Tot són etapes

  

Si bé tinc clar el que vull explicar-vos, és un d'aquells textos en què costa trobar les paraules exactes. Però tot son etapes, i ara toca tancar-ne una per obrir-ne de noves. Molts sabeu que la meva vida és força polifacètica i que la política ha marcat la meva manera de ser i de fer durant els últims anys.

Vaig començar a militar a les JERC (ara Jovent Republicà) l'any 2005, i va ser una de les millors decisions de la meva vida. Des de llavors, actes, executives, murals, acampades, campanyes, formacions, consells nacionals... Vaig acabar treballant-hi parcialment i tot, i aquella època va crear bones amistat que encara duren, després de 17 anys.

A nivell local, i ja a ERC, la meva manera de ser ha fet que hagi participat de tots els papers de l'auca: com a militant, responsable de comunicació, secretari d'organització, President local, coordinador de campanyes i, ara farà 3 anys, candidat a l'alcaldia. Ho vaig dir llavors i ho mantinc: ser simplement candidat/a a governar el poble que dus al cor, és una de les coses més maques que hi ha.

Ara porto 7 anys de regidor a l'Ajuntament, i és el moment d'avançar-vos que no repetiré una nova legislatura, per dos motius principals. El primer, és el dels resultats. Ho deia en un anterior escrit del bloc. Al meu entendre, ERC Sant Feliu hem comès dos errors importants en les últimes campanyes, precisament les que he portat jo amb més energies i ganes, que ens han costat no només no ser claus en l'aritmètica de pactes, sinó ni tant sols augmentar la representació a l'Ajuntament.

De les eleccions del 2015 en vam fer la lectura (resumint) que la persona que encapçalava la llista no era la idònia. I el 2019, quedant-nos ben a tocar del canvi, va quedar clar que l'estratègia marcada per la candidatura local d'anar en llistes separades no havia sigut la millor, quedant-nos a les portes de poder fer el canvi possible. Són dos errors importants, que m'han fet reflexionar també sobre la capacitat i idoneïtat de les meves decisions al capdavant de la secció local.

Això ha significat 7 anys d'oposició, de veure com les coses seguien decaient, i com ens faltaven 2 vots per poder-ne canviar el rumb. Il·lusions, idees i projectes treballats en campanyes intenses i Plens llargs que mai han arribat a ser factibles. En casos comptats (i ens n'alegrem!) el govern ha fet realitat conceptes que ERC va posar sobre la taula en campanya, però evidentment no és el mateix.

A més, també hi ha una altra derivada. I es plasma en l'1 d'octubre de 2017, i sobretot les energies que hi vam posar la militància dels partits i la resolució que en van fer els nostres dirigents. Mai sabrem del cert, evidentment, el contingut de certes converses i l'estat de les negociacions internacionals que (diuen) no van acabar de decantar la balança en moments realment circumstancials. El que sí que crec sincerament que és una llàstima és que, sabent que l'estat espanyol activaria la repressió féssim el que féssim, no es completés el procés d'independència fins al final.

Molts sabeu i vau viure la meva implicació personal en el referèndum, en la seva organització i execució. Va ser un gran dia, un dia històric en molts sentits, però sobretot per les forces que s'hi van posar des de totes bandes, partits i societat civil. Aquella unió màgica costarà de tornar a trobar. I potser és egoista dir-ho així i dir-ho ara, però jo vaig entrar a ERC per fer tot el possible per la independència, i ara segurament ens toca gestionar un llarg "mentrestant".

Els últims mesos, sobretot després de l'1OCT i del judici posterior, he sentit que les meves energies personals i interès pel projecte polític minven. I a banda que no crec que en tingui prou per tornar a ser candidat, penso que fer-ho amb aquests pensaments no seria gens sincer. També tinc el convenciment de que, com molts d'altres, serem al peu del canó quan torni a caldre. Però ara toca baixar una marxa, i carregar piles.

Dels 8 anys a l’Ajuntament me n’enduc molts aprenentatges. De que l’Administració local és i serà efectivament la més important; de que els diners no ho poden tot, però que per transformar el nostre entorn és necessari ser valent a nivell pressupostari, i si ara estem en “crisi” i no es pot fer, algú haurà de preguntar-se perquè no es va fer en anys anteriors. Una altra cosa que aprens, també estant a la oposició, és lo soporífament llargs que poden arribar a ser els tempos de les administracions. Sí, les coses costen de fer i de tramitar, però com a regidors el que hem de fer és precisament buscar solucions i maneres d’escurçar-los.  

No pot ser que adormim projectes desenes d’anys, per llavors tornar a començar, com ha passat per exemple amb l’habitatge de les antigues casernes, o que ens costi més de 4 anys instal·lar uns carregadors elèctrics. No pot ser que diguem en campanya electoral que muntarem un punt d’informació turística i que no només no s’hagi fet cap pas en aquest sentit, sinó que tinguem a un dels millors emplaçaments per aquest lloc un contenidor de brossa municipal. 

Uns exemples més: tenim un camí del Parc Usard que és un projecte que ja va costar molt (massa!) d’aconseguir, però la part que ens pertoca com a Ajuntament, no està cuidada. A l’octubre de l’any vaig fer una incidència a la App Municipal, perquè a l’inici del camí, on hi ha dos bancs que miren la magnífica vista de la carretera, d’esquena als Cingles, hi havia brossa a l’entorn, perquè hi faltava una paperera. A dia d’avui, 8 mesos després, no s’ha posat. Si aquests són els terminis, si ens costa més de mig any posar una paperera, no anem bé.  

