dijous, 26 de juny del 2008

Histories i successos


Avui us explico un fet que va passar la nit d'abans d'ahir. Justament l'endemà de Sant Joan, quan totes les fogueres ja estan apagades i queden només alguns petards per terra, justament llavors, s'encén un altre foc; aquest més perillós i sense dubte menys festiu.

Sonava el telèfon de casa cap a les 11 del vespre, hora relativament inusual. Hi havia foc al carrer Sant Joan, a casa els veïns de'n Roura. Al arribar allà encara no hi havia bombers, els primers en arribar van fer-ho amb un Nissan, 4x4. S'ho miren amb escepticisme mentre els veïns més propers surten de les cases. Surt bastant fum per la porta, que és tancada. Parlem amb la gent i ens diuen que sembla que ha començat per culpa d'una espelma, i que a dins no hi ha ningú.

Mentrestant arriben els primers mossos. De la parella de bombers del 4x4, un ha entrat dins l'edifici i ha durat just un minut, el necessari per comprovar que a dins no s'hi veu res ni per casualitat i que l'aire és totalment irrespirable sense l'aire assistit que du a sobre.

Entre tot això els dos habitatges del costat ja no hi queda ningú, i arriba el primer camió de bombers, que a instàncies dels veïns, passen pels dos edificis per intentar atacar el foc des de darrera. Baixo pel carrer figueretes fins la part de darrera de la casa. Es veu la claror de les flames de dins l'edifici, que en algun moment surten a fora i tot.

A dalt ha arribat el segon camió i han entrat la segona mànega per la finestra del primer pis. Segueix sortint molt fum. En breu però arriben al punt de foc i aconsegueixen apagar-lo. Mentrestant alguns han anat trencant les finestres i persianes perquè el fum sortís més fàcilment de la casa.

Surt uns dels primers bombers i s'asseu darrera un dels camions. Un company l'atén amb una farmaciola. S'ha cremat. Ens pregunta si l'edifici és gaire més fondo, i ens explica que s'ha cremat, però que no ha arribat ni a les flames. El fet que estigués tot tancat ha convertit la casa en un forn! Els veïns s'ofereixen per qualsevol cosa que necessiti, però realment l'únic que necessita aquest home és seure a la fresca, on és, i l'ampolla d'aigua del costat. Sembla que les cremades no seran gran cosa. Ens comenta que de fet ja hi estan acostumats.

Un cop controlat el foc els bombers es quedaran una bona estona, potser tota la nit, remullant l'edifici, del qual encara s'intueix una petita columna de fum que segueix sortint per la porta. Al parell de bombers que han arribat primer se'ls veu realment cansats. Però haig de dir que també avui, que han arribat amb prou rapidesa, han operat amb una molt bona coordinació i eficàcia, s'ha d'agrair a aquest col·lectiu que fa aquesta feina tant arriscada.

Mentre apagaven el foc, he estat mirant el camió de bombers, i he constatat un fet que m'ha sorprès. Realment porten poca aigua. Entre l'espai de les dues files de seients, estris varis, les bombes, mànegues, reductors de mida de mànegues, eines... l'espai pel dipòsit queda ben reduït. Ho comento amb el pare i m'explica que per això es posen tant contents quan arriben ells amb el camió dels voluntaris, que si bé no tenen tantes eines i possibilitats d'actuació, porten aigua per omplir 3 camions de bombers!

Mentre en parlem arriba en Pere Pladevall, de l'altra banda del carrer entremig de camions, mossos, policia i bombers. Parlem una mica de la de coses que han passat en poques hores: accident davant de Can Buixó, arreglar a ultima hora l'entrada de Can Xifreda, petit incendi al Parc Usard, moments de tensió amb un parell de persones a la festa, gamberrada al semàfor tot just acabat d'estrenar, incendi de la casa...

En fi, un parell de dies ben "mogudets" per aquest bonic "balcó del Vallès".

Salut!

Pau.

dilluns, 23 de juny del 2008

Tota una temporada "jugant"

Doncs sí, avui toca parlar d'aquest programa amb una mica més de calma que la que li dedico normalment. Perquè tot i les hores que et pren, acabes veient que són unes hores magníficament invertides.


Aquest post va per aquells moments que no es transmeten per les ones, aquells viatges a Alcoi, Sitges, Manresa, Pamplona; darrera d'aquest parell de culs inquiets d'en Ton i en Quim. Va també per aquesta comunicació que hem acabat agafant mica en mica. Aquelles mirades de l'estudi a la peixera que ja entenem el que volen dir. Aquells gestos, aquells pensament, que ja quasi acabem deduint, sobre l'altre.

