiu-lo molt i bona setmana! :)

(via Gizmodo.es)

Diumenge, 10A - Barcelona Decideix

2011-04-09T02:12:00.001+02:00

Avui recupero el text que vaig penjar poc després de la consulta del 28F a Sant Feliu de Codines, i us animo a anar a VOTAR el 10A a Barcelona. Vota sí, vota no, vota el que vulguis, però VOTA!

Avui escric sobre un gran equip. És un equip molt gran, perquè és voluntari. És encara més gran perquè, tot i ser pocs, fan molta feina. És també molt gran perquè deixen de banda les seves diferències per treballar per un objectiu propi. És un gran equip també perquè fa les coses de forma altruista, de fet s'hi deixen els calers.

Com molts ja sabreu parlo del gran equip de gent que ha muntat a Sant Feliu de Codines la Consulta Nacional per la Independència. Ahir parlàvem amb Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, que va venir a la primera reunió pública que vam muntar per donar a conèixer al poble la Comissió Organitzadora, i comentàvem que aquests dos mesos i escaig han passat volant.

Han sigut tres mesos de tot el que us explicava a l'inici. Ha set increïble veure com gent de tota mena s'unia i deixava les diferències a fora per treballar en un objectiu comú.

Els resultats; més que acceptables. Una posada en escena impecable , tots els esforços en una bona participació (publicitat, actes diversos, entitats a la plaça, porta a porta...), i una gestió dels problemes prou eficient.

I que un grup de voluntaris aconsegueixin moure a 1400 persones a les urnes sense que la consulta sigui vinculant, quan per exemple el Parlament Europeu gasta una pasterada en campanya per aconseguir no gaire més, fa que ja sigui un èxit més que acceptable!

Estic molt content de com ha anat tot, dels resultats aconseguits. I tot i que no m'agrada posar noms ni personalitzar massa, cal dir que això no hauria sigut possible si la Carme, el Lluis, el Jaume, la Cristina, el Joan C, l'Emilia, el Jordi B, el Jordi A, l'Oriol, en Joan V, l'Enric, el Ton, el Marc, el Jordi N, el Carles, el Jordi B, el Ramon C, l'Anna, la Nuria, el Joan A, la Carme G, la Marta, el Gerard, la Maria Antonia,el Ramon P, el Lluis M, la Carla, el Miquel, la Judit, la Magda, el Ferran, el Xavier, el Younes, o la Cristina C, d'entre els més de 60 voluntaris, no haguessin posat el seu gra de sorra a la consulta.

A tots ells moltíssimes gràcies! Avui tenim l'objectiu una mica més aprop!

Podeu trobar el post original aquí.

Primaries de Champions

2011-04-05T14:45:00.000+02:00

Fa temps que s'ha instaurat la idea de que nous partits que neixen són molt ben parits i molt genialment assemblearis perquè fan primàries amb tots els militants de la secció local, comarcal o la que pertoqui. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc partidari de la implicació de totes les persones en un partit o en qualsevol organització social, cultural, etcètera.

Companys, una cosa és fer unes eleccions primàries per elegir el candidat que es presentarà sota unes sigles, i l'altra és fer un sorteig de Champions on les boles van sortint amb un ordre tant indeterminat que el resultat final deixa bastant que desitjar...

A Esquerra fa molt temps que es fan primàries. Amb varies candidatures o simplement per ratificar el candidat que el grup de militants pertinent ha escollit. En tot cas, es ratifica o s'elegeix un candidat, una llista, i un projecte. El debat és sempre per quin projecte, és a dir, persones i programa, es presentarà per defensar l'ideari del nostre partit polític en aquell municipi, al Parlament, o al Congrés.

Volia deixar clares aquestes línies per tots aquells que no han entès o fins hi tot ens retreuen certes accions, i per fer reflexionar sobre noves banderes que es planten com si s'acabés de descobrir la lluna.

Escapada al Montseny

2011-04-04T13:54:00.001+02:00

Diumenge arreglàvem un cap de setmana molt atrafegat i fèiem una petita escapada al Montseny. La idea era pujar al Turó de l'Home, arribar a les Agudes, menjar una mica i fer la baixada tranquil·lament. Vam quedar a les 10 a la plaça (un xic tard, però el concert del dia anterior de Manel va fer els seus estralls!).

Així, entre una cosa i una altra ens plantàvem a les 11:50 a la Font de Passavets, apunt per començar a pujar.

Una mica abans d'arribar a dalt trobem el Pou de Glaç. No és un dels més ben conservats que he vist, però sempre fa gràcia baixar-hi i veure'ls.

Al cap d'1h de la sortida arribem a un bon punt com a mirador, just a sota el Turó, i després enfilem cap amunt!

Al cim del Turó de l'Home el més destacable era el fort vent que feia. He estat mirant les dades del Servei Meteorològic de Catalunya i l'estació de Puigseslloses, a tocar del Turó, va registrar ahir cops de vent de 70km/h.

Després cap a Les Agudes, firmar al llibre, dinar una mica, i baixar (una mica massa ràpid pel que hauria agraït el turmell del Raul) i a baix de nou.

Bon matí de diumenge per estirar les cames!

Podeu trobar les dades interactives de la ruta aquí.

Optimisme d'Emilio Duró, a Buenafuente

2011-03-30T13:19:00.000+02:00

Avui us deixo una entrevista a Emilio Duró. Optimisme garantitzat! Gaudiu-lo!

Sincronitzar Google Calendar amb iPhone

2011-03-24T08:56:00.001+01:00

Ja fa temps que tinc l'iPhone sincronitzat amb el calendari de Google Calendar, però fins ahir no vaig trobar la manera de fer d'aquesta eina una cosa realment útil, com és tenir més d'un calendari sincronitzat, tal i com els tinc via web.

El problema era que tot i tenir el meu calendari principal, calendaris d'altre gent o d'altres entitats que tinc amb Calendar no hi havia manera de poder-los activar i desactivar des del telèfon.

Navegant per internet, a més o menys sort..., he acabat trobant la solució. Com el primer comentari de l'enllaç, el problema es resolt entrant des de l'iPhone a http://m.google.com/sync, i canviant l'idioma a anglès (English US). La següent pantalla que us mostrarà serà la dels calendaris que teniu, per poder seleccionar quins voleu sincronitzar.

Una vegada fet això, podreu mostrar-los o amagar-los des de la mateixa aplicació del calendari de l'iPhone.

El plaer indescriptible d'estar amb tu, avui que et fas gran (i en van 24)

2011-03-22T00:23:00.006+01:00

He vist la llum de les estrelles,

he besat llavis de mel,
he volat per sobre els núvols,
he travessat tots els deserts,
he tocat amb els dits la lluna
i m'he sentit cremar la pell.

He pujat a les muntanyes,
he trobat la flor de neu,
he sobreviscut a tantes batalles,
he vist per dins el meu infern,
he fet pactes amb el diable
i un àngel m'ha ensenyat el cel.

Però si tu no hi ets,
no tinc lloc on mirar-me,
tothom vol el que no té,
no sé res, però puc adonar-me:
no té sentit si tu ni hi ets.
Res té sentit si tu ni hi ets.

"Tothom vol el que no te" - Sau
(spotify / goear)

Sabeu un d'aquells caps de setmana intensos, esgotadors, però que alhora són màgicament realitzadors, creatius i des-estressants? Doncs això. Aquest cap de setmana he recordat sensacions que feia massa que no tenia.

Esquiar m'encanta, m'apassiona! És força pròxim a volar. M'abstreu, m'alegra i em relaxa. També he pujat muntanyes, tot i no tenir-ho previst. Una excursió llampec a Aigüestortes i Sant Maurici que se'ns dubte caldrà repetir. I com es pot comprovar al meu nas, he sentit cremar la pell. Hem vist la lluna com mai, i hem hem vist les estrelles des de la bonica foscor dels Pirineus. La cançó és fantàsticament idònia.

I tot plegat amb un ambient increïble: neu força bona, sol espaterrant els dos dies amb només el nostre núvol Kinton, temperatura genial i sobretot una solitud fins hi tot sobtant, tant a pistes com al parc.

Pallars Sobirà, el Noguera, l'Escrit, el Massís dels Encantats (nom ideal!), la Pica d'Estats d'horitzó. Espot, Sort, i Rialp en forma d'idoni camp base nocturn a l'Hotel Marvel.

Tot amanit amb Manel, Maldita Nerea, Sau, Amics de les Arts, Pau Vallvé, Dido...

Gràcies a tu per venir i fer-ho genial.

I gràcies com no a la Mooh i la Gruu per saber que em feien un regal que m'encantaria! Sou la millor germaneta i mare que es pot tenir!

Aniversari - Manel

2011-03-14T08:52:00.000+01:00

La cançó és bona, i el videoclip encara més! :) Bon dilluns!

Fent xarxa a Sant Feliu amb Guifi.net

2011-03-03T09:47:00.000+01:00

Avui faig un post que vol ser una mica una carta oberta a tothom. Fa dies que a més d'un ens volta pel cap la iniciativa i per volem començar a moure el tema a Sant Feliu.

La idea sorgeix del projecte Guifi.net, una iniciativa sorgida a Osona, per poder fer arribar internet i telecomunicacions allà on les tele-operadores no arribaven. Actualment té més de 12.000 nodes actius amb enllaços que sumen en total 18.000 km, i cada vegada creix amb més força!La xarxa Guifi.net es defineix com una xarxaOberta: perquè les dades de configuració de la xarxa es publiquen perquè d'aquesta manera qualsevol persona o empresa pot veure com està construïda la xarxa i, per tant, té la capacitat de millorar-la, mantenir-la i ampliar-la. Això és important perquè la xarxa no té una dependència de cap empresa i els mateixos usuaris poden fer-se la connexió a la xarxa o encarregar-la a l'empresa de la seva confiança.Lliure: perquè no hi ha ningú que pugui posar-hi restriccions, per exemple, no es limita l'ample de banda perquè com que la xarxa és dels usuaris no tenen cap interès per limitar la velocitat, ni les prestacions. Això és el que altres operadors tradicionals acostumen a limitar per preu i en les xarxes lliures no té sentit.Neutre respecte els continguts: respecte als continguts. Dins la xarxa hi pot circular qualsevol contingut que algú necessiti: d'interconnexió de seus, accés a Internet i els particulars, les empreses, les administracions i els operadors que vulguin aportar-hi continguts són benvinguts.Com diu, la idea de xarxa es basa en els usuaris. Cada usuari s'ha de muntar (o fer muntar) el seu propi node (router i antena) i s'uneix a la xarxa per obtenir o oferir serveis (espai en disc, accés a internet, etc.)La xarxa troncal (els super-nodes on cada usuari es connecta) es manté amb apadrinaments de projectes de cada supernode, i el muntatge dels mateixos usuaris. Per més informació podeu veure també aquesta presentació:

Presentació guifi.net al Mulei (Molins de Rei)

(via gilforcada)

Doncs un grup de gent de Sant Feliu de Codines tenim ganes de moure el tema al poble. Si us agrada la iniciativa i voleu sumar-vos al tema contacteu amb nosaltres!

