dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013

Arriba aquest dia tant especial. Sempre m'ha agradat viure'l envoltat de l'ambient de roses i llibres, i treballant força les roses que regalo aquest dia. I com no podia ser d'altra manera, deixant la petjada de la diada al blog. Bon Sant Jordi a tots!

Sant Jordi té una rosa mig desclosa
pintada de vermell de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes,
i ell l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra


dilluns, 22 d’abril del 2013

Solucionar el problema de la brillantor de la pantalla en Ubuntu 12.10

Recentment vaig instal·lar un Ubuntu 12.10 en un portàtil, i quan tot ja estava fet, semblava que no iniciava, mostrant només una pantalla negra. Com que sí que reproduïa els sons típics d'inici de l'Ubuntu, vaig deduir que el problema estava a la pantalla. Al final vaig comprovar que el que passava era que l'Ubuntu s'inicia amb tanta poca llum a la pantalla que no arriba a mostrar res. Pujant la brillantor amb la tecla corresponent, es veien les opcions d'inici de sessió. 

Com que haver de fer això cada vegada que s'engega l'ordinador, és una mica molest, vaig posar-me a buscar una solució. I és força senzilla:

Primer cal fer, en un terminal

$ sudo cat /sys/class/backlight/acpi_video0/max_brightness

Això ens mostrarà un numero, que és el nivell màxim de brillantor de la pantalla (en el meu cas, 10). Després, editem l'rc.local
$ sudo gedit /etc/rc.local

I afegim aquesta línia al final del 

echo 10 > /sys/class/backlight/acpi_video0/brightness

On 10 és el màxim de brillantor (o el que preferim d'inici). Fet això, reiniciant l'ordinador n'hi haurà prou perquè s'iniciï amb la brillantor correcte.

Espero que us serveixi!

dilluns, 15 d’abril del 2013

Mostrant exemples, encara que sigui de Fantasma!

Avui em ve de gust compartir amb vosaltres dues situacions curioses que m'han passat. Entres al caixer a treure diners, i hi ha cua. Al cap d'una estona entren una mare i el seu fill petit. Em mira i diu alguna cosa, però no l'entenc perquè tampoc estava per ell. I la mare m'ho repeteix: "Mira que diu, 'el senyor que porta la fantasma!'". Em quedo gelat de la memòria que té el nano, i de com m'ha reconegut, des del setembre passat, segurament, quan vam fer la Festa Major. 

Ahir, just abans d'anar a veure el Barça, ens creuem amb una nena i la seva mare, i la nena ens saluda. Ni jo ni el Ton sabem qui és. Unes passes més endavant sentim que li diu alguna cosa del correfoc.

A vegades no som conscients de la rellevància que tenen els nostres actes, dels senyals que transmetem a la resta amb tot allò que fem. I és que un simple ball amb la Fantasma del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma, que per nosaltres és molt simbòlic, però alhora ja molt normal, pot marcar més del que creiem als que ens envolten.

I fets com aquests, indiscutiblement, et fan treure un somriure i certifiquen que allò que estas fent realment val la pena. I seguim, seguirem.



divendres, 12 d’abril del 2013

Emprenyada general: Inside Job

Aquest és el sentiment que m'ha quedat després de veure Inside Job. No té pèrdua. En forma de documental, i entrevistant a polítics, economistes, professors i analistes finançers, repassa el com, quan i perquè s'ha arribat aquí, començant a la dècada dels 90, passant per la crisi de les ".com" i acabant amb les sub-prime.

És increïble veure una vegada més com canvis en les lleis han desmuntat un sistema que estava prou regulat i protegit després del crack del 29.


Us ho recomano, per entendre que com deia un dia Josef Ajram a Salvados, la única culpa de la crisi econòmica és de les pròpies normes que organitzen i formen part del sistema econòmic mundial i dels estats.

Un documental per veure un parell o tres de vegades. Però amb unes setmanes de diferència. Perquè et fa entendre la situació al mateix moment que et fa entrar una mala folla monumental.

Podeu descarregar-la via torrent des d'aquí en castellà, o veure-la a través de Vimeo, subtitulada.