diumenge, 4 de novembre del 2007
Navegant entre discos!
• Com et descriuries?:
Angel - The Corrs (comencem bé xD)
• Què t'agrada d'una persona?:
En un instant - Gossos
• Com et sents avui?:
Bueltatzen ("Tornar") - Berri Txarrak
• Quin és el teu objectiu a la vida?:
Tio Canya - Obrint Pas
• Quin és el teu sobrenom?:
Run - Snowpatrol
• Què pensen els teus amics de tu?:
El meu consol - Pep Sala
• Què penses dels teus pares?:
La luz - Beth
• En què penses molt sovint?:
Cada dia - Alex Ubago
• Què és 2+2?:
Espurnes de coratge - Els Pets
• Què penses del teu millor amic?:
Seguirem somiant - Sopa de Cabra
• Què penses de la persona que t'agrada?:
La nit s'acaba - Gossos (no... llarga nit ;P)
• Quina és la històrai de la teva vida?:
Hoy - Rosana.
• Què vols ser quan siguis gran?:
I'm not a girl, not yet a woman (segur que no... jajajajajaja)
• En què penses quan veus la persona que t'agrada?:
Berlin - Vega
• Què ballaràs el dia del teu casament?:
El ritmo del mar - Celtas Cortos (visca l'alegria! xD)
• Què tocaran el dia del teu funeral?:
Batukada - Betagarri (uoooo no està gens malament).
• El teu hobby?:
Summer Sunshine - The Corrs (solet solet!!! :P)
• La teva por més gran?:
El talisman - Rosana
• El teu secret més gran?:
Ten feet high - Andrea Corr
• Què penses dels teus amics?:
Everytime we touch - Cascada (yeah!!)
• Què opines d'aquest test?
El boig de la ciutat - Sopa de Cabra (si, si, el meu pc està boig XD).
Pauet.
Un pto princesa!
dijous, 20 de setembre del 2007
Reciclant
I finalment doncs només queda estar-hi una mica a sobre. Després del tancament, segurament temporal, però de moment temporalment indefinit xDD del fotolog,
www.fotolog.com/pablinsfc, doncs només queda estar més al blog. Bàsicament perquè és més versàtil que el fotolog, no te limit de textos (ni, lògicament, fotos), ni la pròpia limitació a penjar només aquests tipus de coses.
Fins ben aviat!
Pauet.
dimecres, 14 de març del 2007
Cap agressió sense reposta!!
Resposta a l’anònim del meu fotolog: http://www.fotolog.com/pablinsfc/22918222
Bé, indubtablement el comentari anònim d’ahir mereix una extensa i pensada resposta. Evidentment la faré en CATALÀ, doncs és la meva llengua, la que ho serà sempre, amb la qual m’expresso millor, i la més estimada per mi. Si no ho entens... simplement aprèn-ne.
Tan de bo fos el “típic” independentista. Tan de bo els independentistes fóssim “típics” de Catalunya... si fos així ja t’asseguro jo que ja no formaríem part d’Espanya. Però no és pas així, i per això els que formem part del Jovent Independentista (http://www.joventindependentista.com) treballem dia i nit per crear discurs, per fer veure a la gent que Catalunya estaria molt millor sense la resta d’Espanya, i probablement al revés també.
M’envies a la merda?? Envies a la merda a Catalunya?? Però que no veus que estaríem ENCANTATS d’anar-hi??? Però vosaltres no cal que ens acompanyeu, eh!, ja marxem nosaltres solets, i us deixem en pau per sempre més. Si de debò t’has de quedar més tranquil quan els Països Catalans siguin independents, doncs vol dir que en el fons volem el mateix. No, si encara trobarem punts en comú... Penosíssim.
Pel tema personal, no crec que et pugui fer fastig, doncs no recordo que ens coneguem. Ara, si tens problemes de consciència fot-te cops de cap contra la paret, o salta d’un pont sense corda, però no ho paguis amb gent que no en té la culpa. A més, si intentes convenç-se’m de que sóc espanyol, com a mínim argumenta-ho una mica, que no costa res... Perquè insultant només aconseguiu tot el contrari del que voleu. Insultar és caure baix. És de persones sense educació, sense cultura, sense llenguatge.
Crec sincerament que tot el que dius (o el que es dedueix del que dius... perquè dir, dir... poca cosa coherent dius) és fruit de la teva enveja a Catalunya, i a la desconeixença dels catalans i catalanes. Perquè si ens coneguessis, sabries que som una des les comunitats autònomes més potents d’Espanya. Sabries que generem més recursos que ningú. Perquè si bé les administracions estan a Madrid, et puc assegurar que els que treballem estem, en gran part, a Barcelona, i per extensió a tots els PPCC.
I quan sàpigues això, t’adonaràs de que en el fons, no t’agradaria que fóssim independents perquè Espanya perdria tant, però tant!!! Vaja, que quan aconseguim l’autogovern, no trigareu ni 24h a demanar-nos que tornem, perquè perdreu una de les principals potències que ara teniu. A la força, però malauradament, teniu.
