Sandàlies parlamentàries

El problema és una sandàlia. La causa de tots els casos de corrupció, és una sandàlia. La de que Rato i tants com ell cobressin (o cobrin) milions d'euros anuals per fer una gestió pèssima de les seves entitats també. La causa de que en aquest país s'hagi patit una des-regularització indecent, permetent límits d'apalancament desorbitats al sector bancari és una sandàlia.

Aquesta és la conclusió que podeu treure aquests dies si llegiu la premsa catalana i espanyola, que s'acarnissa sobre David Fernández, per ensenyar una sandàlia a Rodrigo Rato, i preguntar-li si sabia el que significava. Si tenia por. "A quien, a usted?" preguntava el banquer. I el diputat responia de forma brillant: "No, [por] a un dia perdre-ho tot, com ho han perdut milers de famílies. A la gent, a que un dia la gent se n'afarti."

Però la premsa no escolta la seva intervenció. No es fa ressò de que transmet preguntes del col·lectiu 15M i de la PAH. Només que ensenya una sandàlia i que clar, això embruta la democràcia i fa mal a la institució del Parlament de Catalunya.

Doncs l'únic que fa és parlar, parlar al Parlament, que és on s'ha de fer. I dir el que moltes persones li diríen al senyor Rato, al senyor Serra, o al senyor Pagès. Perquè si el prestigi del Parlament l'han de donar amics del senyor Millet, del senyor Fainé, o del senyor Alemany d'Abertis, anem arreglats. 

Un aplaudiment més a la intervenció de David Fernández i a la feina que fan aquesta legislatura les CUP al Parlament. I una menció al valor que va tenir d'aguantar-se, perquè moltes persones li haurien tirat la famosa sandàlia pel cap.

La Marató 2013

Genial espot de La Marató 2013. S'acost ja la data del 15 de Desembre en què TVC fa una d'aquelles coses que aconsegueix sempre unir Catalunya en favor d'una malaltia: aquest any sobre les malalties neurodegeneratives. I una vegada més, posant el granet de sorra amb el domini www.lamarato.cat.

La vida segueix igual?

Està clar que la resposta és no, la vida no segueix igual. Amb una taxa de pobresa del 21%, amb 210.000 empreses que han tancat des de 2007, o un 56% d'atur juvenil, la vida no pot seguir igual. Però n'aprenem? Com a societat, aprenem dels errors, i de la crisi? O simplement esperem que passi per tornar a caure al mateix parany?

Avui us escric per recomanar-vos, si no l'heu vist, el primer Salvados de la temporada (recentment guardonat amb un Ondas per un altre episodi de l'accident de metro de València). Comencen parlant amb la gent que troben a un centre comercial, sobre la seva situació econòmica i personal. També es parla d'una associació de veïns que defensa el dret a l'habitatge i s'enfronta als desnonaments, i que té un banc d'aliments; entrevisten també a una professora d'una escola de primària que parla de com els problemes econòmics de les famílies afecten a l'alimentació dels menors entre altres coses...

I acaben parlant amb Arturo Perez-Reverte, sobre la societat, la falta d'una revolució, i de com estem esperant que les coses millorin per tornar-nos a endeutar, i tornar a canviar el cotxe, i anar de vacances al Carib.

El que està clar és que per sortir d'aquesta crisi només val l'esforç col·lectiu. I és una cultura que tenim molt poc arrelada al conjunt de l'Estat (una mica més a Catalunya, certament). La majoria de persones de l'Associació de Veïns afectats per desnonaments només hi són perquè els ha tocat a ells el problema. Poques són les que hi han anat a col·laborar. I per tirar endavant, o ens arremanguem entre tots i comencem a posar solucions, o els 4 cabrons que decideixen des dels despatxos aconseguiran carregar-s'ho tot. Hem de començar a entendre que la unió fa la força!

Celebrant 30 anys de foc!

