Dissabtes i matemàtiques

Doncs sí, és dissabte i avui us pararé de Matemàtiques. A molts aquesta associació us semblarà incompatible, però sí, hi ha qui els dissabtes també fem matemàtiques. En aquest cas concret, es tracta del projecte "DISS4BTES DE LES M4TEM4TIQUES", en la seva edició 2013. 

Aquest any tenim conferències sobre els nombres primers, sobre mecànica quàntica, sobre les matemàtiques i la natura, una de matemàtiques i màgia que sempre atrau a molta gent, sobre l'univers, i sobre probabilitats i paradoxes (consulteu els resums de cada xerrada al díptic).

A més, les quatre últimes tenen taller durant la segona hora del matí. Tot això ben amanit amb els professors del Departament de Matemàtiques, una pausa amb esmorzar, el magnífic campus de la UAB, i els més de 250 inscrits que ja heu decidit venir a les conferències. 

Se'ns dubte una recepta excel·lent! No us ho perdeu, que val molt la pena! Podeu realitzar la vostra inscripció en aquest formulari. I si veniu, ho podem comentar tot plegat a #diss4btes!

Mestres, a TV3

Cada setmana m'atrapa! Cada dimarts al vespre segueixo aquest bon programa de TV3. Té coses millors i pitjors, i segurament no acaba de reflectir la realitat del món educatiu, però no deixa de mostrar algunes realitats de la formació que es dóna avui en dia als centres catalans.

El format del programa està molt ben aconseguit. La idea d'agafar algú conegut que torna a l'antiga escola està molt bé. D'altra banda es dona una frescor audiovisual interessant jugant amb amb les entrevistes realitzades, imatges dels centres mateixos i animacions.

La única cara de la moneda que trobo a faltar, és, potser, la de les institucions. Més que res perquè decideixen les guies mares de tota la resta.

El programa es limita a constatar les opinions i experiències de professors, pares i alumnes, i això fa que tinguis una mica de nostàlgia i que et recordi moments i experiències pròpies.

Sense tenir la solució absoluta de tot, que ningú la té, és genial que es facin programes d'aquesta mena, i us el recomano totalment!

Dissabtes de les matemàtiques

Avui us parlo d'una molt bona iniciativa. I és que, com diu un dels ponents, "què hi ha millor un dissabte al matí que parlar de matemàtiques?"

Doncs això és el que es fa al Departament de Matemàtiques de la UAB durant uns quants caps de setmana de Març i Abril, parlar de mates d'una forma molt didàctica. Una manera de veure com son de presents en el nostre entorn les matemàtiques, i quines aplicacions poden tenir en sectors que no ens imaginaríem!

Aquest any hi ha conferències sobre l'Univers, sobre atzar, sobre l'epidemiologia, sobre jocs topològics i sobre la oriflèxia. Les conferències, realment, es recolzen en els conceptes matemàtics de cada tema, tot i que al visió que es dóna és sempre planera i apta per a tots els públics.

Us deixo amb els vídeos de les edicions passades (2008, 2009 i 2010) i us convido a inscriure-us!

Resumint l'any

Cada cap d'any aconstumo a fer un post amb una mica de resum de l'any anterior, i parlant de com s'encara el que s'acosta. Enguany ja vaig una mica tard, però no volia deixar de parlar d'aquest 2011, que ha sigut prou mogut.

L'any començava amb una nova aventura professional. Just la primera setmana laboral de gener vaig entrar a treballar a www.initec.cat, com a Community Manager, de la mà de'n Dani Casanovas i amb la fantàstica companyia de'n Bernat, l'Anna i la Mònica. Uns mesos d'entrar en un món totalment 2.0, i del que en guardo bons records, i sobretot bons amics.

Durant aquelles setmanes, una bonica celebració dels meus 24, una bona escapada a Espot per no perdre la costum de l'esquí amb excursió sorpresa a Sant Maurici amb l'Esther, i per desconnectar de tot el que venia a sobre els propers mesos!

