Crackejar claus WEP de xarxes wifi

Per a tots aquells que el títol us espanti el títol, que sapigueu que malgrat el que pugui semblar no faré un post gaire tècnic. I és que si bé fa uns anys crackejar (fer-se amb la contrasenya) d'una xarxa wifi per "força bruta" era un seguit de passos amb linia de comandes (sí, allò que és blanc i negre i que molts ja no recordeu), avui en dia es pot fer tranquil·lament amb entorns gràfics, i sense que calgui instal·lar cap programa pràcticament.

M'agradaria destacar abans de començar que l'objectiu d'aquest escrit és el de mostrar la fragilitat de segons quines encriptacions wifi, i que de la mateixa manera que us puc explicar com entrar a una xarxa wifi amb protecció WEP, es pot explicar també com impedir que la gent tot i que tingui la contrasenya wifi pugui accedir a la xarxa interna i a l'accés a internet. Recordar-vos també que utilitzar aquests mètodes en una xarxa que no sigui de la vostra propietat és delicte i està penat per llei.

Dit això, el principal problema que trobareu per poder fer servir els programes que us ajudaran a obtenir la contrasenya del wifi és que reconeguin la vostra targeta inalàmbrica i el seu chipset. Aquí podeu trobar un llistat de les marques que funcionen millor. Per norma general, funcionarà sempre millor amb un adaptador wifi usb amb antena externa que no pas amb l'adaptador wifi intern del portàtil. Aquí podeu trobar un llistat de marques i models més o menys compatibles.

Un cop tenim l'adaptador apunt, el que cal fer és descarregar-se el sistema operatiu Wifiway, que NO cal que instal·lem al nostre ordinador. Baixem l'arxiu ISO i el posem en un CD (amb el nostre programa comú: Nero, Brasero, CDBurnerXP...). Fins aquí molt fàcil.

Ara el que cal fer és iniciar l'ordinador amb el CD posat, i entrar al sistema operatiu.  Pot ser que necessiteu configurar el vostre ordinador perquè en comptes del vostre sistema operatiu, carregui el del CD: a internet hi ha informació sobre com fer-ho).

A la primera pantalla triem la primera opció.

Seguidament carrega el sistema.

Ens demana l'idioma a utilitzar (seleccionem Spain).

Acceptem la configuració de teclat

I esperem que carregui el sistema operatiu.

Un cop dins, des de fa un temps ja s'han fet scripts (ordres "automatitzades") per no haver d'escriure ni una sola paraula al terminal. Així, obrim el menú principal, seleccionem Wifiway, seguidament "Suite aircrack-ng", i "airoscript wifiway nuevo".

Això obrirà un terminal amb un menú.

Seleccionem la xarxa wifi per posar-la en mode monitor.

Mirem el nom de la interfície i tanquem aquesta segona pantalla.

El primer pas és seleccionar al xarxa que farem servir i posar-la en mode monitor (el nom serà semblant a wlan0, wlan1, etcètera). Un cop seleccionada tanquem la pantalla i tornem al terminal. Ens preguntarà quina interfície fer servir.

La primera resolució és suficient.

Un cop al menú seleccionem "mon0" (piquem 3 i enter), 

que és la que fa un moment ens ha creat el sistema operatiu.

Un cop triada la xarxa només cal seguir els passos 1 a 4 del menú.

1: Escanejar: S'obrirà una segona pantalla on començarà a buscar xarxes wifi i ens indicarà quina cobertura tenim. Al cap d'uns 20 segons podem tancar la pantalla i tornar al menú.

Seleccionem la opció 1, escanejar.

Triem la tercera opció (només xarxes amb protecció WEP).

Triem la opció 1, escanejar a tots els canals.

A partir d'aquí comença a buscar les xarxes. Al cap d'una estona

podem tancar la pantalla d'escaneig i tornar a l'anterior.

2: Seleccionar: Se'ns mostraran les xarxes que s'han detectat abans. Triar el numero de la xarxa que volem atacar i prémer enter.

En aquest cas només podem escanejar una xarxa. 

Seleccionem la opció 2.

