Curs de parapent. Sisè dia "Entrenúvols"

El sisè i últim dia de la setmana al curs de Parapent a Entrenúvols comença amb massa son. Ahir vam visitar l'Observatori del Montsec. Ens va encantar, però vam haver d'anar-hi a la última sessió, i les poques hores de son pesen una mica.

A les 8:30 ens trobem amb nous companys de curs, l'Anna i en Joan, germans gironins, i un altre noi, que ja han començat en setmanes anteriors. El Joan, però, encara no ha pogut volar sol. Enfilem cap a Coll d'Ares i trobem un vent una mica girat (en part per l'hora), i fem unes quantes inflades tot desitjant que acabi variant. 

Cap a les 9:40 es posa bé de sud, i sóc el primer de sortir. Una petit moment de dubte quan tinc la vela a sobre però salvat just a temps, i ja sóc de nou volant sobre la Vall d'Àger! Cap a l'aterratge guiat per en Jordi i tornem-hi amunt. El vol de les 10:30 ja és una mica més mogudet, i l'aterratge em surt un pel massa curt, però prou digne també!

Fem l'aturada del migdia, que la Laia aprofita per fer el seu primer vol biplaça! Una bona experiència també en el seu cas, amb en Joan, un dels pilots amb més biplaces a l'esquena, i gran volador de muntanya. 

A les 5 tornem a ser a l'escola. Revisem els vídeos del matí, errors i millores en les sortides de tots, i com que el vent encara està força fort, anem a l'aterratge a fer inflades d'invertida. L'Oriol baixa de biplaça i ens comenta que està mogudet, però pugem a l'envol tot esperant una millora a les últimes hores del dia. 

Després d'esperar, tot mirant com un noi amb força domini fa top-landing i juga amb la vela a l'enlairament, s'acaba posant més suau. Preparo la vela i surto prou bé, amb menys força que al matí, perquè el vent ajuda més en aquesta hora. Només sortir pujo una mica, com en molts dels vols que he fet, i en Ramon comenta per ràdio que tinc una flor al cul! Sempre pujo!

Intento gaudir de l'últim vol de la setmana a Àger, amb la posta de sol, molt bonic, i tiro amb vent de cua cap al camp d'aterratge. Fem broma per ràdio amb en Ramon i en Joan sobre el vol, i vaig a fer l'aproximació. Faig els "vuits" on toca, però sense comptar que el vent és més fort que al matí, i em quedo una mica lluny de diana, però dret i sense més problemes. Com sempre ens diuen, val més fer curt que fer llarg. Mica en mica ho farem millor.

I arriba l'hora de plegar. Tocarà pujar algun dia a fer els vols que em manquen del segon nivell, però no puc treure'm el somriure de la cara al despedir-me de la troupe. Ha estat una setmana estupenda, gaudint i aprenent a volar amb parapent amb una gent fantàstica. La gent d'Entrenúvols es nota que viuen el parapent amb tots els sentits, i així ens ho han transmès. Gràcies a tots per aquesta dies que no oblidarem!

Se'ns dubte, una experiència 100% recomanable. Això del vol lliure enganxa!

Curs de parapent. Cinquè dia "Entrenúvols"

Cinquè dia de curs! Avui semblava que es podria aprofitar el matí i que després es complicaria la cosa, per tant ben d'hora cap amunt. A baix pinta d'oest i per tant sembla difícil, però quan arribem a Coll d'Ares veiem que està prou suau de sud, sud-oest. Aprofitem i despleguem veles ràpid, però comprovant tots els passos.

Una mica encarats a oest aconseguim sortir els tres. Per l'Adrià i el Bertran és el seu primer vol, que sempre és important! Està una mica mogut per sobre la primera vessant, inclús pujant una mica, però res de l'altre món. Aprofito per fer girs amb pes, inclús un 360 quan escolto que surt un company.

Faig l'aproximació a la part nord del camp per acabar entrant de sud, sud-oest, pràcticament sense gent de vent. No puc seguir indicacions perquè el Ramon està donant la sortida, però l'Oriol tampoc m'hauria dit gran cosa (sempre que anem bé) sent ja el cinquè aterratge.