I com no per l'emoció, aquelles pessigolles que m'agafen cada dilluns a les 8.59 del vespre, quan som a punt de començar el programa. Veu al Quim, sintonia, i endavant amb 1 hora d'actualitat esportiva local (que més d'una vegada ja és internacional).

I com no, per tota la gent que ha respost, perquè sense vosaltres no tindria cap sentit moure la quantitat de coses que movem. Sembla un tòpic, però en aquest cas és així de real.

Segurament es massa tard per expressar millor tot això, però de moment queda així, ja farem un retoc si s'escau. Tujugaires, ens retrobem tots per setembre!!! (o potser abans?...).

Salut!


Us deixo un video de calma nocturna:

dimecres, 18 de juny del 2008

Èxit mundial!!

Els companys de Mozilla i, sobretot, tota la comunitat internauta en general hem aconseguit un impressionant récord Guines. Més de 8 milions (ara ja més de 9) descàrregues certifiquen l'èxit de la proposta.

Tot i el caos monumental inicial, poc a poc els servidors es van anar descongestionant i al cap d'un parell d'hores es descarregava sense masses problemes.

Podeu trobar tota la informació del Firefox, en català, al blog http://firefoxcat.blogspot.com

En cap cas servirà com a mostra de la realitat, però haig de dir que el 21% de les visites a aquest blog ja es fan amb el Firefox 3.

Salut!

dimarts, 17 de juny del 2008

Records VHS

Avui penjo aquest vídeo que he estat buscant. Em porta bons record, i ara mateix els necessitava. Després d'estar clausurat a casa tot el dia (i practicament el que queda de setmana) pels maleits exàmens, em venia de gust recordar tornar-lo a veure. Recordo que vaig conèixer el grup perquè venia amb una de les revistes del Club Super 3 (en VHS... "que tiempos aquellos...") i me'n vaig aficionar bastant. Em recorden aquells temps en què no teníem preocupacions, en que vivíem de somnis, sense cap altre problema de ser el que la pararía a l'hora del pati o qualsevol cosa semblant. L'altre dia amb el Sergi recordàvem un correu que voltava i que buscant una mica al Gmail he rescatat.



En fí, aquí us els deixo. I demà serà un altre dia. Que estic fart d'estudiar, fart de pensar, fart de tot.

Pau.


"Te'n recordes d'aquell temps...
quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"

Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...

Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...


Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...


Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas així?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc...


"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...


El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...


Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de futbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...


Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...


GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.


Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...


El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...


Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...


Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia."

Nova versió del Firefox, 3.0!

I ja ha arribat l'esperat dia! Avui a les 7 de la tarda surt la nova versió d'un dels millors navegadors que existeixen: el Firefox!

Avui era el dia assenyalat perquè sortís la versió 3.0 del navegador, i la descarregaré a l'ordinador de casa, al de la feina, a la radio, al de la meva germana... xDDDD En fi, que contribuiré bastant a al tasca.

I pel nombre de gent que ho ha fet, segur que farem el récord!!

Salut!

diumenge, 15 de juny del 2008

Diumenge de ciència!

Avui hem anat de visita al CosmoCaixa. De petits hi havíem anat, quan encara se'n deia Museu de les Ciències, però aprofitant que l'Albert i l'Eva tenen convidats francesos d'intercanvi, i que vulguis que no algun coneixement més hem anat adquirint al llarg dels anys..., doncs hi hem tornat.

Primera sorpresa, amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques de la Diba entrem "by the face", :D. I la segona, tercera, quarta... n-èssima..., doncs cada una de les coses que hi ha per veure, sentir, provar, llegir, experimentar i entendre!

Tots els cursos dels instituts haurien de fer una visita obligatòria aquest lloc. M'ha encantat. Primer tota la banda d'experiments físics, comprovacions de lleis, i experiments amb quantitat de "formules" que hem anat estudiant i que fan funcionar el món.

Després tota la part d'animals, plantes, biologia (a la qual la Serra s'havia ja adelantat feia estona...) que estava realment bé. Tot seguit una de les millor coses: el Bosc Inundat. Una recreació del clima, de l'atmòfera, pluja, ocells, arbres d'un tropical que només entrar-hi ens hem tret tots els jerseis! Realment com si et traslladessís allà mateix.

I per acabar, una sessió al planetari, que sempre impresiona donat el típus de projecció que és, però que, segurament per la torticulis que ens ha agafat a tots, i perquè crec que aquell tema no era pas el millor (la gènesis) no ens ha acabat de fer el pès.

Una visita recomanable a tothom, i perfectament repetible! Segurament amb més temps del que portàvem avui, perquè és un lloc que no te l'acabes.

dimecres, 11 de juny del 2008

Sobre les IP's

Ja feia temps que volia fer un escrit sobre el tema. A ran del tema de Lafavaputa, durant els últims mesos he parlat amb gent sobre el tema dels blogs, de les IP's, i de l'anonimat a internet.