Però tot just quan començava a estar-hi adaptat a Initec, al cap de 4 mesos, sortia una nova possibilitat. Entrar al procés de selecció d'una plaça per donar suport informàtic a la recerca del Departament de Matemàtiques de la UAB. Després de passar per cada fase de la selecció em van acceptar i us podeu imaginar que l'alegria va ser màxima. Deixava doncs el carrer Padilla per anar al Campus de Bellaterra.

I com qui no vol la cosa ens plantàvem ja a inicis de Maig. Un mes majoritàriament electoral, i és que tant com a secretari d'organització d'ERC a Sant Feliu, com com a tècnic d'Ona Codinenca, van ser unes setmanes molt especials. Segurament els resultats no avalen gens l'esforç que vam haver de fer aquests dies la gent de la secció local. D'altra banda, un genial programa de radio amb una audiència increïble durant la nit electoral ens va fer vibrar a tots com poques vegades. Vam fer, sens dubte, un pas endavant com a radio i com a equip.

 

Amb això passem ja al mes de Juny, un mes molt especial. Primerament pel casament de dos amics, que a sobre ara ja estan completament instal·lats també a Sant Feliu! La Marta i en Gerard, que el dia 11 de juny es van casar i ens van fer gaudir d'un dia molt especial! I tot just la setmana següent, de la mà de la Montserrat Cot i en companyia de l'Alba Lloveras, la Marta i en Pau Vilardell, i l'Alba Baulenas recuperava el violí. Començant per una horeta a la setmana amb un peça de Telemman, i acabant per fer un concert de Nadal, que va anar prou bé.

Una bona prèvia de l'arribada de l'estiu va ser la meva primera Patum, on vam passar-ho molt bé  i que se'ns dubte repetirem. Amb això va arribar la calor, i les vacances. Enguany pocs dies perquè feia poc que treballava a la UAB. Per tant, un estiu de treball tranquil i amb temps per fer canvis i actualitzacions importants al Departament, combinat amb 7 dies de vacances que van anar perfectes!

Un bon viatge amb el Marc i el Jordi a Sardenya, voltant per tota la part nord de l'illa, que va servir per desconnectar i per recarregar piles de nou, conèixer el caos circulatori italià, passar bones estones i també, somiar-truites sobre les mil coses en què estem involucrats.

I tot i que alguns anys ja faci força fred, els que som de Sant Feliu sabem que l'estiu no s'acaba fins que arriba el nostre ja especial Setembre. Una bona XIX Baixada de Llits, tot i que massa accidentada pel que tothom hauria volgut, però de la qual n'aprendrem moltes coses, que faran, se'ns dubte que tinguem un molt bon 20è aniversari de la Baixada enguany.

La setmana següent la Festa Major ens arribava amb molta força i amb molta transcendència des del Grup del Correfoc. L'estrena del nou Follet, la recuperació de la llegenda amb la seva música i les ganes d'un molt bon correfoc i un gran piromusical eren majúscules. Uns dies de Festa, gresca i cultura que marcaven el final de l'estiu de debò.

L'octubre quedava marcat per l'inici d'Ona Codinenca amb la seva nova graella, presentada per en Manel Fuentes al Centre Cívic, i que incorporava frescor i joventut, alhora que mantenia l'experiència i consolidava els programes existents.

El penúltim mes de l'any va ser un mes molt escènic. I és que amb els Deixalles '81 vam estrenar una obra que ha causat (i causarà) sensació. Les ganes, l'empenta, la implicació i el resultat obtingut amb Claymore no l'havia viscut mai amb els de teatre, i ha sigut fantàstic. Dos dies del Casal a rebentar, amb emocions i un teatre realment sorprenent. Un plaer treballar-hi i posar-hi el meu gra de sorra. I en l'any del seu 30è aniversari, el Deixalles '81 estrenava només un parell de setmanes després una altra obra: 8 dones, que feia també un ple de la sala.