Aquesta legislatura hem fet un espai de dol gestacional i perinatal. L’espai en sí es va pensar amb cura, i es va executar de forma perfecte. Què faltava? Faltava, un cop més, allò que depèn de l’Ajuntament: pintar la paret, el mur del cementiri, que deslluïa una mica l’acabat general. Un cop més, el que fa algú de fora (la Diputació, la Funerària) queda bé, i la part de l’Ajuntament, queda malament, o coixa.  

Tampoc ens podem permetre que solucions com les d’una claveguera s’eternitzin i s’allarguin mesos i anys, i tinguem aigües brutes baixant pels entorns del nostre municipi.  Hi ha tràmits urbanístics que ja sabem que son lents, però hem de posar tots els esforços per escurçar-los. En alguns casos, té cert sentit o certa justificació, en d’altre, com els que he comentat, senzillament crec que NO pot ser.  

També crec que a Sant Feliu hem de millorar la transparència i comunicació per apropar-nos a la gent i fer-los partícips del que fem, que al final, es fa amb els diners de tots. 

Cal dir que dels “meus” 8 anys, els últims 3 han tingut un caire diferent. Sobretot en el to, en les formes. Tot i així, crec sincerament que hi ha gran part del govern que segueix pensant que la oposició no tenim idees vàlides, que no se’ns ha d’escoltar o que se’ns pot donar pel seguit, fent ganyotes, reaccions o mirades contra els nostres arguments i preguntes. Si més d’una vegada hem hagut de recórrer a l’absurd, és perquè precisament veiem que amb els arguments normals ni tan sols se’ns escoltava. Evidentment la nostra feina és la de fiscalitzar, criticar i proposar millores i alternatives a l’acció de govern. També, quan hem vist coses coherents i ben fetes, les hem dit. L’actual alcaldessa sap utilitzar correctament el terme unanimitat, i l’hem sentit dir moltes vegades durant aquests tres anys. 

Pels propers mandats, dos desitjos: el primer, que ningú es quedi a dos vots de poder aconseguir la seva fita, perquè emprenya força. Tot i que a vegades et va a favor, i a vegades en contra: la Montserrat Anento (en pau descansi) va entrar de regidora per ERC el 2007 justament per només dos vots. El passat 2019, el mateix fet se’ns va girar en contra, i ens vam quedar a les portes del segon regidor, per també dos “senzills” vots. 

En tot cas, el segon desig encara més important, que NO tornem a tenir un govern que executa un programa, unes accions, en direcció oposada a la majoria de vots del poble. Crec que aquest context és una situació que l’actual govern (i en concret els partits de JUNTS i el PSC), no ha tingut present moltes vegades durant aquest mandat, que teníeu la majoria de vots dels codinencs, a l’altra banda, a la oposició

No vull acabar l'escrit sense donar les gràcies a tota la gent que m'ha donat suport aquests anys: família, amics, companys de partit i treballadors municipals. També als centenars de codinencs que han apostat per ERC a les eleccions, per suposat. I un agraïment especial a les parelles que han confiat amb mi com a regidor per casar-se i unir-se en matrimoni, fent-me sentir aquells dies amb un orgull especial de ser regidor de Sant Feliu de Codines.

Baixo del carro polític, però no de l'activisme social. Sabeu que seguiré treballant pel poble des de totes les entitats on estic posat, empenyent, construint i posant també el meu gra de sorra per fer un Sant Feliu una mica millor.

Discurs de presa de possessió de regidor

Codinencs i codinenques, regidors, Alcalde,

En un dia important com avui, vull transmetre l'honor i la gran responsabilitat que esdevé el passar a formar part de Ajuntament de Sant Feliu de Codines com a regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Des del nostre grup volem, primer de tot, agrair als codinencs que ens han fet confiança. Treballarem sempre per servir-los, i per representar les seves opinions al Ple Municipal. Ens toca una tasca difícil, com és la de controlar, esmenar i millorar l'obra d'un govern amb majoria absoluta. L'agafem amb coratge i moltes ganes, per defensar en tot moment els ideals de l’Esquerra municipalista, compromesa amb el canvi, la transparència i la justícia social.

Se'ns dubte realitzarem una oposició constructiva però ferma, amb la certesa que si bé cada grup té la seva opinió, haurem de traçar i pactar entre tots les línies generals per tenir un poble millor.

A nivell personal, vull agrair als meus pares, amics, i companys el suport que m'han donat. Prenc possessió com a regidor amb la voluntat de servir al càrrec i no de servir-me'n. Amb humilitat i ganes d'aprendre, i per tant, des d'aquest mateix moment, quedo a la vostra disposició per treballar per Sant Feliu i per Catalunya.

Visca la terra!

Pau Ibars i Verdaguer
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya
Ajuntament de Sant Feliu de Codines

Un bon equip pel futur de Sant Feliu

El passat 21 d'Abril vam presentar la candidatura d'ERC Sant Feliu per a les properes eleccions municipals del Maig. Després de carregar piles polítiques durant aquests anys fora de l'Ajuntament, i amb la bona sensació que ens va deixar la victòria a les europees, ens vam agafar a aquest carro amb en Marc amb molta força.

Fer una llista sempre és difícil. La política en general no passa pels seus millors moments, i els municipis i ciutats no se n'escapen. D'altra banda, és la política que més aprop toca a les persones, i això suma alhora de donar arguments.

