dilluns, 16 de maig del 2016

Aire

Respirar. Aturar-se i pensar qui som, què fem, perquè ho fem. Ara feia mesos que no ho feia. I de sobte veus coses de tu mateix que no t'agraden, que no quadren. Convé, doncs, posar-hi remei. Re-encarar les situacions i les accions que ens manen.

I és només quan estàs sol, caminant sota la pluja, o en un sofà i quatre parets, arribes al fons de tu. I allà no hi ha ningú més. No hi ha reaccions, no hi ha falsedats, no hi ha façanes. Només un mateix, amb el millor i amb el pitjor.

I d'aquell sentiment de solitud, sorgeix un pensament. Net i sincer. Sobre la importància de les coses, del que fem, de amb qui ho fem, i del perquè. En una vida hiper-exposada, sobre-positiva, el dubte intern et menja en aquell precís moment.

Keep calm doncs, desconnexió temporal i necessària per afrontar les turbulències. Cal aferrar-se fort a un mateix, quan les "potes" externes fallen, o no les tenim prou fermes per subjectar-nos-hi.

Apago xarxes, apago l'exposició 2.0 per retrobar l'essència. Per retrobar allò que realment ens fa vius.