Despenjant cortines

Acabem d'arribar de Bossòst, i ha sigut molt molt guapoo!! Però el cansament acumulat que portem tots a sobre no em permet escriure gaires línies. Avui he fet una burrada d'hores de cotxe i no m'aguanto (Bossost, Llardecans (Lleida) - Sant Feliu. Bffff

Pròximament vindrà (i si la Meri s'enrrolla amb imatges i tot) un post sobre aquest espectacular cap de setmana amb el correfoc. Avui us deixo amb això.

Salut!!

Tengo que confesar que a veces
no me gusta tu forma de ser
luego te me desapareces y no entiendo muy bien por qué
no dices nada romántico cuando llega el atardecer te pones de un humor extraño con cada luna llena al mes.

Pero a a todo lo demás le gana lo bueno que me das sólo tenerte cerca siento que vuelvo a empezar.

Yo te quiero con limón y sal, yo te quiero tal y como estás,
no hace falta cambiarte nada,
yo te quiero si vienes o si vas,
si subes y bajas y
no estás seguro de lo que sientes.

Tengo que confesarte ahora
nunca creí en la felicidad
a veces algo se le parece, pero
es pura casualidad.

Luego me vengo a encontrar con tus ojos y me dan algo más
solo tenerte cerca siento
que vuelvo a empezar.

I em pregunten que faig...

I no ho saben:

Mirar unes 20 vegades al dia si ha actualitzat el fotolog. xD
Mirar unes tantes vegades si està al MSN i el nick que té. xD
Mirar també unes altres vegades si m'ha trucat al mòbil. xD
----------
Desesperar-me quan per 21èna vegada no passa res d'això. xDD

Yeah! Això m'està afectant... xS

Bona nit senyors!

Rumb, Sant Celoni!

I després d'uns dies fantàstics de relax, platgeta, lectura, augment de calories (jejejeje) i augment també de la vermellor de la pell; arriben unes de les dates més importants de l'any!

Demà al matí acabem de preparar quatre coses per marxar a Sant Celoni, a disfrutar de l'Acampada Jove fins diumenge. Després d'algun canvi de programació ja està tot apunt perquè comenci el festival independentista més important de les nostres contrades.

Algú ha vist l'anunci a TV3? La veritat és que no n'estic gaire orgullós, però reconec que fa una mica de gracia sentir-se la veu a la tele (encara que sigui sense equalitzar, totalment saturada, bffff en fi).

Us animo a tots a deixar-vos caure un dia o altre (jo faré l'estada full-time) a l'Acampada Jove, com l'any passat, grabant amb la càmera que demà passo a buscar a IEC-Video.

Monistrol + Pamplona, esports a sac!

Aquest pont hem estat tots bastant entretinguts. Començàvem amb el primer "bolo" de la secció Juvenil del Deixalles'81, amb l'obra de la Filla del Mar. Ja l'havíem fet altres vegades, a casa i a fora, però sempre havia sigut concurs o mostra de teatre. Dijous en canvi era un "bolo" amb totes les lletres. Actuar per actuar, per fer teatre! Les esperances dels moments abans del dia de l'obra no eren gaire altes (la Serra i la Kal ho comentaven), però ho vam salvar prou bé. Potser algú no hi estarà d'acord (xD) però jo crec que el fet de pujar tota la colla amb els de muntatge és positiu, i a més s'agraeix l'ajuda! A l'obra vam fer algun error, però sense aquestes petites anècdotes no seria el mateix!

L'endemà un servidor no feia pont, i vaig baixar a la Pompeu a fer 2 horetes d'Analisi Numèrica. Tot just arribar a Sant Feliu, començar a preparar el viatge a Pamplona de l'endemà.

Ha anat molt bé! Com no podia ser d'altra manera, el Ton s'adorm i els del bus ja ens han d'esperar... però salvats els primers moments d'estress, carreguem els equips i maletes al bus i marxem! Prou clamats (sobats) fins a Lleida, fem un break, i amb "King Kong" (xD) fins a Pamplona. Arribats allà el temps just d'instal·lar-nos a l'hotel on "oh, meravella!" tenim wifi "by the face". Dinem una mica, preparem (gràcies a les habilitats de'n Baget) el cable de xarxa que necessitem, i marxem cap al pavelló.

