dijous, 3 de desembre del 2009

Dorm...

dorm.
ara dorm.
dorm en l’etern ressò.
dorm en el somni nostre.
reposa en el no-res que en tu ens fa viure.
reposa el teu repòs en tots nosaltres.

dorm.
ara dorm.
dorm en el nom que et bressa.
dorm en el ser més nostre.
reposa el plàcid camí que ara ets.
reposa endins d’aquest antic enyor.

dorm.
ara dorm.
dorm en el teu record.
dorm, que et vetllem el son.
reposa en el nostre conhort que t’és.
reposa aquest teu son que no s’adorm.

dorm.
ara dorm.
dorm.

I pensant en ells, fem que estiguin una mica més entre nosaltres... Anim.

divendres, 27 de novembre del 2009

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text El Periodico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Implementant el Zara Radio a Ona Codinenca

Ja fa un temps que volia escriure sobre això. I és que a Ona Codinenca aquesta temporada ens hem atrevit a tocar una de les coses més importants, el cor de l'emisora. Hem canviat el programa des gestió musical i de programes. Fins ara funcionavem amb una versió bastant antiga del Jazzler Radio, i que tenia certes limitacions en quan a la programar la graella d'Ona Codinenca.

Durant l'estiu vam estar testejant el Zara Radio sobretot pel que fa a la gestió de la música, i un cop après això ens vam atrevir amb els programes i les seves reposicions. Una de les millores que ens ofereix és que ens permet decidir l'estona que volem conectar amb el "satèlit", i per tant aquesta temporada hem pogut incloure els informatius de Com Radio durant la fórmula músical. Alhora, s'han "maquillat" temes com per exemple que a cada hora en punt els senyals horaris sonin sempre nets (sense música), seguits d'un indicatiu de la radio.

Així mateix, per exemple, ens permet programar infinitat d'esdeveniments. No només disparar un arxiu concret sino per exemple connectar a una hora determinada a una radio per internet. Aquest fet ens va permetre emetre el partit de Radio Voltregà la setmana passada automàticament, sense tenir ningu a l'emisora en aquell moment.

Tot sigui dit, ens ha costat una mica adaptar-nos al nou programa i aprendre'n les seves característiques (segur que encara ens en falten), però ara la graella ja comença a funcionar molt bé! Per acabar d'arrodonir el tema, la versió que fem servir és gratuita!

divendres, 30 d’octubre del 2009

Posada al dia - Nova temporada d'Ona!

Una altra moguda que he tingut aquest setembre ha sigut l'inici de la nova temporada d'Ona Codinenca. Vam començar les emissions de la nova graella el dia 21 de Setembre (sí, amb la ressaca de Festa Major).



Com a novetats d'aquest curs, tenim la incorporació a l'equip d'Ona Codinenca de l'Albert Elias, la Clara Valls i la Cristina Gómez, que fan l'"On hem anat a parar", un programa on quinzenalment visiten un país i aprenem la seva cultura, la seva música, la llengua... i intenten parlar amb algú que hi hagi estat. També tenim la Mercè Anento, la Maria Colom i en Wolf que s'han animat a fer el "Va un cargol i derrapa" un programa que combina imitacions amb informació d'actualitat, explicada amb una genial conya marinera que exporta el trio de locutors. A més en Pau Corderas i en Pep Barberà s'han animat a fer un programa sencer de cuines, i cada dissabte i diumenge al matí ens proposen diferents plats.



Tot això ampliat amb col·laboracions amb altres radios, que ens permet per exemple disfrutar de "Les 7 llunes màgiques" i "Punt Musical", de Radio Silenci (La Garriga), de Peluts (Mataro Radio) i de Catsons, JazzFM i Informatius de ComRadio!



A banda de totes les novetats de programes, una cosa de la que estem tots molt satisfets és la rentada de cara que s'ha fet a la web d'Ona. S'ha renovat completament per ampliar continguts, millorar-ne l'estètica i facilitar-ne l'ús. El dia 16 d'octubre, en companyia d'en Quim Morales, presentàvem la nova graella i la nova web, que ja és totalment accessible. Mica en mica anirem millorant i acabant els continguts de cada programa.



