dissabte, 11 d’agost del 2012

Pujada al Pedraforca 2012

Va ser un d'aquells rampells que t'agafen d'un dia per l'altre. "I si divendres fem el Pedraforca?" La proposta no es podia rebutjar, així que amb la idea de marxar prou d'hora, però amb la tranquil·litat de fer vacances per davant, a les 9 del matí ens plantàvem als 1550m del Mirador de Gresolet.

Una ullada fugaç al mapa per confirmar un recorregut que tenim sabut, i enfilem cap al refugi, fent un troç de pista al començar. Arribem al refugi ja amb l'escalfament fet, i després d'acabar de posar-nos les coses bé a les motxilles i saludar als guardes enfilem cap amunt.

La pujada fins al Coll del Verdet es fa, una vegada més, intensa. No tant com em van fer suar en Raul i en Pep el 2010, doncs avancem sense perdonar, però sense presses. El temps ens dóna una ajuda en aquesta pujada, doncs hi ha un cel amb clarianes i una temperatura força agradable. Arribem als 2250 Coll del Verdet en 1h40min. 


Descansem una estona i gaudim de l'entorn. Ens enfilem uns metres més, fins just a sota de l'inici de la grimpada, i parem a esmorzar. Preparem braços i cames i comencem a grimpar pedra amunt. Fem el cim al cap de 45 minuts, amb un total de 2h40min de pujada, des del Mirador.

Mentre hem fet l'últim tram de pujada el cel ha anat millorant, i ara tot i tenir alguna boira podem gaudir de l'entorn i de les fantàstiques vistes del Cim del Pedraforca i comentem la jugada amb els altres grups de joves que hi ha a dalt. Uns companys de "La Vella" ens obsequien amb un bastant sofert pilar de 2, amb estelada inclosa!

Amb les piles carregades encarem la baixada. El primer tram força ràpid fins al coll de la muntanya, per encara la tartera des de dalt de tot. L'inici està força perjudicat pel pas dels anys i de la molta gent que fa aquesta muntanya tant emblemàtica de Catalunya, però amb compte i precaució arribem a la meitat de la pendent on sí que es pot baixar amb agilitat per sobre les pedres, clavant els talons.

Arribem al final de la tartera després de 50min d'haver sortit del cim, amb energies encara per gastar, decidim fer l'últim quilòmetre i mig fins al refugi corrent, pel camí que voreja la muntanya i que és fantàstic de fer, amb un perfil de baixada i pujada constant entre les arrels i els arbres de la part baixa del Pedraforca.

Finalment arribem de nou a la màgica gespa del refugi amb un temps de ruta de 3h40min, i unes 5h20min totals, i decidim dinar allà mateix. Una mica de repòs, estiraments, i cap avall!


Un dia genial, en una muntanya fantàstica, amb la millor companyia! :)

divendres, 10 d’agost del 2012

Tocant el cel

Diumenge passat vam pujar amb la Esther i el Marc a fer realitat un regal pendent que teníem dels 25 anys de l'Esther: un bateig de vol amb parapent! A mi feia temps que em venia molt de gust provar-ho, després d'haver-me afartat de fer inflades als aterratges quan el pare volava amb els Falcons de Bertí des del Paré a la Pineda.

Així, vam arribar a camp del costat de la Casa Sobrestrada d'Avià a la hora prevista, mirant a les muntanyes que ens envoltaven i a l'horitzó, doncs l'Oriol Duixans, el director de Parapent Espais, un dels primers pilots de parapent de Catalunya i Espanya, ens havia dit que vindrien volant. No sabem si saltarem des d'alguna de les tres maries, des de la rampa... qui sap!

Un cop presentats, pugem a en Xavi Madrid i en Pep Casals al cotxe i cap a l'enlairament. Per les condicions de vent i de temps ens porten a la Figuerassa, a la muntanya que queda darrera el monestir, just al costat de les antenes.

Com que el vent entrava de cara i amb la força perfecte, fem les quatre fotos de rigor, però ens afanyem a equipar-nos per poder sortir. Fem una primera inflada però no és bona. Vela a baix, un pas a l'esquerra i ara si, cap a endavant!

Comentar que en cap moment tens la sensació de "tirar-te" o de "caure" cap avall, doncs a la que fas 6 passes endavant surts volant endavant i al cap de res tens estas volant com un ocell més! A partir d'aquí, només aire, comentaris amb en Pep i la companyia de l'altímetre, que ens acompanya cada vegada que ascendim. 
Encarem cap al Monestir de Queralt i ens quedem una estona fent unes voltes per sobre, prop també de la rampa. Una tèrmica ens permet pujar de sota el Monestir fins passat el cim, abans de trobar-nos uns segons amb l'Esther i en Xavi, que venen a la nostra zona. Ens fem 4 comentaris mentre volem força junts, i ja toca anar cap a l'aterratge.

Travessem la vall cap a la primera Maria i cap a l'aterratge. Uns metres per sobre en Pep em proposa fer una mica de "Dragon Khan", i jo accepto una mica sense saber què vindrà. Fem un parell de "vuits" a l'aire amb el parapent més horitzontal que vertical, que fan posar la panxa ben del revés, però molt millors que a l'atracció de Port Aventura, us ho asseguro!

Finalment aterratge de principiants (de cul a terra!) i quatre últimes fotos de rigor mentre esperem a en Xavi i la Esther.

Una experiència molt i molt recomanable, totalment suau i relaxada, amb el punt d'adrenalina que causa el fet de tenir el terra molt avall, però amb la seguretat i l'autonomia de poder baixar i pujar, anant una mica "al teu aire".


Per acabar d'arrodonir el matí, dinar dels bons a "Els Roures", i visita al Santuari de Queralt i al centre de Berga. Un dia absolutament fantàstic!