Arribats a terra tornem a pujar amunt a veure si encara s'aguanta prou com per sortir. A dalt és complicat i es queda un biplaça, nosaltres baixem cap a la sortida nova a veure si és possible (al matí estava totalment a zero d'aire). Ara ja n'entra i és prou constant, tot i que a voltes gira una mica massa oest. Obro la vela i esperem una estona, aconsegueixo sortir sense gaires problemes; la pendent ajuda a fer la primera fase de la inflada en aquesta sortida.

Un vol de baixada, aprofitant una mica la deriva per arribar fins al camp. El Jordi em fa fer orelles amb un parell de girs per practicar. Aterro d'oest, que ara ja està més marcat, i amb una maniobra prou digne. 

Us deixo amb el resum del cinquè vol, el primer que hem fet avui, de Coll d'Ares.

Curs de parapent. Quart dia "Entrenúvols"

El quart dia comença una mica complicat. Durant la nit ha plogut, i quan ens llevem al matí encara cau alguna gota. La previsió era que es compliqués al llarg del dia però pot ser que s'hagi avançat la tempesta. Fem sessió de teoria i quedem directament a la tarda per veure si hi ha més sort. Aprofito el migdia per pujar a Sant Alís, a una cova que m'han explicat que hi ha. De baixada veig a la sortida nova com surten els Biplaça i em quedo a veure com surten.

A la tarda tenim sort i la nuvolada escampa, però ens deixa un ventot massa fort. Agafem les veles i anem al camp d'aterratge. L'Oriol (l'instructor) prova d'inflar amb la vela, però l'arrossega a estones, i és bastant ingovernable. Agafem una mini-vela que no es fa servir per volar, però que és molt didàctica per practicar inflades invertides (cara a la vela). 

Ens en sortim prou tot i que costa, hi ha alguna ratxa de vent forta, i això de frenar la mà contrària quan infles d'invertit costa d'assimilar. Al final l'acabo governant prou bé, tot i que amb una última ratxa que em tira planxat a terra! La previsió per demà és de bon temps al menys al matí, a veure si es compleix i podem volar. L'Adrià i el Bernart encara s'han d'estrenar!

Curs de parapent. Tercer dia "Entrenúvols"

Avui el matí ha sigut una mica més complicat. Pot ser que pel canvi de temps que està previst i que es comença a notar. Hem pujat al matí cap amunt, però hem passat Coll d'Ares i hem anat de nou a Sant Alís, com ahir a la tarda.

La sortida, però força diferent. Si ahir el vent ens pujava la vela i ens aguantava, avui tocava córrer una mica més, sense despistar-se ni ganes de seure abans d'hora, perquè ha tocat córrer una mica quan ja m'havia elevat una mica. Cal anar provant les sortides en diferents condicions per veure que en cada moment cal reaccionar segons els condicions.

 

Foto de la primera sortida d'ahir

El vol molt tranquil, cap a la vall i directe a l'aterratge. L'Oriol em guia una mica per l'aproximació (un primer gir erroni donant l'esquena al camp: error!) però sense problemes perquè vaig molt amunt. Faig al resta de "vuits" bé, i encaro cap al final. Em deixa a mi la decisió del punt de freno i de freno final, que em costa decidir, però acabo aterrant prou bé, i faig 4 passes endavant per acabar de deixar caure la vela darrera.

Tornem a pujar, ara a Coll d'Ares. Surt el biplaça didàctic primer, però ja està força enrarit a l'envol. Les mànegues de dalt estan de nord, i hi ha perill d'algun remolí una mica cabró. Esperem una estona però la cosa no millora. L'Oriol ja ha aterrat i diu que l'arribada també està mogudeta. Com que a dalt no millora i la vall comença a estar força tèrmica conforme avança el temps, decidim plegar la vela i tornar avall. Estem aprenent, i s'aprèn tant quan es vola, com quan no es vola. En tot cas, és la primera vegada que avortem en els 3 dies!

A l'escola provant posició amb la cadira

A la tarda anem a l'aterratge a fer inflades. La idea és provar invertida (inflar de cara al parapent, per girar-se després), però la marinada no entra i el vent és massa fluix. Fem unes quantes inflades de cara i provem d'anar amunt. A dalt està molt fort, inclús els pilots que no fan curs s'ho estan mirant sense desplegar les veles. Anem cap avall a la sortida nova, però no ens ve de cara, i és massa tard per esperar a veure si canvia.

Tocarà esperar a veure què fa demà. El dia es preveu complicat, però si fem cas del que deien dilluns, avui dimecres era un dia perdut, i al final hem fet un vol i unes quantes inflades. A veure què ens depara el dia!