L'altre tema pendent que tenim aquesta temporada és l'estrena dels nous estudis de Can Buixó, que esperem que estiguin enllestits a principis del 2010. La veritat és que tots en tenim moltes ganes! Us emplaço a obrir la graella i a escoltar els programes d'Ona, segur que en tenim un que us agrada!

Salut!

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Posada al dia - Nou curs!

Com veieu la Baixada de Llits i la Festa Major de Sant Feliu posaven punt i final a un molt bon estiu. Després, però, tocava posar una mica de seny i encarar el nou curs de la Pompeu. Acabats de manera prou acceptable els examens de setembre, encaravem el segon curs.

Aquest segon curs arriba molt carregat: Estructura de Dades II, Estadística, Processament del Senyal I i II, Teoria d'Autòmats i llenguatges formals I i II, Art i Tecnologia, Infografia I, Xarxes I, Tecnologies de la informació, Intruducció a l'enginyeria de software; i ja les inseparables matemàtiques (Anàlisi, Ampliació d'Analisi) i Computadors III.

Una altra novetat és que hem estrenat el restaurant del Campus de Comunicació, així que per fi tenim menús consistents a preus raonables!! La veritat és que està prou bé!

L'únic punt en contra de fer segon és l'horari, i és que anar de tardes i pujar a segons quina hora de la nit amb el Sagales fent el que anomeno jo com la "ruta turistica per la nostra bonica provincia de Barcelona", emprenya una mica.

De totes maneres les assignatures pinten prou bé, i de ganes de fer-les n'hi ha moltíssimes! Així que endavant!!!

Salut!

PD. I amb aqust arribo als 260 posts!

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Posada al dia - Festa Major!

I després de la Baixada de llits arriben aquells dies que tots esperem: els de la Festa Major. Un any més el poble es va vestir de gala per celebrar la nostra festa!

Tot i que el temps va fer de les seves, vam estar prou afortunats. Vam suspendre només el Correfoc infantil i el CorreBars. Ja des de dilluns de la mateixa setmana de Festa Major vam anar tots atrafegats entre pirotècnica, reunions i acabats.

I dijous engegàvem amb un bon pregó de Festa Major i un canvi que personalment m'alegra haver aconseguit com a correfoc: que els coets d'inici de festa els engegui el pregoner, donant una mica més de solemnitat a l'acte.

Després del tret de sortida a la Festa Major toca anar (per primera però en cap cas última vegada!) al sopar basc del Pool! La veritat és que mai hi havia anat i em va encantar! Entre tots vam acabar omplint el Bar per donar l'entrada d'un bon dijous entre tapes i txacoli! I després l'aigua ens va fume una mica enlaire la nit, però amb la xaranga dins el Pool i després al Casal encara ho vam salvar prou!

I divendres, havent destil·lat l'excés d'alcohol de dijous ens vam llevar "amb aquella alegria" per anar a fer el corretraca. Una mica lenta, sí, ja ho vam notar tots. Indiscutiblement és una cosa a millorar de cara a l'any vinent (i que d'altra banda no havia passat mai...). Passant una millor nit divendres, arribem al dia fort de la FM!

Dissabte d'entrada va començar amb massa son xD. De bon matí a la Plaça a la carpa d'Ona Codinenca a la ja tradicional xocolatada que fem per Festa Major! En acabar directes a muntar la meta i el cronometratge de la cursa Memorial Francesc Cassart. Aquest any s'ha estrenat un sistema digital, amb lectors de codis de barres, que va permetre obtenir els temps exactes de cada corredor! I si parlem de córrer, parlem de corretraca: el més llarg que hem fet mai! 1000m de traca (sí, un pel massa lenta també), que van tronar per tot el poble!

I havent vist la guerra d'espuma de la plaça, i acabats de dinar, toca agafar la bossa i pujar cap a la plaça, comencem a muntar el correfoc! Com sempre va ser prou entretingut, tot i que aquest any vam aconseguir resoldre totes les feines prou d'hora! Tothom es va ocupar de la seva part i a les vuit i mitja érem tots apunt de vestir-nos! Mentre fora ja s'escalfava l'ambient amb el Follet i la Fantasma, tots els diables ens anàvem preparant. Aquest any tenia moltes ganes de cremar. L'any passat portar la fantasma va ser un honor i un privilegi, una manera de viure el correfoc des d'una altra vessant, però quan fa 2 anys que no cremes a Sant Feliu ja et surt el mono!




