Si bé tinc clar el que vull explicar-vos, és un d'aquells textos en què costa trobar les paraules exactes. Però tot son etapes, i ara toca tancar-ne una per obrir-ne de noves. Molts sabeu que la meva vida és força polifacètica i que la política ha marcat la meva manera de ser i de fer durant els últims anys.
Vaig començar a militar a les JERC (ara Jovent Republicà) l'any 2005, i va ser una de les millors decisions de la meva vida. Des de llavors, actes, executives, murals, acampades, campanyes, formacions, consells nacionals... Vaig acabar treballant-hi parcialment i tot, i aquella època va crear bones amistat que encara duren, després de 17 anys.
A nivell local, i ja a ERC, la meva manera de ser ha fet que hagi participat de tots els papers de l'auca: com a militant, responsable de comunicació, secretari d'organització, President local, coordinador de campanyes i, ara farà 3 anys, candidat a l'alcaldia. Ho vaig dir llavors i ho mantinc: ser simplement candidat/a a governar el poble que dus al cor, és una de les coses més maques que hi ha.
Ara porto 7 anys de regidor a l'Ajuntament, i és el moment d'avançar-vos que no repetiré una nova legislatura, per dos motius principals. El primer, és el dels resultats. Ho deia en un anterior escrit del bloc. Al meu entendre, ERC Sant Feliu hem comès dos errors importants en les últimes campanyes, precisament les que he portat jo amb més energies i ganes, que ens han costat no només no ser claus en l'aritmètica de pactes, sinó ni tant sols augmentar la representació a l'Ajuntament.
De les eleccions del 2015 en vam fer la lectura (resumint) que la persona que encapçalava la llista no era la idònia. I el 2019, quedant-nos ben a tocar del canvi, va quedar clar que l'estratègia marcada per la candidatura local d'anar en llistes separades no havia sigut la millor, quedant-nos a les portes de poder fer el canvi possible. Són dos errors importants, que m'han fet reflexionar també sobre la capacitat i idoneïtat de les meves decisions al capdavant de la secció local.
Això ha significat 7 anys d'oposició, de veure com les coses seguien decaient, i com ens faltaven 2 vots per poder-ne canviar el rumb. Il·lusions, idees i projectes treballats en campanyes intenses i Plens llargs que mai han arribat a ser factibles. En casos comptats (i ens n'alegrem!) el govern ha fet realitat conceptes que ERC va posar sobre la taula en campanya, però evidentment no és el mateix.
Molts sabeu i vau viure la meva implicació personal en el referèndum, en la seva organització i execució. Va ser un gran dia, un dia històric en molts sentits, però sobretot per les forces que s'hi van posar des de totes bandes, partits i societat civil. Aquella unió màgica costarà de tornar a trobar. I potser és egoista dir-ho així i dir-ho ara, però jo vaig entrar a ERC per fer tot el possible per la independència, i ara segurament ens toca gestionar un llarg "mentrestant".
Els últims mesos, sobretot després de l'1OCT i del judici posterior, he sentit que les meves energies personals i interès pel projecte polític minven. I a banda que no crec que en tingui prou per tornar a ser candidat, penso que fer-ho amb aquests pensaments no seria gens sincer. També tinc el convenciment de que, com molts d'altres, serem al peu del canó quan torni a caldre. Però ara toca baixar una marxa, i carregar piles.
Dels 8 anys a l’Ajuntament me n’enduc molts aprenentatges. De que l’Administració local és i serà efectivament la més important; de que els diners no ho poden tot, però que per transformar el nostre entorn és necessari ser valent a nivell pressupostari, i si ara estem en “crisi” i no es pot fer, algú haurà de preguntar-se perquè no es va fer en anys anteriors. Una altra cosa que aprens, també estant a la oposició, és lo soporífament llargs que poden arribar a ser els tempos de les administracions. Sí, les coses costen de fer i de tramitar, però com a regidors el que hem de fer és precisament buscar solucions i maneres d’escurçar-los.
No pot ser que adormim projectes desenes d’anys, per llavors tornar a començar, com ha passat per exemple amb l’habitatge de les antigues casernes, o que ens costi més de 4 anys instal·lar uns carregadors elèctrics. No pot ser que diguem en campanya electoral que muntarem un punt d’informació turística i que no només no s’hagi fet cap pas en aquest sentit, sinó que tinguem a un dels millors emplaçaments per aquest lloc un contenidor de brossa municipal.