Unes instal·lacions molt bones, sumat a les bones gestions del productorman-Tonetti, fan que les coses siguin senzilles (quasi més que des del Civic... encara que sembli increhible), i connectant, configurant IP's i DNS tot rutlla a la primera! Mentres anem muntant el nostre sarau, ja estem connectats a Ona Codinenca per internet, seguint el partit que retransmeten des de les 16h en Vernet i en "Xuso" des de La Garriga, entre el Sant Feliu i l'Olimpic. El partit s'emet amb la unitat mòbil de Radio Silenci i i s'envia als seus estudis, des d'on sona a tota la Garriga, i es transmet a Ona Codinenca, que emet al 107.2 de Sant Feliu i a tot el món per internet! Al final, decepció pel resultat. Ja falten pocs minuts perquè connectem nosaltres. Mentre acabem de retocar les coses en Quim ja està en antena via telèfon, comentant el resultat del Futbol (0-2).

Quan acaben, en Ramon Puig i l'Enric Terencio tiren 4 falques per poder fer el canvi, i connectar amb nosaltres a Pamplona, on a les 7 i poc prenem les rendes del programa i comencem a comentar el partit d'hoquei. Des de Sant Feliu ens informen que sona perfecte, gairebé com si fóssim a l'estudi! Això ens fa molt contents!! I encara més quan l'equip aconsegueix guanyar (Graficas San Antonio 1 - Cipsa Sant Feliu 2) un partit que es preveia prou difícil. Durant el partit comentem jugades, altres resultats dels partits d'hoquei (per sota del Cipsa també guanyen i ens empaiten...), gent al xat animant a l'equip; i al final parlem amb els dos entrenadors, just abans de tancar la transmissio.

El que ve després es mereixeria un altre post, però es podria resumir amb un bon soparet de tapas, al mític carrer de l'Estafeta i festa i festa fins que el cos diu prou. No hi ha detalls: tot i tenir l'exclusiva periodística dels fets, el que passa a Pamploan es queda a Pamplona.

El viatge de tornada lògicament molt més tranquil que el d'anada, sobretot pel cansament i la son. Descarreguem a la radio, i cap a casa!

I avui exàmen a primera hora per començar la setmana prou bé! ;)

Agur!!

PD: Podeu baixar-vos els dos partits des d'internet.

We'll never walk alone

Cap de setmana de desconnexió mental, però de cansament físic. El dissabte de bon matí cap a Masella a esquiar. L'Albert ens va ensenyar el seu bonic apartament (ja ens hi hauriem quedat una setmana, allà! :P) i després directes a pistes. La neu no estava del tot perfecte, i a la part baixa masses cues. Tot i així, del Jumbo Tosa en amunt la cosa era prou acceptable, i vam poder esquiar prou ràpid i amb prou llibertat. Va servir, com a mínim, per passar un molt bon dia esquiant, rient, xerrant, i sobretot, desconnectant, fent una de les activitats que m'agrada més. Tot i el temps que feia que no esquiava, vaig ser el primer sorprès de veure que no havia perdut tant el tacte amb els esquís. L'Albert diu que això no es perd mai, suposo que deu ser com anar amb bici.

A la tarda recuperar-se una mica, enllestir les musiques de l'assaig general de "La Filla del Mar", i cap al Casal. L'endemà teniem un dels bolos més esperats de l'any, amb la secció "juvenil" del grup, a Vallirana, representant aquesta obra.

Crec que l'obra va anar molt bé. Mai es pot pretendre que surti perfecte, i hi ha públics millors i pitjors, però ens podem felicitar tots per la feina feta. I per part meva sobretot a l'Andreu que es va estrenar de fàbula, al Josep, i a tot l'equip tècnic, que tot i estar baixos d'efectius, ens ho vam muntar prou bé. I és que en el fons, si ens parem a pensar-hi, ens agrada massa, per no deixar de posar-hi tots els nostres esforços.

Ahir inici de setmana de nou, bastant més relaxat, i esperant que vagi baixant el nivell d'estress dels ultims dies cada vegada més.

Salut!

Pau.

PD. Proximament, fotos de l'obra, alguna de l'esquiada i noticies fresques d'Ona Codinenca!!