I com sempre ja, l'any acaba amb el recital d'actes de les festes. El Quinto de Nadal, aquest any amb poques dates disponibles, però amb un bon èxit el dia 25; els Pastorets, ja tradicionals aquestes dates, a més del Concert de Cambra que vam fer amb el grup de violí i que va quedar prou bé, van tancar el 2011. Evidentment, no falta temps pels nostres, per la família, els amics, els sopars, les trobades, i el comiat del 2011 al pavelló, amb una molt bona festa!

Ara, doncs, només queda encarar el 2012, que ja arriba carregat de noves mogudes i històries. Com sabeu Sant Feliu organitzarà la Copa del Príncep d'hoquei, acte que ens portarà força feina, alhora que ganes i il·lusió de fer-ho. A més, el projecte guifi.net a Sant Feliu agafa també forma, i segurament aquest any serà el de l'arribada de guifi.net al poble; si més no, pencarem perquè així sigui! Per acabar d'arrodonir-ho tot, el Correfoc fa els 30 anys, per tant de feina tampoc ens en faltarà.

Posada al dia - Nou curs!

Com veieu la Baixada de Llits i la Festa Major de Sant Feliu posaven punt i final a un molt bon estiu. Després, però, tocava posar una mica de seny i encarar el nou curs de la Pompeu. Acabats de manera prou acceptable els examens de setembre, encaravem el segon curs.

Aquest segon curs arriba molt carregat: Estructura de Dades II, Estadística, Processament del Senyal I i II, Teoria d'Autòmats i llenguatges formals I i II, Art i Tecnologia, Infografia I, Xarxes I, Tecnologies de la informació, Intruducció a l'enginyeria de software; i ja les inseparables matemàtiques (Anàlisi, Ampliació d'Analisi) i Computadors III.

Una altra novetat és que hem estrenat el restaurant del Campus de Comunicació, així que per fi tenim menús consistents a preus raonables!! La veritat és que està prou bé!

L'únic punt en contra de fer segon és l'horari, i és que anar de tardes i pujar a segons quina hora de la nit amb el Sagales fent el que anomeno jo com la "ruta turistica per la nostra bonica provincia de Barcelona", emprenya una mica.

De totes maneres les assignatures pinten prou bé, i de ganes de fer-les n'hi ha moltíssimes! Així que endavant!!!

Salut!

PD. I amb aqust arribo als 260 posts!

Closed for exams

Doncs després d'una setmana una mica boja, toca el que veieu a la foto. Activo el mode "hibernació" fins el dia 2...!






Tonight, tonight..! :p

Estrenem campus a la UPF!!!

Tot encarant el 2009

Bé, després d'haver destilat una mica l'alcohol d'ahir, toca fer un post que ja va tard. Un post sobre el canvi d'any.

Sortim d'un any força complicadoooot (a lo "Molina xD). No, fora conyes, ha estat un any difícil. Però com que ens hem de quedar amb la vessant positiva dels entrebancs en què ens trobem, hem de dir que haurà servit per entendre que no es pot jugar amb certes coses, sobretot les més importants: els estudis (el nostre futur), i la vida personal (el nostre... present?).

Vam començar l'any en mig d'un primer curs d'Enginyeria Informàtica complicat, que ha acabat repercuint en què ara n'estigui fent el que em falta. Va seguir amb un estiu estrany per segon any consecutiu. I és que sempre m'he entregat al 100% en les relacions, i això comporta moltes coses positives, com quasibé tantes de negatives. I només l'anàlisi amb temps i distància et permet entendre, valorar, i concluïr els fets que han succeït i que t'han marcat tant.

I amb la inseparable companyia i ànim de tots vosaltres, vaig encarar un nou curs estrambòtic, amb poques assignatures, però amb totes les ganes del món de fer-les. Deixant aparcat (excepte per Pastorets) el Deixalles '81, i participant d'una Festa Major que començava a obrir les idees.