Curs de Parapent. Segon dia "Entrenúvols"

Segon dia del curs. De nou 8:30 cap amunt al Coll d'Ares. Tot prou calmat i suau, el vent entra de nord quan arribem però vira ràpid cap a S-SOest. Suau i molt calmat. Obrim veles i ens preparem per sortir, indicacions i recordatoris de la inflada, i arriba la hora de la veritat.

Pel poc vent, hem de compensar molt corrent, però abans de que ens n'adonem ja som a l'aire. Primer vol monoplaça totalment guiat per ràdio per l'Oriol i en Ramon. Un plaer tenir al sensació de que voles pels teus propis mitjans!

No tenim gaire temps per encantar-nos perquè toca anar preparant l'aproximació, fer els vuits i acabar entrant molt suau i aterrant perfecte seguint les indicacions. Un cop a terra comentem la jugada i abans que "el forn" s'animi tornem a pujar. 

Segon vol ja una mica més mogut, amb algun moviment marcat a la cadira, però res de l'altre món. Aprofitem per provar girs amb pes, orelles, i control de la vela en aquest aire una mica més mogut.  L'aterratge el calculo força malament, i acabo de cul a terra, per no gastar tot el freno que tenia.

Fem la parada del migdia i a la tarda tornem a anar amunt. Com que a Coll d'Ares està una mica paral·lel (de llevant), decideixen que anirem fins a Sant Alís, on la sortida ens anirà més encarada al vent. Cal llegir sempre les condicions i saber triar on, com i quan sortir. 

Aquesta sortida és diferent a les altres, sobretot per què fa força més vent que al matí, però força laminat, sense canvis bruscos. Amb poca força la vela puja sola i estic mig minutet abans de sortir, controlant i dirigint. Molt poc recorregut de mando fa reaccionar, sense pràcticament córrer. Un cop dominada i controlada, unes quantes passes endavant quasi flotant i cap a l'aire. 

Un vol de tarda molt maco! La carena ens fa pujar a tots i acabem fent unes quantes passades cap a les antenes i de retorn a la sortida. Els voltors ens acompanyen i aguantem força estona a dalt. Fins hi tot els que surten cap a la vall s'aguanten molt. Una estona més de plaer i ja toca encarar cap a la vall, i més tard cap al camp. Aproximació una mica massa passada en algun moment, i un final una pel massa brusc, però salvable. 

Amb això tanquem el segon dia, tres vols sol i anar agafant confiança. Cada vol és diferent, i has de tenir present moltes coses, però val molt i molt la pena! Satisfet i cansat, només tocava veure com el Barça guanyava la Supercopa d'Europa, i sortir a veure les llàgrimes de Sant Llorenç sota el cel del Montsec, que és tot a una experiència també! ;)

Curs de Parapent. Primer dia "Entrenúvols"

Primer dia del curs de Parapent a Entrenúvols. Com que estem començant, es busquen les hores de més calma tèrmica, i això és al matí (a les 8:30 ja estem en dansa) i a la tarda (a partir de les 6). Avui hem començat amb els presentacions de rigor, hem carregat les veles, i hem pujat cap a l'envol (zona de sortida de vols).

Primer de tot, conceptes bàsics sobre la cadira i sobre la vela. Cordinos, bandes, seguretat... Ens expliquen que les veles que fem servir son especials per principiants, però tot i així s'ha d'estar al cas de tantes coses que al principi és una mica estressant.

Com que per volar el primer pas és enlairar-se doncs practiquem precisament això: les inflades. Costa realment molt estar al cas de tot el que cal fer, i per això practiquem unes quantes vegades corregint tot el que ens diuen en Ramon i l'Oriol. 

Un cop provat, i abans que el dia avanci i comenci a fer bullir el forn de la Vall d'Àger, sortim en el primer biplaça pedagògic. Si abans practicàvem inflades sols, aquí son els instructors qui porten els mandos de la vela fins que som a l'aire i ens els passen. No hi ha temps per mirar gaires vistes perquè ja toca començar a moure el cos, a frenar, a dirigir el parapent. Saber on aterrarem i com hi arribarem. Aproximació fins a l'aterratge i baixada final. 

Un cop fet el primer vol, cap a l'escola a posar sobre la pissarra la quantitat de coses que hem comentat i que ens han explicat. Una mica de física per entendre el vol, i més conceptes bàsics sobre la història del Parapent, d'on venim, i on som. 