Si bé el correfoc va tenir els seus punts forts i febles, que entre tots ens heu ajudat a trobar i que esperem esmenar l'any vinent, crec que el balanç general va ser força positiu. Personalment vaig cremar molt content. Hi ha una cosa que m'encanta quan ets diable: que tothom et coneix, però tu no coneixes a ningú!!! jajajajajaja És molt curiós quan us planteu davant nostre i ens saludeu o ens agafeu per cremar junts. Penseu que aneu tant tapats que costa molt distingir a la gent!!

Acabat el correfoc vam fer l'espectacle que aquest any va ser molt musical, amb els bidons, i els discos elèctrics que van causar molt bona impressió! I com sempre, la cirereta del pastís la vam posar amb el PiroMusical. Aquest any amb la música de Mickael Jackson. Un remix de vàries músiques molt ben aconseguit pel Sergi! I una gran posada en escena pels companys de Pirotècnia Catalana van fer vibrar la plaça!! Molta gent ens vau felicitar, i la veritat és que tots els del Correfoc n'estem molt contents.




I després, com que feina feta no té destorb, ens vam posar a recollir-ho tot, a rentar-nos una mica, i havent sopat amb tota la colla ens vam disposar a tancar la última nit de FM a la carpa de bona manera! Si bé al teatre hi havia Els Manel (que no em van agradar especialment...), va ser a la carpa on, com sempre, ens vam trobar, vam saludar, parlar, ballar, i fer el boig com sempre mana la nostra Festa Major.

I diumenge va tenir una de les poques parts negatives de la festa major. I és que vam haver d'aplaçar el Correfoc Infantil per la setmana següent per les pluges. Ara, ho vam tancar de la millor manera possible: en Pep Plaza, el seu monòleg i les seves imitacions que ens van fer riure increïblement per acabar fantàsticament una Festa Major que serà de les que recordarem tots.

I dic "tots" perquè posar noms en aquest cas no queda bé. És una Festa Major que la fem possible multitud de persones i entitats, amb esforços titànics i sacrifici de moltes hores de son, i ho fem alhora per tothom. A la Festa Major de Sant Feliu mai hi falta ningú!!

Per par meva ha sigut molt especial, gràcies a TOTS per fer-ho possible!

Salut!

Pau.

Posada al dia - Baixada de llits

Ja cal, ja, una posada al dia del blog. I és que des dels últims escrits "consistents" han passat una mà de coses... Pràcticament no he escrit res gaire treballat posterior a l'Acampada Jove. I com el més lògic és parlar de les coses en l'ordre en què succeeixen, doncs així ho farem; a post per tema.


La primera cosa remarcable posterior a l'acampada i de l'estiu particular que he passat és la 17a Baixada de llits i andròmines. Un any més els del Grup del Correfoc hem plasmat que som capaços d'omplir el poble de gent, i de coordinar un bon acte festiu i popular com es la Baixada de Llits.


Com sempre, llits per tots els gustos: que si en Michael Jackson, que si Can Buixó, que si el Kulactiu amb la seva trempera festera!, que si els del Circ, que si els faraons egipcis (mireu les fotos!)...

I com sempre, després d'un gran dia per Sant Feliu, que menys que acabar amb una bona botifarrada a la plaça del poble. La veritat és que estic molt content de com va anar (tot i petits ensurts que vam tenir) i de que féssim un any més un gran dia i una gran Baixada a Sant Feliu.

Prepareu-vos, perquè l'any vinent encara més!

Proper post, Festa Major!

Salut!

Pau Ibars















dimecres, 23 de setembre del 2009

Complicant

Sí, ens agrada. Ens agrada (massa) complicar-nos la vida. La veritat és que alguna cosa tenim al cap que ens fa rumiar massa, i veure les coses excessivament complicades. Deu ser un dels (pocs) inconvenients de tenir consciència.

En el poc que porto de carrera una de les coses que he aprés és a simplificar, dividir, i reduir les qüestions per trobar-ne la solució per part, i després obtenir-ne la global.

És veritat que hi ha certes coses complicades a la vida, però, si us plau, no compliquem el que és simple i més clar que l'aigua.

Bona nit! ^^

dilluns, 21 de setembre del 2009

He après...

He après que ningú no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la vida es dura...
però jo ho sóc més!


He après que les oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que quan sembres rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.


