12/22/06
02.35 matinada [Inici]
St. Feliu de Codines
Bona nit a tothom.
Penjo aquesta foto per reflexionar també amb el post que he deixat a l'altre fotolog.
Perquè és època de Nadal, i això significa alegria, felicitat, amistat, bons moments. Si malgrat tot, cada cop més, ens estem tornant més consumistes; aquella moto nova, aquell ordinador nou, aquella tele nova o aquell CD del nostre cantant preferit, no ens aportaràn una felicitat més enllà del la purament material. Són conceptes tangibles que mai són importants, però que mai podran substituir les persones. hem d'intentar recuperar l'esperit tradicional d'aquestes dates.
Jo relament crec en la màgia del Nadal. Crec en què aquestes dates tenen algun "què", que fa que les persones siguin més felices, estiguin més contentes. Crec en aquella sensació que s'encomana cada nit de reis a les cases on hi ha nens petits, i que poc a poc va passant als pares, als amics, als veïns. M'agrada anar a les cabalgades de reis, simplement per veure aquells nens i nenes amb aquelles cares d'il·lusió, de fantasía. Aquells ulls que brillen només de pensar que aquella nit és molt especial. A mi aquesta fantasia sempre m'arriba també uns dies abans del 25. Cada Nadal tinc el meu moment d'empanació davant els llums dels carrers, com en el final d'un film romàntic. Penso que realment és una època en que va bé fer balanç, i recapitular sobre el que hem viscut, el que volem viure. Els objectius que tenim com a persones, com a familia, com a grup. És moment per recordar la gent que ens ha deixat, que no veurem mai més, o que simplement s'ha distanciat de nosaltres. Però també és moment de recordar la gent que està al nostres costat, perquè tenim molta sort de tenir-los, i sovint no ho valorem com ho hauriem de fer.
Nosaltres no portem uns dies gaire bons, i m'agradaria que aquestes vacances de Nadal servissin perquè tornéssim a ser la colla d'amics feliç, alegre, una mica esbojarrada, però sobretot INSEPARABLE, que sempre fins ara hem estat.
A tothom: Creieu en aquesta màgia. Reconcilieu-vos amb els amis, la familia, la parella. No val la pena estar enfadats amb la gent que tenim al voltant. Ara és moment. És el moment de trucar a aquelles persones a qui sempre "hem de trucar algun dia". És moment de veure a tots aquells amb qui "un dia hem de quedar, eh!!". És moment de retrobar-nos amb tots aquells amics a qui no veiem tant sovint. És moment de dir que els preferim a ells, abans que la nova moto i el nou ordinador. Perquè sense totes aquestes coses podem viure, però expliqueu-me com ho fem sense familia, sense amics, sense parella. És el moment de somriure, de ser, malgrat tot, una mica més feliços al costat de tots aquells que en algun moment han significat i encara signifiquen alguna cosa important a la nostra vida. Tots aquells que ens ajuden en els bons i mals moments.
Espero que a nosaltres això ens serveixi per solucionar els mals que té cadascú. Aquells problemes que ens fan estar una mica més tristots amb nosaltres mateixos i la colla en general. Hi ha problemes d'algu que no tindran solució immediata, doncs són massa grossos, massa complicats, massa difícils. Però m'agradaria que tots aconseguissim passar unes festes deixant de banda totes aquestes cabories personals. Perquè si ho fem també les podrem encarar després amb més força, amb més valentia, amb la tranquilitat que et comporta saber que tens algu que et fa costat, i que no et deixarà.
Espero que passem uns molts bons dies junts.
BON NADAL A TOTS!!!
Un petonàs i una abraçada
p@blin
Per tu, iaia, un record allà on siguis.
Per tu, padrí, perquè mai t'oblidaré
Per l'anna, el pare i la mare.
Per tu buleta, perquè t'estimo molt.
Per vosltres: Dídac, Albert, Maria, Berta, Serra.