Fem la parada del migdia i aprofito que ens han comentat que hi ha una competició d'ala delta per tornar a pujar a la sortida a fer quatre fotos i a veure com surten. Fa un dia genial.

A la tarda fem un segon biplaça amb més provatures, dirigint i compensant amb el cos la direcció de la vela, i provant una mica de fer pèndols frontals i laterals. Ens expliquen les derives, com detectar-les i com aprofitar-nos-en.

Una pluja de sensacions i conceptes que fan, bàsicament, que el dia hagi semblat molt més llarg del que ha sigut. Demà més i millor, segur!

Visita a la planta de Biogas de SomEnergia a Torregrossa

Dissabte al matí uns quants (valents) socis de Som Energia vam poder visitar la planta de Biogas que la cooperativa té al municipi de Torregrossa (Lleida). 

La planta es va construir gràcies a una inversió de 2.000.000€ dels socis de la cooperativa. És una planta de cogeneració (genera energia elèctrica i tèrmica), amb una potència màxima de 500kW/h d'energia elèctrica, que es ven a la xarxa, i de 540kW/h tèrmics, que s'aprofiten per mantenir les condicions ideals als digestors i per escalfar una granja propera de la qual surten els purins que fa servir com a matèria prima (27.000 Tones cada any).

Com a la resta de infraestructures d'energia renovable, els canvis legislatius del PP han fet que sigui força menys rentable, i que hagin passat a tenir costos extres afegits. Ens van explicar que una planta que gestionava els purins de 150 granges ha hagut de tancar, i que abans del canvi era relativament fàcil aconseguir una sortida pels purins tractats, i que ara s'han de portar molt més lluny, amb el cost que això suposa.

La visita la vam fer amb altres socis de Som Energia i un equip de TV3 va venir també a fer una petita peça sobre GenerationkWh, la nova modalitat d'inversió de Som Energia per aconseguir capitals i seguir construint plantes d'energia renovable, que consisteix en fer una inversió inicial que es tradueix en un descompte a la factura (si fa no fa, equivalent al consum de la casa). 

Una bona experiència que vam fer entre els guies (a qui vam posar el nivell força alt, tot sigui dit) i la resta de socis, sota un Sol de justícia, però va valdre la pena! Un cop més aprofito per recomanar-vos que us feu socis d'aquesta cooperativa, per passar a consumir energia renovable 100%, i deixar de mantenir l'estafa de les grans elèctriques.

Podeu veure la notícia aquí sota.

Nit d'estrelles a Gallifa

Dissabte em van convidar a un acte molt interessant al Castell de Gallifa (Santuari de l'Ecologia). Davant la onada de calor, què millor que una bonica xerrada al vespre sobre l'univers, planetes, estrelles, i galàxies, un tema que ens atrapa a tots sempre! 

Feia temps (anys) que no pujava al Castell, i està força més arreglat.  La temperatura era molt agradable i aquest entorn tant màgic i fosc de les muntanyes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ens van fer gaudir d'un bonic vespre! 

Per arrodonir-ho, 4 telescopis encarats a Júpiter, Venus, Saturn amb els seus anells, i la Lluna, realment espectacular vista a través del telescopi, ens van servir per veure un xic més de prop tot el que ens havien explicat a la xerrada.

Una experiència que recomano a tothom! I ben a prop de casa!

Pujada al Pedraforca 2012

Va ser un d'aquells rampells que t'agafen d'un dia per l'altre. "I si divendres fem el Pedraforca?" La proposta no es podia rebutjar, així que amb la idea de marxar prou d'hora, però amb la tranquil·litat de fer vacances per davant, a les 9 del matí ens plantàvem als 1550m del Mirador de Gresolet.

Una ullada fugaç al mapa per confirmar un recorregut que tenim sabut, i enfilem cap al refugi, fent un troç de pista al començar. Arribem al refugi ja amb l'escalfament fet, i després d'acabar de posar-nos les coses bé a les motxilles i saludar als guardes enfilem cap amunt.

La pujada fins al Coll del Verdet es fa, una vegada més, intensa. No tant com em van fer suar en Raul i en Pep el 2010, doncs avancem sense perdonar, però sense presses. El temps ens dóna una ajuda en aquesta pujada, doncs hi ha un cel amb clarianes i una temperatura força agradable. Arribem als 2250 Coll del Verdet en 1h40min. 