Tecnologia vintage

2011-02-27T10:04:00.000+01:00

Vídeo excel·lent de la reacció de nens petits quan els presenten certs invents tecnològics, ara ja una mica vintage. No té pèrdua. Disfruteu-lo!

Via @Agaliu

Descàrregues i Lley Sinde

2011-02-24T17:01:00.002+01:00

Ja fa temps que em ronda pel cap un escrit sobre la polèmica de la llei Sinde contra les descàrregues d'internet. Fa uns dies van fer un debat al programa Banda Ampla de TV3, que us recomano que torneu a veure si no ho vau fer, doncs alguns dels arguments que es donen son molt bons.

Quin és el problema? Com sempre, les distribuidores. D'entrada, fa massa temps que la cultura és excessivament cara, tant en suport físic (CD's, DVD's, o llibres), com per exemple als cinemes. A més, propostes com les de pagar 1€ o 1,5€ per una cançó no té cap mena d'estalvi respecte al suport físic. Evidentment, la idea de prohibir totalment l'accés als continguts a través d'internet és una visió gens realista, tenint en compte la repercusió que té la xarxa avui en dia a la societat.

A tot això, cal remarcar que, com diuen alguns, la cultura NO és gratis. De fet, com diuen al programa, res ho és. Qualsevol cosa té un preu i la creació no se n'escapa. Evidentment, però, ha de tenir el preu just.

La meva posició en aquest tema és clara. D'entrada estic totalment en contra del tancament de webs, en general, i encara més de la manera que ho volen fer, doncs el fet en sí ja atempta contra les bases d'internet en sí. Una altra cosa és que calgui regular la distribució de continguts digitals de manera que tant usuaris com creadors estiguin d'acord.

Crec fermament que la idea i l'estratègia i solució a mitjà termini és l'ús de serveis d'streaming de continguts. Aquest fet acabarà per si sol amb les descàrregues d'arxiu de música i pel·lícules d'internet. Personalment fa anys que no compro cap CD, i no precisament perquè em descarregui la música amb programes P2P, sinó perquè utilitzo un servei al qual us convido a registrar-vos si encara no hi sou: Spotify.

Pels que no el conegueu, Spotify és un servei d'streaming de música per internet. Al ser les mateixes productores o artistes els que publiquen la música, fa que la qualitat sigui sempre molt bona, i evita, per exemple, els duplicats d'una cançó. La plataforma es finança a través de la publicitat que posa entre les cançons, o de serveis de pagament, que a més de permetre escoltar la música sense falques, afegeix altres opcions com l'accés des de dispositius mòbils o la sincronització de les pistes que volguem per poder-les escoltar sense tenir connexió a internet.

Un altre problema que tenim, i del qual podríem obrir un altre debat, és les eines que calen perquè plataformes i serveis d'streaming de continguts com Spotify, i el seus homònims en imatge i vídeo, puguin funcionar: l'accés a la xarxa. Comença a ser hora de que tots plegats lluitem per una xarxa de qualitat, ja que ara per ara és invible que, per exemple, una plataforma d'accés a vídeos d'alta-definició en temps real.

I sobretot, el que cal és que la gent que intenta regular totes aquestes coses generi i participi d'un autèntic debat entre totes les parts. Les imposicions mai són bones i en un camp lliure com és internet, m'atreviria a dir que de fet no tenen sentit. Estem vivint un canvi brutal pel que fa als hàbits de consum, i és un canvi que hem de fer entre tots.

Com funcionen les DNS?

2011-02-21T22:47:00.006+01:00

Video fantàstic (perquè és fantàsticament fàcil d'entendre) que explica com funciona el sistema de DNS d'internet. Ras i curt!

Quasi un quart de segle!

2011-02-20T23:59:00.002+01:00

Avui escric per donar-vos les gràcies! I és que avui ha fet 24 anys, que cap a les 4 de la matinada, un servidor venia al món a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Sou moltíssims els que m'heu felicitat. Ha sigut brutal! Quantitat de vegades pel carrer, 176 a través de Facebook, 2 a través de Twitter, 3 per WattsApp, 5 trucades, 2 sms! Indiscutiblement és degut al poder màgic de les xarxes socials, i a la meva hiperactivitat en el món local i associatiu català. Ja sabeu que m'encanta ser-hi i que hi seguiré posant bona part de les meves energies!

La veritat és que fer anys així és un goig i tinc la sensació de que aquest any serà dels bons! De projectes no en falten, això ja ho sabeu! Gràcies a tots de nou!

Navegar amb seguretat a Facebook

2011-02-19T12:17:00.001+01:00

Si fa uns dies parlàvem de crackejar la protecció WEP de xarxes wifi, avui faig un post sobre la seguretat a Facebook. Fa un temps es parlava a la xarxa d'una extensió del Mozilla Firefox que permetia saber les contrasenyes de xarxes socials i altres webs de la gent que estava conectada a la mateixa xarxa wifi que tu.

Una de les coses per le quals això és possible és que Facebook no fa servir la navegació segura (https) durant tota la navegació de l'usuari a la pàgina, si no que només ho fa quan s'inicia la sessió.

El que es pot fer és configurar-ho perquè sempre que siguem a Facebook fem servir la navegació segura. Aquí us deixo els passos per fer-ho. Són 4 cliks i us ajudarà a protegir la vostra privacitat.

1. Entreu a la configuració del compte

2. Seleccionem "Seguretat del compte"

3. Activeu la navegació segura (https) i deseu els canvis.

La rajola

2011-02-17T21:04:00.000+01:00

Als que fa unes setmanes no vau veure "Jubilats busquen feina", al 30 minuts, de Tv3, us recomano que el mireu al 3alacarta. És un reportatge molt impactant sobre la situació de gent jubilada que ara es trova que ha de tornar a buscar feina perquè amb prou feines pot subsistir. La veritat, venen ganes de treure els diners dels bancs i caixes i tornar-los a posar sota la rajola...

Podeu veure'l a través d'aquest enllaç.

Discurs d'Àlex De la Iglesia als Goya

2011-02-15T23:54:00.001+01:00

Aquest és el video del discurs del director de l'Acadèmia del Cinema als passats Goya 2011. Si més gent penses així, les coses a internet serien d'una altra manera. Diu força coses interessants: "internet no és el futur, com alguns pensen: és el present"; "el públic no va al cine perquè ara està davant d'una pantalla d'ordinador". Us el recomano, no és gaire llarg.

Escrit numero 300!

2011-02-13T10:04:00.003+01:00

I avui que és un dia especial per qui escriu aquestes línies, faig un mini-post per comentar-vos que em fa molta il·lusió arribar als 300 escrits. Tot i que últimament no m'hi dedico tant, espero recuperar mica en mica un ritme de publicació com els que havia tingut fa temps! :)

Com sempre, gràcies per llegir-me i comentar les coses que poso per aquí!

Crackejar claus WEP de xarxes wifi

2011-02-10T14:21:00.001+01:00

Per a tots aquells que el títol us espanti el títol, que sapigueu que malgrat el que pugui semblar no faré un post gaire tècnic. I és que si bé fa uns anys crackejar (fer-se amb la contrasenya) d'una xarxa wifi per "força bruta" era un seguit de passos amb linia de comandes (sí, allò que és blanc i negre i que molts ja no recordeu), avui en dia es pot fer tranquil·lament amb entorns gràfics, i sense que calgui instal·lar cap programa pràcticament.

M'agradaria destacar abans de començar que l'objectiu d'aquest escrit és el de mostrar la fragilitat de segons quines encriptacions wifi, i que de la mateixa manera que us puc explicar com entrar a una xarxa wifi amb protecció WEP, es pot explicar també com impedir que la gent tot i que tingui la contrasenya wifi pugui accedir a la xarxa interna i a l'accés a internet. Recordar-vos també que utilitzar aquests mètodes en una xarxa que no sigui de la vostra propietat és delicte i està penat per llei.

Dit això, el principal problema que trobareu per poder fer servir els programes que us ajudaran a obtenir la contrasenya del wifi és que reconeguin la vostra targeta inalàmbrica i el seu chipset. Aquí podeu trobar un llistat de les marques que funcionen millor. Per norma general, funcionarà sempre millor amb un adaptador wifi usb amb antena externa que no pas amb l'adaptador wifi intern del portàtil. Aquí podeu trobar un llistat de marques i models més o menys compatibles.

Un cop tenim l'adaptador apunt, el que cal fer és descarregar-se el sistema operatiu Wifiway, que NO cal que instal·lem al nostre ordinador. Baixem l'arxiu ISO i el posem en un CD (amb el nostre programa comú: Nero, Brasero, CDBurnerXP...). Fins aquí molt fàcil.

Ara el que cal fer és iniciar l'ordinador amb el CD posat, i entrar al sistema operatiu. Pot ser que necessiteu configurar el vostre ordinador perquè en comptes del vostre sistema operatiu, carregui el del CD: a internet hi ha informació sobre com fer-ho).

A la primera pantalla triem la primera opció.

Seguidament carrega el sistema.

Ens demana l'idioma a utilitzar (seleccionem Spain).

Acceptem la configuració de teclat

I esperem que carregui el sistema operatiu.

Un cop dins, des de fa un temps ja s'han fet scripts (ordres "automatitzades") per no haver d'escriure ni una sola paraula al terminal. Així, obrim el menú principal, seleccionem Wifiway, seguidament "Suite aircrack-ng", i "airoscript wifiway nuevo".

Això obrirà un terminal amb un menú.