I aquí la primera de totes, opció 1: Falsa auth > Automàtica

3: Atacar: Tornem al menú inicial, i seleccionem la opció 3. S'obriran 3 pantalles on es controla la injecció de paquets i la captura de dades. Aquest pas pot durar des de 5 mintus fins a més de mitja hora. El que hem de mirar és el camp "Data", que per anar bé hauria de ser de mínim 25.000.

4: Crackejar: Amb uns quants milers de vectors IVs (dades per aconseguir la contrasenya), triem la opció 4 i començarà a treballar per obtenir la clau.

Triem el mode aircrack (opció 1)

I la opció 2: versió aircrack-ng Estandard

Si no té prou dades ho tornarà a provar automàticament després d'un cert valor (25.000, 30.000, etcètera). 

Quan trobi la clau ens la mostrarà amb un missatge del tipus KEY FOUND amb vermell.

Play amb octave

Avui faig un post una mica de servei a la comunitat, perquè he estat una bona estona per trobar com resoldre un problema de l'octave, i sempre està bé posar un granet de sorra perquè els que vinguin després no s'hi trenquin tant la crisma.

El tema és que a classe de processament del senyal, fent servir octave, a més d'un ens ha donat un error al intentar reproduir el nostre so amb sound(signal,8000);

L'error era el següent: 

sh: play: not found

Després de buscar a mil llocs he trobat que la funció "play" pertany a una llibreria que és externa a octave, anomenada 'sox'. Per tant, intal·lant aquest paquet des de Synaptic o amb:

sudo apt-get install sox;

queda solucionat el problema!

Posada al dia - Nou curs!

Com veieu la Baixada de Llits i la Festa Major de Sant Feliu posaven punt i final a un molt bon estiu. Després, però, tocava posar una mica de seny i encarar el nou curs de la Pompeu. Acabats de manera prou acceptable els examens de setembre, encaravem el segon curs.

Aquest segon curs arriba molt carregat: Estructura de Dades II, Estadística, Processament del Senyal I i II, Teoria d'Autòmats i llenguatges formals I i II, Art i Tecnologia, Infografia I, Xarxes I, Tecnologies de la informació, Intruducció a l'enginyeria de software; i ja les inseparables matemàtiques (Anàlisi, Ampliació d'Analisi) i Computadors III.

Una altra novetat és que hem estrenat el restaurant del Campus de Comunicació, així que per fi tenim menús consistents a preus raonables!! La veritat és que està prou bé!

L'únic punt en contra de fer segon és l'horari, i és que anar de tardes i pujar a segons quina hora de la nit amb el Sagales fent el que anomeno jo com la "ruta turistica per la nostra bonica provincia de Barcelona", emprenya una mica.

De totes maneres les assignatures pinten prou bé, i de ganes de fer-les n'hi ha moltíssimes! Així que endavant!!!

Salut!

PD. I amb aqust arribo als 260 posts!

Estrenem campus a la UPF!!!

Grans frases a evitar

Frases que hay que evitar decirle a un aspirante a ingeniero:

- “No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas”.

Sabemos que no es verdad, sabéis que no es verdad...¡¡¿POR QUÉ CO** LA DECÍS?!! Es un insulto a nuestro estado emocional tratar de animarnos con semejante frase. La única respuesta digna que os merecéis sería "¡Que te den por cu**, ca**** de mi****!" pero como somos educados y estamos hundidos en la miseria respondemos un tímido "Sí, claro, a la próxima, seguro". Es mejor el silencio, no os preocupéis, sabemos que no nos comprendéis así que no hace falta que os esforcéis porque será peor.

- “¿Qué tal el examen?”

MAL, el examen MAL, asqueroso revuelve-heridas. Obviamente las semanas que me he tirado estudiando cual guarra no ha evitado que me fo**** el cu**** cruelmente. ¿Para qué preguntas? ¿Para disfrutar de mi miseria? ¿Para decir "No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas"? No se pregunta, lo único que puede ayudarnos a salir del boquete es dinero y chocolate. Si no estáis dispuestos a ofrecernos nada de eso manteneros alejados y no os regodeéis en nuestro infortunio.

- “¿Pero no has acabado la carrera todaviiiiiiia?”