Descansem una estona i gaudim de l'entorn. Ens enfilem uns metres més, fins just a sota de l'inici de la grimpada, i parem a esmorzar. Preparem braços i cames i comencem a grimpar pedra amunt. Fem el cim al cap de 45 minuts, amb un total de 2h40min de pujada, des del Mirador.

Mentre hem fet l'últim tram de pujada el cel ha anat millorant, i ara tot i tenir alguna boira podem gaudir de l'entorn i de les fantàstiques vistes del Cim del Pedraforca i comentem la jugada amb els altres grups de joves que hi ha a dalt. Uns companys de "La Vella" ens obsequien amb un bastant sofert pilar de 2, amb estelada inclosa!

Amb les piles carregades encarem la baixada. El primer tram força ràpid fins al coll de la muntanya, per encara la tartera des de dalt de tot. L'inici està força perjudicat pel pas dels anys i de la molta gent que fa aquesta muntanya tant emblemàtica de Catalunya, però amb compte i precaució arribem a la meitat de la pendent on sí que es pot baixar amb agilitat per sobre les pedres, clavant els talons.

Arribem al final de la tartera després de 50min d'haver sortit del cim, amb energies encara per gastar, decidim fer l'últim quilòmetre i mig fins al refugi corrent, pel camí que voreja la muntanya i que és fantàstic de fer, amb un perfil de baixada i pujada constant entre les arrels i els arbres de la part baixa del Pedraforca.

Finalment arribem de nou a la màgica gespa del refugi amb un temps de ruta de 3h40min, i unes 5h20min totals, i decidim dinar allà mateix. Una mica de repòs, estiraments, i cap avall!

Un dia genial, en una muntanya fantàstica, amb la millor companyia! :)

Tocant el cel

Diumenge passat vam pujar amb la Esther i el Marc a fer realitat un regal pendent que teníem dels 25 anys de l'Esther: un bateig de vol amb parapent! A mi feia temps que em venia molt de gust provar-ho, després d'haver-me afartat de fer inflades als aterratges quan el pare volava amb els Falcons de Bertí des del Paré a la Pineda.

Així, vam arribar a camp del costat de la Casa Sobrestrada d'Avià a la hora prevista, mirant a les muntanyes que ens envoltaven i a l'horitzó, doncs l'Oriol Duixans, el director de Parapent Espais, un dels primers pilots de parapent de Catalunya i Espanya, ens havia dit que vindrien volant. No sabem si saltarem des d'alguna de les tres maries, des de la rampa... qui sap!

Un cop presentats, pugem a en Xavi Madrid i en Pep Casals al cotxe i cap a l'enlairament. Per les condicions de vent i de temps ens porten a la Figuerassa, a la muntanya que queda darrera el monestir, just al costat de les antenes.

Com que el vent entrava de cara i amb la força perfecte, fem les quatre fotos de rigor, però ens afanyem a equipar-nos per poder sortir. Fem una primera inflada però no és bona. Vela a baix, un pas a l'esquerra i ara si, cap a endavant!

Comentar que en cap moment tens la sensació de "tirar-te" o de "caure" cap avall, doncs a la que fas 6 passes endavant surts volant endavant i al cap de res tens estas volant com un ocell més! A partir d'aquí, només aire, comentaris amb en Pep i la companyia de l'altímetre, que ens acompanya cada vegada que ascendim. 

Encarem cap al Monestir de Queralt i ens quedem una estona fent unes voltes per sobre, prop també de la rampa. Una tèrmica ens permet pujar de sota el Monestir fins passat el cim, abans de trobar-nos uns segons amb l'Esther i en Xavi, que venen a la nostra zona. Ens fem 4 comentaris mentre volem força junts, i ja toca anar cap a l'aterratge.

Travessem la vall cap a la primera Maria i cap a l'aterratge. Uns metres per sobre en Pep em proposa fer una mica de "Dragon Khan", i jo accepto una mica sense saber què vindrà. Fem un parell de "vuits" a l'aire amb el parapent més horitzontal que vertical, que fan posar la panxa ben del revés, però molt millors que a l'atracció de Port Aventura, us ho asseguro!

Finalment aterratge de principiants (de cul a terra!) i quatre últimes fotos de rigor mentre esperem a en Xavi i la Esther.