Seleccionem la xarxa wifi per posar-la en mode monitor.

Mirem el nom de la interfície i tanquem aquesta segona pantalla.

El primer pas és seleccionar al xarxa que farem servir i posar-la en mode monitor (el nom serà semblant a wlan0, wlan1, etcètera). Un cop seleccionada tanquem la pantalla i tornem al terminal. Ens preguntarà quina interfície fer servir.

La primera resolució és suficient.

Un cop al menú seleccionem "mon0" (piquem 3 i enter),

que és la que fa un moment ens ha creat el sistema operatiu.

Un cop triada la xarxa només cal seguir els passos 1 a 4 del menú.

1: Escanejar: S'obrirà una segona pantalla on començarà a buscar xarxes wifi i ens indicarà quina cobertura tenim. Al cap d'uns 20 segons podem tancar la pantalla i tornar al menú.

Seleccionem la opció 1, escanejar.

Triem la tercera opció (només xarxes amb protecció WEP).

Triem la opció 1, escanejar a tots els canals.

A partir d'aquí comença a buscar les xarxes. Al cap d'una estona

podem tancar la pantalla d'escaneig i tornar a l'anterior.

2: Seleccionar: Se'ns mostraran les xarxes que s'han detectat abans. Triar el numero de la xarxa que volem atacar i prémer enter.

En aquest cas només podem escanejar una xarxa.

Seleccionem la opció 2.

I aquí la primera de totes, opció 1: Falsa auth > Automàtica

3: Atacar: Tornem al menú inicial, i seleccionem la opció 3. S'obriran 3 pantalles on es controla la injecció de paquets i la captura de dades. Aquest pas pot durar des de 5 mintus fins a més de mitja hora. El que hem de mirar és el camp "Data", que per anar bé hauria de ser de mínim 25.000.

4: Crackejar: Amb uns quants milers de vectors IVs (dades per aconseguir la contrasenya), triem la opció 4 i començarà a treballar per obtenir la clau.

Triem el mode aircrack (opció 1)

I la opció 2: versió aircrack-ng Estandard

Si no té prou dades ho tornarà a provar automàticament després d'un cert valor (25.000, 30.000, etcètera).

Quan trobi la clau ens la mostrarà amb un missatge del tipus KEY FOUND amb vermell.

Vivències, fantàstiques!

2011-02-01T09:30:00.000+01:00

Avui faig una mica d'auto-bombo d'un dels programes que, per contra del que pugui semblar, em fa més il·lusió fer cada quinzena. Es tracta del Vivències, programa que dirigeix en Lluís Capdevila i que amb en Pere Fontserè, en Jaume Gras, l'Emili Julien, o en Miquel Buguñà, fan que a cada programa falti temps per parlar de les històries que porten.

És molt gratificant veure com gaudeixen fent ràdio i alhora com n'aprenen, perquè s'ha de dir que hi ha dies en què estan tant posats en el tema que gairebé obliden els micròfons de l'estudi, com si fossin realment en una tertúlia de bar, o una conversa al mig de la plaça del poble.

Fa unes setmanes entrevistavem al Dr. Julián De los Pinos, que s'ha jubilat i que evidentment tenia moltes coses a explicar de tants i tants anys de servei com a principal Metge de capçalera de Sant Feliu. Podeu escoltar el programa i llegir una mica de resum del mateix a la web d'Ona Codinenca.

I pel passat programa del dia 21 de Gener, vam tenir una entrevista ni més ni menys que al President del Patronat de la Sagrada Família i Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. El mes passat ens va rebre a la seva casa particular i vam poder gravar una entrevista, amb la col·laboració de l'Enric Blancafort, que tanca el cicle de programes que hem fet sobre Gaudí, la seva obra (i en particular la Sagrada Família) i el seu pas i empremta a Sant Feliu.

Per últim, fa 15 díes anàvem a gravar una entrevista al Museu d'Història de Catalunya, al seu director, Agustí Alcoberro. L'entrevista s'emet aquest pròxim divendres.

Us emplaço a escoltar o descarregar-vos els programes des del podcast del Vivències, segur que us sorprendrà.

Nadal 2.0

2011-01-03T20:35:00.000+01:00

Per aquells que encara no ho hagueu vist, publico aquesta genial felicitació nadalenca 2.0!

Normalitat caòtica

2010-12-20T01:19:00.001+01:00

El títol no vol ser pas excusa. Mai n'he posat a Can Plutó. Perquè mira, tant aviat diuen que és planeta com que no, i seguint la norma, aquí un escriu quan vol, i quan no! Per tant, tampoc és una paraula premonitòria del que vindrà aquí a partir d'ara...

Però mai m'agrada que les coses agafin gaire teranyines (només una mica). I avui que he fet un diumenge "de dissabte" per la meva habitació (o cova del tigre segons algun entès de generació superior...), he pensat que també era bon moment per treure la pols al teclat i la meu racó personal del Plutó.

Potser té alguna relació amb que fa uns dies vaig trobar un llàpis de memòria que feia un any que havia perdut, i on tenia la única còpia d'un primer diari que vaig tenir. Em va fer molta il·lusió perquè tot i que ara ja no el mantenia (coses de tenir blog, facebook, twitter, i mil històries més), sovint m'agrada rellegir "dies" escrits per mi mateix d'ara fa ja 5 o 6 anys.

I els que em coneixeu bé sabeu que també té relació en les dates que estem, que sempre em fan ser una mica més "nyonya", i les quals aprofito normalment per fer balanç de tot plegat.

Ara el que em passa és que les coses al tinter son masses! Podríem definir-les com bé diu el títol, aquesta normalitat que mica en mica s'instaura en tots els camps. Normalitat, que no obstant no vol significar positivisme en tot plegat.

Un dels últims punts foscos que hem tingut últimament és la mort d'una amiga, d'una companya. La Tamara ens deixava dilluns sense que tinguéssim temps de rèplica. En vam tenir, per al·lusions, durant el mateix dia i l'endemà via xarxa; i el dimecres següent presencialment. No es pot dir res més de tot el que s'ha dit. És un fet massa dur i massa difícil d'entendre. Si per sistema no estem mai preparats per la mort, encara ho estem menys quan toca a una persona amb tota la vida per davant. Jo la recordo sobretot dels 4 anys de companya de classe a l'institut. Una noia 10. Una noia viva, alegre, amb un somriure que contagiava a tothom, i amb la qual la recordarem sempre.

I per això l'encapçalament del text és aquest. Perquè la normalitat no ha d'implicar tampoc "estabilitat". Simplement canvis i alts i baixos que acabem acceptant a força de dies grisos, i de moments més agradables.

Normalitat perquè vam tornar a fer una Festa Major que com cada any va tenir la seva calma i la seva pluja, però que pel que pintava podia haver sigut força pitjor. Tots plegats vam apostar per deixar-nos-hi la pell, i com a diable haig de dir que en vam quedar molt contents. Molt cansats, i amb reserves sobre tornar-hi de la mateixa manera l'any que ve, però alhora molt contents.

Normalitat perquè van ser uns dies de nova il·lusió, i això sempre és genial.

Però també normalitat perquè aquells problemes seriosos, aquells que generen canvis profunds en la vida d'un servidor i dels més pròxims, semblen agafar moviments més o menys rítmics. De nou no vull expressar una sensació ni d'estabilitat ni de benestar; podríem dir-ne "indicis de calma", indicis d'acceptar aquelles novetats com a quotidianes.

Normalitat perquè després de tot això, no hi ha cap altra sortida que tirar endavant, que seguir cada dia avançant en allò que ens fa somiar de nou. Aquests últims mesos, sobretot des de desembre, hem fet realitat un somni que ha durat un any de "reclusió". Hem fet realitat un somni d'una radio millor. De fet l'hem fet realitat a mitges, perquè de somiatruites ho som bastant, i sempre tenim en ment allò que podem fer per tenir i oferir una radio millor. No obstant ara he fet un pas molt bo. A aquestes alçades suposo que ja heu passat tots pels nous estudis. Us convido a fer-ho a aquells que encara no hagueu vingut!

Normalitat perquè a força de pensaments més tristos i de més alegres, com diu la cançó a força de molt caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien, però ja no ets qui eres abans. És una de les coses que més he entès. Perquè pots guardar les coses dins d'un calaix, o dins d'una caixa de lletres i números, però això no fa que canviïn.

I mira, queden moltes coses per esbandir, però deixeu-me afegir l'adjectiu de "caos" al títol del blog i pubicar-lo, abans que comenci a delirar més del que ho estic fent. Em queden moltes coses al tinter, però ja ho desgranarem mica en mica.

Ara, avui sí que vull acabar amb un d'aquells escrits que faig quan m'agafeu baix de moral o en posicions de reflexió extrema, i que ve a ser un agraïment a tots aquells que feu que els mals moments es portin millor, i que els bons siguin tant bons (i alguns, màgics!) que no vulgui parar de repetir-los. Perquè canviaran coses de mi, però això, no. Gràcies a tots.

Compromís

2010-09-08T00:40:00.001+02:00

Tant fàcil d'agafar, i tant increïblement senzill de trencar. Ja pots cantar missa, que aquí tothom fot el que vol. I ja pots demanar que se'n tingui, que a la primera de canvi, zasca.

Au, a seguir estudiant.

Converses

2010-09-02T01:43:00.000+02:00

Converses. Converses nocturnes, de les inspiradores, de les bones.

Avui es parlava, de nou, sobre personalitats, i la interacció de les mateixes (relacions). Parlàvem de si hi ha gent que és transparent, o de gent que té secrets. De que segurament ningú és transparent del tot amb ningú, i de que tothom té algun secret.

Avui es parlava de persones que dubten, i que actuen pensant en aquell moment, primant l'experiència momentània. Es parlava també de gent que actua sabent que fa mal altres persones. Es parlava de que a vegades cal evitar això. A vegades, no.

Es parlava de l'auto-estima de tots nosaltres. De si un dia està més alta i l'endemà més baixa. De si hi ha coses que la fan anar malament. De si és molt o poc condicionada des de fora.

Avui també es parlava d'intencions. De intencions passades, i futures. D'allò fet i d'allò que queda per fer.

Així que si us voleu afegir a la conversa, ja ho sabeu!

Somniem! 10-J tothom a Barcelona!