A la nostra llista hi ha molta gent que ja fa temps que treballa per Sant Feliu. Des d'associacions, clubs, AMPA's, entitats, i empreses. Pensem que ara és el moment de treballar des de l'Ajuntament, per fer un Sant Feliu millor. I així ho farem, si els codinencs i codinenques ho decidim.

Personalment, estic molt content de l'equip que hem format.

Ganes, energia i idees per millorar Sant Feliu

Els que em seguiu a les xarxes socials ja ho haureu vist, però per aquells que aterren al bloc i no us ha arribat, aquests dies des d'ERC Sant Feliu anirem fent pública la llista de les municipals, i després d'haver presentat el candidat a l'alcaldia, l'Ernest Colom, doncs toca al segon de la llista.

I sí, com veieu un servidor serà el número 2 per ERC Sant Feliu, la qual cosa em fa molta il·lusió! Ens ho agafem amb ganes, energia i moltes idees per millorar el poble. També amb tota la humilitat del món, sent conscients que haurem d'aprendre moltes coses, però sense cap por per afrontar els reptes que se'ns posin davant, si vosaltres així ho decidiu.

De ganes de fer coses i d'activar el poble n'he tingut sempre, i ara crec que és el moment de fer-ho (també) des de l'Ajuntament. Aquests dies previs de la campanya he anat a parar al vídeo que vàrem gravar el 2007. Allà un jo força més jove explicava la proposta del partit de fer una xarxa pública d'accés a internet; i amb la implantació de Guifi.net a Sant Feliu, es pot dir que, d'alguna manera, la proposta s'ha fet realitat. En aquest cas des de fora l'Ajuntament, i força anys més tard, però és un petit exemple de que si realment creiem en una idea, sempre trobem la manera de fer-ho possible. 

Està clar, però, que tenir l'administració de cara o directament formar-ne part, facilita i permet fer les coses més ben fetes, en benefici de tots, i amb millors recursos. Per això el nostre lema de campanya és aquest: La teva gent, pel futur de Sant Feliu. Perquè som la teva gent, i volem el millor pel futur del nostre poble.

Guifi.net creix i millora les connexions a Sant Feliu

Mirant estadístiques i visites del blog he vist que fa temps que no parlo de Guifi.net (des del SAX2014), i la veritat és que hem anat avançant bastant amb la implantació de la xarxa al poble.

El salt més important el vam fer fa uns mesos, quan vam començar a oferir connectivitat directe als socis de l'Associació Guifi.net Sant Feliu. Fins ara, els proxys, tot i permetre navegar, gestionar el correu, fer videoconferències i algunes coses més, deixaven un mal regust de boca als socis que fem un us més "intensiu" de la xarxa (i també aquells que tenen poques dades al mòbil).

Així, vam començar a muntar RB750 als qui volien gaudir d'internet sense limitacions a casa seva i la veritat és que aproximadament la meitat de socis han fet el salt, tot i que encara hi ha qui manté la connexió bàsica per proxy perquè no té necessitat de canviar. Per diferenciar també a nivell econòmic les dues opcions i pagar part del material afegit que comporta, es va crear una nova quota de soci de 100€ anual. No obstant, els que han volgut seguir amb la connexió bàsica per 50€ anuals es mantenen igual sense problemes.

La xarxa ha seguit creixent fins als 46 nodes operatius actuals, i 42 socis a l'Associació. Això és pràcticament el mateix creixement que vam tenir el 2013, i tot i que no són números molt grans, no deixa de ser important mantenir la tendència i, sobretot, consolidar el projecte a Sant Feliu. La confiança en aquest sector és molt important; costa molt de guanyar! No obstant, la millor manera de fer-ho és muntant nodes i deixant en evidència que funciona.

A nivell d'infraestructura, hem anat fent petites millores que ens han permès bàsicament reduir les incidències elèctriques que teníem al supernode més important del poble (AjVell), sobretot a l'hivern.

Tot això gestionat per un grup de gent a qui ens encanta la tecnologia i les xarxes. Aquest progrés hauria sigut impossible sense en cbk o en pezbaloo, que amb l'ajuda circumstancial de la Blackhold hem aconseguit almenys, donar una alternativa de connexió a molta gent, gestionant bé els recursos i compartint les connexions entre els usuaris.

Si voleu més informació podeu contactar amb nosaltres a través dels mils de canals que tenim oberts amb tothom, i per suposat a la nostra web.

Presentació de l'Ernest Colom com a candidat d'ERC a les municipals

Bona tarda i gràcies per venir a la presentació del cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Feliu.

Hem volgut començar amb aquest vídeo perquè pensem que resumeix molt bé la manera de ser i de treballar de la gent d'Esquerra. Som gent independentista, responsable i treballadora. Els que ens coneixeu sabeu que mai tenim un no, i que mai ens costa arremangar-nos per treballar pel poble.

Gran part del grup que formem, venim de les entitats i associacions de Sant Feliu, i en seguirem sent, doncs la nostra idea, com veureu, no és pas dedicar-nos a la política sinó gestionar de manera eficient i professional l'Ajuntament i el poble. Amb ganes i amb humilitat. Amb energia i sabent que hem d'aprendre moltes coses. Però també amb la tranquil·litat de saber que fa molt de temps que treballem per tenir un poble millor.

No em vull allargar gaire perquè tots tenim ganes de sentir parlar a les persones que de debò són importants avui. Per tant demano a la Gemma Calvet, diputada al Parlament de Catalunya que pugi per dirigir-nos unes paraules.

