Experiències de la GigaEnquesta

Quan l'Assemblea va treure la campanya de la GigaEnquesta vaig pensar, en un primer moment, que estaven ben sonats. El segon pensament va ser que m'havia de fer voluntari. Com ens n'hem fet el 9N. Aquest procés (alies hàmster, croquetes, canelons...) tirarà endavant perquè la gent tirarem del carro i farem actuar en conseqüència als polítics.

Així que dissabte passat i durant aquesta setmana hem estat voltant pel poble, fent enquestes amb el Jofre, la Gemma i la Queralt. De reaccions n'hi ha de tot tipus. La majoria responen bé i estan contents de que els preguntis. A més, acabes parlant una mica sobre el procés en general, sobre com i on es votarà el 9N, i també sobre les pors i temors de la gent vers la indpendència (sobretot la gent gran).

Aproximadament al 50% de les cases no hi són, o no hi viu ningú (és sorprenent la de cases on no sona el timbre perquè ni tant sols hi ha llum). També hi ha qui no et vol contestar, i algú que et diu alguna cosa fora de to, però per cada un d'aquests, n'hi ha 5 que et fan passar fins al menjador i t'ofereixen alguna cosa de beure!

Una altra cosa que sobta és veure de prop la situació del poble i de la gent. Ens han respost famílies que sopaven amb una llanterna perquè no tenien llum. I ho van fer amb il·lusió de saber que volem fer un país nou per fer-lo més just, i per evitar situacions com aquesta.

De la GigaEnquesta em quedo amb dues conclusions. La primera és que mirant-ho en global, penso que la gent vol i necessita que Catalunya millori en tots els aspectes que preguntàvem. La segona (i fins ara no la tenia del tot clara) és que realment el procés és transversal. A Sant Feliu ens ha respost gent de totes les ideologies possibles (siguem sincers, ens coneixem tots!), tant en castellà com en català, i de multitud de països.

I és que quan et poses a parlar del que realment els importa i els afecta (infraestructures, sanitat, educació, corrupció, llengua) la gent deixa estar una mica els tòpics i diu la seva.

Seguim, seguirem!

Tornar a començar

Cal tornar a començar. A vegades ho fem per obligació, a vegades per convenciment. El que és necessari és que tots tornem a començar, una mica en tots els sentits. Que tornem a parlar de valors, de com cal fer els coses. 

No pot ser que tinguem un entorn que no cuidem. No pot ser que si busques "camps" a Google, la primera imatge verda sigui després d'un centenar de fotos d'un polític. Hem de començar a confiar en el nostre potencial: físic i econòmic.

En les últimes setmanes he vist unes quantes situacions que tenen un rerefons comú. Hem de confiar més en nosaltres. Hem de creure que realment el que cohesiona i mou una societat són els seus ciutadans, ben organitzats.

Hem d'entendre que la potència de 7 milions de persones en el cas de Catalunya, o de 47 milions, en el cas espanyol, és realment molt gran. I que realment tenim possibilitats de canviar allò que ens envolta i ens afecta directament

D'altra banda també hauríem de ser més conscients del poder que tenim a nivell individual, dels nostres actes personals. I de que és totalment imprescindible que ens aixequem de la cadira i actuem, i fem pròxim allò llunyà, convertim en realitat els nostres somnis i anhels, tant a nivell particular com col·lectiu, perquè si no ho fem nosaltres ningú de fora ho farà.

Només d'aquesta manera, aconseguirem canviar les coses, avançar com a societat i construir el futur que volem per a nosaltres i pels nostres.

---------------------------------

El text d'avui sorgeix aixi tal qual, escrivint una paraula darrera l'altre sense pensar gaire, però fruit de molts pensaments dels últims dies. També influenciat per l'últim Salvados, les experiències de "Joves amb IVA" (en especial la de Trini Molist, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya), del vídeo de l'Oriol Junqueras al 26è Congrés d'Esquerra; i de converses amb els amics de La Catxaruda.

Cap a la cooperativa de crèdit: Caixa d'Enginyers

Abans de començar la crisi teníem una estesa de bancs i caixes que s'ha anat reduint els últims mesos. Entre mig, però, resisteix una manera diferent de fer banca. Avui parlo de cooperativisme i ho començo sobre una cooperativa de crèdit, de la qual sóc soci des de fa poc, i amb els quals he passat tota la meva operativa econòmica i bancària.

A Europa les cooperatives de crèdit gestionen el 25% del sector financer i cap cooperativa ha estat intervinguda en set anys de crisi que ja portem. Sembla impossible, però una caixa amb una gestió transparent, on el principal objectiu no és obtenir el màxim benefici, sinó donar el millor servei al soci.

La morositat que té Caixa d'Enginyers, és 5 vegades inferior a la mitjana de la resta d'entitats. La prudència que van tenir en moments de bonança econòmica fa que ara resisteixin els moments de crisi.