Aquest any ha sigut molt important pel Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma. Ha sigut un any de celebració, i es pot dir que durant l'estiu tampoc no hem fet vacances! El primer que us vull ensenyar és com ha quedat la porta del local, amb el nou grafisme que li hem posat!

A finals de Juny vàrem fer la IIa Trobada de Bèsties, acte que sembla que agafa força al poble i que agrada cada vegada més! L'any que ve prometem moltes més colles, i amb les mateixes ganes de cremar-ho tot!

Just després de trobada vam col·laborar amb el Casal d'Estiu Solanes, que dedicaven aquesta edició del Casal a les entitats del poble. Així, dilluns següent s'omplia el local de petits i joves que van conèixer la llegenda, van poder fer-se banyes, veure les bèsties, i participar en una cremada final. Un matí genial amb tot aquests futurs diables!

I després d'això, un parell de setmanes per anar coordinant un mes d'Agost bastant atrafegat, i que començava el dia 1 amb un correfoc a La Garriga. Força pólvora, bon ambient i alguna protesta que altra contra gent que no tolera la tradició i la cultura del foc.

Vam seguir amb un Bolo del Follet i la Fantasma a Malgrat de Mar, on amb companyia dels "No m'atabalis" van dansar i cremar amb altres colles i van causar furor amb les turistes d'aquesta població, que no es van voler perdre l'espectacle!

I per no perdre el ritme, vam acabar amb un bolo el dia 31 a Cambrils, amb moltes més colles i amb l'estrena de nous dimonis. A més, el bolo va servir per realitzar un projecte audiovisual amb càmeres a les forques i als dimonis, amb el qual hem fet el vídeo dels 30 anys. I com va sent tradició, i ja que érem a Cambrils, l'endemà gran part del Grup cap a Port Aventura.

Un agost també marcat per la feina "oculta" però incansable del muntatge de l'exposició dels 30 anys de la colla! Més de 2000 persones heu passat durant tot el Setembre per una exposició que recollia des dels inicis, passant per tots els actes que hem muntat, recollint fotos, cartells, quadres, figures, estris i vestits del Correfoc. Ha agradat molt a tothom, i n'estem molt satisfets.

Però la traca final arribava, com sempre, per Festa Major. Els 4 dies més esperats a Sant Feliu. I anàvem preparats, el doble de carretilles que de costum, un inici molt especial, i un piro-musical que va aconseguir estar a l'alçada. El correfoc va ser espectacular, pel foc, per la gentada que ens vau acompanyar, per l'energia que transmetien els diables, i les ganes de festa que teníeu els qui ens acompanyàveu. El millor correfoc de la vida de molts dels dimonis presents, fins hi tot dels més veterants.

Hem tancat l'aniversari i els 30 anys de la millor manera, amb una entrada de gent nova que ha donat una empenta a la colla, i que n'assegura la següent generació, amb una exposició, un estiu de bolos sense parar, una nova web del grup, i una Festa Major fantàstica. Hem fet infinitat de coses, però no dubteu de que seguirem amb moltes ganes de cremar!

Fènix

Engeguem nou curs! Avui després d'entrar a Plutó i veure que l'últim escrit era de Juny, he pensat que haurem de trobar les estones per tornar per aquí, que això no pot ser! Ja sabeu que sigui per coses curioses, a mode de diari personal, o per explicar les mil activitats que faig amb les entitats que movem, m'encanta escriure al blog. I tot i que no us mostreu gaire, se que d'en tant en tant algú passa per aquí, així que disculpes prèvies per l'absència tots aquests mesos.

A partir d'avui recopilaré una mica el que ha donat de sí tot aquest estiu, i espero trobar les estones per ser més constant per aquí. Que de coses a escriure no en falten!

Col·laborant amb Dr. Calypso

El mes passat el tema va anar sobre cooperatives, i aquest més comença molt musical! I és que l'escrit d'avui lliga, en fons, amb l'anterior (que us recomano de nou quan acabeu de llegir aquest! :p ).