Bé, arribem al moment esperats per tots, però abans us vull fer una reflexió prèvia. Els últims mesos han sigut molt gratificants, i tinc la sensació que els que vindran prometen ser-ho més encara. La gent amb qui hem parlat ens ha donat molta empenta i molta força. La gran majoria ens han donat suport, i alguns han decidit fer un pas endavant per formar part d'aquest equip, amb el que participarem a les eleccions municipals.

Però el nostre equip, com tots, necessita algú que s'hi posi davant. Algú que accepti ser, si així ho desitgeu tots vosaltres, el futur alcalde de Sant Feliu de Codines. I jo li haig de donar les gràcies, perquè aquest "sí vull" és dels que costa dir de debò. Independentment del resultat, el sol fet d'anar davant és una responsabilitat que no tothom està disposat a assumir.

Víctor Hugo: "El futur té molts noms. Pels dèbils, és allò inabastable. Pels porucs, allò desconegut. Pels valents, és l'oportunitat". Tot seguit us presento a una persona molt valenta. Del tipus de valentia que es necessita per ser cap de llista i per representar Sant Feliu arreu on vagi amb el cap ben alt.

Per tot això, estic molt i molt content de fer-vos saber que l'assemblea local d'Esquerra hem decidit que l'Ernest Colom serà el nostre candidat a les eleccions municipals!

  Gràcies a tots els que vau venir a l'acte. Esperem veure-us a la propera!

Experiències de la GigaEnquesta

Quan l'Assemblea va treure la campanya de la GigaEnquesta vaig pensar, en un primer moment, que estaven ben sonats. El segon pensament va ser que m'havia de fer voluntari. Com ens n'hem fet el 9N. Aquest procés (alies hàmster, croquetes, canelons...) tirarà endavant perquè la gent tirarem del carro i farem actuar en conseqüència als polítics.

Així que dissabte passat i durant aquesta setmana hem estat voltant pel poble, fent enquestes amb el Jofre, la Gemma i la Queralt. De reaccions n'hi ha de tot tipus. La majoria responen bé i estan contents de que els preguntis. A més, acabes parlant una mica sobre el procés en general, sobre com i on es votarà el 9N, i també sobre les pors i temors de la gent vers la indpendència (sobretot la gent gran).

Aproximadament al 50% de les cases no hi són, o no hi viu ningú (és sorprenent la de cases on no sona el timbre perquè ni tant sols hi ha llum). També hi ha qui no et vol contestar, i algú que et diu alguna cosa fora de to, però per cada un d'aquests, n'hi ha 5 que et fan passar fins al menjador i t'ofereixen alguna cosa de beure!

Una altra cosa que sobta és veure de prop la situació del poble i de la gent. Ens han respost famílies que sopaven amb una llanterna perquè no tenien llum. I ho van fer amb il·lusió de saber que volem fer un país nou per fer-lo més just, i per evitar situacions com aquesta.

De la GigaEnquesta em quedo amb dues conclusions. La primera és que mirant-ho en global, penso que la gent vol i necessita que Catalunya millori en tots els aspectes que preguntàvem. La segona (i fins ara no la tenia del tot clara) és que realment el procés és transversal. A Sant Feliu ens ha respost gent de totes les ideologies possibles (siguem sincers, ens coneixem tots!), tant en castellà com en català, i de multitud de països.

I és que quan et poses a parlar del que realment els importa i els afecta (infraestructures, sanitat, educació, corrupció, llengua) la gent deixa estar una mica els tòpics i diu la seva.

Seguim, seguirem!

Seguim i seguirem cremant!

La setmana passada ho vam fer amb la colla "gran" (que bonic és haver de diferenciar!) amb una reunió i un sopar, i avui ho fem amb la colla infantil, pares i mares. Toca valorar la Festa Major 2014, els punts a millorar, i tot allò que hem fet bé i que ha sortit com pensàvem. 

Aquest any, per sort, la Festa Major ha anat molt bé i la gran majoria de valoracions són plenament positives. Sempre hi ha coses a millorar, però cal reconèixer que gràcies a la implicació de tota la colla les coses han anat molt bé!

Els actes van anar un any amb puntualitat suïssa (i ja us hi podeu acostumar!), totes amb els tempo's previstos, i amb una energia, motivació i resultat espectaculars. Tota la gent va fer la seva feina de forma impecable, i això ha fet que el resultat sigui molt i molt bo.

Ho vam fer a la plaça però no està de més tornar-hi, i és que cal recordar sempre la feina que fan els tabals, portadors, encenedors, carregadors, ajudants i col·laboradors varis, perquè els dimonis puguin cremar de valent i de la millor manera. 

Aquest any hem de sumar a les felicitacions als pares i mares, i com no als petits i petites de la colla infantil que s'han estrenat molt i molt bé, i que van emocionar a tot el poble amb el ball del final del correfoc "gran".

I no vull acabar sense fer una menció especial al Marc Capa, el Jofre Delgado i el Jordi Castellà, amb qui compartim junta. I amb qui hem fet també molts esforços per arribar fins aquí, quadrant coses, organitzant reunions, coordinant grups i calendari, i gestionant un pressupost que aquest 2014 serà de pràcticament 30.000€. 

Gràcies a ells, a tota la colla, i a la resta de gent que ha col·laborat a fer aquesta FM possible. És un honor formar part d'aquest gran grup!

Amb les imatges i vídeos que heu penjat a la xarxa i les fotos que hem recopilat al correu de la colla, hem fet aquest vídeo de resum de la Festa Major.