Us convido a visitar la seva web, www.caixadenginyers.cat i www.somdiferents.com, on expliquen què fem i què som.

I us deixo amb una anècdota: una trucada de La Caixa al veure que movia els diners: la primera i única pregunta: "Com és que marxes, que et donen més?". No heu entès res senyors...

Emprenyada general: Inside Job

Aquest és el sentiment que m'ha quedat després de veure Inside Job. No té pèrdua. En forma de documental, i entrevistant a polítics, economistes, professors i analistes finançers, repassa el com, quan i perquè s'ha arribat aquí, començant a la dècada dels 90, passant per la crisi de les ".com" i acabant amb les sub-prime.

És increïble veure una vegada més com canvis en les lleis han desmuntat un sistema que estava prou regulat i protegit després del crack del 29.

Us ho recomano, per entendre que com deia un dia Josef Ajram a Salvados, la única culpa de la crisi econòmica és de les pròpies normes que organitzen i formen part del sistema econòmic mundial i dels estats.

Un documental per veure un parell o tres de vegades. Però amb unes setmanes de diferència. Perquè et fa entendre la situació al mateix moment que et fa entrar una mala folla monumental.

Podeu descarregar-la via torrent des d'aquí en castellà, o veure-la a través de Vimeo, subtitulada.

Sumant retallades

Com veieu no tinc gaire temps per passar per aquí, però avui us deixo un escrit ràpid sobre l'actualitat econòmica de Catalunya. Un boníssim argumentari de l'Oriol que, amb números clars, evidencia que amb Espanya ja no hi ha futur; més si tenim en compte que es pot xifrar l'espoli fiscal en 16.000M€, amb els quals no n'hauríem de fer cap, de retallada.

El nostre deure és explicar a la gent d’aquest país què signifiquen les retallades de 4500M€ que ens vol imposar l’Estat espanyol. Fem números.

Posem que tanquem tot allò que alguns insisteixen en assenyalar com l’origen de tots els mals: TV3 (235 M€), Catalunya Ràdio (25 M€), el Parlament de Catalunya sencer (55M€), i les delegacions exteriors de Catalunya (2,5M€). Total: 317M€. Encara ens queden 4200M€ per retallar, no li hem fet ni pessigolles als 4500.

Doncs seguim. Què més volen que tanquem, hospitals? Universitats? Posem que tanquem, del tot, la UB, la UAB, la UPC i la UdG (532M€). Bé, encara ens queden 3700M€ per retallar...

Què hem de fer? Tancar hospitals sencers? Posem que també tanquem l’Hospital de la Vall d’Hebron (580M€), el Clínic (441M€), Bellvitge (300M€), el Joan XXIII de Tarragona (111M€), el Josep Trueta de Girona (129M), i l’Arnau de Vilanova de Lleida (139M€). Tots tancats. Encara ens quedarien 2000M€ més de retallades per fer.

Què més voldrien que tanquéssim? Eliminem tot el cos de Mossos d’Esquadra? Eliminem tot el cos de Bombers? O tots dos? Va, tots dos, deixem el país sense ni un mosso d’esquadra i sense cap bomber: 900M€ menys.

Doncs després de fer tot això, encara ens quedarien 1000M€ de retallades addicionals per arribar als 4500M€ de retallades que ens imposa el Govern espanyol. El país no s’ho pot permetre, no ens ho mereixem i seria injust i ineficaç.

El Govern de Catalunya pensa acceptar aquesta imposició o buscarà alternatives, encara que passin per l’incompliment d’aquest sostre injust, ineficient?

La pressió i l'esgotament de les finances de la Generalitat fan cada vegada més necessari fer la consulta el més aviat possible.

Visites de La Marató, a bon port!

Com alguns sabeu, per aquestes dates fa un any que vaig començar a col·laborar amb La Marató de TV3, comprant el domini www.lamarato.cat i redirigint-lo a la web del projecte més important de Televisió de Catalunya.

 Doncs bé, ara que ha passat l'edició del 2012 és hora de fer els primers números. I puc dir que son prou bons. Durant els dies de La Marató es van registrar 327 visites al domini. Equivalents, segurament, a 327 donatius que van arribar a bon port, i no a una pàgina d'error com la que vaig trobar jo ara farà un any.

Aquestes visites sumades a les residuals que hi ha durant tot l'any, fan que el domini www.lamarato.cat hagi tingut un total de 877 visites durant el 2012. Uns números gents menyspreables si comptem amb què ningú en fa difusió, ni es fomenta aquesta adreça. Segurament, una petita contribució a que, enguany, s'arribés a aquesta gegantina xifra de recaptació. Un plaer, i que per molts anys!

40 minuts de llum

Avui us porto 40 minut de llum. 40 minuts de xerrada del Doctor Professor titular del Departament de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, Doctor en economia financera i comptabilitat, Doctor en Administració d'Empreses i Doctor en Dret.

És una presentació que no té preu, i que ens deixa clar en quin context econòmic ens trobem.