2010-07-08T13:19:00.003+02:00

2010-06-14T10:51:00.000+02:00

Una bona cançó d'ells per encarar un llarg dilluns, després d'un any del 13 de juny.

Aquesta és la maqueta, a Spotify podeu trobar la versió final.

50 minuts

2010-06-08T09:13:00.001+02:00

Doncs si, estem a 50 minuts.

50 minuts de fer realitat un gran somni, d'un gran poble.

50 minuts i 1 punt de fer història.

Ànims Sant Feliu!!

Esports a sac!

2010-06-03T18:11:00.001+02:00

Aquest cap de setmana, esports a sac a Ona Codinenca!!! Viu l'intens final de temporada dels esquips santfeliuencs al 107.2 i a la web d'Ona. Dissabte viurem una tarda d'hoquei total i l'endemà el primer equip de futbol es juga la promoció a Terrassa.

Dissabte:

- a les 19h seguim el partit la transmi Tordera - Vendrell via Radio Todera.

- a les 20h connectarem també amb el Voltregà - San Antonio de la mà de Radio Voltregà.

- a les 21.00 començarem la prèvia del partit de Sant Feliu.

- i a les 21:30 la transmi més important. El partit entre Sant Feliu - Cerdanyola en directe des del pavelló municipal!

Diumenge:

- a les 19h l'anada de l'ascens a primera territorial entre el Sant Feliu i el Can Parellada de Terrassa!

Escolteu-nos a Ona Codinenca i seguiu el partit al xat del www.tujugues.com!

Jo sóc un homo APM, sensacional!

2010-05-26T12:00:00.003+02:00

Seguim somiant

2010-05-25T13:36:00.002+02:00

Potser semblarà un post una mica repetitiu del de fa uns dies, però la veritat és que aquest equip ens està demostrant que podem seguir somiant! Dissabte vam viure un partit potser no gaire vistós, però sí molt i molt emocionant.

Fins hi tot els companya de l'Ara Vallès es fan ressò dels "galls a Ona Codinenca" que vam fer al cantar el tercer gol de Marc Vila a la porteria de l'Oviedo, a falta de menys d'un minut pel final. La veritat és que vam deixar de ser periodistes uns moments per convertir-nos en aficionats i hooligans santfeliuencs al veure que, com deia Guillem Casals al reportatge, també s'hi van deixar la pell i van aconseguir la victòria.

Una victòria que ens posa les coses molt bé i ens permet seguir somiant en l'ascens a OK Lliga. Dissabte a Mataró, d'aqui a 15 dies contra el Cerdanyola, i la última setmana contra l'Areces a Oviedo. Ara sí que queden 3 finals. Tres finals més per deixar-s'hi la pell i per arribar a la glòria de l'hoquei nacional.

I com dic a l'inici del reportatge amb els millor moments del partit (galls inclòsos!) doncs si ells feien al seva feina, nosaltres també. Muntant reportatges com el que us deixo aquí sota, i seguint l'equip en aquest importantíssim final de temporada que està fent! Sapigueu que tot està a les vostres mans, stiks i patins, i que nosaltres serem amb l'equip per explicar-ho i cridar-ho ben fort!

Disfruteu-ho:

Connecta 2010

2010-05-11T18:08:00.001+02:00

Aquest dissabte tindrà lloc la 7a edició del Connecta. Les JERC-Vallès continuem creient en el suport a la cultura popular i organitzem un any més el concurs de grups novells amb un premi més que dolç: tocar a l'Acampada Jove 2010! El concurs, en forma de concert, es farà aquest dissabte a Santa Perpètua, al CAM "Can Bernades". Podeu trobar tota la informació als webs www.connecta.cat i www.terceravia.cat.

Instant perdut - Dept

2010-05-11T15:22:00.003+02:00

No és nova, però l'he descobert fa poc i estic enganxadíssim a aquesta cançó! M'encanta!

Vull entendre el desig
que m'ha dut aquí
Incansable i amb tantes ganes
de poder dir...
com desitjo poder ser
important i decisiu,
mentre espero el moment
de poder tornar a veure com
el teu cos m'enlluena tant que no puc
veure res, el meu temps s'atura aquí.

Com tot de cop, fa canviar l'ordre de
tantes coses.
Sóc, un instant perdut en el temps.

Impossible mantenir la serenitat
Les esperes són tant llargues que al
meu voltant

L'aire no es pot respirar i el meu cap
només vol pensar quan arribarà el moment
de poder tornar a veure com el teu cos
m'enlluerna tant que no puc veure res,
el meu temps s'atura aquí.

Com tot de cop fa canviar l'ordre de
tantes coses
Sóc un instant perdut en el temps

com el teu cos
m'enlluerna tant que no puc veure res,
el meu temps s'atura aquí.

Com tot de cop fa canviar l'ordre de
tantes coses
Sóc un instant perdut en el temps

Un moment fugaç, una tenue llum
un lleuger sospir, un instant perdut...

Play amb octave

2010-05-07T13:14:00.002+02:00

Avui faig un post una mica de servei a la comunitat, perquè he estat una bona estona per trobar com resoldre un problema de l'octave, i sempre està bé posar un granet de sorra perquè els que vinguin després no s'hi trenquin tant la crisma.

El tema és que a classe de processament del senyal, fent servir octave, a més d'un ens ha donat un error al intentar reproduir el nostre so amb sound(signal,8000);

L'error era el següent:

sh: play: not found

Després de buscar a mil llocs he trobat que la funció "play" pertany a una llibreria que és externa a octave, anomenada 'sox'. Per tant, intal·lant aquest paquet des de Synaptic o amb:

sudo apt-get install sox;

queda solucionat el problema!

Arguments per somiar?

2010-04-30T01:04:00.003+02:00

Per si algú necessitava arguments per anar al pavelló els partits que li queden al primer equip del Sant Feliu d'hoquei, us deixem amb aquest reportatge que hem fet avui després d'un intensíssim entrenament per part dels jugadors. Disfruteu-lo, i ens veiem dissabte!

Somnis d'ascens

2010-04-26T00:53:00.001+02:00

Avui us parlo de sensacions. Fa una estona veia aquest video-muntatge que volta per internet sobre el Barça. I llavors pensava en les últimes jornades de l'esport SantFeliuenc. Em veia a mi mateix entrant dissabte al vespre 8 i 9 vegades a la web de la Federació Espanyola d'Hoquei per saber els resultats, tant de Sant Feliu com dels adversaris.

Llavors pensava en la transmi del partit entre el Sant Feliu i el San Antonio de Pamplona. També en la del Voltregà. Em venien al cap els desplaçaments que hem fet amb el Tu Jugues (Alcoi, Sitges, Calafell, Pamplona...). Em venien al cap les imatges del pavelló ple de gent. La imatge de la grada del Sant Feliu a la Copa del Príncep.

I pensava que és un sentiment màgic. Que realment és brutal com la força d'un col·lectiu pot fer tirar endavant tot un equip de jugadors. Pensava també en què tenim un esport local que no ens mereixem. Que tenim un equip de futbol que té totes les opcions de pujar a Primera Territorial, i que tenim el Fergo Aisa Sant Feliu que pot pujar la màxima categoria de l'hoquei Estatal.

I pensava que és feina nostra també, de generar aquest ambient. D'omplir el pavelló cada partit i de pujar al camp cada diumenge, perquè els nostres equips sàpiguen que tenen el nostre suport. Que la seva il·lusió per guanyar és la ilusió de moltes i moltes persones de Sant Feliu. Que volem els colors del Sant Feliu ben amunt! Que nosaltres exigim el màxim però que també som capaços de donar el màxim quan uns jugadors del nostre poble tenen opcions de complir els seus somnis.

Pensava que de fet, els vostres somnis, son els nostres somnis. I que ara més que mai, tenim el somnis una mica més a prop. I és tasca de tots, que es facin realitat.

Celebrant la diada

2010-04-23T22:16:00.001+02:00

Bon Sant Jordi a tots! Avui de nou hem fet parada de roses i material de les JERC de Sant Feliu. M'ha agradat veure com la gent torna any rere any, i et diuen "de bon matí ja pensava a veure si hi seríeu". Ha sigut un dia prou cansat, però hem fet poble, hem fet diada, i hem rigut bastant amb el xou de la plaça. Fa 3 anys erem els únics que muntàvem parada. Aquest 2010 erem 4!! La plaça feia força goig. Bona diada a tothom!

Despistaos - Gracias

2010-04-23T21:51:00.000+02:00

Avui us deixo amb el videoclip del més nou de Despistaos. Gracias.

Gracias por escribirme esa canción

Por arañarme el corazón

Por ser así como eres

Gracias por aguantar ese dolor

Por inventar ese sabor

Por hacerme siempre lo que quieres

Gracias por los consejos que me das

Por olvidarme si te vas

Por no quererme un poco más

Por esas cosas que no se pueden contar

Aprendí a sufrir

Aprendí a reírme de mí

Me reconstruí

Tuve que decir que sí, que sí

Gracias por caminar siempre al revés

Por derretirte si me ves

Por alargar ese momento

Gracias por asumir ese papel

Ya no sabíamos qué hacer

Pero te fuiste justo a tiempo

Gracias por ayudarme a que se duerma

Por el cariño, la paciencia cuando todo iba mal

Gracias por esas cosas que no se deben contar

Aprendí a sufrir

Aprendí a reírme de mí

Me reconstruí

Tuve que decir que sí, que sí

Ya no seré lo que fui para ti una vez

Pero puedes contar conmigo

Aprendí a sufrir

Aprendí a reírme de mí

Me reconstruí

Tuve que decir que sí, que sí

Aprendí a sentir

También a pasarlo bien sin ti

Y me levante

Cada vez que tropecé y caí

Tuve que alejarme de ti

Tuve que aprender a ser sin ti

Tujugant amb somnis d'OK Lliga!

2010-04-22T01:14:00.000+02:00

Us deixo amb el reportatge que vam emetre dilluns amb els gols del partit d'hoquei entre el Fergo Aisa Sant Feliu i el Graficas San Antonio de Pamplona. Tot i estar una mica saturat, no deixa d'estar molt bé.

I com deiem fa un temps: "I perquè no mirar amunt?" Som-hi Sant Feliu!!