 

Comença l'aventura

Diumenge vam donar el tret de sortida. No és ben ben l'inici perquè precisament per poder presentar el grup ja fa mesos que estem parlant amb gent, trobant-nos amb codinencs i codinenques, i promocionant totes la marques de cafès conegudes amb hores de conversa positiva i imaginativa...

Però val la pena, i valdrà la pena, segur. Tenim moltes ganes de treballar fort per millorar el nostre poble, i no escatimarem esforços ni temps per aconseguir-ho. Des de la humilitat i agraint a la gent que sempre ens ha fet confiança. Mirarem de sumar el màxim per posar Sant Feliu allà on volem.

Us convidem, faltaria més, a formar part d'aquest projecte. Els propers 10 mesos s'esperen moguts a nivell nacional i emocionants a nivell municipal. Ens caldrà molta força, i molta gent per aconseguir-ho. Només hi arribarem si tots plegats en formem part. Us convido a sumar-vos a Esquerra Republicana de Catalunya.

Pels qui hi foren, els que hi són, i els que vindran.

Escalant posicions amb la IIIª Trobada de Bèsties

Un any més la (IIIª) Trobada de Bèsties de Sant Feliu de Codines es presenta com un dels actes importants del Grup del Correfoc. Són molts mesos de feina, de preparatius, de buscar colles i bèsties, perquè tot surti rodó.

Aquest any hem comptat amb la presència de l'Asmodeu, de Xàldiga de Manresa; del Borinot del Vendrell; del Ferafoc de Sant Quintí de Mediona; del Gaudiamus de la Malèfica del Coll de Barcelona; de les Bruixes del Nord de Sabadell, de la Pàjara de Terrassa; i de la Polseguera dels Diables d'Argentona.

Des del Grup del Correfoc hem fet un gran esforç per fer més gran la Trobada de Bèsties, augmentant el nombre de colles convidades, buscant més foc un cop cremades les bèsties, i tancant l'acte amb un concert, i oferir també així un plus musical que combinat amb el sopar, esdevé un magnífic final de festa.

La participació del poble cada vegada és major, la qual cosa també ens empeny a buscar noves idees i altres colles que ajudin a consolidar aquesta festa com una de les imprescindibles al calendari codinenc.

Personalment vull donar les gràcies a tots els dimonis del correfoc, que hem currat com mai després d'una dura setmana, amb revetlla de Sant Joan inclosa, just després de Patum. Poques hores de son, i moltes de feina, recompensades amb l'èxit dels dos actes que hem organitzat.

Durant l'estiu no pararem pas, doncs ens queda molta feina per fer, alguna sortideta que altra, tot encarant la Festa Major, i la inauguració oficial de la colla infantil! I com no, gràcies a tots els que heu col·laborat a fer gran aquesta festa, i que mai teniu un "no" pel Grup del Correfoc.

La Flama del Canigó - Sant Joan 2014

Aquest Sant Joan ha sigut molt especial. Des del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma tornàvem a ocupar-nos de la revetlla del poble, que ja vam recuperar i consolidar fa uns anys, per deixar pas després a altres entitats. 

A més, enguany teníem un afegit molt especial. A la tarda, i per segon any consecutiu, la gent d'Omnium Cingles de Bertí feia arribar a Sant Feliu la Flama del Canigó, i aquest fet, combinat amb la idea del correfoc de que la nova colla infantil del grup engegués la foguera de la plaça del poble, va culminar en un acte prou ben acabat.

Així, cap a les 8 del vespre bona part dels dimoniets i dimonietes infantils estàven esperant a la rotonda del poble la Flama, per acompanyar-la fins a la plaça amb torxes. A l'arribada, part del grup infantil es va posar els tabals per fer l'entrada de la flama una mica més solemne, i un cop al centre, vam encendre el peveter que va mantenir flama durant el sopar.

Ja pel que fa a la nit, DJ Markiii als plats va animar de valent la nit més màgica de l'any, i molts codinencs i codinenques vau venir al Xifreda per celebrar el solstici d'estiu amb bon ambient, bona música i una mica de pirotècnia com no podia faltar.

Va ser realment una alegria poder trobar-nos-hi tots, que la festa anés fantàsticament bé, sense cap mena de problema, i que Sant Feliu respongués així a un esdeveniment com Sant Joan. L'únic punt negatiu de la nit és el ja massa recurrent in-civisme que demostren alguns energúmens amb el mobiliari urbà del poble, doncs quan vam recollir les coses cap al local, no quedava ni un test sencer a la Quintana.

Inteligència electoral

Després de la inicial eufòria electoral, i veient que tinc això una mica massa abandonat, volia fer un parell de reflexions sobre els darrers resultats de les eleccions europees. Ahir ho valoràvem a l'executiva d'Esquerra Vallès-Oriental, on el partit és la primera força a la gran majoria dels 43 municipis de la comarca.

L'objectiu clar d'Esquerra Republicana de Catalunya és la de no perdre ni un sol dels votants que ens han fet confiança en aquests Europees. De fet es comentava que segurament no tenim ni temps de perdre'ls. Permeteu-me que discrepi del punt de partida: no hem guanyat aquest electorat, o almenys, no l'hem guanyat de cara a les properes municipals.

En el cas de Sant Feliu, les últimes municipals van ser guanyades pel PSC, amb majoria de 10 sobre 13 regidors. No obstant, a les eleccions Catalanes va guanyar CiU amb un 40% dels vots (un 18% més que ERC en segon lloc) i a les Europees va guanyar ERC i el PSC va obtenir només un 8% dels vots. 