Una experiència molt i molt recomanable, totalment suau i relaxada, amb el punt d'adrenalina que causa el fet de tenir el terra molt avall, però amb la seguretat i l'autonomia de poder baixar i pujar, anant una mica "al teu aire".

Per acabar d'arrodonir el matí, dinar dels bons a "Els Roures", i visita al Santuari de Queralt i al centre de Berga. Un dia absolutament fantàstic!

Uns altres 25

Aquests moments són els que valen la pena. Un diumenge esplèndid, una fantàstica companyia, una piscineta, i una barbacoa amb bons xefs. Es tractava de cel·lebrar uns altres 25. Els de l'Esther RoMa, i els 28 del Jordi. Vam editar un llibret amb cançons i fotos de cadascú, per poder dedicar-li quatre línies en aquest dia tant especial. Ho vam amanir bé amb ensaladilla russa i carn a la brasa. Tot ben regat amb vinet, licor, o el que fes falta.

A més, vam afegir un regal molt especial. Un regal en forma de sensació: la sensació de volar! Un bateig de vol en parapent!

Estones d'aquelles que fan complir la frase que diu un famós anunci que fan cada estiu: 

"Quan estimes el que tens, tens tot el que vols".

Lluna plena

Tenim un entorn que no ens el mereixem. La frase de "Com el Vallès, no hi ha res!", es feia certa una vegada més. La lluna plena de quarts de tres i el Montseny ho certificaven. I un imponent vent, de 90km/h, al Cim del Turó de l'Home ens regalava uns segons de fred, i, perquè no dir-ho, d'adrenalina.

Alhora, ser allà dalt, entre el cel i res; entre la muntanya i el mar; una vista nítida de més de 40 quilòmetres a la rodona, feia somniar. Se'ns dubte és una muntanya i un parc que captiven a cada moment. I a cada estació; sigui veient néixer l'alegria de la primavera, gaudint dels 1700 metres a l'estiu, dels colors taronges i marrons a la tardor, o de la neu a l'hivern.

Ja eren les 3 de la nit, i la lluna ho feia màgic. Una banda sonora com la que sona, afegia un plus de paradís.

Un d'aquelles estones per les quals, se'ns dubte, val la pena ser aquí. I se'ns dubte, ser-hi amb tu. :)

(Foto d'aquí)

Resumint l'any

Cada cap d'any aconstumo a fer un post amb una mica de resum de l'any anterior, i parlant de com s'encara el que s'acosta. Enguany ja vaig una mica tard, però no volia deixar de parlar d'aquest 2011, que ha sigut prou mogut.

L'any començava amb una nova aventura professional. Just la primera setmana laboral de gener vaig entrar a treballar a www.initec.cat, com a Community Manager, de la mà de'n Dani Casanovas i amb la fantàstica companyia de'n Bernat, l'Anna i la Mònica. Uns mesos d'entrar en un món totalment 2.0, i del que en guardo bons records, i sobretot bons amics.

Durant aquelles setmanes, una bonica celebració dels meus 24, una bona escapada a Espot per no perdre la costum de l'esquí amb excursió sorpresa a Sant Maurici amb l'Esther, i per desconnectar de tot el que venia a sobre els propers mesos!

Però tot just quan començava a estar-hi adaptat a Initec, al cap de 4 mesos, sortia una nova possibilitat. Entrar al procés de selecció d'una plaça per donar suport informàtic a la recerca del Departament de Matemàtiques de la UAB. Després de passar per cada fase de la selecció em van acceptar i us podeu imaginar que l'alegria va ser màxima. Deixava doncs el carrer Padilla per anar al Campus de Bellaterra.

I com qui no vol la cosa ens plantàvem ja a inicis de Maig. Un mes majoritàriament electoral, i és que tant com a secretari d'organització d'ERC a Sant Feliu, com com a tècnic d'Ona Codinenca, van ser unes setmanes molt especials. Segurament els resultats no avalen gens l'esforç que vam haver de fer aquests dies la gent de la secció local. D'altra banda, un genial programa de radio amb una audiència increïble durant la nit electoral ens va fer vibrar a tots com poques vegades. Vam fer, sens dubte, un pas endavant com a radio i com a equip.