Uns exemples més: tenim un camí del Parc Usard que és un projecte que ja va costar molt (massa!) d’aconseguir, però la part que ens pertoca com a Ajuntament, no està cuidada. A l’octubre de l’any vaig fer una incidència a la App Municipal, perquè a l’inici del camí, on hi ha dos bancs que miren la magnífica vista de la carretera, d’esquena als Cingles, hi havia brossa a l’entorn, perquè hi faltava una paperera. A dia d’avui, 8 mesos després, no s’ha posat. Si aquests són els terminis, si ens costa més de mig any posar una paperera, no anem bé.
Aquesta legislatura hem fet un espai de dol gestacional i perinatal. L’espai en sí es va pensar amb cura, i es va executar de forma perfecte. Què faltava? Faltava, un cop més, allò que depèn de l’Ajuntament: pintar la paret, el mur del cementiri, que deslluïa una mica l’acabat general. Un cop més, el que fa algú de fora (la Diputació, la Funerària) queda bé, i la part de l’Ajuntament, queda malament, o coixa.
Tampoc ens podem permetre que solucions com les d’una claveguera s’eternitzin i s’allarguin mesos i anys, i tinguem aigües brutes baixant pels entorns del nostre municipi. Hi ha tràmits urbanístics que ja sabem que son lents, però hem de posar tots els esforços per escurçar-los. En alguns casos, té cert sentit o certa justificació, en d’altre, com els que he comentat, senzillament crec que NO pot ser.
També crec que a Sant Feliu hem de millorar la transparència i comunicació per apropar-nos a la gent i fer-los partícips del que fem, que al final, es fa amb els diners de tots.
Cal dir que dels “meus” 8 anys, els últims 3 han tingut un caire diferent. Sobretot en el to, en les formes. Tot i així, crec sincerament que hi ha gran part del govern que segueix pensant que la oposició no tenim idees vàlides, que no se’ns ha d’escoltar o que se’ns pot donar pel seguit, fent ganyotes, reaccions o mirades contra els nostres arguments i preguntes. Si més d’una vegada hem hagut de recórrer a l’absurd, és perquè precisament veiem que amb els arguments normals ni tan sols se’ns escoltava. Evidentment la nostra feina és la de fiscalitzar, criticar i proposar millores i alternatives a l’acció de govern. També, quan hem vist coses coherents i ben fetes, les hem dit. L’actual alcaldessa sap utilitzar correctament el terme unanimitat, i l’hem sentit dir moltes vegades durant aquests tres anys.
Pels propers mandats, dos desitjos: el primer, que ningú es quedi a dos vots de poder aconseguir la seva fita, perquè emprenya força. Tot i que a vegades et va a favor, i a vegades en contra: la Montserrat Anento (en pau descansi) va entrar de regidora per ERC el 2007 justament per només dos vots. El passat 2019, el mateix fet se’ns va girar en contra, i ens vam quedar a les portes del segon regidor, per també dos “senzills” vots.
En tot cas, el segon desig encara més important, que NO tornem a tenir un govern que executa un programa, unes accions, en direcció oposada a la majoria de vots del poble. Crec que aquest context és una situació que l’actual govern (i en concret els partits de JUNTS i el PSC), no ha tingut present moltes vegades durant aquest mandat, que teníeu la majoria de vots dels codinencs, a l’altra banda, a la oposició
No vull acabar l'escrit sense donar les gràcies a tota la gent que m'ha donat suport aquests anys: família, amics, companys de partit i treballadors municipals. També als centenars de codinencs que han apostat per ERC a les eleccions, per suposat. I un agraïment especial a les parelles que han confiat amb mi com a regidor per casar-se i unir-se en matrimoni, fent-me sentir aquells dies amb un orgull especial de ser regidor de Sant Feliu de Codines.
Baixo del carro polític, però no de l'activisme social. Sabeu que seguiré treballant pel poble des de totes les entitats on estic posat, empenyent, construint i posant també el meu gra de sorra per fer un Sant Feliu una mica millor.