I d'aquest panorama, més que fer-ne la lectura que els codinencs i codinenques són bi-polars (tri-polars en aquest cas) crec que n'hem de treure una visió molt més positiva, i és que la gent està agafant intel·ligència electoral. El país ha madurat i ha entès els partits com el que són, eines per aconseguir els objectius que la societat reclama als nostres municipis, al nostre país, o a Europa. 

Això és realment esperançador, doncs sembla que la gent comença a entendre el poder i la força que té cada vot, si se sap encarrilar cap a la direcció correcta. I alhora, ens ha de fer estar alerta, perquè, tornat a l'inici del text, deixa palès que no tenim guanyat en cap cas aquest electorat per propers comicis.

És evident que la renovació que ha fet Esquerra ha sigut clau en aquesta victòria, i que la nova imatge i direcció del partit que s'ha dut a terme des de la nova executiva ha esdevingut la base del canvi. Caldrà doncs saber mantenir i importar aquesta idea i estratègia a nivell local i comarcal perquè els resultats siguin, com a mínim semblants a les últimes eleccions.

Muntatge d'streaming de la mitja marató

El diumenge passat es va celebrar a Sant Feliu la Mitja Marató de Muntanya, i tant des d'Ona Codinenca com des de Guifi.net vam col·laborar en què la festa fos una mica més gran.

Després de pujar una tarda a la muntanya i comprovar que la cobertura 3G era força escassa, vam decidir fer allò que tantes vegades hem fet ja a Guifi.net: muntar un enllaç (temporal en aquest cas) d'uns 4Km de distància des de la plaça fins Sant Sadurni, per estendre la xarxa i fer arribar internet a cim.

Us deixo aquí el perfil de l'enllaç que donava la web de Guifi.net.

Així que divendres passat vam montar l'antena a l'Ajuntament i vam anar a Sant Sadurni a provar la de dalt. Dues Ubiquiti NanoBridge de 25dB que sobre el paper havien de cobrir amb escreix les necessitats que teníem. Un cop a dalt, tot i el precàri suport de l'antena, veiem que enllaça perfectament amb el poble. Un test de velocitat va servir per comprovar que teníem els 8Mb que dóna l'ADSL allà dalt.

Això ens permetia tenir connexió per Skype amb en Marc, que estaria diumenge al cim seguint la cursa, i baixar imatges via IP cap a la plaça per veure els corredors com passaven per Sant Sadurni.

Tot plegat ho recolliem a la plaça amb una TV en una carpa una mica fosca, on teníem també la webcam de l'Ajuntament, i l'streaming que ens feia la Gemma des del movil per 3G. El resultat va agradar a molts, que s'acostaven a la plaça per veure els seus familiars i amics passar pel punt més alt de la cursa (que té un desnivell positiu de 1300m!!)

A banda de l'enllaç, fèiem arribar la xarxa a la carpa de la plaça per cable. A més vam re-convertir un router en switch-AP perquè a Sant Sadurni hi hagués també connexió amb wifi sense crear sub-xarxes i haver-nos de preocupar per ports i rutes estranyes. 

Per la simplicitat i temporalitat de tot plegat es va fer tot el muntatge "a banda" de la xarxa Guifi.net; tot en una mateixa LAN a part, però que de cara a una propera edició es pot mirar d'integrar. Amb l'experiència d'aquesta vegada, un pas també a fer és tenir una millor càmera, que permeti veure la imatge projectada o visualitzar-la en una pantalla gegant.

I no vull acabar sense donar les gràcies a Sant Feliu Corre, pel muntatge, al Centre Escursionista de Sant Feliu pel suport logístic a Ona Codinenca i la mitja, i als voluntaris (4x4, TV, enterpans) que van fer que tot fos molt fàcil i ens haguéssim de preocupar només de la nostra feina! Enhorabona a tots!

Àngels i dimonis

Tot i que ho puguis semblar, no em refereixo a la novel·la de Dan Brown. Avui vull parlar-vos d'aquells àngels i dimonis que portem cadascú a dins; i és que ahir al vespre van passar dues situacions en les què apareixen aquests "angelets" i "dimoniets" personals.

Pujant de Caldes cap a Sant Feliu, just abans de l'entrada del Remei, veig que el cotxe de davant fa una maniobra estranya. Després veig que era per esquivar un altre vehicle que estava arrambat contra la tanca de protecció, a una zona on no hi ha pràcticament voral, i no se'l veia perquè estava a les fosques, en una situació força perillosa. Al passar-lo, veig pel restrovisor que intenta arrancar, però els llums se li apaguen.

Llavors aparèixen els angelets a sobre el cap, com en els dibuixos de quan erem petits. L'angelet diu que facis un canvi de sentit i vagis a ajudar-los. El dimoniet diu que passis de llarg que ja s'ho faran. Però com hauria de passar més sovint, guanya l'angelet bo. Giro a la Font del Enamorats i vaig cap avall. El cotxe encara és allà i no ha sortit ningú del vehicle. Torno a girar a l'entrada del cementiri i encaro cap amunt.

Em situo darrera del vehicle amb els 4 intermitents, per senyalitzar als cotxes que passen. Del vehicle baixa un home gran, d'uns 80 anys, que m'explica que el cotxe no li funciona. Li pregunto si vol que fem un pont a la bateira mb les meves pinces, però diu que no, que no és només això el que li falla. M'ofereixo per dur-lo a casa, però m'explica que va amb una senyora de 97 anys, que venen de la residència i que no pot baixar perquè el cotxe està totalment encastat contra la tanca de la carretera. Li pregunto si té telèfon i em diu que no. Li deixo el meu perquè truqui a dos telèfons fixes que malauradament no responen.