 

Amb això passem ja al mes de Juny, un mes molt especial. Primerament pel casament de dos amics, que a sobre ara ja estan completament instal·lats també a Sant Feliu! La Marta i en Gerard, que el dia 11 de juny es van casar i ens van fer gaudir d'un dia molt especial! I tot just la setmana següent, de la mà de la Montserrat Cot i en companyia de l'Alba Lloveras, la Marta i en Pau Vilardell, i l'Alba Baulenas recuperava el violí. Començant per una horeta a la setmana amb un peça de Telemman, i acabant per fer un concert de Nadal, que va anar prou bé.

Una bona prèvia de l'arribada de l'estiu va ser la meva primera Patum, on vam passar-ho molt bé  i que se'ns dubte repetirem. Amb això va arribar la calor, i les vacances. Enguany pocs dies perquè feia poc que treballava a la UAB. Per tant, un estiu de treball tranquil i amb temps per fer canvis i actualitzacions importants al Departament, combinat amb 7 dies de vacances que van anar perfectes!

Un bon viatge amb el Marc i el Jordi a Sardenya, voltant per tota la part nord de l'illa, que va servir per desconnectar i per recarregar piles de nou, conèixer el caos circulatori italià, passar bones estones i també, somiar-truites sobre les mil coses en què estem involucrats.

I tot i que alguns anys ja faci força fred, els que som de Sant Feliu sabem que l'estiu no s'acaba fins que arriba el nostre ja especial Setembre. Una bona XIX Baixada de Llits, tot i que massa accidentada pel que tothom hauria volgut, però de la qual n'aprendrem moltes coses, que faran, se'ns dubte que tinguem un molt bon 20è aniversari de la Baixada enguany.

La setmana següent la Festa Major ens arribava amb molta força i amb molta transcendència des del Grup del Correfoc. L'estrena del nou Follet, la recuperació de la llegenda amb la seva música i les ganes d'un molt bon correfoc i un gran piromusical eren majúscules. Uns dies de Festa, gresca i cultura que marcaven el final de l'estiu de debò.

L'octubre quedava marcat per l'inici d'Ona Codinenca amb la seva nova graella, presentada per en Manel Fuentes al Centre Cívic, i que incorporava frescor i joventut, alhora que mantenia l'experiència i consolidava els programes existents.

El penúltim mes de l'any va ser un mes molt escènic. I és que amb els Deixalles '81 vam estrenar una obra que ha causat (i causarà) sensació. Les ganes, l'empenta, la implicació i el resultat obtingut amb Claymore no l'havia viscut mai amb els de teatre, i ha sigut fantàstic. Dos dies del Casal a rebentar, amb emocions i un teatre realment sorprenent. Un plaer treballar-hi i posar-hi el meu gra de sorra. I en l'any del seu 30è aniversari, el Deixalles '81 estrenava només un parell de setmanes després una altra obra: 8 dones, que feia també un ple de la sala.

I com sempre ja, l'any acaba amb el recital d'actes de les festes. El Quinto de Nadal, aquest any amb poques dates disponibles, però amb un bon èxit el dia 25; els Pastorets, ja tradicionals aquestes dates, a més del Concert de Cambra que vam fer amb el grup de violí i que va quedar prou bé, van tancar el 2011. Evidentment, no falta temps pels nostres, per la família, els amics, els sopars, les trobades, i el comiat del 2011 al pavelló, amb una molt bona festa!

Ara, doncs, només queda encarar el 2012, que ja arriba carregat de noves mogudes i històries. Com sabeu Sant Feliu organitzarà la Copa del Príncep d'hoquei, acte que ens portarà força feina, alhora que ganes i il·lusió de fer-ho. A més, el projecte guifi.net a Sant Feliu agafa també forma, i segurament aquest any serà el de l'arribada de guifi.net al poble; si més no, pencarem perquè així sigui! Per acabar d'arrodonir-ho tot, el Correfoc fa els 30 anys, per tant de feina tampoc ens en faltarà.

Posada al dia - Festa Major!

I després de la Baixada de llits arriben aquells dies que tots esperem: els de la Festa Major. Un any més el poble es va vestir de gala per celebrar la nostra festa!

Tot i que el temps va fer de les seves, vam estar prou afortunats. Vam suspendre només el Correfoc infantil i el CorreBars. Ja des de dilluns de la mateixa setmana de Festa Major vam anar tots atrafegats entre pirotècnica, reunions i acabats.

I dijous engegàvem amb un bon pregó de Festa Major i un canvi que personalment m'alegra haver aconseguit com a correfoc: que els coets d'inici de festa els engegui el pregoner, donant una mica més de solemnitat a l'acte.

Després del tret de sortida a la Festa Major toca anar (per primera però en cap cas última vegada!) al sopar basc del Pool! La veritat és que mai hi havia anat i em va encantar! Entre tots vam acabar omplint el Bar per donar l'entrada d'un bon dijous entre tapes i txacoli! I després l'aigua ens va fume una mica enlaire la nit, però amb la xaranga dins el Pool i després al Casal encara ho vam salvar prou!

I divendres, havent destil·lat l'excés d'alcohol de dijous ens vam llevar "amb aquella alegria" per anar a fer el corretraca. Una mica lenta, sí, ja ho vam notar tots. Indiscutiblement és una cosa a millorar de cara a l'any vinent (i que d'altra banda no havia passat mai...). Passant una millor nit divendres, arribem al dia fort de la FM!

Dissabte d'entrada va començar amb massa son xD. De bon matí a la Plaça a la carpa d'Ona Codinenca a la ja tradicional xocolatada que fem per Festa Major! En acabar directes a muntar la meta i el cronometratge de la cursa Memorial Francesc Cassart. Aquest any s'ha estrenat un sistema digital, amb lectors de codis de barres, que va permetre obtenir els temps exactes de cada corredor! I si parlem de córrer, parlem de corretraca: el més llarg que hem fet mai! 1000m de traca (sí, un pel massa lenta també), que van tronar per tot el poble!

I havent vist la guerra d'espuma de la plaça, i acabats de dinar, toca agafar la bossa i pujar cap a la plaça, comencem a muntar el correfoc! Com sempre va ser prou entretingut, tot i que aquest any vam aconseguir resoldre totes les feines prou d'hora! Tothom es va ocupar de la seva part i a les vuit i mitja érem tots apunt de vestir-nos! Mentre fora ja s'escalfava l'ambient amb el Follet i la Fantasma, tots els diables ens anàvem preparant. Aquest any tenia moltes ganes de cremar. L'any passat portar la fantasma va ser un honor i un privilegi, una manera de viure el correfoc des d'una altra vessant, però quan fa 2 anys que no cremes a Sant Feliu ja et surt el mono!

Si bé el correfoc va tenir els seus punts forts i febles, que entre tots ens heu ajudat a trobar i que esperem esmenar l'any vinent, crec que el balanç general va ser força positiu. Personalment vaig cremar molt content. Hi ha una cosa que m'encanta quan ets diable: que tothom et coneix, però tu no coneixes a ningú!!! jajajajajaja És molt curiós quan us planteu davant nostre i ens saludeu o ens agafeu per cremar junts. Penseu que aneu tant tapats que costa molt distingir a la gent!!

Acabat el correfoc vam fer l'espectacle que aquest any va ser molt musical, amb els bidons, i els discos elèctrics que van causar molt bona impressió! I com sempre, la cirereta del pastís la vam posar amb el PiroMusical. Aquest any amb la música de Mickael Jackson. Un remix de vàries músiques molt ben aconseguit pel Sergi! I una gran posada en escena pels companys de Pirotècnia Catalana van fer vibrar la plaça!! Molta gent ens vau felicitar, i la veritat és que tots els del Correfoc n'estem molt contents.




I després, com que feina feta no té destorb, ens vam posar a recollir-ho tot, a rentar-nos una mica, i havent sopat amb tota la colla ens vam disposar a tancar la última nit de FM a la carpa de bona manera! Si bé al teatre hi havia Els Manel (que no em van agradar especialment...), va ser a la carpa on, com sempre, ens vam trobar, vam saludar, parlar, ballar, i fer el boig com sempre mana la nostra Festa Major.

I diumenge va tenir una de les poques parts negatives de la festa major. I és que vam haver d'aplaçar el Correfoc Infantil per la setmana següent per les pluges. Ara, ho vam tancar de la millor manera possible: en Pep Plaza, el seu monòleg i les seves imitacions que ens van fer riure increïblement per acabar fantàsticament una Festa Major que serà de les que recordarem tots.

I dic "tots" perquè posar noms en aquest cas no queda bé. És una Festa Major que la fem possible multitud de persones i entitats, amb esforços titànics i sacrifici de moltes hores de son, i ho fem alhora per tothom. A la Festa Major de Sant Feliu mai hi falta ningú!!

Per par meva ha sigut molt especial, gràcies a TOTS per fer-ho possible!

Salut!

Pau.