dijous, 25 de març del 2010

Provant les pantalles tàctils

Avui us deixo amb un video prou interessant on es dediquen aprovar la precisió de les pantalles tàctils dels telèfons més valorats ara mateix. És molt curiós!


Gràcies al Javi per l'enllaç! A Geeks.cat en fan una explicació molt més detallada! :)

dilluns, 22 de març del 2010

Responsables

"No somos responsables de las emociones, pero sí de lo que hacemos con las emociones."

Jorge Bucay

diumenge, 21 de març del 2010

Kumbalawe

Avui escric sobre el temps. Sobre el fet de que és limitat. I sobre el fet de que això fa que haguem de decidir què fer amb ell. També escric sobre els records, que potser és l'únic que ens queda per sempre. El conte que us deixo al final del post lliga una mica totes aquestes coses.

Segurament a la llarga, quan tot esdevé calmat, allò que queda són els records, i en molts casos sobretot els records d'aquells moments alegres, feliços. No és que els mals moments els oblidem, però crec que a la llarga els acabem "integrant" en el nostre fer, ignorant-los d'una banda, i canviant breument per poder-los sortejar si es tornen a presentar, de l'altra.

M'agrada pensar sovint com "un buscador" (escoltant el conte ho entendreu). Tots tenim alts i baixos, però en general no em costa gens ni em canso mai d'esforçar-me perquè cada dia sigui una mica més positiu. Perquè la llista de bons moments creixi; des de la sinceritat i la senzillesa. Des del "estar bé" pel simple fet d'estar, no de tenir o de ser.

Fa uns mesos em feien la pregunta del milió: sentir o pensar. Fer cas del cor o del cap. Per mi clarament la primera, sempre. Tot i que això no implica forçosament ignorar la segona. Segurament una combinació de les dues en diferents graus. Cal saber el que volem i el que ens agrada. Cal saber quan estem bé i pensar en allò que volem. El que no podrem mai és manar o dirigir allò que sentim.

Res més, em quedo reflexionant, però ara per a mi. 

I perdoneu l'especial espessor que porto. No us perdeu el vídeo.



I mil gràcies a l'Alba pel conte.

Els drets fonamentals d'internet

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

  1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
  2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
  3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint obstacles a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
  4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen principalment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
  5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
  6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles, i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces amb la finalitat que diuen perseguir.
  7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
  8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
  9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
  10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent-se consultat prèviament a totes les parts implicades. No és lògic que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria

dilluns, 15 de març del 2010

Un bon "divertimento"

I avui us faig arribar aquest fantàstic video de The Fun Theory. Es tracta d'un grup que predica amb la màxima de que es pot canviar el comportament de la gent simplement fent que allò que prèviament no fan sigui més divertit. I ho acaben fent!



Via Angel Custodio

dissabte, 6 de març del 2010

Sobre un gran equip

Avui escric sobre un gran equip. És un equip molt gran, perquè és voluntari. És encara més gran perquè, tot i ser pocs, fan molta feina. És també molt gran perquè deixen de banda les seves diferències per treballar per un objectiu propi. És un gran equip també perquè fa les coses de forma altruista, de fet s'hi deixen els calers.

Com molts ja sabreu parlo del gran equip de gent que ha muntat a Sant Feliu de Codines la Consulta Nacional per la Independència. Ahir parlàvem amb Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, que va venir a la primera reunió pública que vam muntar per donar a conèixer al poble la Comissió Organitzadora, i comentàvem que aquests dos mesos i escaig han passat volant.

Han sigut tres mesos de tot el que us explicava a l'inici. Ha set increïble veure com gent de tota mena s'unia i deixava les diferències a fora per treballar en un objectiu comú.

Els resultats; més que acceptables. Una posada en escena impecable , tots els esforços en una bona participació (publicitat, actes diversos, entitats a la plaça, porta a porta...), i una gestió dels problemes prou eficient.

I que un grup de voluntaris aconsegueixin moure a 1400 persones a les urnes sense que la consulta sigui vinculant, quan per exemple el Parlament Europeu gasta una pasterada en campanya per aconseguir no gaire més, fa que ja sigui un èxit més que acceptable!

Estic molt content de com ha anat tot, dels resultats aconseguits. I tot i que no m'agrada posar noms ni personalitzar massa, cal dir que això no hauria sigut possible si la Carme, el Lluis, el Jaume, la Cristina, el Joan C, l'Emilia, el Jordi B, el Jordi A, l'Oriol, en Joan V, l'Enric, el Ton, el Marc, el Jordi N, el Carles, el Jordi B, el Ramon C, l'Anna, la Nuria, el Joan A, la Carme G, la Marta, el Gerard, la Maria Antonia,el Ramon P, el Lluis M, la Carla, el Miquel, la Judit, la Magda, el Ferran, el Xavier, el Younes, o la Cristina C, d'entre els més de 60 voluntaris, no haguessin posat el seu gra de sorra a la consulta.

A tots ells moltíssimes gràcies! Avui tenim l'objectiu una mica més aprop!