Vamos a ver, cuando terminemos la carrera os enterareis, el mundo entero se enterará. Nos pondremos nicks en el messenger con tantos emoticonos felices que dolerán los ojos, lo publicaremos en el periódico, en el BOE, haremos una gran fiesta, definitivamente NO LO ESCONDEREMOS. Así que no nos preguntéis si hemos acabado la carrera cuando la respuesta es obviamente no. Eso no hace más que darnos aún más ganas de suicidarnos o de cambiarnos a Magisterio.

- “Pero ¿tan difícil es?”

No, que va. Está tirado. Yo es que disfruto pagando 900 € de matrícula y dejando que me metan palos por el cu**. PUES CLARO QUE ES DIFÍCIL. Es tan difícil que vuestra mente pagana es incapaz de comprender los niveles de dificultad y de abstracción absurda a los que puede llegar un cerebro humano. No respondo de mí como otro estudiante de Filología Inglesa ponga en duda la dificultad de una Ingeniería.

- “El hijo de Fulanita se hizo la carrera en 5 años”.

BIEN POR EL HIJO DE FULANITA. Tirémosle cacahuetes y bailemos a su alrededor. También hay gente que no la acaba nunca, y no vemos a nuestros padres diciéndonos cada día "qué orgulloso estoy de ti, hijo, que aún no te has dado cuenta de que no vales para esto".
Nada de comparaciones, porque entonces podemos mencionar a ese compañero nuestro (historia verídica) que se sacó como pasatiempo la carrera de magisterio mientras cursaba la nuestra.....a ver quien humilla más a quien.

- "¿Por qué curso vas?"

[... silencio incómodo producido tras la pregunta].

Di tú algo, capu***. Tú has preguntado. ¿Tu objetivo era reírte de nosotros y jactarte que te estás sacando Turismo hinchándote de fo**** y a curso por año?
Porque no falla, el silencio incómodo siempre se rompe con "Pero ¿cuántos años llevas en la carrera?"
CINCO PU*** AÑOS,IMBÉCIL. Los suficientes para saber sólo con mirarte a la cara que tu padre y tu madre tuvieron una mala noche cuando te engendraron. Y que sepas que cada año es como un horrible infierno en el que te clavan cristales en el corazón y te arrancan las uñas con unas tenazas...¡¡Y AGUANTO AHÍ CON DOS COJO***!!
No te atrevas a juzgarme.

- "Mi carrera también es muy difícil. Sólo tienes que estudiar más."

Oh sí, tu examen de Meterse un Dedo en el Cu** y Olerlo de Económicas supera con creces el temario de asignaturas como Cálculo Numérico o Tipos Abstractos de Datos. Osea que yo soy un vago y vuestro temario apenas deja tiempo para rascarse las pel**** y meterle mano a la gua*** de filosofía de al lado , sí será eso , que no estudio; los exámenes de cinco horas, los temarios imposibles de los que ni los profesores tienen pu** idea o las preguntas trampa para pillarte son meras distracciones de la verdadera realidad: ESTUDIANDO SE APRUEBA.

- “Todos tenemos asignaturas difíciles”.

Vale, cuando hayamos acabado nuestras respectivas carreras, yo Ingeniería Industrial y tú Magisterio, hacemos una cosa, yo me matriculo en TODA tu carrera y tú te matriculas en 3 de mis asignaturas, digamos Campos, Fluidos y Elasticidad y a ver quién acaba antes. Te reto. Te desafío….Ca****.

Bueno, esto ha sido todo. Como es una guía básica no hemos querido incluir frases también muy célebres como "El profesor no será tan cabrón como crees", “Vaya
mierda de ingeniero informático que no me sabe arreglar la lavadora”, etc...".

Via una colla de comentaris al facebook, i d'aquí.

Fotos Manifestació

Foto de la Manifestació per l'Enginyeria informàtica d'ahir al matí:

Manifestació Enginyeria Informàtica!

Post telegràfic ultraràpid, per falta de temps bàsicament. Demà, qui es vulgui apuntar a la Manifestació a favor dels Enginyers Informàtics, que vingui a les 12 a la Plaça Sant Jaume que estarem tots allà, alumnes i professionals, per manifestar-nos Passeig de Gràcia amunt.