Per tots els d'EMAV, JERC, Sant Feliu...
03.06 matinada [END]
[Extret del meu fotolog http://www.fotolog.com/pablinsfc]
diumenge, 24 de desembre del 2006
dijous, 14 de desembre del 2006
Una vegada més...
Bé, és cert... fa temps que no escric... de fet aquest blog començava a tenir tela-aranyes..., però és que per una bona carretada de coses (tot sigui dit, la majoria positives) no he pogut escriure.
Què ens queda pendent?? Doncs principalment la manifestació del dia 6 de desembre contra la Constitució. Malauradament, no vam poder assistir a altres actes que la pluja (companys, haurem d'anar a parlar amb en Mauri perquè sempre que fem botifarrades... PLOU!), però on no va faltar [quasi] ningu va ser a Arc de Triomf.
Deixant de banda el garrulo que va passar per darrera nostra quan ja haviem arribat al final i va cantar un altiu "Viva España"... [em sembla que no haviem cridat tant fort en tota la manifestació com el que ho vam fer llavors...], la manifestació va anar prou bé. En fi, fa tenir sort que ni la Vanessa ni en Gonzalo, malauradament, voltaven pera allà... :P
S'ha de dir que quan van començar els parlaments, molta gent que passava caminant per allà es va quedar a escoltar i al final no erem pas només nosaltres els que aplaudiem tots aquells arguments a favor de l'autodeterminació.
Crec que el que hi ha és por. Em fa fer reflexionar relament el fet que es va comentar, que molta part de la població actual no ha pogut decidir sobre el que, representa, ha de ser el nostre principal referent (encara que sigui per imposició). Trobo que no te cap sentit que ens haguem de regir per unes normes que ni tan sols hem decidit, justament ara que ens omplim tots la boca de que democràcia per aqui democràcia per allà... Però bé, de la mateixa manera tampoc entenem com encara hi ha questions que ens afecten a nosaltres i les decideixen altres persones... i és precisament per això que seguirem lluitant, manifestant-nos, escrivint blogs, creant seccions locals, creant debat (altrament dita la majoria social) i lluitant en tots els ambits. Fins aviat.
Salut i independència!!!
p@blin
Què ens queda pendent?? Doncs principalment la manifestació del dia 6 de desembre contra la Constitució. Malauradament, no vam poder assistir a altres actes que la pluja (companys, haurem d'anar a parlar amb en Mauri perquè sempre que fem botifarrades... PLOU!), però on no va faltar [quasi] ningu va ser a Arc de Triomf.
Deixant de banda el garrulo que va passar per darrera nostra quan ja haviem arribat al final i va cantar un altiu "Viva España"... [em sembla que no haviem cridat tant fort en tota la manifestació com el que ho vam fer llavors...], la manifestació va anar prou bé. En fi, fa tenir sort que ni la Vanessa ni en Gonzalo, malauradament, voltaven pera allà... :P
S'ha de dir que quan van començar els parlaments, molta gent que passava caminant per allà es va quedar a escoltar i al final no erem pas només nosaltres els que aplaudiem tots aquells arguments a favor de l'autodeterminació.
Crec que el que hi ha és por. Em fa fer reflexionar relament el fet que es va comentar, que molta part de la població actual no ha pogut decidir sobre el que, representa, ha de ser el nostre principal referent (encara que sigui per imposició). Trobo que no te cap sentit que ens haguem de regir per unes normes que ni tan sols hem decidit, justament ara que ens omplim tots la boca de que democràcia per aqui democràcia per allà... Però bé, de la mateixa manera tampoc entenem com encara hi ha questions que ens afecten a nosaltres i les decideixen altres persones... i és precisament per això que seguirem lluitant, manifestant-nos, escrivint blogs, creant seccions locals, creant debat (altrament dita la majoria social) i lluitant en tots els ambits. Fins aviat.
Salut i independència!!!
p@blin
Subscriure's a:
Missatges (Atom)