divendres, 6 de maig de 2022

Tot són etapes

  

Si bé tinc clar el que vull explicar-vos, és un d'aquells textos en què costa trobar les paraules exactes. Però tot son etapes, i ara toca tancar-ne una per obrir-ne de noves. Molts sabeu que la meva vida és força polifacètica i que la política ha marcat la meva manera de ser i de fer durant els últims anys.

Vaig començar a militar a les JERC (ara Jovent Republicà) l'any 2005, i va ser una de les millors decisions de la meva vida. Des de llavors, actes, executives, murals, acampades, campanyes, formacions, consells nacionals... Vaig acabar treballant-hi parcialment i tot, i aquella època va crear bones amistat que encara duren, després de 16 anys.

A nivell local, i ja a ERC, la meva manera de ser ha fet que hagi participat de tots els papers de l'auca, com a militant, responsable de comunicació, secretari d'organització, President local, coordinador de campanyes i ara farà 3 anys, candidat a l'alcaldia. Ho vaig dir llavors i ho mantinc: ser simplement candidat/a a governar el poble que dus al cor, és una de les coses més maques que hi ha.

Ara porto 7 anys de regidor a l'Ajuntament, i és el moment d'avançar-vos que no repetiré una nova legislatura, per dos motius principals. El primer, és el dels resultats. Ho deia en el meu anterior escrit del bloc. ERC Sant Feliu hem comès dos errors importants en les últimes campanyes, precisament les que he portat jo amb més energies i ganes, que ens han costat no només no ser claus en l'aritmètica de pactes, sinó ni tant sols augmentar la representació a l'Ajuntament.

De les eleccions del 2015 en vam fer la lectura (resumint) que la persona que encapçalava la llista no era la idònia. I el 2019, quedant-nos ben a tocar del canvi, va quedar clar que l'estratègia marcada per la candidatura local d'anar en llistes separades no havia sigut la millor, quedant-nos a les portes de poder fer el canvi possible. Són dos errors importants, que m'han fet reflexionar també sobre la capacitat i idoneïtat de les meves decisions al capdavant de la secció local.

Això ha significat 7 anys d'oposició, de veure com les coses seguien decaient, i com ens faltaven 2 vots per poder-ne canviar el rumb. Il·lusions, idees i projectes treballats en campanyes intenses i Plens llargs que mai han arribat a ser factibles. En casos comptats (i ens n'alegrem!) el govern ha fet realitat conceptes que ERC va posar sobre la taula en campanya, però evidentment no és el mateix.

A més, també hi ha una altra derivada. I es plasma en l'1 d'octubre de 2017, i sobretot les energies que hi vam posar la militància dels partits i la resolució que en van fer els nostres dirigents. Mai sabrem del cert, evidentment, el contingut de certes converses i l'estat de les negociacions internacionals que (diuen) no van acabar de decantar la balança en moments realment circumstancials. El que sí que crec sincerament que és una llàstima és que, sabent que l'estat espanyol activaria la repressió féssim el que féssim, no es completés el procés d'independència fins al final.

Molts sabeu i vau viure la meva implicació personal en el referèndum, en la seva organització i execució. Va ser un gran dia, un dia històric en molts sentits, però sobretot per les forces que s'hi van posar des de totes bandes, partits i societat civil. Aquella unió màgica costarà de tornar a trobar. I potser és egoista dir-ho així i dir-ho ara, però jo vaig entrar a ERC per fer tot el possible per la independència, i ara segurament ens toca gestionar un llarg "mentrestant".

Els últims mesos, sobretot després de l'1OCT i del judici posterior, he sentit que les meves energies personals i interès pel projecte polític minven. I a banda que no crec que en tingui prou per tornar a ser candidat, penso que fer-ho amb aquests pensaments no seria gens sincer. També tinc el convenciment de que, com molts d'altres, serem al peu del canó quan torni a caldre. Però ara toca baixar una marxa, i carregar piles.

No vull acabar l'escrit sense donar les gràcies a tota la gent que m'ha donat suport aquests anys: familia, amics, companys de partit i treballadors municipals. També als centenars de codinencs que han apostat per ERC a les eleccions, per suposat. I un agraïment especial a les parelles que han confiat amb mi com a regidor per casar-se i unir-se en matrimoni, fent-me sentir aquells dies amb un orgull especial de ser regidor de Sant Feliu de Codines.

Baixo del carro "polític", però no del social. Sabeu que seguiré treballant pel poble des de totes les entitats on estic posat, empenyent, construint i posant també el meu gra de sorra per fer un Sant Feliu una mica millor.