He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules...
perquè demà potser me les hauré d'empassar.


He après que un somriure és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.


He après que no puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer alguna cosa.


He après que quan el teu nadó el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.


He après que tots volen viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.


He après que cal gaudir del viatge...
i no pensar només en la meta.



M'ha arribat avui per mail i us ho volia compartir. I així no cal "reenviar-ho a 15 persones" ;)

Salut!

PD. Sí, tinc pendents posts de la Baixada i del Festa Major!

dilluns, 7 de setembre del 2009

Andreu i Rubianes

El vídeo és antic, però no l'havia vist i revisant monòlegs de'n Rubianes l'he trobat i us el deixo aquí. És molt gran!


dimarts, 11 d’agost del 2009

Escurçant direccions

Fa uns dies l'amic Josep Gallart deixava anar a Facebook un link que us vull compartir. Es tracta del primer "escurçador d'adreces" d'internet, en català. Segurament més d'un de vosaltres ha fet servir serveis com aquest o aquest altre, on es permet col·locar una adreça d'internet molt llarga i convertir-la en un link molt més senzill.

Doncs bé, a partir d'ara podeu fer servir el servei www.ves.cat, que fa exactament el mateix, i a més, és en català! El nom, a més, està bastant ben trobat.

Salut!!

diumenge, 9 d’agost del 2009

Paraules

Paraules que venen. Que van. Paraules grans i petites. Paraules cridades. Paraules que xiuxiuegen. Paraules importants. Paraules passatgeres. Paraules per un mateix. Paraules transcendentals. Paraules ignorades. Paraules esbojarrades. Paraules amb calma. Paraules a les fosques.


Les últimes paraules.


Hi ha moltes coses a dir, i mai sabem si més tard no podrem fer-ho; per tant, digueu-ho.

dimarts, 4 d’agost del 2009

El poder de l'escala pentatònica

Poso el mateix títol que han posat a Microsiervos perquè és realment el que més s'hi escau. Com diuen ells, no he pogut evitar somriure al veure'l i pensar-hi una estona.




Així doncs, acabem el dilluns amb aquest video i encarem una molt bona setmana!

Via Microsiervos

dilluns, 3 d’agost del 2009

Sobre "el núvol"

Ahir tot dinant intentava explicar a una amiga el tema del "Cloud Computing", el famós núvol. Tot va venir a partir d'una simple pregunta de correu electrònic que va derivar a un fet desconegut per ella (i potser també per molts de vosaltres): Gmail "llegeix" tots els vostres correus electrònics.

Després de superar el fet que no eren persones humanes les que es dedicaven a fer això, vam estar parlant una estona sobre Gmail, Facebook, Google Docs i demés. I avui llegia a El País una enquesta en què un 90% dels enquestats responia que li preocupava molt que es fes servir la seva informació de la xarxa per llançar marqueting i publicitat cap a ells de forma "personalitzada" (cosa que Facebook fa d'entrada si tu no ho canvies expressament).

Evidentment, no cal llegir els 20 fulls de condicions d'accés i privacitat que et demanen acceptar quan et registres a cada servei a internet, però si que hauríem de ser una mica més conscients del que fem quan pengem una foto a Facebook, i sobretot de que fem quan la eliminem. Perquè una cosa és que la foto desaparegui del nostre perfil, i l'altre és que realment s'esborri dels servidors de Facebook.

I amb aquest exemple qualsevol informació que col·loquem. Un cop està "al núvol" jo crec que ningú ens pot assegurar al 100% que acabi desapareixent si l'esborrem.

Us convido a llegir sobre el tema i a reflexionar una mica. Fa un temps treballàvem amb els ordinadors, i ocasionalment connectavem a internet. Ara penseu un segon què feu amb l'ordinador quan no es pot connectar. De fet podríeu fer la prova d'engegar-lo sense tenir-ne accés i cronometrar quan trigueu a "no saber que fer".

I això mica en mica va a més, amb noves iniciatives (que ni molt menys vull dir que no m'agradin) com EyeOs (informació en català) (d'uns catalans, per cert!), que és un sistema operatiu en xarxa, és a dir, en què tots les nostres arxius "pengen" d'internet.

