Sandàlies parlamentàries

El problema és una sandàlia. La causa de tots els casos de corrupció, és una sandàlia. La de que Rato i tants com ell cobressin (o cobrin) milions d'euros anuals per fer una gestió pèssima de les seves entitats també. La causa de que en aquest país s'hagi patit una des-regularització indecent, permetent límits d'apalancament desorbitats al sector bancari és una sandàlia.

Aquesta és la conclusió que podeu treure aquests dies si llegiu la premsa catalana i espanyola, que s'acarnissa sobre David Fernández, per ensenyar una sandàlia a Rodrigo Rato, i preguntar-li si sabia el que significava. Si tenia por. "A quien, a usted?" preguntava el banquer. I el diputat responia de forma brillant: "No, [por] a un dia perdre-ho tot, com ho han perdut milers de famílies. A la gent, a que un dia la gent se n'afarti."

Però la premsa no escolta la seva intervenció. No es fa ressò de que transmet preguntes del col·lectiu 15M i de la PAH. Només que ensenya una sandàlia i que clar, això embruta la democràcia i fa mal a la institució del Parlament de Catalunya.

Doncs l'únic que fa és parlar, parlar al Parlament, que és on s'ha de fer. I dir el que moltes persones li diríen al senyor Rato, al senyor Serra, o al senyor Pagès. Perquè si el prestigi del Parlament l'han de donar amics del senyor Millet, del senyor Fainé, o del senyor Alemany d'Abertis, anem arreglats. 

Un aplaudiment més a la intervenció de David Fernández i a la feina que fan aquesta legislatura les CUP al Parlament. I una menció al valor que va tenir d'aguantar-se, perquè moltes persones li haurien tirat la famosa sandàlia pel cap.

La Marató 2013

Genial espot de La Marató 2013. S'acost ja la data del 15 de Desembre en què TVC fa una d'aquelles coses que aconsegueix sempre unir Catalunya en favor d'una malaltia: aquest any sobre les malalties neurodegeneratives. I una vegada més, posant el granet de sorra amb el domini www.lamarato.cat.

La vida segueix igual?

Està clar que la resposta és no, la vida no segueix igual. Amb una taxa de pobresa del 21%, amb 210.000 empreses que han tancat des de 2007, o un 56% d'atur juvenil, la vida no pot seguir igual. Però n'aprenem? Com a societat, aprenem dels errors, i de la crisi? O simplement esperem que passi per tornar a caure al mateix parany?

Avui us escric per recomanar-vos, si no l'heu vist, el primer Salvados de la temporada (recentment guardonat amb un Ondas per un altre episodi de l'accident de metro de València). Comencen parlant amb la gent que troben a un centre comercial, sobre la seva situació econòmica i personal. També es parla d'una associació de veïns que defensa el dret a l'habitatge i s'enfronta als desnonaments, i que té un banc d'aliments; entrevisten també a una professora d'una escola de primària que parla de com els problemes econòmics de les famílies afecten a l'alimentació dels menors entre altres coses...

I acaben parlant amb Arturo Perez-Reverte, sobre la societat, la falta d'una revolució, i de com estem esperant que les coses millorin per tornar-nos a endeutar, i tornar a canviar el cotxe, i anar de vacances al Carib.

El que està clar és que per sortir d'aquesta crisi només val l'esforç col·lectiu. I és una cultura que tenim molt poc arrelada al conjunt de l'Estat (una mica més a Catalunya, certament). La majoria de persones de l'Associació de Veïns afectats per desnonaments només hi són perquè els ha tocat a ells el problema. Poques són les que hi han anat a col·laborar. I per tirar endavant, o ens arremanguem entre tots i comencem a posar solucions, o els 4 cabrons que decideixen des dels despatxos aconseguiran carregar-s'ho tot. Hem de començar a entendre que la unió fa la força!

Celebrant 30 anys de foc!

Aquest any ha sigut molt important pel Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma. Ha sigut un any de celebració, i es pot dir que durant l'estiu tampoc no hem fet vacances! El primer que us vull ensenyar és com ha quedat la porta del local, amb el nou grafisme que li hem posat!

A finals de Juny vàrem fer la IIa Trobada de Bèsties, acte que sembla que agafa força al poble i que agrada cada vegada més! L'any que ve prometem moltes més colles, i amb les mateixes ganes de cremar-ho tot!

Just després de trobada vam col·laborar amb el Casal d'Estiu Solanes, que dedicaven aquesta edició del Casal a les entitats del poble. Així, dilluns següent s'omplia el local de petits i joves que van conèixer la llegenda, van poder fer-se banyes, veure les bèsties, i participar en una cremada final. Un matí genial amb tot aquests futurs diables!

I després d'això, un parell de setmanes per anar coordinant un mes d'Agost bastant atrafegat, i que començava el dia 1 amb un correfoc a La Garriga. Força pólvora, bon ambient i alguna protesta que altra contra gent que no tolera la tradició i la cultura del foc.

Vam seguir amb un Bolo del Follet i la Fantasma a Malgrat de Mar, on amb companyia dels "No m'atabalis" van dansar i cremar amb altres colles i van causar furor amb les turistes d'aquesta població, que no es van voler perdre l'espectacle!

I per no perdre el ritme, vam acabar amb un bolo el dia 31 a Cambrils, amb moltes més colles i amb l'estrena de nous dimonis. A més, el bolo va servir per realitzar un projecte audiovisual amb càmeres a les forques i als dimonis, amb el qual hem fet el vídeo dels 30 anys. I com va sent tradició, i ja que érem a Cambrils, l'endemà gran part del Grup cap a Port Aventura.

Un agost també marcat per la feina "oculta" però incansable del muntatge de l'exposició dels 30 anys de la colla! Més de 2000 persones heu passat durant tot el Setembre per una exposició que recollia des dels inicis, passant per tots els actes que hem muntat, recollint fotos, cartells, quadres, figures, estris i vestits del Correfoc. Ha agradat molt a tothom, i n'estem molt satisfets.

Però la traca final arribava, com sempre, per Festa Major. Els 4 dies més esperats a Sant Feliu. I anàvem preparats, el doble de carretilles que de costum, un inici molt especial, i un piro-musical que va aconseguir estar a l'alçada. El correfoc va ser espectacular, pel foc, per la gentada que ens vau acompanyar, per l'energia que transmetien els diables, i les ganes de festa que teníeu els qui ens acompanyàveu. El millor correfoc de la vida de molts dels dimonis presents, fins hi tot dels més veterants.

Hem tancat l'aniversari i els 30 anys de la millor manera, amb una entrada de gent nova que ha donat una empenta a la colla, i que n'assegura la següent generació, amb una exposició, un estiu de bolos sense parar, una nova web del grup, i una Festa Major fantàstica. Hem fet infinitat de coses, però no dubteu de que seguirem amb moltes ganes de cremar!

Fènix

Engeguem nou curs! Avui després d'entrar a Plutó i veure que l'últim escrit era de Juny, he pensat que haurem de trobar les estones per tornar per aquí, que això no pot ser! Ja sabeu que sigui per coses curioses, a mode de diari personal, o per explicar les mil activitats que faig amb les entitats que movem, m'encanta escriure al blog. I tot i que no us mostreu gaire, se que d'en tant en tant algú passa per aquí, així que disculpes prèvies per l'absència tots aquests mesos.

A partir d'avui recopilaré una mica el que ha donat de sí tot aquest estiu, i espero trobar les estones per ser més constant per aquí. Que de coses a escriure no en falten!