I finalment hem acabat l'any de la millor manera possible. Marcant un bon nivell at Pompeu (i abandonant l'estació de França per estrenar Campus el dia 7!!!), cursant el curs de Monitor de Lleure (que estic trobant una experiència genial i molt enriquidora), organitzant el Quinto amb el Correfoc (al quan m'he volcat més, entrant a la Junta), participant dels Pastorets a Can Deixalles'81, reanimant el fotolog després d'un any d'inacció, i despedint el 2008 amb un sopar i una festa de cap d'any de putíssima mare, marcant nivell i obrint moltes esperances de cara a l'any vinent!

I el 2009 l'agafem amb moltes ganes. Mirant endavant, sense oblidar, per rès, el 2008. Perquè el que ens fa persones son els nostres somnis, les nostres esperances, però també la nostra maleta. Aquesta maleta que portem arreu, i anem guardant els moments viscuts, per poder-los revisar i recordar quan volguem, amb un somriure, i com una ajuda que ens doni força i energia cada dia.

Per tots vosaltres us desitjo una bona pila de moments bons; ànim i valor per suportar els que siguin dolents; i una pila d'hores per poder somiar, imaginar, viure i construïr tot allò que volgueu.

Una abraçada a tota la gent de la colla, als endimoniats del Correfoc, als companys d'Ona, a tots els del millor grup de teatre del Vallès!, a tota la gent de la Pompeu, als incansables i inseparables amics de les Jerc, i a tota la gent amb qui he perdut una mica el contacte, o estan més llunyans.

Us deixo amb un poema de Rudyard Kipling que em va fer descobrir en Lluís al seu fotolog.

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant

tothom el perd, fent que en siguis el responsable;

si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,

deixant un lloc, també, per als seus dubtes;

si pots esperar i no cansar-te de l’espera,

o no mentir encara que et menteixin,

o no odiar encara que t’odiïn,

sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,

si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;

si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe

i tractar igual aquests dos impostors;

si pots suportar de sentir la veritat que has dit,

tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,

o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,

i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys

i jugar-te-la tota a una sola carta,

i perdre, i recomençar de zero un altre cop

sense dir mai res del que has perdut;

si pots forçar el cor, els nervis, els tendons

a servir-te quan ja no són, com eren, forts,

per resistir quan en tu ja no hi ha res

llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,

o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,

si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;

si pots omplir el minut que no perdona

amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,

teva és la Terra i tot el que ella té

i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home."

I també unes quantes fotos, com vaig fer l'any passat.

Grans frases a evitar

Frases que hay que evitar decirle a un aspirante a ingeniero:

- “No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas”.

Sabemos que no es verdad, sabéis que no es verdad...¡¡¿POR QUÉ CO** LA DECÍS?!! Es un insulto a nuestro estado emocional tratar de animarnos con semejante frase. La única respuesta digna que os merecéis sería "¡Que te den por cu**, ca**** de mi****!" pero como somos educados y estamos hundidos en la miseria respondemos un tímido "Sí, claro, a la próxima, seguro". Es mejor el silencio, no os preocupéis, sabemos que no nos comprendéis así que no hace falta que os esforcéis porque será peor.

- “¿Qué tal el examen?”

MAL, el examen MAL, asqueroso revuelve-heridas. Obviamente las semanas que me he tirado estudiando cual guarra no ha evitado que me fo**** el cu**** cruelmente. ¿Para qué preguntas? ¿Para disfrutar de mi miseria? ¿Para decir "No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas"? No se pregunta, lo único que puede ayudarnos a salir del boquete es dinero y chocolate. Si no estáis dispuestos a ofrecernos nada de eso manteneros alejados y no os regodeéis en nuestro infortunio.

- “¿Pero no has acabado la carrera todaviiiiiiia?”