Però.... i si la xarxa falla?

divendres, 31 de juliol del 2009

Diumenge a les cinc

Avui he tornat a veure aquest documental que ja vaig veure, però a troços, quan me'l van deixar. Després dels ultims atemptats el tema de la lluita armada s'ha posat de nou sobre la taula de més d'un dinar o sopar, i m'ha fet venir ganes de revisar el documental. Si teniu la oportunitat de veure'l no us el perdeu!



Amb un tractament audiovisual prou cuidat, plasma l'experiència i vivències de dos presos que viuen a la seva manera el conflicte irlandès.

dijous, 30 de juliol del 2009

Gadgets moderns?

Us deixo amb aquesta interessant comparativa. I qui no es conforma és perquè no vol... ;)



dilluns, 27 de juliol del 2009

Que boig el món

Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Ànims Judit! Estem tots amb en Jordi!

dimecres, 22 de juliol del 2009

Acamadajovejant de nou!

Ja estem per aquí!!!! Bé, ja fa uns dies, però ha calgut un temps de repòs post-acampada per tornar a ser persones i poder escriure una mica sobre el tema.



Com sempre la colla de Sant Feliu vam baixar un dia abans. Prèvia parada barcelonina per recollir el material audiovisual i a un company de Viladecans, posàvem rumb a Montblanc amb un cotxe ple fins dalt i una mica massa anxovats pel gust de molts...



I un cop allà descobrim la nova ubicació de l'Acampada Jove. A primera vista sembla més petit que a Sant Celoni, però el lloc té molt bona pinta. Està realment a tocar del poble (només el separen les vies del tren, que també queden a segons de l'entrada), i això ha fet que quasi tothom passes els matins a la Vila Ducal. I prèvia reunió de militància per tancar quatre temes abans d'anar a dormir, quedem totalment instal·lats al sector vallès de l'Acampada.



L'endemà em llevo a les 9 per anar cap a la sala de premsa i ja hi ha acampats que volten per Montblanc. I obrim a les 12!!!! A partir de ben d'hora l'activitat ja és frenètica. El poble i l'entrada de l'Acampada ja es comencen a omplir de gent. Les tendes van ocupant l'espai com bolets que surten de terra (no precisament per la humitat que hi ha, però en fi...).



I després doncs tres dies per endavant de concerts, xerrades, debats, actes culturals, política, piscina, calor i alegria! Personalment, em va agradar molt La Gossa Sorda, Betagarri, Banda Bassotti, i em van sorpendre molt gratament Oprimits. que no coneixia! Però d'altra banda em va decebre bastant el directe de Los Delinquentes. Amb bona companyia santfeliuenca també: l'Eddy, el Paré, l'Albert, la Fiona, la Serra, l'Eva i la tropa del Marc Valls, l'Alex Balaguer, en Xavi Vallcorba i en Josue Pujol, que em consta que s'ho van passar molt bé també!



Us animo a tots a venir l'any vinent, i a tots els que heu vingut, a repetir!

Visca les JERC, i visca la terra!

Les fotos son d'en Bernat Picornell i la Sandra Arolas, les podeu veure totes a http://www.flickr.com/acampadajove

I una abraçada a tot l'equip de comunicació!!! ;D

dimecres, 15 de juliol del 2009

Proxima parada, Acampada Jove 2009!!!


I ja la tenim un any més aquí. El festival juvenil més important dels Països Catalans! Aquesta vegada anem fins a Montblanc, després d'uns quants anys a Sant Celoni. Tot i que queda una mica més lluny no hi podem pas faltar! Així que ens veiem de tornada a partir de diumenge!

No deixeu de passar-vos pel flickr! Hi ha fotos molt wapes!





I un petonet cap a Plymouth! :D

dilluns, 13 de juliol del 2009

Navegant per finestres!

Avui us porto una curiositat que té bastant bona pinta. Es tracta del gestor de finestres de GNOME 3, per Ubuntu. Si realment funcionarà així, pot ser prou divertit! Us deixo amb el vídeo, jutgeu vosaltres mateixos!


diumenge, 12 de juliol del 2009

El piano

Aquests dies he estat una mica més "out" del blog. Potser perquè he tornat a agafar el violí... potser també per la foto de sota... potser perquè estic una mica als núvols... Us deixo amb aquesta cançó que m'encanta! :)



diumenge, 21 de juny del 2009

Closed for exams


Doncs després d'una setmana una mica boja, toca el que veieu a la foto. Activo el mode "hibernació" fins el dia 2...!