Per ser correctes hauria de fer un bon escrit amb els ets i uts de la qüestió, però per ser realistes al temps que tinc, us deixo amb dues fonts d'informació. La primera, el post de l'Adrià Fontcuberta (Estudiant també d'Enginyeria Informàtica) a Buscant a Wally. L'altre, al web on s'informa de la manifestació.

Us adjunto el cartell, i us emplaço a manifestar-vos sempre per allò que penseu que sigui just!!

Salut!

Pau.

PD: I una mica de música per acabar bé el dia.

Engegant màquines

Doncs sí, avui divendres dono per acabada la temporada d'"engegar màquines", que tant costa de passar. Ha sigut un més de setembre, realment complet i ben actiu. La primera setmana pels exàmens de setembre, que han anat prou bé.

La segona i tercera setmana pencant quasi exclusivament pel Correfoc, primer per preparar la XVI Baixada de Llits, i després per preparar i viure una genial Festa Major de Sant Feliu, amb el Correfoc i la nova fantasma com a gran protagonista de la festa. Vam tenir moments bons i dolents, però va ser un orgull i un honor, compartit amb la inseparable Elisenda, poder formar part en viu d'una de les llegendes vives, la del Correfoc, de la manera que ho vam fer.

I en acabat això, canvi de samarreta i a pencar quasi també tota la següent setmana perquè el dia 26 presentàvem la nova graella d'Ona i el dia 29 començàvem les emissions. Aquesta setmana ha servit perquè els programes "vells" es retrobessin amb els seus oients, i perquè les noves incorporacions entressin realment fortes. Encara en falten, però tant el Barbyturik com el Narinan han tingut un èxit en audiència i repercussió que ha sigut increïble.

A més el dia 25 començàvem de nou a Can Pompeu, i el dilluns ja va ser al 100%, tot i que amb un horari prou estrany. Així que ara ja només queden quatre coses a engegar (demà fem el primer Ple en directe, en breu comencen les transmissions del futbol...) però ja està; ja hi som de nou, i de ple.

Un estiu no massa alegre, però que ha tingut prou bons moments, se'n va per donar pas a una tardor que esperem posi les coses una mica més al seu lloc.

Sense gaire temps

Avui no tinc gaire temps perquè comencem l'època negre de la Pompeu, les recuperacions de Setembre. Us deixo amb aquesta foto que he descobert avui i que m'agarda molt. És del dia de la promoció del Sant Feliu.

Salut!

Passant pàgines

Quasi bé tothom que em conegui poc o molt, sabrà que em costa dir que no. Em costa renunciar propostes, actes, i liades en general. Dimecres passat, però, va ser un dia especial. Va ser un dia de passar pàgina, d'alguna manera.

Com cada dimecres, un grup de persones ens reunim al Casal als voltants de les nou del vespre, fins aproximadament les onze. Som l'equip de muntatge del Deixalles '81. Tot plegat una bona colla, tot i la llàstima de la baixa del nostre "Teloner" oficial.

Però dimecres passat va ser l'últim dimecres de muntatge. Després de quatre anys com a tècnic de llum del Deixalles, deixo el lloc. Em fa mal que no hi hagi relleu, perquè això complica les coses a tot l'equip, però ja no hi ha marxa endarrere.

D'una banda, la Uni aquest curs ha anat prou justa. A setembre suaré per aconseguir un 75% d'aprovat, i així tancar un primer curs una mica digne. D'altra banda, a Ona Codinenca les coses per la temporada vinent estan agafant un volum prou bonic, amb nous programes que, tot i la nova gent que tindrem, ens portarà molta feina als que hi som, i a mi personalment com a tècnic de la radio.

A més d'això, d'una banda el fet de no haver-hi relleu al Deixalles és sinònim de no haver tingut "companyia" pel que fa al so, fins ara, al grup. I això ha fet que els últims bolos siguessin més una obligacio que un disfrutar d'allò que, això si, m'agrada molt fer.

Sempre fa mal deixar una cosa així endarrere. Són quatre anys de sensacions, de moments inoblidables, de xerrades, d'idees, de muntatges, de viatges de bolo arreu, de trobades de teatre, de Pastorets, de concursos, de premis... No exagero gens si dic que estar al Deixalles m'ha aportat dels millors moments de la vida fins ara.