Vamos a ver, cuando terminemos la carrera os enterareis, el mundo entero se enterará. Nos pondremos nicks en el messenger con tantos emoticonos felices que dolerán los ojos, lo publicaremos en el periódico, en el BOE, haremos una gran fiesta, definitivamente NO LO ESCONDEREMOS. Así que no nos preguntéis si hemos acabado la carrera cuando la respuesta es obviamente no. Eso no hace más que darnos aún más ganas de suicidarnos o de cambiarnos a Magisterio.

- “Pero ¿tan difícil es?”

No, que va. Está tirado. Yo es que disfruto pagando 900 € de matrícula y dejando que me metan palos por el cu**. PUES CLARO QUE ES DIFÍCIL. Es tan difícil que vuestra mente pagana es incapaz de comprender los niveles de dificultad y de abstracción absurda a los que puede llegar un cerebro humano. No respondo de mí como otro estudiante de Filología Inglesa ponga en duda la dificultad de una Ingeniería.

- “El hijo de Fulanita se hizo la carrera en 5 años”.

BIEN POR EL HIJO DE FULANITA. Tirémosle cacahuetes y bailemos a su alrededor. También hay gente que no la acaba nunca, y no vemos a nuestros padres diciéndonos cada día "qué orgulloso estoy de ti, hijo, que aún no te has dado cuenta de que no vales para esto".
Nada de comparaciones, porque entonces podemos mencionar a ese compañero nuestro (historia verídica) que se sacó como pasatiempo la carrera de magisterio mientras cursaba la nuestra.....a ver quien humilla más a quien.

- "¿Por qué curso vas?"

[... silencio incómodo producido tras la pregunta].

Di tú algo, capu***. Tú has preguntado. ¿Tu objetivo era reírte de nosotros y jactarte que te estás sacando Turismo hinchándote de fo**** y a curso por año?
Porque no falla, el silencio incómodo siempre se rompe con "Pero ¿cuántos años llevas en la carrera?"
CINCO PU*** AÑOS,IMBÉCIL. Los suficientes para saber sólo con mirarte a la cara que tu padre y tu madre tuvieron una mala noche cuando te engendraron. Y que sepas que cada año es como un horrible infierno en el que te clavan cristales en el corazón y te arrancan las uñas con unas tenazas...¡¡Y AGUANTO AHÍ CON DOS COJO***!!
No te atrevas a juzgarme.

- "Mi carrera también es muy difícil. Sólo tienes que estudiar más."

Oh sí, tu examen de Meterse un Dedo en el Cu** y Olerlo de Económicas supera con creces el temario de asignaturas como Cálculo Numérico o Tipos Abstractos de Datos. Osea que yo soy un vago y vuestro temario apenas deja tiempo para rascarse las pel**** y meterle mano a la gua*** de filosofía de al lado , sí será eso , que no estudio; los exámenes de cinco horas, los temarios imposibles de los que ni los profesores tienen pu** idea o las preguntas trampa para pillarte son meras distracciones de la verdadera realidad: ESTUDIANDO SE APRUEBA.

- “Todos tenemos asignaturas difíciles”.

Vale, cuando hayamos acabado nuestras respectivas carreras, yo Ingeniería Industrial y tú Magisterio, hacemos una cosa, yo me matriculo en TODA tu carrera y tú te matriculas en 3 de mis asignaturas, digamos Campos, Fluidos y Elasticidad y a ver quién acaba antes. Te reto. Te desafío….Ca****.

Bueno, esto ha sido todo. Como es una guía básica no hemos querido incluir frases también muy célebres como "El profesor no será tan cabrón como crees", “Vaya
mierda de ingeniero informático que no me sabe arreglar la lavadora”, etc...".

Via una colla de comentaris al facebook, i d'aquí.

Fotos Manifestació

Foto de la Manifestació per l'Enginyeria informàtica d'ahir al matí: