dissabte, 8 de desembre de 2007

Salvador Puig Antich

Ahir vam anar amb la colla al Cicle de cinema que fa el Centre Civic. Projectaven Salvador. Em va agradar molt. Tot i recordar-ne fragments d'altres vegades, ahir va estar molt bé, perquè erem com en un petit cinema, com en un cinema familiar; sense mòbils, sense sorolls, sense crispetes, però amb una pantalla ben gran. A més vam seure davant de tot i va estar molt bé. És increhible com una pel·lícula et pot transmetre tants sentiments, rabia, somriures, plors. Perquè les ganes que segons com tenia d'aixecar-me de la butaca i cridar, actuar, son dificils d'explicar.

Després reflexions, pensaments. Una amiga fa un comentari sobre els seus sentiments: "No us ha fet venir ganes d'anar a una manifestació?". Bé, tot i que jo no necessito veure la pel·licula per manifestar-me pel que crec injust, sí és cert que veure-la et fa agafar (una mica) consciència de que a tots ens toca lluitar, treballar per aconseguir un món millor, del qual estem tant i tant lluny. Penso que si, ni que sigui per molt poc, fa treure aquest esperit de canvi a una jove que no ha viscut aquella època, aquelles atrocitats, ja és una molt bona pel·lícula. Nosaltres no el vam coneixer, però igualment t'entra fins ben endins.

Perquè ens fa falta a tots una mica d'aquesta conciència històrica de la qual comencem a mancar. Ens fan falta unes quantes lliçons d'història que ens facin veure les coses tal i com son, i que en facin reaccionar davant segons quins fets. Ens manca una mica de consciència del que som, i del que volem ser. I ens sobra a tots bona part de Playstation, Nintendo, Diaris de Patricia, Gameboy.

Pel que hagueu vist la pel·licula, dos dels millors moments per a mi: quan s'adona de com l'executen, que ell mateix diu "Quina putada, això si que és una putada...". I quan el funcionari, del qual s'ha fet company, reacciona després de l'execució i crida el que tothom d'aquella sala sap perfectament; que va ser una injusticia, com tantes d'altres, les quals no hem d'oblidar, perquè no tornin a passar, i perquè no ens deixin acceptar les que actualment es duen a terme, sota noms legals semblants a defensa del terrorisme i altres per l'estil.

I pels que no l'hagueu vist, només una última recomanació, si aquest Nadal voleu regalar alguna cosa especial, que no sigui un Need for Speed, o la enèsima versió d'un Call of Duty... Potser que tampoc sigui el DVD de la pel·lícula, però que sigui alguna cosa que ens faci pensar, i no ser cada cop més esclaus de pantalles i pantalletes.


Salut i llibertat.


Pau.


Web: Salvador (la pel·lícula)
Musica: I si canto trist (altres a la web).

2 comentaris:

juditt ha dit...

pabliinnss!!!!

no tenim cap problema no.. simplement som així, pro m'encanta..
nosé am vosaltres puc parlar de coses que no em plantejaria parlar am gaire gent més, converses inteligents, per pensar, per reflexionar, per debatre, per aprendre, ara saps que vull dir :D?

recordes una conversa d'una nit d'estiu al l'ermita de josa de cadí¿?
no recordo masa bé de que anava la conversa, però em va quedar a dins una sensació de curiositat, alegria, relax... nosé em va agaradr molt, anar parlant de temes tan importants com la gent d'aquest planeta que viu en condicions nefstes o bé del canvi climàtic, de la contaminació...
espero tenir més converses d'aquestes :)


una abraçada pau,
per cert... a can rovira t'està esperant un esmorzar, t'enrecordes, ee?


:)

juditt ha dit...

pablituuuu!!!!!

maka la cançó, eeee??
no tan com la puta física de merdaa...
sem han ven follat entre física i mates.. he suspès tres... encara no mo crec: física(4), mates normals (4,4) i ampliació de mates (4,2), k trist oi?
fem una engegada colectivaaaa :(

avui nire a teatre am l'andrew :)
si stas ens veiem allà i parlem d tot i d res ;)


un petó,
em fa gràcia akesta relació virtual k ens portem, `per mi es com si et tingues al devan i estiguesis sempre aqui i et veis cada dia :D

una abraçaddaa