Avui va de música, i dels Dr. Calypso. Feia 10 anys que no publicaven cap disc, i ara s'hi han tornat a posar. Com diuen en un dels seus primers temes, "El pas del temps", que passa per tots. 

Per poder fer front al nou disc, van engegar una campanya a Verkami, i van aconseguir el finançament necessari. Jo vaig col·laborar, i just acabar els 40 dies ens van enviar l'album en digital als mecenes que havíem contribuït al projecte, i en breu ha d'arribar el CD, que sempre fa il·lusió si figures als crèdits del disc.

Divendres passat van presentar l'àlbum en un concert a la Sala Apolo de Barcelona. També el podeu trobar a Spotify, així que no perdeu el temps i poseu-lo!

Música a flor de pell

A flor de pell. Això és el que em surt ara mateix. Potser és perquè és tard, és divendres, i la setmana ha sigut dura. Avui us parlo de sensacions, i de sentiments, però d'uns de molt concrets. De tot allò que ens aporta la música.

Com sabeu de ben petit que em vaig començar a remenar el violí. Al principi costa, costa molt. Però arriba a un punt màgic, en què has après a dominar l'instrument. Sobretot el teu. Un moment en què aconsegueixes crear una sinergia especial entre tu i el teu instrument. Llavors surten els sentiments. Llavors el violí sona alegre si estas content, i sona més dolç si estas trist. 

M'agrada també pel sentit universal que té. Una melodia, unes notes, es poden interpretar a on sigui, amb independència de si es parla una llengua o una altra. 

A més, aquest domini et permet tocar el que vols, el que et surt, allò que crees.  O també allò que t'agrada, versionant música actual.

Avui he descobert aquest grup del que us deixo un parell de vídeos. Us els recomano en pantalla completa, en HD, i amb uns bons cascos a les orelles. Es pot tocar de moltes maneres. Es pot tocar de forma plana, i es pot tocar transmetent en cada nota. Es pot fer diferent cada passada de l'arc per sobre les cordes.

I ser al segle XXI, amb un bon muntatge musical, la combinació dels instruments clàssics i l'amplificació moderna del so, fa i la imaginació d'uns apassionats de la música, fa que ens arribin meravelles com les que us deixo. Son els "The Piano Guys", i fan coses com pujar un piano i un cello amb helicòpter a una muntanya per tocar! Gaudiu-los!

I si en voleu més, us deixo una proposta: busqueu Mairead Nesbitt a Youtube i flipeu!

Consumint energia verda amb Som Energia

Si fa uns dies us parlava de Caixa d'Enginyers, avui volia fer-ho sobre un altres projecte cooperatiu, i molt interessant, en un sector totalment diferent: Som Energia.

Som Energia és una cooperativa d'energia renovable. Amb al idea d'assolir un model energètic 100% renovable, a aquesta cooperativa sense ànim de lucre volem reunir el màxim de persones per treballar per aquest objectiu.

Està clar que l'energia tal i com fins ara la coneixem arriba a un punt mort. I és que cada vegada costarà més extreure els combustibles fòssils. A més, aquests recursos son limitats, i tenen aspectes negatius clars com és, principalment, la contaminació.

Som Energia neix per agrupar un moviment social cap a les energies verdes i cap a aquest canvi de model energètic. La cooperativa pren aquesta filosofia i dóna serveis al seus socis, com són la comercialització d'electricitat o possibilitats d'inversió en infraestructures d'energia renovable.

Passant a Som Energia, i contractant el servei elèctric de casa nostra en amb ells, es garanteix que, com a mínim, l'equivalent del que nosaltres consumim es crea a través d'energies renovables, ja que Som Energia compra al mercat energètic estatal amb un certificat verd, que acredita de que l'energia que compra és verda.

Si ens fem clients (a més de socis), de Som Energia, no haurem de fer cap canvi a la nostra instal·lació, ni ens sortirà més cara l'electricitat que gastem. La idea és que, pel mateix preu, contribuïm a generar electricitat verda.