Així doncs, el compromís que em queda és lògicament el d'acabar la pàgina web, i el de fer una de les activitats més importants i alhora també més complexes del grup, Els Pastorets.

Només em queda de nou donar les gràcies avui a totes les persones: actors, tècnics, tramoies, direcció, encarregats de maquillatge, de vestuari, apuntadors, i en especial al Quico per les nostres xerrades, al Josep per la companyia, els consells, la confiança, la formació, i l'amistat, al Climent, per suportar-me cada obra a través del walkie, al Francesc, per tots els bons moments, al Canadell, pel seu bon humor, i a tothom amb qui hem passat tantes bones estones.

"Salut, Pastors!"

Nova cagada de Micro$oft

Avui us penjo una curiositat que em va comentar fa uns dies en Bernat, de la Pompeu. Vam buscar una mica per internet i aviat vam veure que en va ple.

La questió és que el Sr. Microsoft Excel 2007 té un seriós problema a l'hora de fer qualsevol càlcul que doni com a resultat 65.535. Per exemple, tenim que l'operació 850 per 77'1 hauria de donar aquest resultat, tanmateix el programa, que barat no és, percisament... ens diu que el no, que la multiplicació dóna 100.000.

I podeu provar més d'una operació amb el resultat anterior. No hi ha santa manera!!

Podeu veure'n més a Kriptopolis.

Pels Pompeu's: no em direu que no te pinta de que aquest programador és el dels Patriot i els de l'Arian5... encara volten pel món... ;)

Salut!

Pau.

Noves impressions

Noves impressions del que pot ser aquest tercer trimestre:

- Passem de programar en C a fer-ho en Java. Primera frase del profe (resum: "Nois, s'han acabat els punters!".

- En resposta a una proposta d'un alumne sobre la cinquena generació d'ordinadors, que proposava que seria quan aquests entressin en el món de la física quàntica, el professor de Sistemes Operatius li diu "pero eso seria fumar mucha marihuana, no??". Partida general de la classe, i frase directe a patatabrava!

- Classes de pràctiques de Procesament del Senyal I en anglès. Avui hem fet la primera i... bé... tinc una mica rovellada l'expressió per dir-ho finament. (Tot i que fins hi tot jo m'he sorprès de que la comprensió no m'anava pas malament).

- Computadors III seguirà molt probablement el camí de CompusI i CompusII XD.

- D'altra banda, crec que farem totes les assignatures, pinten prou bé.

- Hi ha enginyers que cobren 7.000.000.000 de dolars per no pensar, i fer petar un coet (Arian5) en 30 segons... per la cosa més tonta del món.

En fi, vaig a veure que fan de bo els de l'AXA Barça.

Salut.

Pau.

La vida universitaria

COSES QUE HAS DE SABER ABANS D’ENTRAR A LA UNIVERSITAT:

1. No importa lo tarde que sea tu primera clase, te vas a dormir igual.

2. Vas a cambiar completamente y no te darás cuenta.

3. Puedes amar a varias personas de manera diferente, pero a la que mas amas no te corresponde.

4. Los alumnos de la universidad también tiran avioncitos de papel durante la clase.

5. Si vas a clases con zapatos, te preguntarán por qué andas tan elegante.

6. Cada reloj del edificio muestra una hora diferente.

7. Si eras inteligente en el colegio, mal presagio.

8. No importa todo lo que prometiste al salir del colegio, irás a las fiestas de la Universidad, aunque sean la noche anterior al examen final.

9. Te puedes saber toda la materia y te irá mal en el examen.

10. Puedes no saber nada de la materia y sacar un 7 en la prueba.

11. Tu casa es un lugar perfecto para ir de visita.

12. La mayor parte de la educación es adquirida fuera de las aulas de clase.

13. Si nunca bebiste, vas a beber.

14. Si nunca fumaste, vas a fumar.

15. Si nunca follaste, vas a follar.

16. Si no haces nada de esto durante la universidad, nunca más en la vida lo harás, a menos que entres de nuevo a la universidad

17. Te vas a transformar en una de esas personas que tus padres te aconsejaron alejarte de ellas.

18. Psicología es en verdad biología

19. Biología es en verdad química

20. Química es en verdad física

21. Física es en verdad matemática; o sea, aunque estudies años, igual no vas a saber nada de nada.

22. Sentir depresión, soledad o tristeza no son exquisiteces de quien no tiene nada que hacer.

23. Siempre prometerás que el próximo semestre estudiarás mas y saldrás de fiesta menos pero siempre ocurrirá lo contrario.