Tonight, tonight..! :p

dijous, 11 de juny del 2009

Final de temporada a Ona

Avui us deixo amb el cartell de la setmana Especial d'Ona Codinenca, que a la biblioteca amb tots els programes en directe i oberts al públic! Us hi esperem!





dissabte, 6 de juny del 2009

Tornant a l'escola!

Avui us deixo amb aquesta trepa de l'escola Jaume Balmes, on hem estat fent durant mig curs una extraescolar de mecanografia als ordinadors. I que tot i la mandra que fa posar tots els dits a les tecles i escriure bé, ho han anat aprenent mica en mica. I en part em fa pena no poder-hi ser l'any vinent, perquè son un sol!

dimarts, 2 de juny del 2009

El regal més gran

Sempre he pensat que hem d'apostar per allò que ens agrada, allò que ens transforma, allò que ens mou. Sempre he pensat que cal donar-ho tot pels nostres objectius. Un dia em van dir que això era genial, que estava realment molt bé, que seguís així. No obstant, la vida m'ha ensenyat que tot, absolutament tot, s'ha de pendre amb certa relativitat. Perquè donar-ho tot t'aporta una infintat de coses bones, de coses positives, moments inoblidables, coses que no cambiaries per res del món. Però donar-ho tot et porta també a endur-te patacades prou dures. Patacades inesperades. Potser perquè el donar-ho tot inclou un cert punt idealització, somni, fantasia, previsió de quelcom que més tard es desmonta, es destrueix irremediablement. Potser també inclou que pensem erròneament que allò que construim té un pes prou elevat per no caure. I el viure el present, el somiar en el futur, ens amaga la fragilitat que té realment el camí recorregut.

La veritat, no sé què en penseu. Començo a creure que el putu món egoista en el que vivim i en el que tothom mira per ell ja no queda lloc per la fantasia, pel somni, pel donar-ho tot. Pel ser correctes, amables, sincers. Començo a creure que TOTHOM mira només per ell mateix, que tothom passa per sobre de qui sigui i del que sigui per arribar on vol. No és que ho descobreixi ara, però em fa molta, molta rabia notar que pensar-hi em treu les ganes de seguir així, volcant-me al màxim amb el que m'envolta, la gent que em rodeja, i els somnis que tinc. 



Regaleu un bon somriure. És gratuit, i no fa mal a ningu.

dimecres, 27 de maig del 2009

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra

dimarts, 26 de maig del 2009

Positivisme!

La veritat, ja havia penjat aquesta cançó a Recordant a Plutó, però vistos els temps que corren últimament per la colla, el poble, i el món en general, doncs hi torno. I tot i que els UPF en tenim per temps (acabem el 3 de juliol...) ànims a tots els que estan en exàmens i sele i demés.

I felicitats a l'esforç i alegria d'una personeta que necessitava un 9 de batxillerat i li queda un fantàstic 9,1. ;)


diumenge, 24 de maig del 2009

Jueves

Si fuera más guapa y un poco más lista, 
si fuera especial, si fuera de revista, 
tendría el valor de cruzar el vagón 
y preguntarte quién eres.

Te sientas enfrente y ni te imaginas 
que llevo por ti mi falda mas bonita, 
y al verte lanzar un bostezo al cristal 
se inundan mis pupilas.

De pronto me miras, te miro y suspiras,
yo cierro los ojos tu apartas la vista,
apenas respiro me hago pequeñita 
y me pongo a temblar.

Y así pasan los días de lunes a viernes,
como las golondrinas del poema de Bequer, 
de estaciona estación, 
de frente tu y yo va y viene el silencio.

De pronto me miras, te miro y suspiras,
yo cierro los ojos tu apartas la vista, 
apenas respiro me hago pequeñita 
y me pongo a temblar.

Y entonces ocurre, despiertan mis labios, 
pronuncian tu nombre tartamudeando, 
supongo que piensas que chica mas tonta, 
y me quiero morir.

Pero el tiempo se para, 
te acercas diciendo, 
yo aun no te conozco y ya te echaba de menos, 
cada mañana rechazo el directo y elijo este tren.

Y ya estamos llegando, mi vida ha cambiado, 
un día especial este 11 de marzo, 
me tomas la mano, llegamos a un túnel 
que apaga la luz.