A mig termini, la idea de la cooperativa és construir instal·lacions d'energia renovable, per injectar energia neta a la xarxa, i acabar produint tota l'energia que els seus socis necessitem, o inclús més.

Sobra dir (o potser no) que al ser una cooperativa el procés de gestió és totalment transparent i col·laboratiu. Això vol dir que els mateixos socis són els que decideixen cap a on encarar l'entitat, quin és el percentatge d'interès per a les inversions puntuals al capital, o qui forma part del Consell Rector, per exemple.

Us animo a veure aquest reportatge del Canal33 sobre l'entitat. Segur que quedareu convençuts de que és una bona iniciativa. I evidentment, us convido a fer-vos-en socis. Nosaltres, ja en som!

Cap a la cooperativa de crèdit: Caixa d'Enginyers

Abans de començar la crisi teníem una estesa de bancs i caixes que s'ha anat reduint els últims mesos. Entre mig, però, resisteix una manera diferent de fer banca. Avui parlo de cooperativisme i ho començo sobre una cooperativa de crèdit, de la qual sóc soci des de fa poc, i amb els quals he passat tota la meva operativa econòmica i bancària.

A Europa les cooperatives de crèdit gestionen el 25% del sector financer i cap cooperativa ha estat intervinguda en set anys de crisi que ja portem. Sembla impossible, però una caixa amb una gestió transparent, on el principal objectiu no és obtenir el màxim benefici, sinó donar el millor servei al soci.

La morositat que té Caixa d'Enginyers, és 5 vegades inferior a la mitjana de la resta d'entitats. La prudència que van tenir en moments de bonança econòmica fa que ara resisteixin els moments de crisi.

Us convido a visitar la seva web, www.caixadenginyers.cat i www.somdiferents.com, on expliquen què fem i què som.

I us deixo amb una anècdota: una trucada de La Caixa al veure que movia els diners: la primera i única pregunta: "Com és que marxes, que et donen més?". No heu entès res senyors...

Sant Jordi 2013

Arriba aquest dia tant especial. Sempre m'ha agradat viure'l envoltat de l'ambient de roses i llibres, i treballant força les roses que regalo aquest dia. I com no podia ser d'altra manera, deixant la petjada de la diada al blog. Bon Sant Jordi a tots!

Sant Jordi té una rosa mig desclosa

pintada de vermell de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes,

i ell l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra

Solucionar el problema de la brillantor de la pantalla en Ubuntu 12.10

Recentment vaig instal·lar un Ubuntu 12.10 en un portàtil, i quan tot ja estava fet, semblava que no iniciava, mostrant només una pantalla negra. Com que sí que reproduïa els sons típics d'inici de l'Ubuntu, vaig deduir que el problema estava a la pantalla. Al final vaig comprovar que el que passava era que l'Ubuntu s'inicia amb tanta poca llum a la pantalla que no arriba a mostrar res. Pujant la brillantor amb la tecla corresponent, es veien les opcions d'inici de sessió. 

Com que haver de fer això cada vegada que s'engega l'ordinador, és una mica molest, vaig posar-me a buscar una solució. I és força senzilla:

Primer cal fer, en un terminal

$ sudo cat /sys/class/backlight/acpi_video0/max_brightness

Això ens mostrarà un numero, que és el nivell màxim de brillantor de la pantalla (en el meu cas, 10). Després, editem l'rc.local

$ sudo gedit /etc/rc.local

I afegim aquesta línia al final del 

echo 10 > /sys/class/backlight/acpi_video0/brightness

On 10 és el màxim de brillantor (o el que preferim d'inici). Fet això, reiniciant l'ordinador n'hi haurà prou perquè s'iniciï amb la brillantor correcte.

Espero que us serveixi!

Mostrant exemples, encara que sigui de Fantasma!