PD2: Un altre amb fotolog; en Gerard se suma a l'Albert, a mi, i amplia el club! Demano que ens poguem fer declaradors oficials de dies internacionals sense pràctiques d'EDDI i ProgramacióII!!! ;)

TADStand_by == Power(NULL)

El títol del post resumeix una des les pitjors setmanes en temps, de les més estressants i amb un nivell de feina al límit.

Tinc desgana fins hi tot d'escriure.


Demà Masella, a esquiar, desconnectar...


Pau.



PD. Records i gràcies a en Gerard, l'Anna, la Judit, i sobretot la princesa, pel suport!!! Amb gent com vosaltres sempre és més fàcil!

Altafulla '07

El passat 29 d'Abril vam anar a Altafulla amb tota la colla. Va estar molt bé. Vam dormir a l'alberg de la Xarxa (http://www.tujuca.com/frameset_xac.htm). No hi havia gaire gent al poble i a la platja s'estava de conya. L'aigua una mica freda, però no ens va espantar pas.

El viatge el vaig proposar jo unes tres setmanes abans. Ja veia arribar el que se'm tirava a sobre i vaig preveure un petit període de desconnexió. I efectivament vagi desconnectar. Vaig endur-me el mòbil nou que no coneix quasi bé ningú. Vaig apagar l'altre i el vaig deixar al calaix de casa.

La setmana anterior havia anat a mínim un examen diari, a part d'entregues de treballs. El viatget va ser una mica massa curt, però va donar resultat, que és del que es tractava. Ara ja he acabat les classes i estic de ple en crèdit de síntesi, però que és un altre rollo... En fi, s'ha acabat l'estress culinari. Només m'haig de decidir per l'any que ve... xD

Que tal començar a pensar en l'estiu!?

Una abraçada a tots.

p@blin

Canvis

Temps de canvis. Aquesta setmana santa m’ha servit sobretot per això. He desconnectat totalment de totes les activitats que faig durant el curs. Evidentment no he aparegut per EMAV, he estat en serveis mínims a JERC, i tampoc hem estat actius a Can “Deixalles ’81”.

Així doncs, he tingut bastant temps per reflexionar. Per estar amb els meus. Per pensar. Ja no queda massa perquè hagi de decidir el meu futur a curt termini, i encara no tinc les coses del tot clares. Suposo que sempre ens dol una mica deixar d’estudiar, i jo és una opció que de moment deixo per última.

Llavors tornen totes les preguntes: que m’agrada fer, que vull seguir estudiant... la veritat és que estic bastant cremat de tot. Cremat de l’ambient d’EMAV, cremat i desil·lusionat. Però em fa molta ràbia deixar aquest món. L’audiovisual, la tele, sempre m’han agradat molt. Però també hi ha la informàtica. Durant molt de temps vaig voler estudiar-ne i ara que la primera opció es desinfla, aquesta pren una mica més de pes. A més, està clar que a aquest món t’hi has de fer un lloc treballant, entrant en el sector, perquè si no has fet res, si no tens experiència, aquí si que no ets ningú.

Però llavors hi ha un segon problema. Estudiar i treballar al mateix temps? Hi ha qui diu que si, hi ha qui diu que no. Si faig la ingenieria informàtica m’hi hauré de posar al 100%: fa dos anys que no toco ni les mates ni la física (entre d’altres...). Però també és cert que aquestes petites injeccions de diners a finals de mes van molt bé, i també fa ràbia donar-les per perdudes. Tampoc sé si la feina que faig la vull aguantar gaire temps... doncs em desgasta bastant. Aquesta setmana he recuperat un temps que feia bastant que no tenia. El meu. Temps per mi, temps per estirar-me a la terrassa i mirar el bonic paisatge que tinc la sort de tenir al davant. Temps per estar amb els que més estimo. I sento que això s’acaba, i no m’agrada.

En fi, que tot això m’espanta una mica, potser perquè fins ara no he dubtat mai. Potser perquè fins ara he anat sumant coses al meu temps (estudis, esplai, teatre, música, JERC, feina...) i ara és hora de deixar-ne més d’una.

I el temps passa, i em perdo entre els segons.