Te encuentro la cara gracias a mis manos, 
me vuelvo valiente y te beso en los labios, 
dices que me quieres y yo te regalo 
el ultimo soplo de mi corazón.



>

divendres, 22 de maig del 2009

Ona Codinenca en viu i en directe

Avui us explicaré una de les últimes mogudes que estem preparant a Ona. Per celebrar el final de temporada (finals de juny), ens hem animat a fer una de les coses que ens agrada i ens motiva més: treure la radio al carrer!

Així que la última setmana de la radio farem tots els programes en directe des de la biblioteca i oberts al públic. Val a dir que cada programa està preparant coses especials a nivell de continguts per acabar la temporada de la millor manera!

Esteu tots convidats a venir a la biblioteca Joan Petit i Aguilar a veure la pinta que fan els locutors dels vostres programes preferits!

El divendres 12 engegaran la setmana especial els companys de l'Un Banquet amb les Llagostes. El dia 15 tindrem "express" radiofònic amb La Xarranca, el Tu Jugues, i l'Anem a la muntanya. Dimarts 16 els companys del Barbyturik i del Veus. Dimecres 17 el Va de Sardanes seguit de la bogeria del Narinan. Dijous 18 els comentaris del Parlem del Barça i l'actualitat del poble amb els Que consti en acta. I per rematar la feina, el Fase Alternativa del dissabte 19!

Ja ho sabeu, tots convidats a veure els programes en directe!

dimecres, 20 de maig del 2009

Els Catalans!

Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'n dirà "els compatriotes de la veritat" i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers.

I si algú s'estranya que un poble com Catalunya que al costat de les altres nacions no és res ni representa res, perquè no té ni independència política, que és al menys que es pot tenir, i no pesa en el consell dels Estats, amb tot i que les raons catalanes són sempre raons de pes, perquè estan plenes de realitat, sigui una nació que ha d'arribar tan amunt i hagi de dominar el món sense armes, li respondrem que si quan els romans en illo tempore, que deien els llatins, volien dominar la Judea els haguessin dit que vindria dia que els jueus dominarien a ells i a tot Europa i com si això no fos prou a tota Amèrica, que aleshores encara no estava descoberta, estem segurs, com si ho veiéssim, que s'haurien posat a riure i no ho haurien volgut creure encara que els ho haguessin jurat, de manera que el q tres responem catalanització del món, van molt equivocats perquè si diem el que diem ho diem després d'haver regirat el pensament català de dalt a baix i fins al capdavall de tot, tant com l'hagin pogut regirar les rates de biblioteca que claven les dents al cor dels llibres i fan niu entre els fulls i estem convençuts que si l'europeïtzació de Catalunya suposaria la seva desuniversalització, la catalanització d'Europa, que avui és el rovell de l'ou de la civilització, representa la universalització del món i per això creiem que el millor favor que se li pot fer és catalanitzar-lo fins que el nom de Catalunya ompli la terra i faci veure a tothom que en les qüestions capitals Catalunya té la paella pel mànec, i és l'única nació del món que pot portar ideals reals, positius i concrets, a la civilització europea, que, com hem dit i repetim, no passa ni ha passat mai d'ésser una civilització material, que ha fet un ús equivocat de la raó i que havia d'acabar a cops de puny i a canonades, com veiem que ha acabat amb la guerra que va començar l'any 14 d'aquest segle, que és una conseqüència lògica de la manca d'una lògica fonamentada en l'estudi natural, perquè si els homes del Nord han estudiat la realitat ha estat sempre portats per l'afany de modificar-la i en ço que fa referència als ideals reals i definitius que toquen de peus a terra els han volgut substituir per ideals irrealitzables que han tingut la pretensió, no solament de tergiversar la realitat, sinó de canviar-la i destruir-la si en la inventiva material que pot modificar aquesta realitat, han fet el que han fet, en la realitat completa no han pogut sortir de les boires i els ha passat com amb les obres del gran poeta dramàtic anglès William Shakespeare, que va deixar les tragèdies que va escriure, embolcallades amb el misteri i barrejades i foses en el món desconegut que ens volta i ens voltarà per sempre, com si les seves tragèdies estiguessin escampades i deixatades en l'ombra de la vida, al revés de les obres dels tràgics grecs, que fent una comparació, que ens vindrà molt bé per a acabar aquest capítol, direm que en comptes de barrejar llurs tragèdies en la gran confusió que ens volta, les van tallar a cops d'escarpra, en ço que en podríem dir la roca viva del misteri, com si fossin escultures, de la mateixa manera que la ciència que es fongui en el tot com una concepció evolucionista o panteista, quedarà marcada i segellada damunt de la realitat com una còpia exacta del natural, que esborrarà tots els ideals abstractes, per a donar ideals farcits de realitat crua i una còpia exacta del natural, que esborrarà tots els ideals com els de la civilització del Nord, siguin idealitzacions de la realitat, o més ben dit la realitat omplint les idees, com el que fa botifarres, i així es podrà dir, aquí i a tot arreu, que Catalunya pel fet d'ésser com és un poble sense ideals, perquè d'ideals fora de la realitat no en té, ha dominat totes les civilitzacions conegudes.