Sobre un mateix

2010-04-15T00:53:00.003+02:00

Avui us parlo sobre mi. Perquè n'estic fart. Avui estic molt fart (que no cansat) de ser com sóc. Perquè sempre rebem els mateixos, sempre. Sempre rebem els que posem la sinceritat per davant, els que posem el cor. Els que ho donem tot per estar el millor possible. I n'estic fart de rebre. Fart de que estar màgicament bé comporti estar horrorosament malament després. Fart de que les posicions sentimentals siguin tant contraposades!

Deu ser intrínsec a la psicologia del nostre tipus de persones? No ho sé (psicòlegs (o no), responeu!). Suposo que la gent que no valora allò que té tampoc pateix quan ho perd. Però tots em coneixeu i sabeu que ho dono tot. Però collons quan les coses es giren em costa una barbaritat estar bé.

Però és normal que sortir d'una relació em costi quasi el mateix temps que ha durat la relació?? No fotem, que això és una tortura collons! Tinc la sensació de que és perquè perdem el control. Ens entreguem tant que estem amb algú que perdem els límits, i quan ens fotem la patacada, doncs és monumental, que voleu que us digui.

Però cada puta vegada que arribo a aquest punt concloc que si no actuem així durant la relació, ja podem plegar. Que si no actuem entregant el màxim i amb el cor per davant, no ens queda res. I au, tornem-hi. Patacada al canto. Mira que tot anava bé, tornava a estar bé, i tenia una mica de calma, doncs res, torna-hi: tristesa, rabia, tristesa de nou i serenor. Però els dos primers es fan eterns, de debò!

I llavors la gent ve amb idees del tipus "els homes sempre busqueu el mateix". Ja us ho explicaré, ja!

Avui un gran amic em parlava de saber conviure amb això, i portar el mal rollo de forma paral·lela a la resta de coses. Potser és la manera, us juro que intentaré aplicar-la, perquè si no aquí no hi ha qui visqui.

Perdoneu la tralla, i bona nit!

Ara mateix

2010-04-14T23:00:00.000+02:00

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Preguntes...

2010-04-11T15:13:00.001+02:00

El dia mes bell? Avui.

L'obstacle més gran? La por.

La cosa més senzilla? Equivocar-se.

L'error més gran? Abandonar-se.

L'arrel de tots els mals? L'egoisme.

La distracció més bonica? El treball.

La pitjor derrota? El defalliment.

Els millors mestres? Els nens.

La primera necessitat? Comunicar-se.

El que fa més feliç? Ser útil als altres.

El misteri més gran? La mort.

La persona més perillosa? La mentidera.

El sentiment més roí? La rancúnia

El regal més bonic? El perdó.

El més imprescindible? La llar.

La ruta més ràpida? El camí correcte.

La sensació més grata? La pau interior.

El resguard més eficaç? El somriure.

El millor remei? L'optimisme.

La satisfacció més gran? El deure complert.

La força més potent del món? La fe.

Les persones més necessàries? Els pares.

La cosa més bella del món? L'AMOR.

(Mare Teresa de Calcuta)

(Train – Hey, Soul Sister)

Depresions!

2010-04-08T01:00:00.000+02:00

Avui us comprateixo un bon post de Ramon Lobo! Disfruteu-lo!

Por qué los hombres (casi) nunca están deprimidos (a través de Maribel Núñez con algún añadido de mi cosecha):

-Nunca se quedan embarazados ni tienen la regla.
-La gente no les mira los pechos cuando les están hablando.
-Mismo trabajo, mayor salario.
-Conservan su apellido toda la vida.
-La ropa sucia va sola a la lavadora sin necesidad de ayuda humana.
-Los mecánicos les cuentan la verdad.
-Les basta una parte mínima de cualquier armario.
-Cuando dicen “pásame la sal” quieren decir “pásame la sal”.
-El mundo es su orinal.
-No tienen que conducir hasta la próxima gasolinera porque en ésta los lavabos están sucios.
-Pueden comer chocolate.
-Las arrugas añaden carácter.
-La tripa es un síntoma de felicidad.
-Los zapatos no les destrozan los pies.
-Las conversaciones telefónicas duran 30 segundos.
-Para unas vacaciones de cinco días sólo necesitan una maleta.
-No saben planchar ni les importa.
-Pueden abrir todos los frascos.
-Su ropa interior cuesta 8,90 euros en pack de tres.
-Todo en su cara permanece en su color original.
-El mismo peinado les dura años, quizás décadas.
-Sólo tienen que afeitarse la cara.
-Pueden jugar con juguetes toda su vida.
-Pueden llevar pantalones cortos independientemente de cómo luzcan sus piernas.
-Pueden hacerse las uñas con una navajita de bolsillo.
-Pueden escoger si quieren dejarse bigote.
-Pueden comprar los regalos de Navidad para 25 parientes, el 24 de diciembre, en apenas 25 minutos.

Arquímedes té raó, en principi

2010-04-04T13:19:00.000+02:00

El principi d’Arquímedes diu que qualsevol cos submergit en un líquid experimenta un impuls cap amunt que és igual al pes del líquid que desallotja. És un dels pocs principis que vaig entendre i que recordo, gràcies a haver-ho comprovat de forma empírica a la banyera de casa, tot submergint aneguets de plàstic.

Amb el temps, he aplicat el principi per interpretar altres realitats. Quan un dia hem de fer dues coses, ens ocupen totes les hores, i si l’endemà n’hem de fer quatre, som perfectament capaços de complir. Però el dia que tornin a ser dues, aquestes dues ja s’ho faran per tornar a ocupar tot el nostre temps, no ens en sobra mai gens.

I passa el mateix en com distribuïm els esforços, l’atenció i la capacitat de patiment.

Tots tenim necessitat de preocupar-nos per una cosa, i tendim a gastar-la cada dia. Això fa que el patidor de mena ho sigui encara que no tingui motius per fer-ho: si de cas ja se’ls inventarà, que per això ha vingut a aquest món a patir.

Amb els anys, i a mesura que se’t complica la vida, sovint et preguntes com se’t podia fer una muntanya per un petit problema, ara que el que tens és més gros. I quan perds la salut descobreixes que hauries d’haver estat més agraït pel fet de gaudir-ne. I quan una parella té el primer fill és incapaç de saber a què dedicava el temps quan no tenia la criatura, i el dia que en tingui dos es farà creus de com podien anar tan desbordats quan només en tenien una (i ells dos eren majoria). Portat a l’extrem, quan veus algú que supera una adversitat greu, t’acomplexa que tu puguis estar descol·locat per un petit obstacle, però de seguida ho oblidaràs, perquè vivim en un context propi, a la banyera pròpia. És inevitable, i en part ja està bé que ho sigui: és la nostra realitat. Que d’altres tinguin problemes més greus no fa que els nostres siguin menys importants, si són els únics que tenim. En el fons, el consol per al que pateix per poca cosa és que el dia que hagi de patir de veritat hi arribarà més entrenat.

Excel·lent post del periodista Carles Capdevila a "la contra" de "El 9Nou" de dijous passat.

Provant les pantalles tàctils

2010-03-25T14:45:00.001+01:00

Avui us deixo amb un video prou interessant on es dediquen aprovar la precisió de les pantalles tàctils dels telèfons més valorats ara mateix. És molt curiós!

Robot Touchscreen Analysis from MOTO Development Group on Vimeo.

Gràcies al Javi per l'enllaç! A Geeks.cat en fan una explicació molt més detallada! :)

Responsables

2010-03-22T02:04:00.001+01:00

"No somos responsables de las emociones, pero sí de lo que hacemos con las emociones."

Jorge Bucay

Kumbalwe

2010-03-21T19:10:00.001+01:00

Avui escric sobre el temps. Sobre el fet de que és limitat. I sobre el fet de que això fa que haguem de decidir què fer amb ell. També escric sobre els records, que potser és l'únic que ens queda per sempre. El conte que us deixo al final del post lliga una mica totes aquestes coses.

Segurament a la llarga, quan tot esdevé calmat, allò que queda són els records, i en molts casos sobretot els records d'aquells moments alegres, feliços. No és que els mals moments els oblidem, però crec que a la llarga els acabem "integrant" en el nostre fer, ignorant-los d'una banda, i canviant breument per poder-los sortejar si es tornen a presentar, de l'altra.

M'agrada pensar sovint com "un buscador" (escoltant el conte ho entendreu). Tots tenim alts i baixos, però en general no em costa gens ni em canso mai d'esforçar-me perquè cada dia sigui una mica més positiu. Perquè la llista de bons moments creixi; des de la sinceritat i la senzillesa. Des del "estar bé" pel simple fet d'estar, no de tenir o de ser.

Fa uns mesos em feien la pregunta del milió: sentir o pensar. Fer cas del cor o del cap. Per mi clarament la primera, sempre. Tot i que això no implica forçosament ignorar la segona. Segurament una combinació de les dues en diferents graus. Cal saber el que volem i el que ens agrada. Cal saber quan estem bé i pensar en allò que volem. El que no podrem mai és manar o dirigir allò que sentim.

Res més, em quedo reflexionant, però ara per a mi.

I perdoneu l'especial espessor que porto. No us perdeu el vídeo.

I mil gràcies a l'Alba pel conte.

Els drets fonamentals d'internet

2010-03-21T01:43:00.003+01:00

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint obstacles a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen principalment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles, i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces amb la finalitat que diuen perseguir.
Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent-se consultat prèviament a totes les parts implicades. No és lògic que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria

Un bon "divertimento"

2010-03-15T17:21:00.000+01:00

I avui us faig arribar aquest fantàstic video de The Fun Theory. Es tracta d'un grup que predica amb la màxima de que es pot canviar el comportament de la gent simplement fent que allò que prèviament no fan sigui més divertit. I ho acaben fent!

Via Angel Custodio

Sobre un gran equip

2010-03-06T01:52:00.002+01:00

Com molts ja sabreu parlo del gran equip de gent que ha muntat a Sant Feliu de Codines la Consulta Nacional per la Independència. Ahir parlàvem amb Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, que va venir a la primera reunió pública que vam muntar per donar a conèixer al poble la Comissió Organitzadora, i comentàvem que aquests dos mesos i escaig han passat volant.

Han sigut tres mesos de tot el que us explicava a l'inici. Ha set increïble veure com gent de tota mena s'unia i deixava les diferències a fora per treballar en un objectiu comú.

