Passatgers del temps...

Prometo no fer post tant heterogenis en un futur breu, però avui toca tot això:

Presentació A.E. Makalu
Conto fins a 4 somriures :D
Tot un èxit!!

Heus ací:

una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques,
tenen la sort de veure una mica de cel,
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça,
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets que van a l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
la primavera ha arribat al poble.

Primavera - Miquel Martí i Pol

"I Could Not Ask For More" (lletra)

Lying here with you
Listening to the rain
Smiling just to see the smile upon your face
These are the moments I thank God that I'm alive
These are the moments I'll remember all my life
I found all I've waited for
And I could not ask for more
Looking in your eyes
Seeing all I need
Everything you are is everything to me
These are the moments
I know heaven must exist
These are the moments I know all I need is this
I have all I've waited for
And I could not ask for more

[Chorus]
I could not ask for more than this time together
I could not ask for more than this time with you
Every prayer has been answered
Every dream I have's come true
And right here in this moment is right where I'm meant to be
Here with you here with me

These are the moments I thank God that I'm alive
These are the moments I'll remember all my life
I've got all I've waited for
And I could not ask for more

[Chorus]

I could not ask for more than the love you give me
'Coz it's all I've waited for
And I could not ask for more
I could not ask for more

"M'havia adonat de que l'estimava i que jo el que volia era estar amb ell, abraçant-lo i fent-li petons com els del cotxe, volia passar més moments màgics al seu costat."

"La meva història, els meu records - Eva."

Gràcies pel sms, per tot. Tstimu.

Amb un somriure als llavis

Has desat
Amagat dins un calaix
Tot el temps passat
D'ençà que vas marxar
Conservant l’instint mes animal
Avançar... és triar
Les ganes de sobreviure
La velocitat marcant el ritme
Ser possible amb un somriure als llavis
Tot allò que no sabem si mai arribarà
Hi cal confiar.

T'estimo.

(Beth - La mascota de Darwin)

Durament lineal

Avui va per la Berta! Perquè sempre és alegre, sempre és boja, sempre és desperta i atenta amb els seus, al seu voltant. I avui justament toca que tots els del seu voltant responguem i li mostrem el nostre suport. Perquè quan perds a algú estimat és com si et t'esgarrapessin una petita part del teu cor.


Pensa, però, que ningú ens deixa, mentre el recordem.

Avui el blog per tu, una abraçada i un petonàs!

Pau.

PD. L'escrit de la Serra també està molt bé!

Circulant pel país

Son les 9 del matí, i tot hi tenir-ho pendent no faré la valoració política de les eleccions. Simplement comentar que el món seria més fàcil si els conductors respectessin aquesta única norma del codi de circulació:

La norma ve a dir que no es pot entrar en una intersecció si no s'està totalment segur de que no et quedaràs parat al mig.

Barcelona, i el país en general circularia millor.

Ala!

Pau.

Llicència Creative Commons

Ja fa temps que em rondava el tema pel cap, i justament avui en parlavem amb en Gerard sobre el tema. El fet de penjar a internet el codi dels nostres programes. Ja sigui per dir que n'estem farts d'aquella practica en si, o perquè n'estem orgullosos. I després filosofavem sobre drets i terminis.

Després de la xerrada d'avui he acabat pensant que estaria bé que, com fan també a altres blogs, decidís quin tipus de llicencia vull donar als documents que penjo, tant si és codi de programacio com no.

Al final m'he decidit per Creative Commons. Així doncs, aquest blog i els seus continguts passen a tenir llicència Creative Commons by-nc-sa. Podeu veure tots els tipus de llicències a l'entrada de Wikipedia o a la web catalana de CC.

Salut i reflexió!

Pau.

Sobre el 9 de Març

S'acosta una data important. Un altre cop eleccions, democràcia. Espero que ningu falti diumenge! Perquè sigui de dretes o esquerres, radical o moderat, no hem de deixar de votar. És la única cosa que sempre he tingut clara, no podem deixar d'anar a les urnes. Si ho fem és ben be perquè desconeixem l'època en que no es podia fer. I millor que aquests temps no tornin...

Tot i l'intent dels principals partits polítics de polaritzar la campanya, està clar que ni uns ni altres ens convenen. De totes maneres, però, el dia 9 em costarà votar. Tot i que pugui semblar que tinc les preferencies de vot clares, aquesta vegada no em convenç gaire. No crec que tinguem el millor candidat, ni que s'hagi enfocat la campanya de la millor manera. Crec que estava clar que baixarem i enfocar la campanya com s'ha fet és gastar un bon cartutx en un mal moment.

La feina feta pel grup al congrés és bona, però crec que hi ha altre gent que ha sapigut dir les coses mes clares i traslladar millor el malestar i la mala gestió del govern central respecte Catalunya, al congrés.

Segurament donaré un vot de confiança. El fet és que no tinc ni anims de fer campanya per Esquerra. Però també és veritat que som els unics que apostem clarament per una independència de Madrid, d'Espanya, i això ens diferencia únicament dels altres.

En fi, que jo més que el dia de reflexió, estic fent "la setmana" de reflexió. Sigui el que sigui el que reflexioni, ens veiem diumenge al Civic!

Diari d'un viatge: Alcoi (Tujugues)

Son les 4.30 de la matinada. El despertador sona. Primer pensament: "La mare que ens va parir..., estem ben sonats". Segon pensament: "Amunt!". Baixo a esmorzar tot trucant al Ton que em respon amb una "melodiosa" veu de sobadissim. A les 5 davant de casa.

Tot i que l'hora pica una mica..., també té els seus punts positius. Les carreteres estan buides. Amb un moment ens plantem a Vilafranca on hem quedat amb el Quim.

Traspassem material i cap a Alcoi falta gent! Un viatge molt tranquil. Cap a l'alçada de Tarragona-Ebre veiem sortir el sol. Molt bonic. Es ben bé que aprofitarem el diumenge.


Parem una estona a menjar alguna cosa. Els entrepans congelats del Ton encara estan durs com una pedra i decidim entrar tots a l"Autogrill", on ens foten una punyalada que ens fa una mica de mal.

Cap a l'alçada de València ens truquen els de l'equip que ja son al bus també. Just arribar a l'entrada d'Alcoi veiem un Sagales fent la rotonda i ens comencem a creure que tot això ja esta apunt de començar! Els avancem mentre uns dormen, els altres ens saluden, i els de davant intenten guiar el conductor! Ens posem davant nosaltres i tirem cap al pavelló.

Al arribar fem una roda de reconeixement. Sembla que no tindrem ADSL però tenim telèfon directe a la cabina de premsa de sobre les grades. No haurem de tirar cable. Comencem a muntar els equips mentre en Quim comença a treballar tema alineacions i reaccions prèvies al partit des de la pista.

Quan ho tenim tot muntat, connectem amb l'Alex per fer les primeres proves. Tenim just 10 minuts i sembla que no acaba de funcionar. L'Alex ens avisa de que hem d'engegar. Decidim fer-ho via telèfon i després ja provarem per internet.

Comença l'emissió mentre nosaltres acabem de fer ajustos. L'Alex ja ha parlat amb el camp de futbol i ens dóna pas. Comença la retransmissio. Costa arrencar als primers moments, però llavors anem agafant ritme. L'Alex ens va demanant pas cada vegada que hi ha gols al municipal, i son uns quants... (6 a 2!). Malauradament a Alcoi no tenim tanta sort i ens quedem amb les ganes de cantar un gol del Cipsa Sant Feliu.

Al acabar respirem tots, els jugadors ens aplaudeixen camí del tunel de vestidors. Posteriorment parlem amb els dos entrenadors, amb algun jugador, amb Ernest Colom, president del Cipsa. Han perdut, però han lluitat prou a la segona part i l'únic que falta és trobar el gol.

Recollim veles i comencem a tirar. Parem a un restaurant i ens fotem un trio de bistecs que dona gust. Hi ha gana... Seguim el viatge, encara ens queden quasi 5 hores de cotxe, que per culpa del bon temps, i la caravana que implica, es converteixen en 6 i mitja.

Però estem satisfets. Arribem a quarts d'onze a Ona, descarreguem, i volem cap a la peixera a escoltar la grabació. Ha quedat prou bé.

Senzillament una pregunta: Quan fem la propera? :D

Salut!

Pau.

Proximament, més fotos del viatge. :P
Més info a l'escrit del blog del Tujugues.

D'estrena!

Doncs si, avui estem d'estrena. D'estrena de cobertura radiofònica!! :P

Ahir els companys d'"Un banquet amb les llagostes" van tenir l'honor de ser el primer programa que sonava per tot Sant Feliu. A les onze vam connectar l'enllaç i vam anar a sopar, però encara ens quedaven coses per fer. Canviar l'emissor de lloc, soldar algun cable més... I cap a quarts de 4 de la nit sortíem de l'emissora en Joan Ramon, en Ton, i jo. Suposo que se'ns podia entreveure a la cara (de cansats) un somriure. La realització d'un objectiu que feia molts dies que perseguíem. I per assegurar-nos que fem? Doncs agafar el cotxe i anar a voltar pel poble. Ona Codinenca se sent millor, i a llocs on abans no arribava. L'enllaç està funcionant molt bé, i

Així, torno a penjar la enquesta de la radio II per veure relament el progrés que hem fet. Els que sou de Sant Feliu i passeu de'n tant en tant per aquest blog, sintonitzeu el 107.2 de la FM i contesteu l'enquesta!! Segurament hi hauran resultats molt diferents a la primera. :D Us convido a entrar a la web, per saber els programes que fem, i a enganxar-vos als que més us agradin!

I poc més, demà a les 5 del matí cap a Alcoi a retransmetre el partit de Hoquei. Un objectiu més que esperem que ens surti bé!

Salut!

Pau.