Avui em ve de gust compartir amb vosaltres dues situacions curioses que m'han passat. Entres al caixer a treure diners, i hi ha cua. Al cap d'una estona entren una mare i el seu fill petit. Em mira i diu alguna cosa, però no l'entenc perquè tampoc estava per ell. I la mare m'ho repeteix: "Mira que diu, 'el senyor que porta la fantasma!'". Em quedo gelat de la memòria que té el nano, i de com m'ha reconegut, des del setembre passat, segurament, quan vam fer la Festa Major. 

Ahir, just abans d'anar a veure el Barça, ens creuem amb una nena i la seva mare, i la nena ens saluda. Ni jo ni el Ton sabem qui és. Unes passes més endavant sentim que li diu alguna cosa del correfoc.

A vegades no som conscients de la rellevància que tenen els nostres actes, dels senyals que transmetem a la resta amb tot allò que fem. I és que un simple ball amb la Fantasma del Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma, que per nosaltres és molt simbòlic, però alhora ja molt normal, pot marcar més del que creiem als que ens envolten.

I fets com aquests, indiscutiblement, et fan treure un somriure i certifiquen que allò que estas fent realment val la pena. I seguim, seguirem.

Emprenyada general: Inside Job

Aquest és el sentiment que m'ha quedat després de veure Inside Job. No té pèrdua. En forma de documental, i entrevistant a polítics, economistes, professors i analistes finançers, repassa el com, quan i perquè s'ha arribat aquí, començant a la dècada dels 90, passant per la crisi de les ".com" i acabant amb les sub-prime.

És increïble veure una vegada més com canvis en les lleis han desmuntat un sistema que estava prou regulat i protegit després del crack del 29.

Us ho recomano, per entendre que com deia un dia Josef Ajram a Salvados, la única culpa de la crisi econòmica és de les pròpies normes que organitzen i formen part del sistema econòmic mundial i dels estats.

Un documental per veure un parell o tres de vegades. Però amb unes setmanes de diferència. Perquè et fa entendre la situació al mateix moment que et fa entrar una mala folla monumental.

Podeu descarregar-la via torrent des d'aquí en castellà, o veure-la a través de Vimeo, subtitulada.

Visita a Pirotècnia Catalana

Fa un parell de setmanes vam baixar a veure les instal·lacions de Pirotècnia Catalana, l'empresa que des de fa anys ens subministra la pirotècnia al Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma.

El grup ja havia baixat a veure la fàbrica però ja fa uns anys, així que vam decidir agafar els cotxes i baixar a Vimbodí, a veure com es fabriquen les nostres carretilles.

La veritat és que va ser una visita molt interessant. Sorprèn el nivell de manualitat que encara té el procés, tant alhora de fabricar la pólvora com després per fer les carretilles, o les carcasses del piromusical. Alhora, lo tradicional i artesà es barreja amb alts coneixements de química, doncs per poder generar els diferents colors, es fan barreges que cobreixen les boles.

Després de la ruta vam parlar sobre normatives, seguretat, protecció i característiques del nou catàleg de la pirotècnia, i sobre particularitats que tindrà el correfoc d'aquest any, que ja estem començant a pensar i organitzar.

Sens dubte, una bona joranda, que no podia acabar d'altra manera que amb unes proves de material nou de l'empresa, per sentir aquella olor de pólvora cremada que tant ens agrada! 

Dissabtes i matemàtiques

Doncs sí, és dissabte i avui us pararé de Matemàtiques. A molts aquesta associació us semblarà incompatible, però sí, hi ha qui els dissabtes també fem matemàtiques. En aquest cas concret, es tracta del projecte "DISS4BTES DE LES M4TEM4TIQUES", en la seva edició 2013. 

Aquest any tenim conferències sobre els nombres primers, sobre mecànica quàntica, sobre les matemàtiques i la natura, una de matemàtiques i màgia que sempre atrau a molta gent, sobre l'univers, i sobre probabilitats i paradoxes (consulteu els resums de cada xerrada al díptic).