I bé, això és tot. Simplement repetir-te que m’encanta el teu escrit (no com a escrit, que és penós, no té ni un sol argument), però si pel que significa. No és ni molt menys representatiu de la gent del país veí; doncs hi ha espanyols totalment respectables, bones persones, i amb qui es pot parlar, dialogar i intercanviar opinions.
Significa que hem de seguir treballant, que queda molta feina a fer. Significa que jo demà sortiré de casa amb l’orgull més alt que mai de defensar les meves idees, i de pertànyer a la primera organització juvenil de Catalunya. Significa que em sentiré molt millor de ser de les JERC (www.jerc.cat; www.jerc.cat/santfeliudecodines) Significa que defensaré les idees de llibertat d’expressió per tothom, per totes cultures, maneres de pensar, països, sexes, raça.
Però sobretot sortiré de casa amb ganes boges de seguir creant discurs per aconseguir una massa social que permeti algun dia que els estimats Països Catalans aconsegueixin l’autogovern respecte aquest país veí;
dimarts, 13 de març del 2007
Maneres de fer...
diumenge, 24 de desembre del 2006
Les festes
02.35 matinada [Inici]
St. Feliu de Codines
Bona nit a tothom.
Penjo aquesta foto per reflexionar també amb el post que he deixat a l'altre fotolog.
Perquè és època de Nadal, i això significa alegria, felicitat, amistat, bons moments. Si malgrat tot, cada cop més, ens estem tornant més consumistes; aquella moto nova, aquell ordinador nou, aquella tele nova o aquell CD del nostre cantant preferit, no ens aportaràn una felicitat més enllà del la purament material. Són conceptes tangibles que mai són importants, però que mai podran substituir les persones. hem d'intentar recuperar l'esperit tradicional d'aquestes dates.
Jo relament crec en la màgia del Nadal. Crec en què aquestes dates tenen algun "què", que fa que les persones siguin més felices, estiguin més contentes. Crec en aquella sensació que s'encomana cada nit de reis a les cases on hi ha nens petits, i que poc a poc va passant als pares, als amics, als veïns. M'agrada anar a les cabalgades de reis, simplement per veure aquells nens i nenes amb aquelles cares d'il·lusió, de fantasía. Aquells ulls que brillen només de pensar que aquella nit és molt especial. A mi aquesta fantasia sempre m'arriba també uns dies abans del 25. Cada Nadal tinc el meu moment d'empanació davant els llums dels carrers, com en el final d'un film romàntic. Penso que realment és una època en que va bé fer balanç, i recapitular sobre el que hem viscut, el que volem viure. Els objectius que tenim com a persones, com a familia, com a grup. És moment per recordar la gent que ens ha deixat, que no veurem mai més, o que simplement s'ha distanciat de nosaltres. Però també és moment de recordar la gent que està al nostres costat, perquè tenim molta sort de tenir-los, i sovint no ho valorem com ho hauriem de fer.
Nosaltres no portem uns dies gaire bons, i m'agradaria que aquestes vacances de Nadal servissin perquè tornéssim a ser la colla d'amics feliç, alegre, una mica esbojarrada, però sobretot INSEPARABLE, que sempre fins ara hem estat.
A tothom: Creieu en aquesta màgia. Reconcilieu-vos amb els amis, la familia, la parella. No val la pena estar enfadats amb la gent que tenim al voltant. Ara és moment. És el moment de trucar a aquelles persones a qui sempre "hem de trucar algun dia". És moment de veure a tots aquells amb qui "un dia hem de quedar, eh!!". És moment de retrobar-nos amb tots aquells amics a qui no veiem tant sovint. És moment de dir que els preferim a ells, abans que la nova moto i el nou ordinador. Perquè sense totes aquestes coses podem viure, però expliqueu-me com ho fem sense familia, sense amics, sense parella. És el moment de somriure, de ser, malgrat tot, una mica més feliços al costat de tots aquells que en algun moment han significat i encara signifiquen alguna cosa important a la nostra vida. Tots aquells que ens ajuden en els bons i mals moments.
Espero que a nosaltres això ens serveixi per solucionar els mals que té cadascú. Aquells problemes que ens fan estar una mica més tristots amb nosaltres mateixos i la colla en general. Hi ha problemes d'algu que no tindran solució immediata, doncs són massa grossos, massa complicats, massa difícils. Però m'agradaria que tots aconseguissim passar unes festes deixant de banda totes aquestes cabories personals. Perquè si ho fem també les podrem encarar després amb més força, amb més valentia, amb la tranquilitat que et comporta saber que tens algu que et fa costat, i que no et deixarà.
Espero que passem uns molts bons dies junts.
BON NADAL A TOTS!!!
Un petonàs i una abraçada
p@blin
Per tu, iaia, un record allà on siguis.
Per tu, padrí, perquè mai t'oblidaré
Per l'anna, el pare i la mare.
Per tu buleta, perquè t'estimo molt.
Per vosltres: Dídac, Albert, Maria, Berta, Serra.
Per tots els d'EMAV, JERC, Sant Feliu...
03.06 matinada [END]
[Extret del meu fotolog http://www.fotolog.com/pablinsfc]