dijous, 29 de novembre del 2012

Qüestions post-25N: Desbrossarem cap a la independència


Vull començar amb dues coses. D'una banda, que els resultats de les eleccions del passat diumenge deixen clar que ningú es pot apropiar de la voluntat dels catalans i catalanes. El poble és plural i el sentiment independentista és més transversal que mai.

L'altre és que, d'alguna manera, s'ha complert el que proposava jo uns dies abans de la votació, i que no era res més que si els partits independentistes no havien sigut capaços de posar-se d'acord, ho féssim en certa mesura els votants, unificant forces i vots cap a una única força.

Si sóc sincer, tenia força por de que es perdessin molts vots, per la divisió que significava tenir 3 candidatures independentistes al Parlament. Finalment només 46.000 vots queden sense representació (i que en cap cas "es tiren", no m'agrada gens aquest concepte). Felicitar doncs, en primer lloc, a la CUP, per els resultats obtinguts i per aconseguir portar una candidatura molt necessària al Parlament.

La segona força a felicitar és a Convergència i Unió. Amb més de 1.100.000 vots, només 90.000 menys que a les passades eleccions, guanya una vegada més, i surt prou sencera de 2 anys de retallades i de polítiques de dreta que sembla que passen poca factura.

I arribem al punt clau de les eleccions. La candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya. Amb 270.000 vots més que a les passades eleccions, aconseguim 21 diputats. Ni els més optimistes, els que hem defensat Esquerra en cada àmbit de la nostra vida laboral i personal, i els que hem fet campanya durant els 15 dies intensos previs al 25N, pensàvem que podíem obtenir aquests resultats.

I ara toca fer el que hem dit que faríem! Que és ser soci més fidel al poble de Catalunya, i defensar que hem de fer un referèndum per la independència el més aviat millor, però també que hem de canviar la política econòmica de la Generalitat de Catalunya.

Els que han de governar el país són la gent que ha guanyat les eleccions i que té més del doble de vots que nosaltres. Evidentment, nosaltres serem al costat del govern perquè el país pugui viure el dia a dia, i no posarem pals a les rodes. Tot el contrari; fent servir un concepte de'n Junqueras que m'agrada molt, ens dedicarem a desbrossar els camins cap a un referèndum sobre la independència de Catalunya, i cap a la viabilitat econòmica en la gestió del dia a dia.

Els nostres objectius son aquests, i son prou clars. I els podem aconseguir sense entrar a cap conselleria ni asseure'ns a cap poltrona. No ens van votar per anar a un mercat i subhastar llocs en l'organigrama de la Generalitat, sense exigir res a canvi.

Entenc que per això és pel que ens van votar quasi 500.000 persones el passat diumenge. Per avançar a pas ferm cap a la independència, i per batallar amb totes les energies per sortir de la crisi, i perquè la paguin aquells qui estan tancant els balanços amb beneficis en els seus estats de comptes.

dimecres, 28 de novembre del 2012

40 minuts de llum

Avui us porto 40 minut de llum. 40 minuts de xerrada del Doctor Professor titular del Departament de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, Doctor en economia financera i comptabilitat, Doctor en Administració d'Empreses i Doctor en Dret.

És una presentació que no té preu, i que ens deixa clar en quin context econòmic ens trobem.

dijous, 15 de novembre del 2012

No n'hi ha prou amb "gairebé"

Avui us deixo un vídeo que m'ha encantat. Resumeix de manera molt intel·ligent la manera de ser de la gent que innova, empren, que es dedica a la creació tecnològica i industrial. Els enginyers que treballen per trobar solucions. Un mon en que trobar gairebé la solució de les coses, simplement vol dir no trobar-les.


dimarts, 13 de novembre del 2012

Enganxats al mòvil

Doncs així és com comencem a estar força tots plegats. Aquest vídeo mostra el que segurament hauríem de fer tots plegats, més sovint; i és tancar el mòbil i dedicar-nos als que tenim al costat.


dilluns, 12 de novembre del 2012

Adéu a Messenger

Si fa uns dies us comentava que torna Megauload, ara anomenat Mega, avui el que ens diu adéu és un dels serveis de comunicació més històrics: Microsoft Messenger.

I és que no fa gaire temps (tot i que a nivell tecnològic ja seria una mica l'edat mitjana) que tots teníem un compte a Hotmail o a Msn, i ens passavem el dia en chats Messenger amb "nicks" d'allò més estrafolaris i enriquits amb tota mena d'icones.


Crec que fa ja un parell d'anys del meu últim login a Messenger, i ja era com a curiositat de saber qui hi trobaria, doncs feia força mesos que anava caient en desús.

Per aquells que esteu més desconnectats dels monopolis i economies de les empreses de tecnologia, heu de saber que la desaparició de Messenger s'ha de veure com una repercussió de la compra de Skype per part de Microsoft. És normal doncs, que vulguin unificar serveis i potenciar més Skype, que s'utilitza molt més, que no pas l'antiga plataforma.