LA DOMINACIÓ CATALANA - Francesc Pujols

dimarts, 19 de maig del 2009

Relacions...

"El corazón tiene sus dolores privados: ni siquiera todas las grandes causas de este mundo pueden impedir que llore por un amor perdido". (Arnold Wesker).

Us recomano l'article "Si sabe sufrir, sufrirà menos", del suplement de "El País", d'aquest diumenge. Podeu llegir-lo aquí.

També és molt interessant aquest altre article, que parla de l'addicció dels adolescents al mòvil.

diumenge, 17 de maig del 2009

Cap de setmana radiofònic

Doncs aquest cap de setmana podríem dir que ha estat 100% radiofònic. Dissabte a la tarda vam estar amb el Ton a La Garriga, amb els companys de Radio Silènci, que feien un programa molt especial. I és que es tractava de la transmissió del Festival d'Eurovisió 2009.


El programa d'una banda em generava un escepticisme total, ja que si bé algun any he seguit el festival tot sopant, per norma general no he sabut ni qui hi anava. D'altra banda, la idea de transmetre el festival per radio, amb trucades a Prado del Rey (amb una infiltrada al plató de TVE), i entrevistes prou sonades com la de Las Supremas, prometíen un programa si més no entretingut.


Val a dir que els companys de La Garriga ho van fer d'alló més bé, i van fer divertides més de 5 hores de programa, que començava amb la no-emissió per part de TVE del programa previ al festival, degut al llarg partit entre Rafa Nadal i Novak Djokovic. Tot comentant la friki indignació per part dels "eurofans" (paraula desconeguda per mi fins ahir...) del xat que esperaven veure la seva estrella i que ja en teníen prou de tenis, i parlant en directe amb la Mila (enviada al plató) van passar l'estona fins a l'inici de les cançons.


I tot això mentre seguíem també el partit entre el Vila-Real i el Madrid, que ens va donar l'alegría de la setmana!



Lligat amb això, i sens dubte, la millor frase de la nit: un comentari d'una "eurofan", que preguntava perquè a Barcelona tothom pitava si la representant espanyola, Soraya, havia quedat penúltima en les votacions. Senzillament increhible.


I avui al matí ens ha tocat anar amb en Quim i en Ton, d'Ona Codinenca, a seguir el partit del primera territorial del CF Sant Feliu a Barberà. Una vegada més apostant per les noves tecnologies. Apostant per internet mòvil (3G), que amb una fantàstica cobertura a Barberà ens ha permès emetre el partit en molt bona qualitat.


Llàstima que els resultats no hagin acompanyat, i el Sant Feliu hagi perdut per 4 a 0. Per contra, en Txuso des del Camp de Sant Feliu ens informava entrant al xou via telèfon per dir-nos que el tercera de futbol guanyava per 8 a 1 a Sant Feliu i que jugaría la promoció a segona territorial!!!



A més a més, en Pol, d'Un Banquet amb les llagostes, s'ha encarregat d'estrenar els cubs nous d'Ona Codinenca amb el primer exterior: la Fira del Rellotge de Sant Feliu, on ha anat per entrevistar a gent i recollir l'ambient que s'hi ha viscut.




Com veieu, un cap de setmana completament FM! I que ha acabat escoltant per Rac1 el partit i les reaccions posteriors d'aquest genial Barça que ja ens fa somiar amb el triplet!

"Saperas, és Roma?? És Roma Pou!"