Finalment aviso al 112, i m'espero a que arribin els mossos per ajudar-lo. Mentre esperem, entre els dos cotxes, l'home em diu que no li havia passat mai això. I jo li dic, que els cotxes sempre poden fallar. I em diu, no, em refereia al fet que algú parés a ajudar-me!

I jo li contesto que per sort, encara quedem gent que fem el que voldriem que ens féssin a nosaltres en una situació semblant. En uns 5 minuts arriben 3 cotxes de mossos que tallen la C-59 en un primer moment per precaució, ens pregunten que passa, i es disposen a organitzar la zona. Em despedeixo de l'home, que em dóna les gràcies i em pregunta el nom.

Més tard, quan arribo a casa, la mare em diu que quan ha pujat ella encara hi havia la grua amb policies a la zona. Era ja una hora més tard. Un bon percal. Espero que tot i que tard, tot acabés bé.

Però la nit no acaba aquí, perquè més enllà de les 12 de la nit, en Ton m'envia un missatge, que "per enveja" ;) de mi, ha parat a ajudar una dona que s'ha menjat un senglar i té el morro del cotxe totalment xafat, i els nervis pels núvols, doncs tot i que en aquest cas tenia telèfon, no ha sigut capaç de trucar als equips d'emergència. Després de trucar ell a la policia local i abans que arribin els atestats marxa quan ja tot està més controlat.

Avui faig una reflexió i una aposta per aquests petits angelets que tots portem dins. El deure de prestar auxili (el deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.)

Hauriem de deixar que els angelets "guanyessin" la nostra batalla mental; en aquest maleït món, les coses aniríen molt millor.

Celebrant 30 anys de foc!

Aquest any ha sigut molt important pel Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma. Ha sigut un any de celebració, i es pot dir que durant l'estiu tampoc no hem fet vacances! El primer que us vull ensenyar és com ha quedat la porta del local, amb el nou grafisme que li hem posat!

A finals de Juny vàrem fer la IIa Trobada de Bèsties, acte que sembla que agafa força al poble i que agrada cada vegada més! L'any que ve prometem moltes més colles, i amb les mateixes ganes de cremar-ho tot!

Just després de trobada vam col·laborar amb el Casal d'Estiu Solanes, que dedicaven aquesta edició del Casal a les entitats del poble. Així, dilluns següent s'omplia el local de petits i joves que van conèixer la llegenda, van poder fer-se banyes, veure les bèsties, i participar en una cremada final. Un matí genial amb tot aquests futurs diables!

I després d'això, un parell de setmanes per anar coordinant un mes d'Agost bastant atrafegat, i que començava el dia 1 amb un correfoc a La Garriga. Força pólvora, bon ambient i alguna protesta que altra contra gent que no tolera la tradició i la cultura del foc.

Vam seguir amb un Bolo del Follet i la Fantasma a Malgrat de Mar, on amb companyia dels "No m'atabalis" van dansar i cremar amb altres colles i van causar furor amb les turistes d'aquesta població, que no es van voler perdre l'espectacle!

I per no perdre el ritme, vam acabar amb un bolo el dia 31 a Cambrils, amb moltes més colles i amb l'estrena de nous dimonis. A més, el bolo va servir per realitzar un projecte audiovisual amb càmeres a les forques i als dimonis, amb el qual hem fet el vídeo dels 30 anys. I com va sent tradició, i ja que érem a Cambrils, l'endemà gran part del Grup cap a Port Aventura.

Un agost també marcat per la feina "oculta" però incansable del muntatge de l'exposició dels 30 anys de la colla! Més de 2000 persones heu passat durant tot el Setembre per una exposició que recollia des dels inicis, passant per tots els actes que hem muntat, recollint fotos, cartells, quadres, figures, estris i vestits del Correfoc. Ha agradat molt a tothom, i n'estem molt satisfets.

Però la traca final arribava, com sempre, per Festa Major. Els 4 dies més esperats a Sant Feliu. I anàvem preparats, el doble de carretilles que de costum, un inici molt especial, i un piro-musical que va aconseguir estar a l'alçada. El correfoc va ser espectacular, pel foc, per la gentada que ens vau acompanyar, per l'energia que transmetien els diables, i les ganes de festa que teníeu els qui ens acompanyàveu. El millor correfoc de la vida de molts dels dimonis presents, fins hi tot dels més veterants.

Hem tancat l'aniversari i els 30 anys de la millor manera, amb una entrada de gent nova que ha donat una empenta a la colla, i que n'assegura la següent generació, amb una exposició, un estiu de bolos sense parar, una nova web del grup, i una Festa Major fantàstica. Hem fet infinitat de coses, però no dubteu de que seguirem amb moltes ganes de cremar!

Mostrant exemples, encara que sigui de Fantasma!

Avui em ve de gust compartir amb vosaltres dues situacions curioses que m'han passat. Entres al caixer a treure diners, i hi ha cua. Al cap d'una estona entren una mare i el seu fill petit. Em mira i diu alguna cosa, però no l'entenc perquè tampoc estava per ell. I la mare m'ho repeteix: "Mira que diu, 'el senyor que porta la fantasma!'". Em quedo gelat de la memòria que té el nano, i de com m'ha reconegut, des del setembre passat, segurament, quan vam fer la Festa Major. 

Ahir, just abans d'anar a veure el Barça, ens creuem amb una nena i la seva mare, i la nena ens saluda. Ni jo ni el Ton sabem qui és. Unes passes més endavant sentim que li diu alguna cosa del correfoc.

A vegades no som conscients de la rellevància que tenen els nostres actes, dels senyals que transmetem a la resta amb tot allò que fem. I és que un simple ball amb la Fantasma del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma, que per nosaltres és molt simbòlic, però alhora ja molt normal, pot marcar més del que creiem als que ens envolten.

I fets com aquests, indiscutiblement, et fan treure un somriure i certifiquen que allò que estas fent realment val la pena. I seguim, seguirem.

Visita a Pirotècnia Catalana

Fa un parell de setmanes vam baixar a veure les instal·lacions de Pirotècnia Catalana, l'empresa que des de fa anys ens subministra la pirotècnia al Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma.

El grup ja havia baixat a veure la fàbrica però ja fa uns anys, així que vam decidir agafar els cotxes i baixar a Vimbodí, a veure com es fabriquen les nostres carretilles.

La veritat és que va ser una visita molt interessant. Sorprèn el nivell de manualitat que encara té el procés, tant alhora de fabricar la pólvora com després per fer les carretilles, o les carcasses del piromusical. Alhora, lo tradicional i artesà es barreja amb alts coneixements de química, doncs per poder generar els diferents colors, es fan barreges que cobreixen les boles.

Després de la ruta vam parlar sobre normatives, seguretat, protecció i característiques del nou catàleg de la pirotècnia, i sobre particularitats que tindrà el correfoc d'aquest any, que ja estem començant a pensar i organitzar.

Sens dubte, una bona joranda, que no podia acabar d'altra manera que amb unes proves de material nou de l'empresa, per sentir aquella olor de pólvora cremada que tant ens agrada! 

Ona Codinenca obra un projecte de micro-mecenatge a Verkami

Ona Codinenca ha engegat fa uns dies un projecte amb la plataforma Verkami per finançar els desplaçaments de la OK Lliga i poder cobrir així els partits del C.H. Sant Feliu.

Verkami és una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals. El seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions als diferents projectes, i aquí és on entreu tots vosaltres.

La proposta que us fem és que aporteu la quantitat de diners que volgueu (des de 10€ fins a 400€), que serviran per cobrir les despeses de desplaçament i material que ens costa la OK Lliga, i a canvi rebeu unes contrapartides que estan exposades en cada cas.

Des d'Ona Codinenca ens hem proposat recollir 1800€, que només ens seran traspassats si aconseguim el 100% del finançament. Tenim només 40 dies per aconseguir-ho! Si quedéssim a mitges, els mecenes recuperarien la inversió, però no podrem fer les transmissions d'OK Lliga.

Us animem a tot aquells que encara no ho heu fet, a col·laborar amb la quantitat que pogueu, i participar així en què pogueu sentir des de casa els partits del Fergo Aisa Sant Feliu a la màxima categoria de l'hoquei estatal!

Lliga Tu Jugues, un any més

Un any més la Lliga Tu Jugues fa unes setmanes que ha engegat motors i de moment fins a 20 persones fan les seves apostes cada setmana per als partits dels principals equips de hoquei, futbol, bàsquet i frontó codinencs.

Cada dilluns, dins del Tu Jugues repassem com ha anat la jornada de la Lliga entre tots els que han apostat a la Lliga. Entre els premis primers classificats a final de temporada hi ha 100€ a gastar a Decathlon i un sopar per a dues persones al TotKfe, entre d'altres!

Us animo a fer les vostres prediccions dels resultats dels partits (demaneu usuari a tujugues@onacodinenca.cat si no el teniu) i que tingueu tots molta sort!

El somni fet realitat

Amb tota la bogeria de final del curs passat, i la manera com vam quedar absorbits a nivell de temps i de mentalitat per tot el seguiment que vam fer de l'ascens des d'Ona Codinenca, encara no m'havia permès escriure quatre línies sobre l'increhible ascens del C.H. Sant Feliu a la màxima categoria de l'hoquei estatal, per primera vegada en els 39 anys d'història del Club.

Fa dues temporades ens van quedar amb l'espina clavada que el juny passat es van poder treure de sobre. Des de llavors, s'ha seguit apostant per el mateix equip, i per la mateixa idea de club de base, que disposa dels recursos que pot disposar un equip d'un poble de 6000 habitants. 

Amb una temporada molt ben gestionada, arribant amb plenes opcions a les últimes jornades, i amb el premi que significava el fet de guanyar la Copa del Príncep sent-ne els amfitrions, es va arribar al partit definitiu. 

En el fons, es va pujar a la Ok Lliga de rebot, amb una victòria del Mataró contra l'Alcobendas, que classificava matemàticament el Fergo Aisa Sant Feliu. El gran partit però va ser la setmana següent al pavelló Francesc Cassart de Sant Feliu de Codines, on el públic que l'omplia fins a la bandera van gaudir del partit i de la posterior festa de cel·lebració. 

Unes setmanes més tard ens vam adonar de que tindríem un inici de OK lliga prou divertit, amb la visita del Coinasa Liceo en la primera jornada, i un primer desplaçament al Palau Blaugrana, la pista del FCBarcelona. 

I ara que ja han passat aquests dos partits, el que toca és centrar-se en jugar la nostra lliga i defensar la permanència que tant els ha costat d'aconseguir. Serà una temporada molt més complicada que l'anterior, i segurament tocarà lluitar de valent fins l'últim partit!