En el cas que ens ocupa, crec que els autors d'aquesta pàgina podrien aconseguir que arribés a ser pràcticament impossible que es reconegués l'ordinador des d'on s'actualitza, i determinar-ne així l'autor del blog.

La cosa més fàcil que hi ha és simplement accedir a un ordinador públic, ja sigui a través de la Biblioteca, la Universitat, la feina; o a través dels múltiples punts d'accés a internet, pagant un tant a l'hora. Tot i això, és possible que hi hagi registres d'usuaris a la biblioteca o demés, i no fan aquesta opció del tot "segura".

L'altra opció és fer-ho directament des de casa o un ordinador propi, però amagant la IP radera d'un servidor proxi públic i de l'altra punta del món. Hi ha múltiples webs que expliquen com fer-ho.

I l'altra és bastant més assequible, i semblant a l'anterior. Connectant a internet a través d'una altra xarxa. Jo per exemple, tinc la xarxa wireles de casa sense contrassenya (amb nom Wireles Lliure, per si algú li interessa). És a dir, qualsevol persona pot tenir accés a internet simplement apropant-se prou a un router amb la xarxa wireles desprotegida.

Val a dir que els meus coneixements no són d'experts, però que tampoc em considero usuari "normal" d'ordinadors, i crec que seria realment difícil, si un s'ho proposa, trobar l'autor del blog en qüestio.

Salut!

Pau.

dimarts, 10 de juny del 2008

Ampliant el blog!

Estic experimentant amb el "bonic" codi html i finalment he aconseguit tenir la tercera rebuscada columna al blog. Tot i això la cosa està bastant pobre com podeu veure... i encara haig de retocar-ho una mica. Disculpeu les petits inconvenients que sorgeixin a partir d'això.

Salut!

Evitar virus dels llapis de memòria

Us penjo aquest text que he trobat a www.eines.cat. Suposo que ajudarà a més d'un a evitar la infecció dels virus dels pendrive:

Avui en dia qui no té un pendrive (llapis de memòria), en té dos. El seu ús s'ha estès molt i això afavoreix també als creadors de virus, que s'aprofiten de la "portabilitat" d'aquests dispositius per propagar les seves creacions víriques. Només pel fet de posar el pendrive en un ordinador públic, ja és susceptible de que se li instal·li un virus que, posteriorment, s'instal·larà a casa nostra i a tot arreu on connectem el llapis.

En aquest article expliquem com evitar que entrin els virus al llapis i també, per l'ordinador de casa, com desactivar el mètode pel qual els virus són capaços d'entrar al sistema pel sol fet de connectar-lo.

El secret està en l'AutoRun, és l'habilitat dels sistemes operatius de llegir un mitjà extraíble automàticament i saber quina operació realitzar gràcies a un fitxer amb ordres. L'ús habitual d'aquest fitxer és el de començar una instal·lació (CDs amb programari), engegar demostracions, etcètera.

Aquest és el fet que els virus (o malware) aprofiten, i per tant, la millor solució per evitar problemes és desactivar l'AutoRun pels mitjans extraïbles (Pendrives, CDs, tarjetes de memòria..).


- Desactivar momentàniament l'AutoRun (Per quan som a un ordinador públic: biblioteca, universitat, cibercafè..).

  • Tant fàcil com prèmer la tecla Shift (Majúscules) alhora que insertem el pendrive. Això evita l'AutoRun momentàniament.
- Desactivar permanentment l'AutoRun

  • Menú Inici - Executar - gpedit.msc (Editor de Directives de Grup)
  • Un cop dintre, anar a Configuración del Equipo - Plantillas Administrativas - Sistema.
  • Doble clic a Desactivar Reproducción Automática i escollir Habilitada. Més abaix: Desactivar Reproducción Automática en: Todas las unidades.

Ho sento pels usuaris de Linux i Mac, però no cal que desactiveu l'AutoRun perquè no tindreu cap problema amb els virus ;)

dissabte, 7 de juny del 2008

Entrades de l'Acampada Jove a Sant Feliu

Ja podeu trobar abonaments de l'Acampada Jove al Bar del Casal de Sant Feliu de Codines (Carrer Mossen Rossell, 1). L'Acampada Jove se celebrarà els dies 10,11 i 12 de Juliol a Sant Celoni, i per primera vegada podeu comprar els abonaments directament a Sant Feliu! Us hi esperem a tots!!

dijous, 5 de juny del 2008

Record Mundial Firefox

Download Day 2008

Avui us parlare d'una iniciativa que ha sortit. Es tracta de batre un record Guiness, pel que fa a la descàrrega d'un programa el dia que surt a internet. El programa en qüestió és el conegut Mozilla Firefox, navegador que cada cop treu més terreny a l'Explorer de Guindou$.