Els resultats; més que acceptables. Una posada en escena impecable , tots els esforços en una bona participació (publicitat, actes diversos, entitats a la plaça, porta a porta...), i una gestió dels problemes prou eficient.

I que un grup de voluntaris aconsegueixin moure a 1400 persones a les urnes sense que la consulta sigui vinculant, quan per exemple el Parlament Europeu gasta una pasterada en campanya per aconseguir no gaire més, fa que ja sigui un èxit més que acceptable!

Estic molt content de com ha anat tot, dels resultats aconseguits. I tot i que no m'agrada posar noms ni personalitzar massa, cal dir que això no hauria sigut possible si la Carme, el Lluis, el Jaume, la Cristina, el Joan C, l'Emilia, el Jordi B, el Jordi A, l'Oriol, en Joan V, l'Enric, el Ton, el Marc, el Jordi N, el Carles, el Jordi B, el Ramon C, l'Anna, la Nuria, el Joan A, la Carme G, la Marta, el Gerard, la Maria Antonia,el Ramon P, el Lluis M, la Carla, el Miquel, la Judit, la Magda, el Ferran, el Xavier, el Younes, o la Cristina C, d'entre els més de 60 voluntaris, no haguessin posat el seu gra de sorra a la consulta.

A tots ells moltíssimes gràcies! Avui tenim l'objectiu una mica més aprop!

Recuperar el motor de cerca del Firefox

2010-02-26T01:17:00.001+01:00

Ahir em vaig trobar amb un petit dubte amb el Firefox, que m'agradaria compartir amb vosaltres.

El cas és que emprenya molt que al instal·lar certs programes, plugins o demés se t'instal·li per defecte alguna barra d'eines al Firefox o al navegador que utilitzeu.

Sobretot perquè a banda d'instal·lar la barra canvien el motor de cerca del navegador, fent que passi a ser Ask, Bing, o sussedanis.

Per tornar a posar Google com a cercador (el que ve per defecte) simplement fem:

1.- A la barra de direccions: about:config
2.- Confirmem l'avís de seguretat
3.- Al camp de filtre o búsqueda, escrivim: keyword
4.- Busquem la preferència: keyword.URL i la canviem:
a.- Doble clic i escrivint:
http://www.google.com/search?ie=UTF-8&oe=UTF-8&sourceid=navclient&gfns=1&q=
b.- Amb el botó dret, i seleccionant "reinicia".

De cap al 28F!

2010-02-10T11:51:00.002+01:00

Fent història de nou

2010-02-03T14:24:00.017+01:00

Una vegada més estic molt i molt content de poder escriure aquestes línies; doncs de nou a Ona Codinenca hem assolit un gran objectiu. En aquest cas, un objectiu històric.

Perquè és molt còmode portar una unitat mòbil dins una furgoneta, entrevistar a una persona, i enviar el tall per satèl·lit. Nosaltres no tenim això, però de fet renunciem a això. Nosaltres apostem per dur l'estudi allà. En aquest cas, a 2000m, a tocar (mai millor dit) de la neu. Al village de Pirena 2010.

Arribàvem a la 1.30 de la matinada a la Ca l'Anton, a Puigalt (Sort). Era la casa de turisme rural que la gent de producció havia trobat per a l'equip d'Ona Codinenca que ens desplaçàvem allà. En arribar a la casa em trobo en Ton i en Ramon ultimant encara el programa de demà i definint l'estructura de les 3 hores de durada. I és que aquesta és l'altra particularitat que tenim: us asseguro que si els programes surten bé, és per restar hores de son, i no pas per poder-hi dedicar temps durant el dia.

Una mica més tard, a les 2, arribaven en Marc Querol i la Raquel Iniesta. Amb ells tancàvem "l'alineació" d'Ona per l'endemà i permetíem a la gent de la casa, finalment, anar a dormir.

I tot just entre 4 i 5 hores després ens llevàvem per encarar el dia. Moltes cares de son, però també moltes ganes de començar. A les 7 i mitja fèiem un fort (i molt bo) esmorzar per agafar energies, i el primer grup marxava cap a Portainé, a començar a marcar el terreny. Amb 45 minuts de viatge ens plantàvem a les pistes de Gran Pallars Port Ainé. Havent saludat els contactes de l'organització de Pirena, i el mateix Pep Parés, començàvem a dividir esforços: mentre uns muntaven la carpa, els altres tiraven extensors de corrent per sobre la neu, i un servidor començava a engegar ordinadors per connectar amb Ona Codinenca.

Amb un fred bastant acusat, muntàvem la carpa del Centre Excursionista de Sant Feliu que faria de punt neuràlgic de la radio. Quan començàvem a estar apunt, Josep Vidal marxava amb una moto de la organització fins a un control de la cursa, des d'on ens narraria tot el que hi passava. Una pujada al·lucinant, com ens relatava després, fins a la cota 2500, fora ja dels límits de l'estació.

I una mica més tard de les 11h, amb alguns problemes d'internet i una qualitat més baixa que la desitjable, donàvem el tret de sortida al programa des de la Pirena. Durant la primera hora vam parlar amb el responsable dels veterinaris i el responsable del Village de Pirena. Amb la pregunta estrella per a tots durant aquell dia: què significava per a tots ells la Pirena.

A les 12h connectàvem amb Com Radio per sentir els informatius, i respirar una mica a Port Ainé. Uns pocs minuts per passar a emetre via 3G i fer un salt de qualitat immens, avisar al director de Pirena, el santfeliuenc Pep Pares de que comencés a venir cap al nostre estudi, i començar la feina de producció amb Com Radio.

I a les 12.06 minuts, Ona Codinenca presentava a Pep Parés, director de Pirena, conjuntament al nostre programa i per a Eureka, de Com Radio, des de 2000m d'altura. Van ser uns els minuts més àlgids del programa, amb molta gent davant la carpa, tant de públic com de la mateixa organització.

I després vam començar a parlar amb els mushers que finalitzaven l'etapa i ens centravem una mica més en la part més competitiva de l'acte. Vam informar també des de la zona de pòdium de la classificació de la jornada i vam parlar amb els guanyadors. I tot això per acabar parlant amb la Laia Guiujoan, responsable dels mushers i en Cesc (la veu, de Pirena, del Circuit de Catalunya), i la Montse Claverol, sobre les interioritats de Pirena, amb un molt bon regust de boca.

A les 14h i poc acabàvem el programa després de tres hores increhibles, i amb un inici de nevada prou forta que ens va fer recollir a marxes forçades per no fer malbé el material. I entre una cosa i una altra, a les 16h arribàvem a la casa rural on estàvem per dinar, tot comentant la jugada al sobretaula.

A banda de que fóssim el primer programa i la primera radio de la història que ens atrevíem a fer alguna cosa per l'estil, va ser una experiència genial per a tots!! En vam quedar molt contents. I personalment em va encantar que sentir que treballo per a una gent que té una trempera i unes ganes d'organitzar mogudes que arriben, senzillament, fins als límits que nosaltres mateixos posem.

Una abraçada per tots!!!!

Pau.

Dorm...

2009-12-03T01:23:00.000+01:00

dorm.

ara dorm.

dorm en l’etern ressò.

dorm en el somni nostre.

reposa en el no-res que en tu ens fa viure.

reposa el teu repòs en tots nosaltres.

dorm.

ara dorm.

dorm en el nom que et bressa.

dorm en el ser més nostre.

reposa el plàcid camí que ara ets.

reposa endins d’aquest antic enyor.

dorm.

ara dorm.

dorm en el teu record.

dorm, que et vetllem el son.

reposa en el nostre conhort que t’és.

reposa aquest teu son que no s’adorm.

dorm.

ara dorm.

dorm.

I pensant en ells, fem que estiguin una mica més entre nosaltres... Anim.

Acagar!

2009-12-02T15:10:00.000+01:00

La dignitat de Catalunya

2009-11-27T01:19:00.000+01:00

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text El Periodico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Implementant el Zara Radio a Ona Codinenca

2009-11-23T18:37:00.000+01:00

Ja fa un temps que volia escriure sobre això. I és que a Ona Codinenca aquesta temporada ens hem atrevit a tocar una de les coses més importants, el cor de l'emisora. Hem canviat el programa des gestió musical i de programes. Fins ara funcionavem amb una versió bastant antiga del Jazzler Radio, i que tenia certes limitacions en quan a la programar la graella d'Ona Codinenca.

Durant l'estiu vam estar testejant el Zara Radio sobretot pel que fa a la gestió de la música, i un cop après això ens vam atrevir amb els programes i les seves reposicions. Una de les millores que ens ofereix és que ens permet decidir l'estona que volem conectar amb el "satèlit", i per tant aquesta temporada hem pogut incloure els informatius de Com Radio durant la fórmula músical. Alhora, s'han "maquillat" temes com per exemple que a cada hora en punt els senyals horaris sonin sempre nets (sense música), seguits d'un indicatiu de la radio.

Així mateix, per exemple, ens permet programar infinitat d'esdeveniments. No només disparar un arxiu concret sino per exemple connectar a una hora determinada a una radio per internet. Aquest fet ens va permetre emetre el partit de Radio Voltregà la setmana passada automàticament, sense tenir ningu a l'emisora en aquell moment.

Tot sigui dit, ens ha costat una mica adaptar-nos al nou programa i aprendre'n les seves característiques (segur que encara ens en falten), però ara la graella ja comença a funcionar molt bé! Per acabar d'arrodonir el tema, la versió que fem servir és gratuita!

Posada al dia - Nova temporada d'Ona!

2009-10-30T17:40:00.000+01:00

Una altra moguda que he tingut aquest setembre ha sigut l'inici de la nova temporada d'Ona Codinenca. Vam començar les emissions de la nova graella el dia 21 de Setembre (sí, amb la ressaca de Festa Major).

Com a novetats d'aquest curs, tenim la incorporació a l'equip d'Ona Codinenca de l'Albert Elias, la Clara Valls i la Cristina Gómez, que fan l'"On hem anat a parar", un programa on quinzenalment visiten un país i aprenem la seva cultura, la seva música, la llengua... i intenten parlar amb algú que hi hagi estat. També tenim la Mercè Anento, la Maria Colom i en Wolf que s'han animat a fer el "Va un cargol i derrapa" un programa que combina imitacions amb informació d'actualitat, explicada amb una genial conya marinera que exporta el trio de locutors. A més en Pau Corderas i en Pep Barberà s'han animat a fer un programa sencer de cuines, i cada dissabte i diumenge al matí ens proposen diferents plats.