24. Las únicas cosas que valen la pena de la universidad son los amigos que conocerás allí.

25. No verás la hora de terminar la Universidad.

26. Cuando termine te vas a dar cuenta de que fue la mejor época de tu vida.

Quan s'acaba la universitat, notes que ja no hi ets per:

1. Tener sexo en el asiento de un coche es un absurdo.

2. Hay más comida que cerveza en tu refrigerador.

3. Las seis de la mañana es la hora en que despiertas y no en la que te vas a acostar.

4. Tu música preferida la escuchas cuando vas en el ascensor.

5. Andas con paraguas y te preocupas de la predicción del tiempo.

7. Tus vacaciones disminuyen de 130 a 15 días por año.

8. Los vaqueros no forman parte de tu vestimenta.

9. Eres tú el que llama a la policía porque los capullos de los vecinos no bajan la música.

10. Ya no sabes a qué hora cierran los autoservicios.

11. Dormir en el sillón te da un puto dolor de espalda increíble.

12. Ya no duermes siesta entre las 12 y las 6 de la tarde durante la semana.

13. Vas a la farmacia a comprar analgésicos y antiácidos y no condones o test de embarazo.

14. Te tomas el desayuno a la hora del desayuno.

6*. Te das cuenta de que faltaba el punto 6 en la lista.)

15. Más del 90% del tiempo que pasas frente al ordenador, de verdad estás trabajando.

16. Ya no bebes solo en casa antes de salir para economizar antes de la buena borrachera.

17. Y lo más importante... Ya no tienes tiempo ni siquiera de leer este mensaje aprovechar a pasarlo a tus amigos para que ellos se acuerden que también están viejos y los buenos tiempos de la universidad ya se fueron o se están yendo.

Per molts, aquesta aventura no ha fet més que començar. Pel que hem sigut, el que som, i el que serem; disfrutem-la!

Kate + terminal a l'Ubuntu

Avui penjo un post que pot servir a tots aquells que ens hem anat mudant al món Ubuntu i que, a més, tenim la "sort" de programar codi. Jo sóc un d'aquests afortunats i feia temps que tenia instal·lat el Kate (editor de codi). Una de les funcionalitats que trobo més bones del programa és que et permet obrir un terminal a la mateixa pantalla, i tenir així les dues coses obertes sense haver d'anar canviant de finestres.

A la Pompeu també tenen Linux, però Fedora. Allà funciona perfectament, però al meu portàtil em fallava. Després de preguntar durant un bon temps a gent sobre el tema, vaig acabar recorrent a la persona més entèsa del món, Mr. Google. A través seu vaig saber que m'havia de descarregar un paquet des del gestor de paquets (per mi, Synaptic).

I és tan simple com això: Synaptic>>Buscar>>konsole,

konsole

Instal·lar el paquet, obrir de nou el Kate, i funciona!!

Espero que us serveixi!!!

Salut!

Qui no prefereix un "segmentation fault"?

Permeteu-me avui que escrigui un post un tant estrany... però amb el Gerard no ens n'hem pogut estar de fer una captura de pantalla i difondre-la per la xarxa... xD

Estem treballant amb una pràctica de programació de la Pompeu, i al compliar el codi no ens dona cap error, però a l'executar el programa, després de escriure correctament al matriu, ens escriu això que veieu al terminal.



I la nostra pregunta (que malauradament només entendran aquells qui hagin programat alguna vegada en C) és: qui no prefereix abans un error del tipus "segmentation fault" a l'error que ens escriu a nosaltres?? Ningu!!! Volem de nou el nostre ja amigable seg. fault!!!

En fi, avui no em feu gaire cas que porto 8 hores de pantalla i això comença a intoxicar-me...

Salut!

Pau.