A més, les quatre últimes tenen taller durant la segona hora del matí. Tot això ben amanit amb els professors del Departament de Matemàtiques, una pausa amb esmorzar, el magnífic campus de la UAB, i els més de 250 inscrits que ja heu decidit venir a les conferències. 

Se'ns dubte una recepta excel·lent! No us ho perdeu, que val molt la pena! Podeu realitzar la vostra inscripció en aquest formulari. I si veniu, ho podem comentar tot plegat a #diss4btes!

Ubuntu per a mòvils

Ja fa dies que se'n parla, però no volia deixar passar al oportunitat d'escriure la bona pinta que té la versió d'Ubuntu per a dispositius mòvils. Els de Canonical han fet una molt bona feina amb la interfície per a movils.

Jutgeu vosaltres mateixos amb les imatges, però sembla que per fi algú explota el potencial d'una interfície tàctil força per sobre de la resta de competidors, col·locant per exemple gestos en les quatre arestes de la pantalla.

D'altra banda, la gestió dels programes (aplicacions) és igual que a Ubuntu, amb la barra vertical esquerra. Això fa que passar de la versió d'escriptori a la de mòvils sigui un obrir i tancar d'ulls; amb una corba d'aprenentatge realment ràpida.

No sabem encara si realment serà una opció que prendrà mercat a les que per ara dominen amb hegemonia l'entorn de sistemes operatius per a movil (iOS i Android), però de segur que, com a mínim, els farà posar les piles pel que fa a interfície i usabilitat.

Sumant retallades

Com veieu no tinc gaire temps per passar per aquí, però avui us deixo un escrit ràpid sobre l'actualitat econòmica de Catalunya. Un boníssim argumentari de l'Oriol que, amb números clars, evidencia que amb Espanya ja no hi ha futur; més si tenim en compte que es pot xifrar l'espoli fiscal en 16.000M€, amb els quals no n'hauríem de fer cap, de retallada.

El nostre deure és explicar a la gent d’aquest país què signifiquen les retallades de 4500M€ que ens vol imposar l’Estat espanyol. Fem números.

Posem que tanquem tot allò que alguns insisteixen en assenyalar com l’origen de tots els mals: TV3 (235 M€), Catalunya Ràdio (25 M€), el Parlament de Catalunya sencer (55M€), i les delegacions exteriors de Catalunya (2,5M€). Total: 317M€. Encara ens queden 4200M€ per retallar, no li hem fet ni pessigolles als 4500.

Doncs seguim. Què més volen que tanquem, hospitals? Universitats? Posem que tanquem, del tot, la UB, la UAB, la UPC i la UdG (532M€). Bé, encara ens queden 3700M€ per retallar...

Què hem de fer? Tancar hospitals sencers? Posem que també tanquem l’Hospital de la Vall d’Hebron (580M€), el Clínic (441M€), Bellvitge (300M€), el Joan XXIII de Tarragona (111M€), el Josep Trueta de Girona (129M), i l’Arnau de Vilanova de Lleida (139M€). Tots tancats. Encara ens quedarien 2000M€ més de retallades per fer.

Què més voldrien que tanquéssim? Eliminem tot el cos de Mossos d’Esquadra? Eliminem tot el cos de Bombers? O tots dos? Va, tots dos, deixem el país sense ni un mosso d’esquadra i sense cap bomber: 900M€ menys.

Doncs després de fer tot això, encara ens quedarien 1000M€ de retallades addicionals per arribar als 4500M€ de retallades que ens imposa el Govern espanyol. El país no s’ho pot permetre, no ens ho mereixem i seria injust i ineficaç.

El Govern de Catalunya pensa acceptar aquesta imposició o buscarà alternatives, encara que passin per l’incompliment d’aquest sostre injust, ineficient?

La pressió i l'esgotament de les finances de la Generalitat fan cada vegada més necessari fer la consulta el més aviat possible.