Podeu afegir-vos a la fita a través de la seva web, i us enviaran un correu el dia que la nova versió 3.0 del Firefox estigui disponible. Hi ha un mapa mundial amb el nombre de gent que s'hi ha aderit per països.

De nou us convido a fer servir aquest explorador, més eficient, més segur i personalitzable fins a l'infinit. Pels que no pogueu esperar la versió final, podeu baixar-vos en català per Windows, per Linux, o Mac, la versió beta.

Salut!

dimecres, 4 de juny del 2008

Sopant amb el President Jordi Pujol

Doncs sí, el President Jordi Pujol va venir dilluns a Sant Feliu a presentar el seu llibre "Memòries 1930-1980", a la biblioteca. No vaig poder anar a la presentació perquè teníem programa en directe a la radio, però si que vaig anar al sopar posterior amb tot de gent de Sant Feliu.

Tot i no ser evidentment del color polític de la gran (o quasi totalitat) de gent del sopar, sempre és interessant sentir parlar a una persona que ha sigut president de Catalunya durant 23 anys. I va estar molt bé. Tot i que és cert que potser érem masses pel tipus de sopar que es pretenia, tothom es va presentar, i vam poder parlar amb el President de la situació dels joves "mileuristes" (i els sub-mileuristes, oi Ton?), de la situació econòmica, del país, de l'educació, i com no de política (aquí sí que amb un evident "CiU som els millors i els demés no valen per res", però bé, ja sabem quin color tenia el sopar).

I parlant parlant, se'ns van fer quarts de dues! Aquest home semblava incombustible! És una persona amb qui parlar i escoltar-lo durant hores! Tot i que, clar, és extremadament intel·ligent, i té prou làbia per respondre una pregunta en 45 minuts i en el fons no respondre allò preguntat.

En fi, un sopar molt interessant, i una bona estona. Intentaré aconseguir alguna foto per penjar-la per aquí.

Salut!

dimarts, 3 de juny del 2008

I mirem endavant!

I ja van 18 mesos; un any i mig de sensacions inoblidables.
I el que queda per venir! ;)

T'estimo!



La Pegatina - Como explicarte

Y tú dices que soy frío
Y se me hiela todo por ti
Y tú dices que yo no sé querer
Pero yo sí que sí que sí que sé
Eso se lleva por dentro
Tú qué vas a saber
Yo sólo he venido a decirte

Que me gusta tu pelo
Me gusta tu cara
Me gusta tu sexo
Me gusta tu espalda
Me gustan tus ojos
Me gustan tus labios
Me gusta el deseo
Que llevas debajo

Me gustas tú
¿cómo explicarte?
Me gustas tú
¿cómo explicarte?

Soñaré, soñaré,
cada noche con tu risa
Lloraré, lloraré,
si te veo imposible
Sentiré, sentiré,
cada gesto tuyo
Lucharé, lucharé,
para que entiendas que me gustas tú

Cada día te lo recuerdo
Y te pones a reír
Tú te crees que sólo es un juego
Que yo digo por decir
Que la verdad es de cada uno
Y una sonrisa pa quien la vea
Yo sólo quiero que tu sepas

Que me gusta tu pelo
Me gusta tu cara
Me gusta tu sexo
Me gusta tu espalda
Me gustan tus ojos
Me gustan tus labios
Me gusta el deseo
Que llevas debajo

Me gustas tú
¿cómo explicarte?
Me gustas tú
¿cómo explicarte?

Y en inglés, en inglés,
I love you so much
Y en francés, en francés,
je t’aime beaucoup
Cómo no, cómo no,
cantártelo más veces
Entérate, entérate
Sólo quiero repetirte que me gusta
me gusta,
me gusta,
me gusta,

Me gusta tu pelo
Me gusta tu cara
Me gusta tu sexo
Me gusta tu espalda
Me gustan tus ojos
Me gustan tus labios
Me gusta el deseo
Que llevas debajo

Me gustas tú
¿cómo explicarte?
Me gustas tú
¿cómo explicarte?

Que en la vida da palo
Demostrar lo que sientes
Que todo el mundo te juzga
Que aquí sólo hay serpientes

Y tú y tú y tú y tú y tú
Me gusta tu pelo (me gusta tu cara)
Me gusta tu sexo (me gusta tu espalda)
Me gustan tus ojos (me gustan tus labios)
Me gusta el deseo (que llevas debajo)

Y tú y tú y tú y tú y tú