Avui he tornat a veure aquest documental que ja vaig veure, però a troços, quan me'l van deixar. Després dels ultims atemptats el tema de la lluita armada s'ha posat de nou sobre la taula de més d'un dinar o sopar, i m'ha fet venir ganes de revisar el documental. Si teniu la oportunitat de veure'l no us el perdeu!
Amb un tractament audiovisual prou cuidat, plasma l'experiència i vivències de dos presos que viuen a la seva manera el conflicte irlandès.
Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí. Que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància, que un dia et fot un cop amb tanta força que et deixa sol en el principi del camí. Diuen que al món s'hi ve a patir.
Que boig el món, que no té cap ni peus ni ens deixa tenir el que teníem ahir. Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins. En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret.
Per art de màgia baixem com l'aigua i, a cada obstacle, refem com si res el camí, construint a mida el destí.
A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre, res a perdre res, res a perdre. Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d'entre els possibles.
Que boig el món, que em fa anar amunt i avall, i és tard quan veig que molt pitjor estic jo. Que boig el món, on podem creure en més d'un déu, i això ens obre les ales de la vanitat, podem ser injustos i malvats. Però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat.
Per art de màgia, baixem com l'aigua i a cada obstacle refem com si res el camí construint a mida el destí.
A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre, res a perdre res, res a perdre. Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d'entre els possibles.
Ja estem per aquí!!!! Bé, ja fa uns dies, però ha calgut un temps de repòs post-acampada per tornar a ser persones i poder escriure una mica sobre el tema.
Com sempre la colla de Sant Feliu vam baixar un dia abans. Prèvia parada barcelonina per recollir el material audiovisual i a un company de Viladecans, posàvem rumb a Montblanc amb un cotxe ple fins dalt i una mica massa anxovats pel gust de molts...
I un cop allà descobrim la nova ubicació de l'Acampada Jove. A primera vista sembla més petit que a Sant Celoni, però el lloc té molt bona pinta. Està realment a tocar del poble (només el separen les vies del tren, que també queden a segons de l'entrada), i això ha fet que quasi tothom passes els matins a la Vila Ducal. I prèvia reunió de militància per tancar quatre temes abans d'anar a dormir, quedem totalment instal·lats al sector vallès de l'Acampada.
L'endemà em llevo a les 9 per anar cap a la sala de premsa i ja hi ha acampats que volten per Montblanc. I obrim a les 12!!!! A partir de ben d'hora l'activitat ja és frenètica. El poble i l'entrada de l'Acampada ja es comencen a omplir de gent. Les tendes van ocupant l'espai com bolets que surten de terra (no precisament per la humitat que hi ha, però en fi...).
I després doncs tres dies per endavant de concerts, xerrades, debats, actes culturals, política, piscina, calor i alegria! Personalment, em va agradar molt La Gossa Sorda, Betagarri, Banda Bassotti, i em van sorpendre molt gratament Oprimits. que no coneixia! Però d'altra banda em va decebre bastant el directe de Los Delinquentes. Amb bona companyia santfeliuenca també: l'Eddy, el Paré, l'Albert, la Fiona, la Serra, l'Eva i la tropa del Marc Valls, l'Alex Balaguer, en Xavi Vallcorba i en Josue Pujol, que em consta que s'ho van passar molt bé també!
Us animo a tots a venir l'any vinent, i a tots els que heu vingut, a repetir!
I ja la tenim un any més aquí. El festival juvenil més important dels Països Catalans! Aquesta vegada anem fins a Montblanc, després d'uns quants anys a Sant Celoni. Tot i que queda una mica més lluny no hi podem pas faltar! Així que ens veiem de tornada a partir de diumenge!
No deixeu de passar-vos pel flickr! Hi ha fotos molt wapes!
Avui us porto una curiositat que té bastant bona pinta. Es tracta del gestor de finestres de GNOME 3, per Ubuntu. Si realment funcionarà així, pot ser prou divertit! Us deixo amb el vídeo, jutgeu vosaltres mateixos!
Aquests dies he estat una mica més "out" del blog. Potser perquè he tornat a agafar el violí... potser també per la foto de sota... potser perquè estic una mica als núvols... Us deixo amb aquesta cançó que m'encanta! :)