Tot això ampliat amb col·laboracions amb altres radios, que ens permet per exemple disfrutar de "Les 7 llunes màgiques" i "Punt Musical", de Radio Silenci (La Garriga), de Peluts (Mataro Radio) i de Catsons, JazzFM i Informatius de ComRadio!

A banda de totes les novetats de programes, una cosa de la que estem tots molt satisfets és la rentada de cara que s'ha fet a la web d'Ona. S'ha renovat completament per ampliar continguts, millorar-ne l'estètica i facilitar-ne l'ús. El dia 16 d'octubre, en companyia d'en Quim Morales, presentàvem la nova graella i la nova web, que ja és totalment accessible. Mica en mica anirem millorant i acabant els continguts de cada programa.

L'altre tema pendent que tenim aquesta temporada és l'estrena dels nous estudis de Can Buixó, que esperem que estiguin enllestits a principis del 2010. La veritat és que tots en tenim moltes ganes! Us emplaço a obrir la graella i a escoltar els programes d'Ona, segur que en tenim un que us agrada!

Salut!

Posada al dia - Nou curs!

2009-10-26T21:34:00.001+01:00

Com veieu la Baixada de Llits i la Festa Major de Sant Feliu posaven punt i final a un molt bon estiu. Després, però, tocava posar una mica de seny i encarar el nou curs de la Pompeu. Acabats de manera prou acceptable els examens de setembre, encaravem el segon curs.

Aquest segon curs arriba molt carregat: Estructura de Dades II, Estadística, Processament del Senyal I i II, Teoria d'Autòmats i llenguatges formals I i II, Art i Tecnologia, Infografia I, Xarxes I, Tecnologies de la informació, Intruducció a l'enginyeria de software; i ja les inseparables matemàtiques (Anàlisi, Ampliació d'Analisi) i Computadors III.

Una altra novetat és que hem estrenat el restaurant del Campus de Comunicació, així que per fi tenim menús consistents a preus raonables!! La veritat és que està prou bé!

L'únic punt en contra de fer segon és l'horari, i és que anar de tardes i pujar a segons quina hora de la nit amb el Sagales fent el que anomeno jo com la "ruta turistica per la nostra bonica provincia de Barcelona", emprenya una mica.

De totes maneres les assignatures pinten prou bé, i de ganes de fer-les n'hi ha moltíssimes! Així que endavant!!!

Salut!

PD. I amb aqust arribo als 260 posts!

Posada al dia - Festa Major!

2009-10-21T21:30:00.013+02:00

I després de la Baixada de llits arriben aquells dies que tots esperem: els de la Festa Major. Un any més el poble es va vestir de gala per celebrar la nostra festa!

Tot i que el temps va fer de les seves, vam estar prou afortunats. Vam suspendre només el Correfoc infantil i el CorreBars. Ja des de dilluns de la mateixa setmana de Festa Major vam anar tots atrafegats entre pirotècnica, reunions i acabats.

I dijous engegàvem amb un bon pregó de Festa Major i un canvi que personalment m'alegra haver aconseguit com a correfoc: que els coets d'inici de festa els engegui el pregoner, donant una mica més de solemnitat a l'acte.

Després del tret de sortida a la Festa Major toca anar (per primera però en cap cas última vegada!) al sopar basc del Pool! La veritat és que mai hi havia anat i em va encantar! Entre tots vam acabar omplint el Bar per donar l'entrada d'un bon dijous entre tapes i txacoli! I després l'aigua ens va fume una mica enlaire la nit, però amb la xaranga dins el Pool i després al Casal encara ho vam salvar prou!

I divendres, havent destil·lat l'excés d'alcohol de dijous ens vam llevar "amb aquella alegria" per anar a fer el corretraca. Una mica lenta, sí, ja ho vam notar tots. Indiscutiblement és una cosa a millorar de cara a l'any vinent (i que d'altra banda no havia passat mai...). Passant una millor nit divendres, arribem al dia fort de la FM!

Dissabte d'entrada va començar amb massa son xD. De bon matí a la Plaça a la carpa d'Ona Codinenca a la ja tradicional xocolatada que fem per Festa Major! En acabar directes a muntar la meta i el cronometratge de la cursa Memorial Francesc Cassart. Aquest any s'ha estrenat un sistema digital, amb lectors de codis de barres, que va permetre obtenir els temps exactes de cada corredor! I si parlem de córrer, parlem de corretraca: el més llarg que hem fet mai! 1000m de traca (sí, un pel massa lenta també), que van tronar per tot el poble!

I havent vist la guerra d'espuma de la plaça, i acabats de dinar, toca agafar la bossa i pujar cap a la plaça, comencem a muntar el correfoc! Com sempre va ser prou entretingut, tot i que aquest any vam aconseguir resoldre totes les feines prou d'hora! Tothom es va ocupar de la seva part i a les vuit i mitja érem tots apunt de vestir-nos! Mentre fora ja s'escalfava l'ambient amb el Follet i la Fantasma, tots els diables ens anàvem preparant. Aquest any tenia moltes ganes de cremar. L'any passat portar la fantasma va ser un honor i un privilegi, una manera de viure el correfoc des d'una altra vessant, però quan fa 2 anys que no cremes a Sant Feliu ja et surt el mono!

Si bé el correfoc va tenir els seus punts forts i febles, que entre tots ens heu ajudat a trobar i que esperem esmenar l'any vinent, crec que el balanç general va ser força positiu. Personalment vaig cremar molt content. Hi ha una cosa que m'encanta quan ets diable: que tothom et coneix, però tu no coneixes a ningú!!! jajajajajaja És molt curiós quan us planteu davant nostre i ens saludeu o ens agafeu per cremar junts. Penseu que aneu tant tapats que costa molt distingir a la gent!!

Acabat el correfoc vam fer l'espectacle que aquest any va ser molt musical, amb els bidons, i els discos elèctrics que van causar molt bona impressió! I com sempre, la cirereta del pastís la vam posar amb el PiroMusical. Aquest any amb la música de Mickael Jackson. Un remix de vàries músiques molt ben aconseguit pel Sergi! I una gran posada en escena pels companys de Pirotècnia Catalana van fer vibrar la plaça!! Molta gent ens vau felicitar, i la veritat és que tots els del Correfoc n'estem molt contents.

I després, com que feina feta no té destorb, ens vam posar a recollir-ho tot, a rentar-nos una mica, i havent sopat amb tota la colla ens vam disposar a tancar la última nit de FM a la carpa de bona manera! Si bé al teatre hi havia Els Manel (que no em van agradar especialment...), va ser a la carpa on, com sempre, ens vam trobar, vam saludar, parlar, ballar, i fer el boig com sempre mana la nostra Festa Major.

I diumenge va tenir una de les poques parts negatives de la festa major. I és que vam haver d'aplaçar el Correfoc Infantil per la setmana següent per les pluges. Ara, ho vam tancar de la millor manera possible: en Pep Plaza, el seu monòleg i les seves imitacions que ens van fer riure increïblement per acabar fantàsticament una Festa Major que serà de les que recordarem tots.

I dic "tots" perquè posar noms en aquest cas no queda bé. És una Festa Major que la fem possible multitud de persones i entitats, amb esforços titànics i sacrifici de moltes hores de son, i ho fem alhora per tothom. A la Festa Major de Sant Feliu mai hi falta ningú!!

Per par meva ha sigut molt especial, gràcies a TOTS per fer-ho possible!

Salut!

Pau.

Posada al dia - Baixada de llits

2009-10-21T19:32:00.010+02:00

Ja cal, ja, una posada al dia del blog. I és que des dels últims escrits "consistents" han passat una mà de coses... Pràcticament no he escrit res gaire treballat posterior a l'Acampada Jove. I com el més lògic és parlar de les coses en l'ordre en què succeeixen, doncs així ho farem; a post per tema.

La primera cosa remarcable posterior a l'acampada i de l'estiu particular que he passat és la 17a Baixada de llits i andròmines. Un any més els del Grup del Correfoc hem plasmat que som capaços d'omplir el poble de gent, i de coordinar un bon acte festiu i popular com es la Baixada de Llits.

Com sempre, llits per tots els gustos: que si en Michael Jackson, que si Can Buixó, que si el Kulactiu amb la seva trempera festera!, que si els del Circ, que si els faraons egipcis (mireu les fotos!)...

I com sempre, després d'un gran dia per Sant Feliu, que menys que acabar amb una bona botifarrada a la plaça del poble. La veritat és que estic molt content de com va anar (tot i petits ensurts que vam tenir) i de que féssim un any més un gran dia i una gran Baixada a Sant Feliu.

Prepareu-vos, perquè l'any vinent encara més!

Proper post, Festa Major!

Salut!

Pau Ibars

Complicant

2009-09-23T00:40:00.004+02:00

Sí, ens agrada. Ens agrada (massa) complicar-nos la vida. La veritat és que alguna cosa tenim al cap que ens fa rumiar massa, i veure les coses excessivament complicades. Deu ser un dels (pocs) inconvenients de tenir consciència.

En el poc que porto de carrera una de les coses que he aprés és a simplificar, dividir, i reduir les qüestions per trobar-ne la solució per part, i després obtenir-ne la global.

És veritat que hi ha certes coses complicades a la vida, però, si us plau, no compliquem el que és simple i més clar que l'aigua.

Bona nit! ^^

He après...

2009-09-21T23:59:00.004+02:00

He après que ningú no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...
perquè demà potser me les hauré d'empassar.

He après que un somriure és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer alguna cosa.

He après que quan el teu nadó el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge...
i no pensar només en la meta.

M'ha arribat avui per mail i us ho volia compartir. I així no cal "reenviar-ho a 15 persones" ;)

Salut!

PD. Sí, tinc pendents posts de la Baixada i del Festa Major!

Andreu i Rubianes

2009-09-07T20:52:00.001+02:00

El vídeo és antic, però no l'havia vist i revisant monòlegs de'n Rubianes l'he trobat i us el deixo aquí. És molt gran!

Escurçant direccions

2009-08-11T16:24:00.002+02:00

Fa uns dies l'amic Josep Gallart deixava anar a Facebook un link que us vull compartir. Es tracta del primer "escurçador d'adreces" d'internet, en català. Segurament més d'un de vosaltres ha fet servir serveis com aquest o aquest altre, on es permet col·locar una adreça d'internet molt llarga i convertir-la en un link molt més senzill.

Doncs bé, a partir d'ara podeu fer servir el servei www.ves.cat, que fa exactament el mateix, i a més, és en català! El nom, a més, està bastant ben trobat.

Salut!!

Paraules

2009-08-09T01:28:00.002+02:00

Paraules que venen. Que van. Paraules grans i petites. Paraules cridades. Paraules que xiuxiuegen. Paraules importants. Paraules passatgeres. Paraules per un mateix. Paraules transcendentals. Paraules ignorades. Paraules esbojarrades. Paraules amb calma. Paraules a les fosques.

Les últimes paraules.

Hi ha moltes coses a dir, i mai sabem si més tard no podrem fer-ho; per tant, digueu-ho.

El poder de l'escala pentatònica

2009-08-04T01:25:00.004+02:00

Poso el mateix títol que han posat a Microsiervos perquè és realment el que més s'hi escau. Com diuen ells, no he pogut evitar somriure al veure'l i pensar-hi una estona.

Així doncs, acabem el dilluns amb aquest video i encarem una molt bona setmana!

Via Microsiervos

Sobre "el núvol"

2009-08-03T13:05:00.005+02:00

Ahir tot dinant intentava explicar a una amiga el tema del "Cloud Computing", el famós núvol. Tot va venir a partir d'una simple pregunta de correu electrònic que va derivar a un fet desconegut per ella (i potser també per molts de vosaltres): Gmail "llegeix" tots els vostres correus electrònics.

Després de superar el fet que no eren persones humanes les que es dedicaven a fer això, vam estar parlant una estona sobre Gmail, Facebook, Google Docs i demés. I avui llegia a El País una enquesta en què un 90% dels enquestats responia que li preocupava molt que es fes servir la seva informació de la xarxa per llançar marqueting i publicitat cap a ells de forma "personalitzada" (cosa que Facebook fa d'entrada si tu no ho canvies expressament).

Evidentment, no cal llegir els 20 fulls de condicions d'accés i privacitat que et demanen acceptar quan et registres a cada servei a internet, però si que hauríem de ser una mica més conscients del que fem quan pengem una foto a Facebook, i sobretot de que fem quan la eliminem. Perquè una cosa és que la foto desaparegui del nostre perfil, i l'altre és que realment s'esborri dels servidors de Facebook.

I amb aquest exemple qualsevol informació que col·loquem. Un cop està "al núvol" jo crec que ningú ens pot assegurar al 100% que acabi desapareixent si l'esborrem.

Us convido a llegir sobre el tema i a reflexionar una mica. Fa un temps treballàvem amb els ordinadors, i ocasionalment connectavem a internet. Ara penseu un segon què feu amb l'ordinador quan no es pot connectar. De fet podríeu fer la prova d'engegar-lo sense tenir-ne accés i cronometrar quan trigueu a "no saber que fer".

I això mica en mica va a més, amb noves iniciatives (que ni molt menys vull dir que no m'agradin) com EyeOs (informació en català) (d'uns catalans, per cert!), que és un sistema operatiu en xarxa, és a dir, en què tots les nostres arxius "pengen" d'internet.

Però.... i si la xarxa falla?

Diumenge a les cinc

2009-07-31T23:53:00.002+02:00

Avui he tornat a veure aquest documental que ja vaig veure, però a troços, quan me'l van deixar. Després dels ultims atemptats el tema de la lluita armada s'ha posat de nou sobre la taula de més d'un dinar o sopar, i m'ha fet venir ganes de revisar el documental. Si teniu la oportunitat de veure'l no us el perdeu!

Amb un tractament audiovisual prou cuidat, plasma l'experiència i vivències de dos presos que viuen a la seva manera el conflicte irlandès.

Gadgets moderns?

2009-07-30T11:33:00.001+02:00

Us deixo amb aquesta interessant comparativa. I qui no es conforma és perquè no vol... ;)

Via Solària

Que boig el món

2009-07-27T14:35:00.003+02:00

Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Ànims Judit! Estem tots amb en Jordi!

Acamadajovejant de nou!

2009-07-22T19:27:00.005+02:00

Ja estem per aquí!!!! Bé, ja fa uns dies, però ha calgut un temps de repòs post-acampada per tornar a ser persones i poder escriure una mica sobre el tema.

Com sempre la colla de Sant Feliu vam baixar un dia abans. Prèvia parada barcelonina per recollir el material audiovisual i a un company de Viladecans, posàvem rumb a Montblanc amb un cotxe ple fins dalt i una mica massa anxovats pel gust de molts...

I un cop allà descobrim la nova ubicació de l'Acampada Jove. A primera vista sembla més petit que a Sant Celoni, però el lloc té molt bona pinta. Està realment a tocar del poble (només el separen les vies del tren, que també queden a segons de l'entrada), i això ha fet que quasi tothom passes els matins a la Vila Ducal. I prèvia reunió de militància per tancar quatre temes abans d'anar a dormir, quedem totalment instal·lats al sector vallès de l'Acampada.

L'endemà em llevo a les 9 per anar cap a la sala de premsa i ja hi ha acampats que volten per Montblanc. I obrim a les 12!!!! A partir de ben d'hora l'activitat ja és frenètica. El poble i l'entrada de l'Acampada ja es comencen a omplir de gent. Les tendes van ocupant l'espai com bolets que surten de terra (no precisament per la humitat que hi ha, però en fi...).

I després doncs tres dies per endavant de concerts, xerrades, debats, actes culturals, política, piscina, calor i alegria! Personalment, em va agradar molt La Gossa Sorda, Betagarri, Banda Bassotti, i em van sorpendre molt gratament Oprimits. que no coneixia! Però d'altra banda em va decebre bastant el directe de Los Delinquentes. Amb bona companyia santfeliuenca també: l'Eddy, el Paré, l'Albert, la Fiona, la Serra, l'Eva i la tropa del Marc Valls, l'Alex Balaguer, en Xavi Vallcorba i en Josue Pujol, que em consta que s'ho van passar molt bé també!

Us animo a tots a venir l'any vinent, i a tots els que heu vingut, a repetir!

Visca les JERC, i visca la terra!

Les fotos son d'en Bernat Picornell i la Sandra Arolas, les podeu veure totes a http://www.flickr.com/acampadajove

I una abraçada a tot l'equip de comunicació!!! ;D

Proxima parada, Acampada Jove 2009!!!

2009-07-15T14:03:00.005+02:00

I ja la tenim un any més aquí. El festival juvenil més important dels Països Catalans! Aquesta vegada anem fins a Montblanc, després d'uns quants anys a Sant Celoni. Tot i que queda una mica més lluny no hi podem pas faltar! Així que ens veiem de tornada a partir de diumenge!

No deixeu de passar-vos pel flickr! Hi ha fotos molt wapes!

http://www.flickr.com/photos/acampadajove/show

I un petonet cap a Plymouth! :D

Navegant per finestres!

2009-07-13T11:39:00.002+02:00

Avui us porto una curiositat que té bastant bona pinta. Es tracta del gestor de finestres de GNOME 3, per Ubuntu. Si realment funcionarà així, pot ser prou divertit! Us deixo amb el vídeo, jutgeu vosaltres mateixos!

El piano

2009-07-12T00:15:00.000+02:00

Aquests dies he estat una mica més "out" del blog. Potser perquè he tornat a agafar el violí... potser també per la foto de sota... potser perquè estic una mica als núvols... Us deixo amb aquesta cançó que m'encanta! :)

Closed for exams

2009-06-21T17:46:00.002+02:00

Doncs després d'una setmana una mica boja, toca el que veieu a la foto. Activo el mode "hibernació" fins el dia 2...!

Tonight, tonight..! :p

Final de temporada a Ona

2009-06-11T00:06:00.002+02:00

Avui us deixo amb el cartell de la setmana Especial d'Ona Codinenca, que a la biblioteca amb tots els programes en directe i oberts al públic! Us hi esperem!

Tornant a l'escola!

2009-06-06T01:37:00.002+02:00

Avui us deixo amb aquesta trepa de l'escola Jaume Balmes, on hem estat fent durant mig curs una extraescolar de mecanografia als ordinadors. I que tot i la mandra que fa posar tots els dits a les tecles i escriure bé, ho han anat aprenent mica en mica. I en part em fa pena no poder-hi ser l'any vinent, perquè son un sol!

El regal més gran

2009-06-02T00:22:00.006+02:00

Sempre he pensat que hem d'apostar per allò que ens agrada, allò que ens transforma, allò que ens mou. Sempre he pensat que cal donar-ho tot pels nostres objectius. Un dia em van dir que això era genial, que estava realment molt bé, que seguís així. No obstant, la vida m'ha ensenyat que tot, absolutament tot, s'ha de pendre amb certa relativitat. Perquè donar-ho tot t'aporta una infintat de coses bones, de coses positives, moments inoblidables, coses que no cambiaries per res del món. Però donar-ho tot et porta també a endur-te patacades prou dures. Patacades inesperades. Potser perquè el donar-ho tot inclou un cert punt idealització, somni, fantasia, previsió de quelcom que més tard es desmonta, es destrueix irremediablement. Potser també inclou que pensem erròneament que allò que construim té un pes prou elevat per no caure. I el viure el present, el somiar en el futur, ens amaga la fragilitat que té realment el camí recorregut.

La veritat, no sé què en penseu. Començo a creure que el putu món egoista en el que vivim i en el que tothom mira per ell ja no queda lloc per la fantasia, pel somni, pel donar-ho tot. Pel ser correctes, amables, sincers. Començo a creure que TOTHOM mira només per ell mateix, que tothom passa per sobre de qui sigui i del que sigui per arribar on vol. No és que ho descobreixi ara, però em fa molta, molta rabia notar que pensar-hi em treu les ganes de seguir així, volcant-me al màxim amb el que m'envolta, la gent que em rodeja, i els somnis que tinc.

Regaleu un bon somriure. És gratuit, i no fa mal a ningu.

Gràcies!

2009-05-29T00:54:00.001+02:00

Aiguamarina

2009-05-27T14:46:00.000+02:00

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra