dijous, 28 de juliol del 2011

Sincronitzant certes carpetes de Dropbox

Pels que no ho conegueu, Dropbox és una eina que ens permet tenir arxius sincronitzats en diferents ordinadors, pràcticament sense adonar-nos-en. El que passa, però és que potser no ens interessa tenir totes les carpetes i arxiu que posem a Dropbox a tots els ordinadors on ho instal·lem.

Una cosa que no coneixía fisn ahir és que es poden personalitzar les carpetes que volem i les que no volem sincronitzar a un ordinador. Tenint en compte que sempre podrem accedir als arxius via web, això és una bona solució per si ho instal·lem a ordinadors on només volem certs arxius.

Tot plegat es fa des de "Preferències - Avançades" i modificant la opció "Sincronització selectiva". Seleccionem el que volem tenir en aquella màquina en qüestió i ja està!


Via Think Wasabi

dilluns, 18 de juliol del 2011

I ha arribat el final de Harry Potter

[Atenció: Aquest text conté spoilers]


Evidentment no arriba pas ara. Fa molt que va arribar, i que ens va deixar molt i molt sorpresos amb l'últim llibre. La solució de tot, el final de tot, que encara que és el final, et fa tornar al principi i et fa veure que, segurament, necessites re-llegir algun capítol dels milers de pàgines que té la història.

Harry Potter ens ha marcat molt als que hem tingut la sort de llegir-lo. Asseguraria que qualsevol persona que hagi acabat el primer llibre, ha acabat la saga, perquè la veritat és que cada llibre supera l'anterior. Ens ha fet emocionar molt. Jo acostumo a llegir de nit, al llit, tinc imatges guardades de mi mateix rient o plorant, a altes hores de la matinada, i fins hi tot quan el cel començava a clarejar en alguna ocasió. Recordo especialment el final del capítol del llibre on mor Albus Dumbledore. Vaig acabar el capítol, i tot i que no faltava massa per acabar el llibre vaig deixar-lo un parell de dies. Em notava estafat, enganyat per J.K. Rowling, que ens havia fet agafar tanta estima al millor director de Hogwarts, i ara ens el prenia amb una facilitat al·lucinant.

Recordo també el genial moment on ens fa entendre qui és realment Snape, i ens capgira tota la mentalitat que  teníem sobre aquest professor. També em ve al cap la fantàstica manera que té l'autora de transmetre'ns els sentiments d'amor. Aquelles primers sensacions, els primers petons dels personatges... En fi, els comentaris i records son infinits.


I divendres s'estrenava l'última entrega al cinemes de la saga. I només els que heu llegit el llibre entendreu perquè  mig cinema es va posar a aplaudir quan la mare de Ron mata a la Bellatrix. Va ser un sentiment de victòria col·lectiu, que ens retornava al moment en què ho llegíem. Una segona victòria aplaudida a la sala va ser la de'n Neville matant a la Nagini, la serp de'n Voldemort.

Haig de dir que és de les millor pel·lícules, sobretot perquè aconsegueix lligar prou bé la trama argumental, i alhora saltar-se força coses (han de fer-ho per força). Val a dir que fins ara no m'havien agradat massa, perquè el fet de saltar-se argument estava força mal resolt en algun cas, i això m'indignava. Ara, no es pot negar que és genial alhora de posar cares, situacions i paisatges, a les històries que tots hem viscut a través dels llibres.


Fa uns dies llegia aquest enllaç sobre la importància de llegir. Avui us recomano a aquells a qui us agradi llegir i en gaudiu, que (si encara no ho heu fet) us llanceu a la piscina amb aquesta genial saga i història.


Harry Potter ens ha marcat molt, a molta gent. Son més de 10 anys d'històries, de moments i de pensaments que en part ens han fet créixer i ens han transportat a un món realment màgic. I no puc fer més que donar les gràcies per tot això.


dilluns, 4 de juliol del 2011

El comiat de Buenafuente

Bé amics, doncs això ja està. I abans de marxar, voldria dir-los.., jo crec que hi ha molta confiança amb vostès, tota vaja, les tres coses més importants que he après durant tot aquest temps.

La primera és que vostès, el públic, són el que dona sentit a la nostra feina. Tota la resta és secundari. Hem intentat fer un programa de televisió digne i honest, sobretot per respecte a... a nosaltres mateixos, no cal enganyar-nos, però també a vostès. Algú va definir la mala televisió, com aquella tele amb la que et sents incòmode i maltractat, no? Doncs es tractava de fer tot el contrari. I perquè? Per vostès. Perquè vostès son molt més llestos del que creuen els programadors de televisió. Quan posin aquelles coses dolentes, a vostès els agrada? (Nooo) Doncs diguin-ho! Son bona gent, son gent amb ganes de divertir-se, de veure, escoltar, coses interessants... Aquest any hem portat persones molt llestes, que ens ajudaran a sortir de tot això: economistes, sociòlegs, psicòlegs... ha sigut increhible, i a vostès els ha agradat. Això és una herència que ens emportem.

La segona cosa, el nostre equip, el meu equip. Vull dir avui que el meu equip m'ha fet millor persona, i millor professional. Un aplaudiment per a ells, si us plau. Aquest programa el fa un col·lectiu, alguns els veuen per aquí, altres no els poden veure, però jo crec que és el millor equip de televisió d'Espanya. Dius... home és que hi ha altres programes. No son tan bons! Son bons, sí molt bons, però tant no! És un grup de gent compromesa, eficaç, afectuosa, soferta, cada vegada han cobrat menys, i ho han fet millor. Tontos? No, bons! Sí, sí, de debò. Jo els deia, "nois, el programa segueix, però hi ha menys pressupost", i deien "mhh d'acord". Bé, clar, també, on aniríen, no? hehe No això és broma, no els faltarà feina, els ho he dit a tots! No els faltarà feina, i si jo faig alguna altra cosa, comptaré amb ells. He après més jo d'ells, que ells de mi. I no ho dic per quedar bé perquè no en tinc cap necessitat. Ho dic de debò.

I una tercera cosa. Potser la última, no?, com a final, que és que també hem comprovat aquest any, que la comèdia, el món de la comèdia, és la millor feina del món, el millor. En comèdia ho pots dir tot, a sobre rius, i et sents millor! Un dia cabrejat, te l'arregla una bona rialla. Això d'anar a dormir "rigut" és molt bo. Lo altre també eh...!, i separa-ho no ho ajuntis! perquè hi ha gent que diu "jo mentre tal i jejeje" no; primer una cosa i després rius; que a vegades això porta confusions... En aquest temps injustos que vivim, cabrons, molts difícils, de canvi, no sé on anirem a parar, però a algun lloc arribarem, ens hem adonat de la importància de la ironia i de la paròdia. Perquè, o te'n rius, d'aquest món, a la seva cara, i als que el porten, o aquest món acaba amb la teva paciència. I això no, "eso no, eso no puede ser, Maria Teresa!".

Una altra cosa, jo no sé el que passarà al futur, potser tornem de vacances i Espanya ja no existeix, ens veiem tots a Andorra, no ho sé! Però una cosa està clara, segur que tornarem aquí per plantar cara a la vida i explicar-la sempre, sempre amb el nostre nas de pallasso, amb la seva impagable complicitat, i aquest equip que dic, que sabrà que això... aquest equip ja sap que això és més que un programa de televisió, això és una manera de viure. Ah, i una altra cosa, no oblidin que un còmic ha de fer sempre el contrari del que s'espera d'ell, perquè en la sorpresa està la gràcia. Potser tot el que he dit no és cert..! Nooo, sí, sí que és veritat.

Me'n vaig per on he vingut. Cada dia surto per aquí, i dic "ostres, cada dia entro, però mai he sortit". Vaig a veure com és això de sortida. I això sí, com a bon català i còmic, apagaré la llum que això gasta molt. Una cosa, demà es despertaran i no recordaran rès! Feliços somnis des de Barcelona.

Us deixo també amb el vídeo. Molt gran Andreu! Gràcies per tots els somriures!